Torna Kosmopolis, la Festa de la Literatura Amplificada

December 17th, 2014 No Comments

A punt d’acabar el 2014, l’equip del Centre de Cultura Contemporània treballa intensament per enllestir la programació de la propera edició de Kosmopolis, la Festa de la literatura amplificada, que celebrarem del 18 al 22 de març de 2015. El festival –que en la seva vuitena edició biennal passa de tres a cinc dies– tornarà a convertir tots els espais del CCCB en un lloc de trobada dels lectors amb escriptors, guionistes, músics, dramaturgs i periodistes d’arreu del món.

Com sempre, Kosmopolis apostarà per la literatura en totes les seves formes –oral, escrita, sobre paper, en dispositius electrònics, sobre l’escenari, amb música o a la gran pantalla– i combinarà xerrades, lectures i conferències amb projeccions, concerts i arts en viu.

El programa complet del festival s’anunciarà a principis del febrer del 2015. Mentrestant, us n’avancem alguns convidats i temes destacats.

Entre els primers escriptors internacionals que han confirmat la seva participació, hi trobem David Grossman, un dels grans noms de la literatura actual i que any rere any sona a les quinieles del Nobel; Rachel Kushner, l’última revelació de la literatura nord-americana i finalista al National Book Award 2013; Taiye Selasi, creadora del concepte d’afropolitisme i autora inclosa en el recull dels millors relats breus nord-americans del 2013 de la revista Granta, i William T. Vollmann, escriptor inclassificable considerat per David Foster Wallace una de les veus més singulars de la seva generació.

Kosmopolis centra l’atenció en aspectes destacats de l’actualitat del món i de la literatura i s’organitza en temes i seccions que serveixen de fil conductor dins l’ampli programa d’activitats del festival.

Autoretrat de William T. Vollmann

En la propera edició ens ocuparem de les noves narratives periodístiques i l’evolució del periodisme d’investigació, que ha pres una rellevància especial en els darrers anys en un context agitat per les crisis globals i les possibilitats de les tecnologies d’Internet pel que fa a l’accés a les dades i a les formes de difusió de les notícies.

Donarem un espai central a la influència de l’escriptor W.G. Sebald en la literatura actual, amb diàlegs, tallers i projeccions vinculats amb Les variacions Sebald, l’exposició que el CCCB dedica a l’influent autor alemany desaparegut l’any 2001. Comissariada per Jordi Carrión i Pablo Helguera, la mostra comptarà amb un espai de reflexió en línia –el blog Sebaldiana– allotjat a la pàgina web de Kosmopolis.

Celebrarem el 150è aniversari de la publicació d’Alícia al País de les Meravelles, una obra impresa per primera vegada a Londres el 1865 que avui segueix fascinant per igual infants i adults, artistes, filòsofs i físics quàntics i que ha tingut una gran influència sobre la literatura, el cinema i les arts plàstiques.

Les seccions especials del festival presenten novetats: el Bookcamp Kosmopolis, la trobada dedicada al món dels llibres i l’edició, se celebrarà de dijous a dissabte i se centrarà a explorar els límits i les possibilitats del llibre des de diversos punts de vista: Quines oportunitats ofereix l’entorn digital per expandir les històries? Per què el llibre de paper es resisteix a ser substituït per l’electrònic? Com conviuen les grans fusions editorials i les plataformes de venda internacionals amb el boom de noves editorials i llibreries locals? D’altra banda, el Canal Alfa, la programació audiovisual inspirada en la literatura, torna amb més força que mai i amb dues novetats destacables: l’estrena diària d’un llargmetratge en sessió de nit i una jornada de diumenge dedicada a sèries televisives d’alta qualitat literària.

Tot això, i molt més, a Kosmopolis 2015!

>> Si vols rebre informació actualitzada sobre el festival, subscriu-te al nostre butlletí i segueix-nos a les xarxes socials de Kosmopolis i del CCCB.

