CCCB Veus

Amb l’entrevista que avui ens ocupa estem arribant pràcticament al final d’aquest especial que Jaime Casas ha fet al llarg d’aquestes setmanes.

Ocellot són els protagonistes d’avui!

Ocellot «Música dispersa»

Marc Fernández i Elaine Phelan són Ocellot. Un duo que ha aparegut en el panorama local pels canals menys evidents; l’avantguarda, la psiquedèlia, el (suposat) ruralisme. Trets característics de la deriva experimental del pop del segle XXI, el mateix que semblen haver abanderat Animal Collective. Aquesta és la referència bàsica d’un projecte tan lúdic com iconoclasta. La primera influència que ve al cap quan sonen els primers compassos d’«Escola de Colors» o «Qui serem demà», dos dels quatre temes que conformen la seva primera i única referència fins ara: un excitant EP publicat per Discos la Gàbia, que sí, té molt de la primera època del recurrent grup de Brooklyn –la més acústica i alliberada–, però hi ha més. D’entrada, el lloc on viuen en Marc i l’Elaine: la Vall d’Aran. «Sempre estem fent música i depèn d’on som surt d’una manera o una altra –explica en Marc–. Me n’he adonat fa poc, i crec que es nota a la música que estàvem més tranquils a la muntanya. Crec que influeix molt l’entorn en el qual vius».

Foto: Lluís Huedo

L’entorn i les circumstàncies són els detonants creatius d’aquest grup, que es va posar en marxa amb la mudança d’en Marc i l’Elaine a la muntanya. «Ens en vam anar a viure a una caseta a Les –recorda en Marc–. Allà vaig muntar una habitació amb ampli, pedals, teclats…, i ens vam posar a tocar cada dia». A més, també «caminàvem molt per la muntanya, cosa que hi ajudava molt. Al cap d’uns mesos ja sortia un so, i el vaig gravar en un pedal de loops. Més tard vam baixar a Barcelona i vam gravar l’EP amb els col·legues de l’Atlántida», un estudi de gravació.

A les (poques) cançons que han publicat –només quatre temes en un acurat vinil publicat l’any passat–, cal sumar-hi una suite improvisada recollida en un casset, del qual només van fabricar 21 còpies. «Companys de Mar» és un mixtape que tira cap als tons ambientals, que recull l’univers artístic d’Ocellot. Un món amb vèrtexs en el rock galàctic català i en l’avantguarda folk americana –allò que es va anomenar New Weird America–. Un món en què Música Dispersa –el màgic grup de Sisa abans de Sisa– mai no deixa de sonar; en el qual Ocellot es dedica a construir des de zero melodies –les harmonies vénen de fàbrica segons com es miri–, amb les quals aconsegueixen distingir-se d’aquest reguitzell d’influències. «Sempre faig moltes voltes a la part melòdica. M’agrada sentir-me una mica identificat en les melodies», explica en Marc. Evidentment, la improvisació té un paper important en aquest procés d’assimilar influències –estètiques, sonores, circumstancials, espacials…–: «Les cançons sorgeixen de la improvisació gairebé sempre. I en directe és més aviat una elecció. En funció del directe improvisem més o menys. Sempre hi ha un forat per a la improvisació». A Emergència!, vénen amb dos músics de suport i les projeccions de Lluís Huedo, que és el responsable del magnífic vídeo d’«Escola de Colors». Un estrany «conte» visual en el qual en Marc i l’Elaine apareixen nus però envernissats per una capa de color, que serveix al realitzador per construir un joc cromàtic i captivador. «Tant les imatges com la música sortiran del directe», diu. «Tenim moltes ganes de tocar a Emergència!, i hi presentarem algunes cançons noves».

Jaime Casas (@JaimeCasasB)

Ocellot tocaran a l’escenari Auditori aquest dissabte dins d’una nova edició d’E!