Posts Tagged ‘Emergència!2013’

Crònica audiovisual de l’Emergència! 2013

February 28th, 2013 No Comments

Prenguem una mostra del que sorgeix de nou en la música independent, ràpid!
Veure cossos emergir: abans no existien i després serà massa tard”.

Seguint la declaració d’intencions que el defineix, el festival Emergència! va celebrar el passat 16 de febrer la seva cinquena edició, amb la qual va esdevenir, un cop més, l’escenari per al descobriment de nous sons i noms del panorama local, nacional i internacional.

Si en les setmanes prèvies al festival us presentàvem les entrevistes que va realitzar el periodista musical Jaime Casas per a aquest blog (Villarroel, Tiger Menja Zebra, Pájaro, Diego Hdez, VIVA, Ocellot i Tashaki Miyaki), aquests dies anirem compartint la crònica audiovisual del que va ser l’edició 2013 a través del Facebook d’Emergència! i del Twitter CCCB Música.

La productora audiovisual Centset, dedicada al món de la comunicació i la cultura, ha col·laborat per tercer any amb l’Emergència! i ha fet una intensa cobertura del festival. La productora catalana ha tingut plena llibertat creativa per orientar el seu treball, fet que l’ha portada a investigar diferents formats audiovisuals cada vegada, sempre amb un mateix objectiu: documentar el festival, difondre’l i donar a conèixer les bandes que hi participen.

En aquesta edició, Centset ha realitzat la crònica audiovisual de l’Emergència! com a videoblog, un format que la productora ja va experimentar de manera molt positiva a les edicions 2009 i 2010 del festival Sónar. Compost per 11 càpsules breus, fàcils de veure en qualsevol lloc i moment, el videoblog de l’Emergència! 2013 presenta un recull de situacions que, ordenades cronològicament, ens van explicant i desvetllant com va ser el festival. Així, podem descobrir com els grups van arribar al CCCB, veure’ls també en el moment de les proves de so i de l’actuació al festival, i conèixer igualment l’ambient del públic.

En l’edició 2012, Centset va fragmentar el projecte en múltiples peces, que va realitzar segons el caràcter de cada formació, i també va elaborar una peça-resum de llarga durada amb entrevistes als grups i a l’organització del festival. En l’edició 2011, la productora va concebre el projecte com una peça única de format documental amb què va voler explicar el funcionament d’una jornada de festival des d’un punt de vista proper. Tots els vídeos de l’Emergència! els podeu veure al canal del festival a Vimeo.

Darrere de Centset hi ha un equip encapçalat per Oriol Gallart i Jordi Cabestany, que també ha produït material audiovisual en festivals de música com el Sónar i el Primavera Sound. Trobareu més treballs de la productora al seu web o a la seva pàgina de Vimeo.

El festival en imatges

En paral·lel a la cobertura audiovisual que ha fet Centset, també us presentem el reportatge fotogràfic de l’Emergència! 2013. En aquesta ocasió, la fotògrafa ha estat Consuelo Bautista i podeu veure les imatges del festival al Flickr del CCCB.

Tashaki Miyaki a l’Emergència!2013

February 15th, 2013 1 Comment

I amb el duo californià Tashaki Miyaki arribem al final d’aquest especial que Jaime Casas ha estat fent al llarg d’aquestes setmanes per al Bloc Veus.

Tashaki Miyaki «A punt d’explotar»

En edicions anteriors d’Emergència! la quota forània la van ocupar outsiders del pop com Jeremy Jay o Dent May. O Lichens, que va deixar de pedra l’audiència de l’auditori amb els seus experiments amb els sons guturals i la guitarra. Aquesta vegada, és el torn d’un duo de so eteri i nom exòtic. Lucy i Rocky son Tashaki Miyaki, i no són japonesos, sinó de Califòrnia.