Aquest Nadal, regala cultura

December 17th, 2014 No Comments

L’any s’acaba i arriba l’inevitable moment de triar regals per als amics i la família. I com sempre, volem que siguin regals que agradin, que es guardin amb carinyo i que no es converteixin en temuts “pongos” dels que després ningú sap com desprendre’s.

Els “pongos” del CCCB

Per això, des del CCCB et volem fer algunes recomanacions que sabem que seran tot un èxit. Perquè regalar cultura sempre és un èxit: ens entreté, ens ofereix bones estones, ens permet compartir moments d’oci i, sobretot, ens enriqueix com a persones.

Sabem que la competència és molt dura perquè l’oferta cultural barcelonina és molta i molt variada, però aquí va el nostre granet de sorra.

Per començar, un regal: si enguany fas 20 anys, tens un carnet jove d’Amic del CCCB totalment de franc. Perquè si no has vingut mai, ens descobreixis, i perquè si ja ens coneixes, et converteixis en assidu a les nostres activitats. Tens temps fins el 31 de desembre per reclamar el teu carnet!

Si ja has celebrat els 20 no pateixis: també tenim carnets per a tu. El jove, si ets menor de 25 anys i el d’Amic, el reduït (per a jubilats i majors de 65) i el DUO, dos carnets per a dues persones. Aprofita aquestes dates: fins al 4 de gener tenen descompte!

Catàlegs per endinsar-se en mons fantàstics

Si el que vols és allargar l’experiència CCCB, t’oferim la millor solució: reviure les nostres exposicions a través dels catàlegs. Per exemple, el de Metamorfosis. Visions fantàstiques de Starewitch, Svankmajer i els germans Quay  (només disponible en castellà) inclou textos inèdits, el decàleg de Svankmajer i una entrevista amb els germans Quay, i et permetrà endinsar-te en una de les exposicions que més èxit han tingut en la història del centre (i que es pot seguir veient a La Casa Encendida de Madrid).

Si has de fer un regalr per a un amant de  la fotografia, no et pots perdre els catàlegs de Brangulí, Arissa. L’ombra i el fotògraf, 1922-1936 (recorda: pots visitar l’exposició fins el 12 d’abril de 2015!) o els de les mostres dedicades a la fotografia africana, com Bamako. Si el que vols és viatjar per l’obra de grans escriptors, has de demanar als Reis el catàleg dedicat a Calders (Calders. Els miralls de la ficció), el de l’exposició J.G. Ballard. Autòpsia del nou mil·leni o el de l’ Arxiu Bolaño.

No ens oblidem de l’arquitectura i l’urbanisme: el CCCB sempre ha estat un espai per a la reflexió a l’entorn de la ciutat, i hem organitzat al llarg d’aquests 20 anys moltes exposicions dedicades a aquest tema. Així, pots afegir a la llista el catàleg de l’exposició dedicada a les ciutats ocasionals, Post-it City;  el de la mostra sobre la transformació de la ciutat i la societat xineses, A la ciutat xinesa. Mirades sobre les transformacions d’un imperi, el de l’exposició dedicada a les Fronteres o la publicació dedicada a Fes (un catàleg que inclou un cd amb músiques rituals de la ciutat de Fes).

Breus reflexions i pensaments

La col·lecció Breus reuneix en format reduït els textos de grans pensadors i intel·lectuals que han passat pel CCCB: són les seves intervencions al voltant dels grans temes de reflexió sobre el present. Coincidint amb les festes nadalenques, publiquem set nous títols: Democràcia, tecnologia i ciutat (Evgeny Morozov), L’habitació, la casa, el carrer (Marta Segarra), Karachi, la ciutat sense mapa (Kamila Shamsie), Breus notes sobre Europa (Gonçalo M. Tavares), Repensar el capitalisme (Nancy Fraser), Orwell i Barcelona (Colm Tóibín) i El nou desordre mundial. La crisi del model occidental (Pankaj Mishra). Amb aquests ja són 72 volums, com sempre, en edició bilingüe català-idioma original.

