Mònica Muñoz-Castanyer

El web del CCCB es renova

July 9th, 2015 No Comments

El mes de gener del 2013 em vaig convertir en la responsable del web del CCCB. Una tasca engrescadora i aterridora a la vegada que vaig assumir, això sí, amb molta il·lusió. No sóc una nadiua digital i per executar amb garanties aquesta nova empresa, calia que m’envoltés de persones que coneguessin l’entorn digital i em poguessin ajudar a l’hora de prendre decisions sobre aquest nou àmbit de la meva responsabilitat professional.

No vaig dubtar gens a formar el Consell Web del CCCB  -un grup de treball transversal, fluid, eficaç i alegre-, ni tampoc sobre qui l’havia d’integrar: la Sònia Aran, la Lucia Calvo, la Maria Farràs i l’Edgar Riu.

Home antiga

El primer que vam fer tots cinc va ser analitzar el web del CCCB. És imprescindible comptar amb una diagnosi abans de prendre cap decisió. El web, cal dir-ho ara i aquí, va ser impulsat per la nostra companya Teresa Roig i s’ha convertit en una eina operativa i molt ben valorada des del 2007 fins avui, quan ens animem a presentar-ne la renovació.

Ja en les primeres sessions de treball ens vam adonar de seguida que el web necessitava moltes millores. El món digital és tan supersònic que sis anys són una eternitat. Però el que havien de ser mers canvis ben aviat es va convertir en un evidència contundent: en necessitàvem una de nova.

Tot esmicolant, disseccionant i desconstruint l’arquitectura del web del CCCB, vam anar dibuixant una arquitectura paral·lela que s’adeia molt més a les noves necessitats. Però aquesta nova estructura havia de respondre a uns objectius. I aquesta va ser la primera fita que ens vam marcar.

Per què volíem renovar el web i quines finalitats desitjàvem cobrir? La resposta la vam obtenir després d’hores de feina i es pot resumir en els quatre punts següents:

1. Augment de les visites (virtuals i presencials) al CCCB. Per assolir-ho havíem de millorar l’arquitectura del web, interrelacionar-ne molt més els continguts, simplificar i clarificar la informació de servei, millorar el seu posicionament i presentar un disseny adaptatiu a tots els dispositius mòbils.

2. Potenciar els continguts propis reconvertint un web-agenda en un web que donés més visibilitat als diferents tipus de continguts i que revaloritzés l’arxiu.

3. Millora de la imatge corporativa i de la transparència del web CCCB simplificant els textos corporatius, unificant els canals de contacte amb el públic i creant una imatge unitària, senzilla i clara, a partir del nou logotip del CCCB.

4. Augment dels ingressos del CCCB mitjançant l’increment i la visibilització de la venda online d’entrades, l’increment dels Amics CCCB i l’increment i la visibilització del lloguer dels espais del CCCB.

Teníem el què i el perquè de la renovació del web. Ara ens calia establir el full de ruta. En primer lloc necessitàvem la complicitat de la direcció, que vam trobar immediatament en l’aleshores director del centre, Marçal Sintes, i la sotsdirectora, Elisenda Poch. Va ser l’Elisenda qui va donar prioritat absoluta al projecte, qui va posar a la nostra disposició l’equip de Sistemes, amb en Gerard Bel al capdavant, i qui hi va assignar un pressupost idoni.

Home nova

Els fonaments estaven assentats i segurs, i ja podíem començar a construir l’edifici a sobre. Era el moment, també, de contractar bons professionals externs que ens garantissin els resultats que buscàvem. Va ser així com ens vam decantar per l’equip de dissenyadors DOMO-A, l’empresa LaMagnética perquè fes una analítica SEO i garantís el bon posicionament de la nova web als cercadors, com ara Google, i, finalment, l’empresa d’usabilitat Estudio Torres Burriel que havia de garantir que les decisions preses facilitessin la navegació dels usuaris pel web.

Darrere la seva feina s’iniciava l’adequació del gestor de continguts. Començar de zero amb un nou gestor estava fora del nostre pressupost, però sí que era necessari adaptar a la nova arquitectura el  gestor creat el 2007 per l’empresa Inte. I aquest ajust programàtic l’ha dut a terme l’empresa Sonicon de la mà de l’Adrià Vila i el David Berruezo.

Mentrestant, el dia a dia dins del CCCB l’han capitanejat l’Iñaki Sainz, nou cap de Sistemes del Centre, escortat per Edgar Riu i la Lucia Calvo, els webmasters del projecte. Més endavant la Rosa Puig ha agafat el comandament dels textos estàtics del web i ha substituït la Lucia, de baixa per maternitat.