Van formar el grup el 2001, han obert per a Florence&The Machine, es diuen així per una «confusió» de beguts, explica la Lucy: «una nit, amb unes copes de més, estàvem parlant de Takashi Mike, el director de Zatoichi», diu, «i estava intentant pronunciar el seu nom, i vaig dir Tashaki Miyaki. Vam pensar que era un bon nom per al grup». Segurament aquesta és la pregunta més recurrent que els fan en cada entrevista: «una d’elles, sí», confessa. Amb un nom com aquest, podrien figurar al mateix núvol de tags que Kan Mikami o Sachilo Kanenobu, i encara crearien més confusió. Perquè Tashaki Miyaki sona a Mazzy Star, a Cranes, a una mena de versió «femenina de The Jesus & Mary Jane», com els va definir The Guardian. «Hi ha coses pitjors a les quals ser comparades», pensa la Lucy. Sens dubte, qualsevol comparació seria pitjor que la de la banda dels germans Reid. Potser només n’hi hauria una de més rang: The Velvet Underground. «Lou Reed és una figura de primer ordre per a mi», continua la Lucy, «vaig sentir el seu disc de petita i em va semblar el millor que havia escoltat en tota la meva vida. Quan ets un nen no saps calibrar bé la importància dels grups, però, des del minut zero, em va semblar una cosa enorme». Només cal escoltar temes com «Best friend» o «Tonight» per adonar-se de la gran influència de la Velvet sobre aquest duo: guitarres crues però melòdiques, ritmes progressius de baixa fidelitat. Una certa angoixa existencial.

Amb només un 7” publicat a Rough Trade, en el qual s’incloïa una versió d’Everly Brothers, Tashaki Miyaki van començar a sonar a les tertúlies de l’indie anglosaxó, sempre capriciós i mutant. Als seus sets també inclouen, atenció!, versions de Sam Cooke o Buddy Holly, perquè, de fet, tenen més de retro que de moderns. A aquests sí que no els poden penjar l’etiqueta de hipster: «crec que som més analògics. No som gaire bons amb la tecnologia. No serem el grup de moda». Tan de moda com ho poden haver estat Best Coast, amb qui comparteixen afinitats diguem-ne estètiques. Més enllà de les típiques comparacions que tot grup arrossega, han compost una sèrie de bones cançons que resisteixen la comparació. Temes com «Somethin’ is Better Than Nothin’», que s’ha convertit en la seva carta de presentació i un dels temes més contundents del dream-pop recent. A Emergència! sonarà «segur». Esperem que també sonin els covers de Flamingos –«I Orly have eyes for you»– o The Replacements –«Unsatisfied»–, perquè tenen un arsenal de versions que Déu n’hi do.

Jaime Casas (@JaimeCasasB)

Tashaki Miyaki actuaran a les 22 hores a l’escenari Hall.

Horaris d’actuacions de l’Emergència!2013

February 14th, 2013 No Comments

Villarroel – 18:30 h escenari Hall
Diego Hdez – 19:25 h escenari Auditori
VIVA – 20:15 h escenari Hall
Ocellot – 21:10 h escenari Auditori
Tashaki Miyaki – 22:00 h escenari Hall
Tiger Menja Zebra – 23:00 h escenari Auditori
Pájaro – 00:00 h escenari Hall

Podeu comprar les entrades a 7 euros pel Telentrada o en les Taquilles del CCCB.

O adquirir el carnet d’AMICS MUSICALS en les taquilles que per 20 euros us donarà accès a tots els concerts de l’Emergència! + cicle BCNmp7 (5 concerts), a més de descomptes en altres activitats musicals de l’any.

Si dissabte vens al CCCB abans de les 18.30 h et convidem a una cervesa gentilesa de San Miguel, i podràs participar en el sorteig de 10 carnets Amics CCCB Musicals.

Ocellot a l’Emergència!2013

February 14th, 2013 No Comments

Amb l’entrevista que avui ens ocupa estem arribant pràcticament al final d’aquest especial que Jaime Casas ha fet al llarg d’aquestes setmanes.

Ocellot són els protagonistes d’avui!

Ocellot «Música dispersa»

Marc Fernández i Elaine Phelan són Ocellot. Un duo que ha aparegut en el panorama local pels canals menys evidents; l’avantguarda, la psiquedèlia, el (suposat) ruralisme. Trets característics de la deriva experimental del pop del segle XXI, el mateix que semblen haver abanderat Animal Collective. Aquesta és la referència bàsica d’un projecte tan lúdic com iconoclasta. La primera influència que ve al cap quan sonen els primers compassos d’«Escola de Colors» o «Qui serem demà», dos dels quatre temes que conformen la seva primera i única referència fins ara: un excitant EP publicat per Discos la Gàbia, que sí, té molt de la primera època del recurrent grup de Brooklyn –la més acústica i alliberada–, però hi ha més. D’entrada, el lloc on viuen en Marc i l’Elaine: la Vall d’Aran. «Sempre estem fent música i depèn d’on som surt d’una manera o una altra –explica en Marc–. Me n’he adonat fa poc, i crec que es nota a la música que estàvem més tranquils a la muntanya. Crec que influeix molt l’entorn en el qual vius».