Una altra col·lecció per al pensament és Dixit, editada amb Katz editores, que recull, traduïdes al castellà, algunes de les conferències de més relleu realitzades al CCCB amb continguts complementaris, com entrevistes i assajos de cada un dels autors: d’Eva Illouz a Tzvetan Todoroz i Juan Goytisolo, passant per Richard Sennet, Ismail Kadaré, Zygmunt Bauman o Judith Butler.

Finalment, si el que estàs buscant és un regal audiovisual, al CCCB també en tenim alguns: la nostra col·lecció audiovisual reuneix DVDs sobre cinema experimental espanyol i recorreguts pel cinema llatinoamericà alternatiu.

Tots aquests catàlegs i publicacions es poden trobar a la llibreria Laie del CCCB.

Bon Nadal i bona lectura!

Setena edició del festival Emergència!

December 15th, 2014 No Comments

Com cada any, aquestes dates ens emociona presentar una nova edició, la setena, del festival Emergència! que se celebrarà el 14 de febrer de 2015 i que enguany ve marcada per una petita gran novetat: la d’un tercer escenari que se suma al Hall i a l’Auditori.

Madrid, Sevilla, Barcelona, Canarias o Los Angeles (EEUU) són les ciutats de procedència dels nou artistes que composen el line up.

La il·lustració del cartell, de nou, és mèrit del dibuixant Miguel Brieva.

A partir del mes de gener, continuarem amb l’especial que dediquem a cadascun dels artistes que conformen el cartell, i com sempre, comptarem amb  Jaime Casas, reputat periodista de l’escena musical, que ens anirà presentant en forma d’entrevistes breus els nous talents E!2015.

Segueix les novetats del festival a la pàgina de Facebook de l’Emergència, al compte de Twitter @CCCBmusica o amb l’etiqueta #Emergencia15.

T’esperem el 14 de febrer!

Miniput: 20 anys de televisió de qualitat

November 20th, 2014 No Comments

Ja tenim aquí la 20a edició del MINIPUT, l’única mostra sobre televisió de qualitat de l’estat espanyol. El 29 de novembre de 10 a 22h el Teatre del CCCB serà, de nou, l’únic espai del nostre país on es presenten programes de televisió de servei públic i es faciliten debats i trobades entre professionals i estudiosos de la televisió pública de qualitat d’arreu del món. El MINIPUT està organitzat conjuntament per la Universitat Pompeu Fabra, Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Ramon Llull, la Universitat de Lleida, el Tecnocampus Mataró i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Compta, també, amb el suport de la Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili.

La inscripció gratuïta es pot fer a través de la pàgina web: http://www.miniput.cat/Inscripcions

Al llarg de 20 anys al MINIPUT, s’hi han pogut veure els primers docu-soaps i els primers realities, que van conduir, inevitablement, a usar el reality per posar en escac i mat el propi espectador passiu de la televisió escombraria. També s’han pogut veure programes que usaven, de forma innovadora i anticipant-se a Internet i les noves tecnologies, ja fos a través de sistemes de protovideoconferències o usant les càmeres digitals perquè la gent s’apropiés dels mitjans de producció d’imatges. També hem vist experiències pioneres de webdocs o propostes que anaven més enllà dels formats i que afectaven a la pròpia naturalesa de la graella televisiva. S’hi han projectat documentals censurats als seus països d’origen, peces úniques en el periodisme de investigació, documentals que produïen artefactes polítics directament i formats culturals als quals la divisió entre alta i baixa cultura els hi semblava d’una altra època i on usaven l’entreteniment al servei de l’educació, entenent que aquesta és l’únic mitjà per accedir, de forma crítica i exigent, al mitjà televisiu (1).

Què es podrà veure en el MINIPUT 2014?

En l’edició del MINIPUT d’enguany es podran veure programes que reflexionen sobre els usos que fem de les noves tecnologies per demostrar que no hi ha bones o males tecnologies en sí mateixes, sinó que tot depèn de l’ús que en fem. Real Humans és una ficció que planteja un futur immediat on els humans conviuen amb els robots, fins que comencen a aflorar diferències legals. Web Junkie posa el focus d’atenció en un centre de desintoxicació per a adolescents xinesos que viuen només per dedicar-se als videojocs en línia. Mission Investigate: Surfing the Web of Hate s’endinsa en la figura dels haters de blocs i xarxes socials, un problema de violència quotidiana de plena actualitat.