Dos anys i mig després d’assumir el repte del web del CCCB, la seva renovació és una realitat. El projecte ja és un fet i, per tant, ja no pertany als qui n’hem estat guies i mentors. Ara el relleu l’agafa tot l’equip del Centre, que és qui n’ha de tenir cura.

Però el web del CCCB, sobretot, pertany al usuaris. Aquesta renovació ha de facilitar la navegació i la cerca de continguts. Ha de destacar la informació d’agenda i de servei. Ha de ser més clara, més gràfica, més relacional, més transparent. I ha de ser un web responsive que es pugui consultar des de qualsevol dispositiu mòbil. En definitiva, ha de ser l’instrument que permeti que el CCCB continuï sent un referent dels centres culturals del segle XXI a Barcelona, Catalunya i el món.

Mònica Muñoz-Castanyer és la Cap del servei de Premsa i Web.

La Torna

June 6th, 2012 No Comments

Ha estat un regal. Una sorpresa que no ens haguéssim pogut imaginar quan vam endegar el projecte AlzheimArt.

Els usuaris del Centre de dia “Jardinets” de l’Hospitalet de Llobregat, especialitzat en l’atenció de malalts d’Alzheimer, han visitat el CCCB un parell de vegades per seguir el nostre programa cultural adreçat als afectats per la malaltia.

L’equip d’AlzheimArt durant la visita a l’exposició de Brangulí

© CCCB, Irene Ruiz Auret, 2011

En la primera ocasió van fer la visita a l’exposició dedicada al fotògraf Brangulí. Un segon dilluns, van participar a l’activitat Anem al cinema! Aquesta darrera vegada i de manera espontània, va sorgir la idea de convidar l’equip que integrem AlzheimArt a tornar-los la visita a “casa seva”.

I així va ser: dimarts 22 de maig, a les 15.30 h, el local del carrer Tarragona número 17 de l’Hospitalet de Llobregat es va engalanar per rebre’ns. Els seus inquilins també: flors a la solapa, elles; corbates de llacet al coll, ells.

Vint-i-sis pacients i tot el personal del centre “Jardinets” ens esperaven amb els braços oberts. Havien convertit el menjador en un auditori amb tots els ets i uts. I el director d’orquestra, en Jesús, guitarra en mà, tenia els seus cantors a punt per al gran concert.

Van interpretar “Yo vendo unos ojos negros”, l’havanera “El meu avi”, el tema de Julio Iglesias “La vida sigue igual”, “Mi casita de papel”… Van estar impecables: afinats, rítmics, lletres ben recitades. Però sobretot, se’ls veia feliços i orgullosos, amb aire de professionals.

Nosaltres estàvem convençuts que aquella era una classe de música, com tantes que fan durant la setmana, oberta a nosaltres tres. PERÒ VA RESULTAR QUE NO. El centre havia organitzat aquella vetllada únicament i exclusivament per a nosaltres. Les classes d’en Jesús s’havien posat en marxa només per a aquella sonada (mai tant ben dit) ocasió.

Vam sortir xocats de la torreta lluminosa de l’Hospitalet. El regal ha estat impagable per a nosaltres i ells han guanyat unes sessions de musicoteràpia a les quals ja no renunciaran mai més.

Vet aquí la torna del programa AlzheimArt.

Anem al cinema!

March 28th, 2012 1 Comment

El programa AlzheimART del CCCB ha creat una nova proposta cultural que ja s’ha presentat en públic un parell de vegades. En aquesta ocasió malalts d’Alzheimer i els seus acompanyants ocupen la seva butaca de l’Auditori del centre per gaudir d’una matinal de cinema.

Dos acomodadors guien els espectadors amb l’ajut de la llanterna fins als seus seients. Un cop tothom és al seu lloc, iniciem la projecció d’un breu documental que rememora les vint actrius més guapes del Hollywood dels anys cinquanta.

Marilyn Monroe, Audrey Hepburn, Elizabeth Taylor, Ava Gardner, Vivien Leigh i fins a vint actrius més omplen la pantalla amb la seva bellesa i glamur. Elles són l’excusa perfecta per començar a parlar de cinema amb persones que pateixen pèrdues de memòria.

La sessió doble, la fila dels «mancos», el berenar, el cinema a l’aire lliure, els actors i les actrius preferits, les pel·lícules de lladres i serenos, els primers destapes, la censura, el lliurament dels Oscar, etc. Tot això i molt més comenten els participants del programa «Anem al Cinema!» amb l’ajut dels conductors de l’activitat.

Un diàleg ric i viu que alternem amb altres fragments de pel·lícules de gèneres tan diferents com els dibuixos animats ―amb un curt de Tom i Jerry― o l’espectacular ball de Fred Astaire «Puttin’ on the Ritz» del film Blue skies.

