I amb el duo californià Tashaki Miyaki arribem al final d’aquest especial que Jaime Casas ha estat fent al llarg d’aquestes setmanes per al Bloc Veus.
Tashaki Miyaki «A punt d’explotar»
En edicions anteriors d’Emergència! la quota forània la van ocupar outsiders del pop com Jeremy Jay o Dent May. O Lichens, que va deixar de pedra l’audiència de l’auditori amb els seus experiments amb els sons guturals i la guitarra. Aquesta vegada, és el torn d’un duo de so eteri i nom exòtic. Lucy i Rocky son Tashaki Miyaki, i no són japonesos, sinó de Califòrnia.
Van formar el grup el 2001, han obert per a Florence&The Machine, es diuen així per una «confusió» de beguts, explica la Lucy: «una nit, amb unes copes de més, estàvem parlant de Takashi Mike, el director de Zatoichi», diu, «i estava intentant pronunciar el seu nom, i vaig dir Tashaki Miyaki. Vam pensar que era un bon nom per al grup». Segurament aquesta és la pregunta més recurrent que els fan en cada entrevista: «una d’elles, sí», confessa. Amb un nom com aquest, podrien figurar al mateix núvol de tags que Kan Mikami o Sachilo Kanenobu, i encara crearien més confusió. Perquè Tashaki Miyaki sona a Mazzy Star, a Cranes, a una mena de versió «femenina de The Jesus & Mary Jane», com els va definir The Guardian. «Hi ha coses pitjors a les quals ser comparades», pensa la Lucy. Sens dubte, qualsevol comparació seria pitjor que la de la banda dels germans Reid. Potser només n’hi hauria una de més rang: The Velvet Underground. «Lou Reed és una figura de primer ordre per a mi», continua la Lucy, «vaig sentir el seu disc de petita i em va semblar el millor que havia escoltat en tota la meva vida. Quan ets un nen no saps calibrar bé la importància dels grups, però, des del minut zero, em va semblar una cosa enorme». Només cal escoltar temes com «Best friend» o «Tonight» per adonar-se de la gran influència de la Velvet sobre aquest duo: guitarres crues però melòdiques, ritmes progressius de baixa fidelitat. Una certa angoixa existencial.
Amb només un 7” publicat a Rough Trade, en el qual s’incloïa una versió d’Everly Brothers, Tashaki Miyaki van començar a sonar a les tertúlies de l’indie anglosaxó, sempre capriciós i mutant. Als seus sets també inclouen, atenció!, versions de Sam Cooke o Buddy Holly, perquè, de fet, tenen més de retro que de moderns. A aquests sí que no els poden penjar l’etiqueta de hipster: «crec que som més analògics. No som gaire bons amb la tecnologia. No serem el grup de moda». Tan de moda com ho poden haver estat Best Coast, amb qui comparteixen afinitats diguem-ne estètiques. Més enllà de les típiques comparacions que tot grup arrossega, han compost una sèrie de bones cançons que resisteixen la comparació. Temes com «Somethin’ is Better Than Nothin’», que s’ha convertit en la seva carta de presentació i un dels temes més contundents del dream-pop recent. A Emergència! sonarà «segur». Esperem que també sonin els covers de Flamingos –«I Orly have eyes for you»– o The Replacements –«Unsatisfied»–, perquè tenen un arsenal de versions que Déu n’hi do.
Jaime Casas (@JaimeCasasB)
Tashaki Miyaki actuaran a les 22 hores a l’escenari Hall.
son tremendas, buenísmass!! Gran EP!!