D’altres programes ens ensenyen a enfrontar-nos a la història des d’un punt de vista didàctic i emotiu, com per exemple la sèrie documental At War sobre la Primera Guerra Mundial o History with a WOW, on s’intenta explicar la història del Japó als nens. En clau didàctica també es presenta Doorway to Adulthood, una altra manera d’explicar el sexe als adolescents d’una societat plena de tabús com és la japonesa.

També trobem nous formats, com Married at First Sight, un docureality que investiga l’amor conjugal a partir de casar i fer el seguiment de complets desconeguts acompanyats d’experts i familiars. Blachman és el programa més controvertit de l’edició, un format senzill, però xocant, en el qual cada dia una dona es presenta nua al plató i serveix de llenç i de detonant perquè el presentador, el mateix Blachman, estableixi una conversa amb un convidat, principalment sobre la dona, però amb l’objectiu de posar en escena els tòpics, les convencions i estereotips de la nostra societat.

Finalment es podran veure dues ficcions que utilitzen noves narratives per a desenvolupar-se: la multipremiada Murder, el pilot d’un thriller que s’articula a partir de la confessió a càmara, i Emilie, un projecte transmèdia per a públic juvenil.

Apart de poder veure una selecció del millor que es va poder veure en l’anterior edició de l’INPUT amb la presència d’alguns dels seus protagonistes, tindrà lloc una sessió especial dedicada al fake televisiu amb la presència de Jordi Évole (Salvados, “23-F”), Miguel Ángel Martín i Manuel Delgado (El Camaleó) com a convidats.

Un cap de setmana de televisió de qualitat: El Salt a la Xarxa i II Concurs Transmèdia

El diumenge 30 la televisió de qualitat continuarà al CCCB a través de dues jornades obertes a Internet i als nous formats transmèdia.

Soy Cámara. El programa del CCCB ha complert cinc anys en antena i encara una nova etapa en la qual internet serà el seu principal emissor de continguts. Per aquest motiu, en l’edició 2014 del MINIPUT, Soy Cámara celebra el seu recorregut amb una xerrada il·lustrada sobre el diàleg televisió-Internet, entès no només a través de la seva mútua referencialitat, sinó com una excusa per parlar del present canviant de la comunicació audiovisual, dels nous usos, gèneres i processos a través dels quals creem i compartim a la xarxa. Dins un cap de setmana de televisió de qualitat al CCCB, es presenta el que ha estat Soy Cámara il·lustrant-ho amb una sèrie de fragments i explicant el seu trànsit cap a la xarxa. Hi participen com a convidats Lolo Rico (en videoconferència), guionista i realitzadora de televisió, directora de La bola de cristal, una de les fites de la televisió pública espanyola; i Andreu Meixide, realitzador i director de programació del BccN, Barcelona Creative Commons Film Festival, especialitzat en noves narratives derivades d’internet.

Guionistes Associats de Catalunya (GAC), conjuntament amb el Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC) presentaran els finalistes i el guanyador del II Concurs de guió transmèdia GAC-MAC. Aquest certamen esta dotat amb 2.000 € pel guanyador, així com un pack de formació per part del Màster de Disseny i Producció Audiovisual de la UAB pels finalistes i el desenvolupament del dossier de producció a càrrec del MiLab Blanquerna de la URL.

Prèviament a conèixer els finalistes i el guanyador es farà una taula rodona per parlar sobre el context actual del transmèdia, les possibles vies de finançament i experiències de projectes anteriors. Com a participants del col·loqui hi haurà la presidenta del GAC, Gemma Rodríguez, el coordinador del Concurs de guió transmèdia, Daniel Resnich, el coordinador del MAC, Lau Delgado i la finalista de l’edició anterior, Joanna Pardos.

