Posts Tagged ‘Emergència!2013’

Tiger Menja Zebra a l’Emergència!2013

gener 24th, 2013 No Comments

Continuem amb aquest especial E! que Jaime Casas està duent a terme per al Bloc VEUS. Aquesta setmana li toca el torn a la formació de Granollers Tiger Menja Zebra. Eduard Novoa, membre de la formació, va estar xerrant amb en Jaime sobre el projecte.

Tiger Menja Zebra «Provocació»

El projecte més atípic de tots els que formen el cartell d’Emergència! 2013 és pura «provocació». Tiger Menja Zebra, un trio sense additius que conjuga la producció electrònica i les idees bel·ligerants, està format per antics membres de Camping, un dels primers grups d’aquí que es va atrevir amb els conceptes que promulgava el postrock.

Després de gairebé una dècada explorant el rock d’avantguarda, el grup va passar a millor vida. Però no pas els conceptes que li donaven sentit, que després d’un període de «reflexió» es van transformar en TMZ. «Ets tres que quedàvem de Camping vam confluir en un parell d’idees que ens van fer formar TMZ: la intenció de continuar en això i la voluntat d’anar cap als extrems sense por», comenta Eduard Novoa. «Ja des de Camping hem estat un col·lectiu molt analític. De fet, parlàvem més que tocàvem o assajàvem i, malgrat la poca espontaneïtat de les nostres decisions, aquest és el mètode de treball que ens motiva durant el procés creatiu».

TMZ vol fer un pas endavant sobre aquesta anàlisi inacabada i inacabable –el desassossec?–, que hauria d’acompanyar tota reflexió sobre l’art. «Amb Camping, després de deu anys en el precari món de la música independent nacional, editant quatre discos, un Ep, una pel·lícula documental i intentant compondre coses diferents en cada treball, bàsicament per no avorrir-nos, aquesta vegada anàvem més enllà».

«Com començar una guerra», el títol del seu primer treball –de lliure accés a la xarxa–, és un cúmul d’idees i referències que conviden a una reflexió obligatòria –no, no és una paradoxa– que no hauria de passar desapercebuda. Volen «anar als extrems sense por», i per això escupen (i repeteixen) flamarades politicovitals que no deixen indiferents. Quan parlen d’«extrems» signifiquen el que ha de ser la composició i la producció de la seva música. Per això han redactat un «estatut» –no deixeu de consultar-lo al final del text– que explica «els principis que ens guiaran i ens ajudaran a no desviar-nos del camí», explica Novoa. I tot i que les referències (musicals) evidents conjuguen idees i estils tan dispars com són la IBM –o electrònica contundent i «industriosa»– i el pop (evocatiu, experimental, poc previsible, podríem dir), la pretensió és molt diferent «Suggerim referents NO MUSICALS com David Lynch o La Fura dels Baus», expliquen. «Vam decidir no fer servir guitarres elèctriques. Ens venien de gust temes físics, viscerals i tensos fugint del que és explicatiu i descriptiu. Per emetre bones ondes hi ha altres bandes, nosaltres preferim dosificar-ho i generar un altre tipus de sensacions que freguin el vertigen o el caos des d’un punt de vista kamikaze». Tot i que sí que persisteix aquesta idea accessible que ostenta el pop: «Si féssim un exercici de “neteja” de bel·ligerància sonora en els nostres temes el resultat seria una mica més amable, més accessible. Som conscients d’aquesta subcapa i ens agrada treballar-la perquè és percebi sense ser òbvia».

Els títols de «Com començar una guerra» són explícits i alhora molt irònics. Hi ha una crítica directa implícita, però també fem un ullet còmplice. Reflecteixen certes contradiccions sense cap tipus de rubor. «Giren al voltant del concepte del disc –assenyalen–: Quins són els mecanismes de la provocació? Quantes gotes es necessiten per omplir del tot un got? Com n’és, de fina, la pell davant un estímul extern? Com es comença una guerra? Malgrat la transcendència de l’enunciat, el que realment ens mou és l’humor i passar-ho bé. Així que el fet de treure-li ferro a la cosa ens surt de manera molt natural».