Foto: Lluís Huedo

L’entorn i les circumstàncies són els detonants creatius d’aquest grup, que es va posar en marxa amb la mudança d’en Marc i l’Elaine a la muntanya. «Ens en vam anar a viure a una caseta a Les –recorda en Marc–. Allà vaig muntar una habitació amb ampli, pedals, teclats…, i ens vam posar a tocar cada dia». A més, també «caminàvem molt per la muntanya, cosa que hi ajudava molt. Al cap d’uns mesos ja sortia un so, i el vaig gravar en un pedal de loops. Més tard vam baixar a Barcelona i vam gravar l’EP amb els col·legues de l’Atlántida», un estudi de gravació.

A les (poques) cançons que han publicat –només quatre temes en un acurat vinil publicat l’any passat–, cal sumar-hi una suite improvisada recollida en un casset, del qual només van fabricar 21 còpies. «Companys de Mar» és un mixtape que tira cap als tons ambientals, que recull l’univers artístic d’Ocellot. Un món amb vèrtexs en el rock galàctic català i en l’avantguarda folk americana –allò que es va anomenar New Weird America–. Un món en què Música Dispersa –el màgic grup de Sisa abans de Sisa– mai no deixa de sonar; en el qual Ocellot es dedica a construir des de zero melodies –les harmonies vénen de fàbrica segons com es miri–, amb les quals aconsegueixen distingir-se d’aquest reguitzell d’influències. «Sempre faig moltes voltes a la part melòdica. M’agrada sentir-me una mica identificat en les melodies», explica en Marc. Evidentment, la improvisació té un paper important en aquest procés d’assimilar influències –estètiques, sonores, circumstancials, espacials…–: «Les cançons sorgeixen de la improvisació gairebé sempre. I en directe és més aviat una elecció. En funció del directe improvisem més o menys. Sempre hi ha un forat per a la improvisació». A Emergència!, vénen amb dos músics de suport i les projeccions de Lluís Huedo, que és el responsable del magnífic vídeo d’«Escola de Colors». Un estrany «conte» visual en el qual en Marc i l’Elaine apareixen nus però envernissats per una capa de color, que serveix al realitzador per construir un joc cromàtic i captivador. «Tant les imatges com la música sortiran del directe», diu. «Tenim moltes ganes de tocar a Emergència!, i hi presentarem algunes cançons noves».

Jaime Casas (@JaimeCasasB)

Ocellot tocaran a l’escenari Auditori aquest dissabte dins d’una nova edició d’E!

YouTube Preview Image

@CCCBMUSICA: nova veu del CCCB a Twitter

February 13th, 2013 No Comments

Coincidint amb la inauguració de la programació de concerts i activitats musicals del 2013 aquest dissabte, 16 de febrer, amb el festival Emergència!, el CCCB obre el compte de Twitter @CCCBmusica.

@CCCBmusica informarà regularment de totes les novetats relacionades amb la programació musical del CCCB amb l’objectiu de convertir-se en una font de divulgació dels concerts, grups i festivals vinculats al centre. Gestionat per l’equip del Departament d’Activitats Culturals del CCCB amb la col·laboració d’altres gestors culturals com Ingrid Guardiola, entre d’altres, el nou perfil pararà una atenció especial a les activitats programades per a aquest 2013: el festival Emergència!, el cicle de concerts BCNmp7 i festivals com ara l’Hipnotik.

El perfil @CCCBmusica se suma als altres perfils temàtics de què disposa el CCCB a Twitter per oferir continguts especialitzats i interactuar amb comunitats específiques d’Internet. També existeixen @CCCBLab (sobre investigació i innovació en cultura), @CCCBEducació (sobre el projecte educatiu del CCCB), @Kosmopolis_CCCB (sobre literatura), @PublicSpaceCCCB (sobre urbanisme i espai públic) i @CCCBpremsa (adreçat als periodistes). Tots aquests comptes estan gestionats per membres de l’equip del CCCB vinculats a l’activitat del centre.

 

 

123