(1) Per a una informació detallada sobre la programació dels 20 anys de MINIPUT podeu consultar el post al propi bloc del MINIPUT a través d’aquest enllaç: http://miniput.blogspot.com.es/2014/11/antologic-20-anys-de-miniput.html

John Urry i la fi de la cultura del cotxe

November 11th, 2014 No Comments

En un futur distòpic, el protagonista de la saga cinematogràfica Mad Max viu en un món on l’escassetat de recursos energètics ha provocat un col·lapse i és la base de continus enfrontaments entre regions i comunitats. El món que es presenta en aquesta sèrie de pel·lícules podria ser un dels futurs possibles, potser el més pessimista, que el sociòleg John Urry planteja en les seves anàlisis sobre les transformacions al segle XXI d’una societat que en la darrera centúria s’ha construït entorn de les energies fòssils i el transport en automòbil. Perquè segons John Urry, el cotxe al segle XX no ha estat només un fenomen cultural sinó l’element central que ha articulat la nostra forma de vida. Sense cotxe, les ciutats tindrien un altre mapa, els nostres ritmes de vida, de feina i de lleure serien diferents, i la nostra mateixa manera de concebre l’individu i la seva autonomia seria una altra.

© Imatge de Freaktography, 2012

Tanmateix, per John Urry aquest model de vida i de societat es troba al seu punt i final. En les properes dècades aquesta “cultura del cotxe” per força haurà de canviar de dalt a baix i, en funció de com la societat decideixi abordar aquest repte, el món dels nostres néts podrà ser ben diferent. Les raons d’Urry  per augurar aquest final del cotxe, tal i com l’entenem avui, són a tenir en compte: en primer lloc, la certesa científica de que les reserves de recursos combustibles fòssils s’estan acabant (i hem de pensar que un 98% del transport mundial en depèn); en segon lloc, l’impacte mediambiental de l’ús d’aquestes energies sobre la nostra salut i la del planeta; finalment, el creixement de la població mundial, que fa insostenible un creixement proporcional del mercat automobilístic.

De fet, aquesta darrera qüestió és segurament la peça clau de la seva anàlisi. El creixement de la població mundial no és un repte per si mateix sinó, sobretot, pel fet que tots els pronòstics sostenen que aquest creixement es produirà de manera exponencial a les ciutats. Es calcula que l’any 2050 el 70% de la població mundial viurà a les grans ciutats i les megalòpolis, ciutats de més de 10 milions d’habitants, es multiplicaran arreu. És a dir, el futur del nostre planeta és un futur urbà, i això fa que l’actual model social centrat en la cultura del cotxe tingui data de caducitat. Sobretot perquè avui les ciutats ja són responsables de tres quartes parts del consum energètic  i generen tres quartes parts de la contaminació mundial. De com es resolgui el creixement urbà de les properes dècades en depèn el nostre futur més immediat.

Plantejar una vida urbana amb qualitat de vida i justícia social per tots els seus habitants passa doncs per repensar no només com ens desplacem, si no també les nocions d’individualitat i d’autonomia, de lleure, d’habitatge i de treball. Les implicacions d’aquesta  nova manera de pensar tindran un gran impacte en el disseny mateix de les ciutats i en la forma de viure-hi, i el més possible és que els grans avenços en el camp de les tecnologies de la informació tinguin un paper clau en aquests nous models urbans.

D’aquesta manera, en algun moment, la imatge tan pròpia del segle XX d’un home agafant el seu cotxe en un barri suburbial per dirigir-se a treballar al centre de la ciutat serà només això, una imatge del passat. Altrament, si no som capaços de fer aquesta transició de la cultura del cotxe i ens hi aferrem fins l’últim moment, potser el futur que ens espera en unes dècades no serà massa diferent de la distopia de Mad Max.

Conferència de John Urry el 24 de novembre al CCCB
Més informació: http://www.cccb.org/ca/curs_o_conferencia-planeta_urb_la_mobilitat_a_les_ciutats_del_futur-47184 

12345...102030...»