Performance

En un dels vídeos que acompanya la presentació d’aquest projecte d’ínfules «arty», el trio es dedica a llançar ous sobre una pantalla en la qual es projecten els noms més destacats de l’esbombada escena independent. L’assumpte no és una anècdota, és un posicionament que, sens dubte, podria explicar el «com començar una guerra» amb aquesta suposada escena gens homogènia que serveix per provocar inacabables debats a les xarxes socials… i poca cosa més. «Clarament la intenció del vídeo va ser més “arty” que no pas combativa», diuen. «Cada un dels membres, de manera independent, s’havia de posicionar davant d’estímuls musicointel·lectuals amb poc temps de reacció. No sabíem els grups que havien d’aparèixer, això és cabdal per entendre’n el significat. Tanmateix, volíem utilitzar el vídeo per alimentar el concepte del disc –la provocació–, tant en nosaltres mateixos, responent als noms a la pantalla, com en els feedbacks que rebíem en publicar-lo, que han estat variats i sucosos».

Tot i que no es volen posicionar ideològicament en contra de ningú: «Començar una guerra amb una suposada escena “independent”? El mimetisme recurrent que de vegades generen les escenes o modes, siguin independents o no, ens avorreix. No pretenem començar una guerra ni molestar ningú, però si algú es molesta tampoc no li demanarem disculpes».

La intervenció a Emergència! no sols servirà per presentar el projecte en un «context d’escena», sinó també per «difondre» la idea, el concepte en «50 minuts compactes i sense concessions, davant del major nombre de gent possible i en les millors condicions».

Jaime Casas (@JaimeCasasB)

ESTATUT D’ AUTONOMIA de TIGER MENJA ZEBRA

1. Tots els temes es faran pensant en un projecte concret i sota una idea

o concepte, i no de manera aïllada.

2. Cap tema ha de tenir una semblança o referència clara a alguna cosa

que haguem fet previament a nivell de melodia, ritme o harmonia. Si

algú detecta algo reconeixible ho ha de dir i caldrà ser modificat.

3. Si a algú no li agrada algun tema o part d’ell i no es sent còmode

interpretant-l’ho, ha de ser sincer i dir-ho als altres per cambiar-ho.

4. Els temes han de ser físics, viscerals i tensos. No explicatius,

descriptius o decoratius.

5. Les lletres/veus han de ser curtes i/o repetitives en referència al

motiu o concepte del tema (més o menys processades) i en relació al

concepte global del projecte.

6. No hi ha límits de producció a nivell d’instrumentació o procés

d’efectes a l’hora de composar i grabar.

7. Abans de començar un projecte, definir els instruments o elements que

es faran servir per interpretar els temes en directe.

8. A l’hora de fer la tria de temes finals que formaran part del projecte,

tindran més valoració les idees més locas i atrevides per davant de les

més standards.

9. La provocació es el primer concepte a pensar al començar a crear

un tema nou. Com a referents ràpids i paral.lels, al cine podria ser en

David Lynch o a teatre La Fura, per posar un exemple, tot i que n’hi ha

molts d’ altres.

10. Hem d’anar cap als extrems sense por.

X. Font

E. Novoa

J. Arnan

Tiger Menja Zebra presentarà el seu primer treball «Com començar una guerra» a l’escenari Auditori d’E! el proper 16 febrer.

Villarroel a l’Emergència!2013

gener 17th, 2013 No Comments

Des d’avui i fins al proper 14 de febrer, Jaime Casas, conegut periodista de l’escena musical, ens anirà presentant cada una de les bandes que participen en aquesta cinquena i nova edició del festival Emergència! a tall de petites entrevistes.
Comencem amb el grup de Barcelona, Villarroel