Una vegada més, tal com havia passat en el programa de visites comentades a exposicions del CCCB, es demostra que la pràctica de l’activitat cultural per part dels malalts i els seus familiars genera uns beneficis inqüestionables:

  1. Evocar la memòria més llunyana.
  2. Promoure el desenvolupament personal.
  3. Establir connexions entre vivències personals i el món que ens envolta.
  4. Estimular la memòria emocional.

La sessió especial de cinema s’acomiada amb l’home més feliç de la Terra: Gene Kelly cantant sota la pluja.

Els nostres espectadors surten també feliços de la sala. Han enredat la malaltia una bona estona, a cop de fotograma!

Propera visita: dilluns, 7 de maig, a les 11.30 h

Entrada gratuïta

Reserves al correu electrònic alzheimart@cccb.org o al telèfon 933064100

El CCCB i el Dia Mundial de l’Alzheimer

September 21st, 2011 No Comments

Avui dimecres 21 de setembre se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer. L’Organització Mundial de la Salut i l’Alzheimer’s Desease International han escollit aquesta data per donar a conèixer la malaltia i totes aquelles iniciatives que institucions i entitats d’arreu del món duen a terme en relació amb ella.

Les associacions de familiars de malalts d’Alzheimer del nostre país organitzen actes de tota mena i destaca també el Global Alzheimer’s Research Summitque que se celebrarà a Madrid els propers dies 22 i 23 de setembre.

El CCCB es vol sumar a aquesta jornada commemorativa recordant que ara fa un any va iniciar un programa de visites comentades a les seves exposicions especialment dissenyades per a malalts d’Alzheimer i els seus cuidadors.

El programa està obert a totes aquelles persones afectades per la malaltia degenerativa en la seva fase inicial i a tots els seus familiars i cuidadors. Un dilluns de cada mes el CCCB obre les seves exposicions amb la voluntat de brindar l’oportunitat de seguir gaudint de l’art i de la cultura també després de la diagnosi.

Fins ara unes vuitanta persones han pogut atendre les visites a les exposicions Per Laberints, La Trieste de Magris i Brangulí. Barcelona 1909-1945. A partir del mes d’octubre tornem a obrir les mostres del CCCB als malalts d’Alzheimer i els seus familiars amb la voluntat de millorar la seva qualitat de vida.

Les visites són un estímul intel·lectual, permeten establir connexions entre vivències personals i el món, evoquen memòries llunyanes i promouen el desenvolupament personal. Però, sobretot, ofereixen una estona única per compartir, aprendre, riure i emocionar-se.

Imatges d’una de les visites a l’exposició “Brangulí. Barcelona: 1909-1945″ . Fotos d’Irene Ruiz

Podeu concertar una visita a través d’alguna de les següents vies:

Telèfon: 933064100

Correu electrònic: alzheimart@cccb.org

Recepció d’oficines del CCCB: C/ Montalegre, 5 – 08001 Barcelona

Trieste, Magris i Alzheimer: una combinació possible

May 17th, 2011 No Comments

L’exposició “La Trieste de Magris” s’ha de visitar en companyia.

L’exposició “La Trieste de Magris” s’ha de visitar, al menys, amb tres dels cinc sentits: vista, oïda i tacte.

Si és així, encara que la mostra parli d’una ciutat italiana poc turística i d’un escriptor, Claudio Magris, més aviat poc llegit, de les sales de l’exposició tothom en surt havent viscut una experiència única. Tothom vol dir tothom. També els malalts d’Alzheimer.

L’octubre de l’any passat al CCCB vam engegar un programa de visites a les nostres exposicions per a malalts d’Alzheimer, els seus familiars i cuidadors. La primera experiència la vam encetar amb la mostra “Per Laberints” que ja vam explicar en aquest blog.

Amb “La Trieste de Magris” els tres responsables d’aquesta iniciativa, d’entrada, vam arrugar el nas. La combinació Trieste, Magris i Alzheimer ens semblava impossible.

Però ha succeït tot el contrari. El magnífic muntatge de l’exposició realitzat per l’arquitecta italiana Paola Navone que ha interpretat a la perfecció el guió del seu comissari, Giorgio Pressburger, hi ha ajudat molt.

El recorregut expositiu és un viatge pels principals escenaris de la ciutat de Trieste, els del passat i els del present. És una invitació a conèixer els intel·lectuals que hi van viure, treballar i crear. És un passeig pels racons de la ciutat, els que Magris descriu en els seus llibres.

Els malalts que ens van acompanyar en aquest viatge estaven oberts a sentir, a escoltar, a debatre, a preguntar, a riure, a emocionar-se. I qui s’emociona, emociona.

Sí, l’exposició “La Trieste de Magris” s’ha de visitar en companyia. I encara més si la companyia és tan bona.

Imatges de la visita per malalts d’Alzheimer del 2 de maig Fotografies: Irene Ruiz Auret

12