CCCB Veus

Nascut a Chicago el 1949, a Marc Kelly Smith l’anomenen «Slam Papi». El fundador del Poetry Slam va iniciar el moviment el 1986 a la seva ciutat natal i des d’aleshores aquest no ha parat de créixer arreu del món.

El Poetry Slam és un format de poesia i expressió oral en què la creativitat literària i l’expressió dramàtica en són els pilars fonamentals. És una manera diferent d’entendre el gènere, i la seva pràctica fomenta la lectura, l’escriptura i les habilitats interpretatives.

Avui centenars de ciutats acullen campionats de Slam i aquest jove format de poesia oral ha arribat a tots els racons del planeta. A Barcelona se celebra des del 2006, i des del passat mes de desembre el Hall del CCCB acull un cop al mes el campionat regular de la ciutat. L’Slam també ha estat present en diferents edicions de Kosmopolis, la Festa de la Literatura Amplificada, amb la final del Gran Slam.

Aquest dissabte 18 de maig, Marc Kelly Smith serà a Barcelona i oferirà en exclusiva un taller de Poetry Slam (més informació, aquí). Al vespre participarà a la sessió de maig de Poetry Slam Barcelona, que coincidirà amb La Nit dels Museus al CCCB.

Ismael Guzmán li ha fet aquesta entrevista.

P: Què és per a tu el Poetry Slam?

MS: Hi ha almenys tres definicions de Poetry Slam. La primera és la reunió de l’art d’interpretar amb l’art d’escriure poesia. La segona, que és un esdeveniment de poesia declamada i interactiva. I la tercera, que és una competició de poesia en què el públic jutja els participants. Per a mi, l’Slam significa comunitat, la gran família de persones de tot el món que participen i es dediquen al moviment de l’Slam.

P: Què sentien aquestes persones quan començaven a formar aquest moviment? S’adonaven del que arribaria a ser?

MS: Des de molt aviat vaig saber que la interpretació era la resposta per atreure més públic a la poesia. Gairebé tots els principis que guien l’Slam van ser creats sota la premissa que el treball del poeta és comunicar amb eficàcia i complir amb el seu públic. Els Slams són oberts a totes les formes de poesia, a tots els temes i a totes les classes de persones. Estava molt segur que això s’expandiria i es difondria a través dels Estats Units, però mai no vaig pensar que l’Slam es convertiria en un fenomen mundial.

P: Què aporta el Poetry Slam a la literatura?

MS: Si la literatura s’ha de llegir o recitar en un escenari davant d’un públic, s’ha de fer amb dedicació, passió i art, tal com es viu en qualsevol de les altres arts performatives. Els slammers s’haurien d’exercitar per estar al mateix nivell dels millors actors, cantants o ballarins dels nostres temps. Quan ho fan, aconsegueixen que la literatura en directe causi les mateixes emocions al públic que les obres de teatre o els concerts.

P: Molts poetes es neguen a ser jutjats amb una puntuació. Què els diries?

MS: Els poetes (com tots els artistes) són constantment jutjats per amics, lectors, editors, productors, etc. Les competicions de Slam són formes vives d’aconseguir l’atenció del públic. El format de competició és un recurs teatral dissenyat per crear drama i suspens. Sempre que un artista puja a l’escenari és jutjat, sigui puntuat o no.

P: Si sóc slammer i tot just començo, què em pot ensenyar Marc Smith?

MS: En el meu taller introductori ofereixo als poetes uns registres escènics que serveixen per desenvolupar els elements fonamentals de la interpretació: volum, tempo i articulació, a més del maneig de l’estat d’ànim, dels gestos, de la mirada, etc. Els nostres cossos, les veus i les ments són els nostres instruments. Necessitem aprendre com fer-los servir i jugar-hi bé. El taller també guia els poetes a superar la por que puguin tenir a l’escenari.

P: I si sóc slammer des de fa anys, què em pot ensenyar Marc Smith?

MS: Els millors artistes dramàtics que conec mai no deixen de buscar noves tècniques i trucs dela interpretació. Per a aquests slammers puc oferir el que sé i el que necessiten dels meus trenta anys com a slammer.

P: Sempre definim el Poetry Slam com a 50% interpretació i 50% poesia. És així? O creus que hi ha alguna cosa més important?

MS: Això és el que hem dit des dels inicis i crec que hauria de continuar sentla guia. Els slammers s’han d’esforçar pel millor text possible, interpretat de la millor manera possible. Per descomptat, l’ideal poques vegades s’aconsegueix, de vegades el text supera la interpretació o la interpretació és més polida que les paraules, però l’objectiu és que tant la pàgina com l’escena siguin el millor possible.

P: La teva frase «Slam és comunitat» és famosa dins del món de l’Slam. Com s’aconsegueix això quan els poetes solen ser individualistes i sovint egòlatres?

MS: Al meu entendre, l’experiència humana és una lluita constant entre aquells que troben sentit en el fet de servir la seva comunitat i aquells que només se serveixen a si mateixos. L’ambició enfront de l’acció de donar. L’arrogància enfront dela humilitat. La comunitat del Poetry Slam és un espai on les persones es poden convertir en individus diligents o continuar mantenint els desitjos del seu ego-ment com un etern fantasma assedegat.

Dani Orviz, guanyador del Gran Slam Kosmopolis 2013.
© Miquel Taverna, CCCB, 2013

P: Per què creus que aquest moviment té tant d’èxit?

MS: Gràcies als organitzadors dedicats i desinteressats (centenars, potser milers ara, que mai no estan en el focus d’atenció) que construeixen l’audiència. I, per descomptat, gràcies a l’art dels slammers que donen vida a les paraules i fan que aquestes siguin més que lletres sobre un paper.

Per a més informació, podeu consultar el web i les xarxes de Poetry Slam Barcelona: www.poetryslambcn.com, Facebook, Twitter i YouTube.

Poetry Slam Barcelona està organitzat i produït per Hipnotik Faktory i Red927, i té el suport del CCCB i de l’ICUB – Ajuntament de Barcelona.