El groove dels carrers menys interessants

El que és nou. El talent. Les ganes…, la sorpresa. Una vegada més, Emergència! aposta per aquells projectes que estan fent les primeres passes. Que tenen alguna cosa a dir; es volen donar a conèixer i presentar credencials en un escenari de qualitat, el del CCCB. El centre, com des de fa anys i malgrat les circumstàncies, continua apostant amb valentia per la música de base i les propostes del pop més arriscades. A diferència dels grans esdeveniments que se succeeixen en l’oferta musical local, aquí no hi ha ànim comercial. Ben al contrari: la política d’Emergència! i el cicle BCN Mp7 han ajudat a confeccionar un teixit de creació i debat únics, i aquesta era la idea. En el seu moment ‒cap al 2006‒ va significar una aposta de risc; avui és una realitat.
Seguint un estricte criteri de qualitat, l’incansable i entusiasta Sergio Silva, ideòleg i programador d’Emergència!, ha tornat a confeccionar un cartell d’altura. Com sempre, els grups novells conformen l’alineació del festival que se celebrarà el proper 16 de febrer.
Artistes amb poc recorregut a punt de fer un pas ferm cap endavant i consolidar el seu discurs. Alguns s’han estrenat en el món editorial; d’altres aposten per la via de les plataformes digitals. Com els sorprenents Villarroel, anomenats així «en honor al carrer menys interessant de Barcelona», apunta Elsa de Alfonso, alma mater del trio que completen Max Casamor (baix) i Helga Juárez (bateria).
Villarroel és el grup preferit dels teus grups preferits. El secret de domini públic de l’escena local de Barcelona. Les cançons de Villarroel sorprenen i agraden als qui creuen que ja no els pot sorprendre res d’aquí. «La meva germana és la que té talent. L’escolto tocar tancada a la seva habitació i m’espanto de veure com n’és, de bona», explicava sotto voce un habitual de l’escena comtal com és Adrián de Alfonso. Villarroel són una mena d’anomalia entre l’oferta de grups locals: «m’era impossible trobar equivalents, ni tan sols semblants, i no sé si és bo o dolent…», comenta l’Elsa. Els semblants s’han de buscar a fora: «La veritat és que m’identifico molt ràpid amb gairebé totes les coses que escolto, com ara aquests dies amb la lírica i les dissonàncies d’Epic Soundtracks, o l’actitud i els cops bojos de guitarra dels Meat Puppets. També últimament estic addicta i ens han inspirat moltíssim els canadencs Sean Nicholas Savage i Mac Demarco; us recomano que en seguiu la pista».
Villarroel són «un grup d’amics» que va aprendre a tocar als locals de la Politècnica. «Improvisant durant hores i fent el burro amb tota mena de cançons que ens agradaven vam aprendre a comunicar-nos i a veure els topants del pop». Així va sorgir No Band in Berlín, fins que la bateria, Marta Millet, «se’n va anar a veure món i vam quedar per tocar amb una de les nostres fans –fins i tot tenien fans!–, Helga, i vam formar Villarroel».
Les seves cançons són fosques, melodramàtiques, amb aquell punt d’ingènua excitació que sorgeix del que és amateur. «M’agradaria que no se’ns identifiqués amb alguna cosa fosca sense més ni més ‒apunta l’Elsa‒, sinó que es percebés un cert halo d’esperança o positivisme; remoure una mica el personal mola, però també encomanar les ganes de llançar-se, de ser qui vols ser, malgrat tot».
L’Elsa reflexiona sobre emocions poc previsibles i les encaixa en atmosferes de colors tènues i, tot i això, surt airosa en la tasca de confeccionar un decàleg de cançons purament pop. «La meva intenció amb tot això té diversos vessants, fins i tot el de la no-intenció», explica. D’una banda, «intento fer lletres que parlin de coses que no he trobat en altres lletres, de vegades reflexionant sobre emocions i lògiques molt pròpies dels temps que corren». D’altra banda, «hi ha una certa reflexió també en la música. Aquesta evoca una atmosfera clàssica però sempre acaba trencant patrons i llançant intervals musicals insòlits. La veritat, jo suposo que qualsevol grup amb un mínim de discurs creatiu intenta fer alguna cosa semblant a això, cadascú a la seva manera. Jo, personalment, adoro la imperfecció i l’error, i acostumen a convertir-se en motius de les nostres cançons (aquí és on entra la no-intenció)».
Després de la seva actuació a Emergència! 2013, planegen «pensar un disc». La idea és «forjar un groove Villarroel, a més de fixar-nos en certes harmonies. Amb una mica de sort, després de l’estiu sortirà alguna cosa; aquesta vegada sí, en llarg». Abans, els podrem veure en directe en el festival: «És la primera vegada que toquem en un museu i això m’obsessiona força, a veure què passa».

Jaime Casas @JaimeCasasB


Villarroel tocaran a l’escenari Hall dins de la cinquena edició d’E! el proper 16 de febrer.

Bandcamp: http://villarroel.bandcamp.com/

Facebook Emergència!: http://www.facebook.com/emergenciabcn 

Presentem el cartell d’Emergència! 2013

desembre 10th, 2012 No Comments

I per fi podem anunciar el cartell de la cinquena i nova edició  d’Emergència! que tindrà lloc el proper 16 de febrer al CCCB.

A partir del mes de gener, com ja va sent habitual, dedicarem un post a cadascun dels artistes que composen el cartell, però fins aleshores us deixem amb el fantàstic cartell que l’il·lustrador sevillà Miguel Brieva a realitzat per aquesta cinquena edició del festival de música emergent.

Segueix les novetats del festival a la pàgina de Facebook Emergència!

123