Posts Tagged ‘Crisi’

Vigència del pensament de Pasolini

June 12th, 2013 1 Comment

“Ningún centralismo ha logrado lo que el centralismo de la civilización de consumo. El fascismo proponía un modelo, reaccionario y monumental, que luego se quedaba en letra muerta. Las culturas particulares (campesinas, subproletarias, obreras) seguían obedeciendo, imperturbables, a sus modelos antiguos. La represión se limitaba a obtener su adhesión de palabra. Hoy, por el contrario, la adhesión a los modelos propuestos por el Centro es total e incondicional. Se reniega de los modelos culturales reales. La abjuración es un hecho. Se puede decir, por tanto que la “tolerancia” de la ideología hedonista implantada por el nuevo poder es la peor de las represiones de la historia humana.” (Pier Paolo Pasolini, 1973, Escritos corsarios)

Autoretrat de Pasolini de 1965

Els darrers anys de la seva vida Pasolini es va convertir en un crític implacable de les transformacions de la societat italiana i europea, aparegudes amb l’extensió del capitalisme de consum i dels mitjans de comunicació de masses. Un procés que, al seu parer, conduïa cap a una perillosa homogeneïtzació cultural més potent i radical de la que hauria pogut somniar el feixisme. El miratge creat per l’accés a nous productes de consum, i a les noves formes de vida que se’n desprenien, tenia com a efecte la pèrdua de la consciència de classe, la creació d’un somni col·lectiu en el qual les classes tradicionalment desfavorides arribaven a creure’s semblants a les classes riques i dominants. I aquest, per a Pasolini, és el millor mecanisme de dominació.

Quaranta anys més tard, la societat de consum és un fet ineludible. Les formes de vida s’han transformat i adaptat a aquest nou model, acomplint-se així els pronòstics de Pasolini. Tanmateix, la crisi sistèmica dels darrers anys ha fet créixer les veus crítiques amb aquest model de vida. El daltabaix econòmic ha evaporat el miratge: els més rics han continuat on eren, mentre que les classes populars s’han vist empeses a una de les pitjors crisis en dècades.

En aquest context, la mirada crítica de Pasolini es torna més vigent que mai. A l’ombra del seu pensament, tornen preguntes clau per comprendre críticament el moment que estem vivint: com podem fer front a un model social i cultural que ha resultat ser només un joc de miralls? Quina subversió és possible avui? Què en queda de les cultures que han volgut mantenir-se al marge d’aquest procés? Quin pensament crític és possible en un context mediàtic que fagocita cultura i contracultura?

Per parlar de totes aquestes qüestions, el CCCB proposa el cicle de conferències “Pensar diferent. Pasolini i la crítica de la cultura dominant”, que tindrà lloc del 17 de juny al 9 de juliol. Comptarem amb la presència de filòsofs, artistes, poetes i escriptors que abordaran l’actualitat del pensament pasolinià i reflexionaran sobre com respondre avui a les preguntes que l’intel·lectual italià va posar sobre la taula ara fa quaranta anys.

Tindrem amb nosaltres a Alfredo Jaar, Miguel Morey, Gisela Llobet, Jordi Balló, Javier Pérez Andújar, Julià de Jòdar, Ingrid Guardiola, Martí Sales, Enric Casasses, Josep Maria Lluró, Carles Rebassa, Arnau Pons, Xavier Albertí i Dacia Maraini. Us convidem a participar en aquestes sessions i compartir amb tots ells el debat sobre com pensar diferent avui.

Podeu seguir totes les conferències d’aquest cicle per streaming i a Twitter amb l’etiqueta #PasoliniRoma.

Saskia Sassen, premi Príncep d’Astúries de les Ciències Socials

May 16th, 2013 No Comments

La sociòloga holandesa Saskia Sassen, coneguda sobretot per les seves reflexions sobre la vida urbana i les transformacions derivades dels processos de globalització, ha estat guardonada amb el Premi Príncep d’Astúries de les Ciències Socials 2013.

Sassen representa una de les veus més influents, crítiques i originals en la sociologia contemporània. El seu concepte de “ciutat global” s’ha tornat imprescindible per analitzar les grans urbs, les xarxes de poder i les relacions econòmiques, polítiques, legals i tecnològiques implicades en les noves geografies resultants dels processos de globalització. En el seu últim llibre traduït al castellà, Territorio, autoridad y derechos. De los ensamblajes medievales a los ensamblajes globales (Katz, 2011), Sassen repensa les relacions entre el global i el nacional, i analitza com s’ha anat “desnacionalitzant” allò que històricament s’ha constituït com a nacional: les polítiques de govern, els capitals, les subjectivitats polítiques, els espais urbans o les estructures temporals.

© Miquel Taverna, CCCB, 2011

Saskia Sassen va visitar el CCCB el gener de 2011 per impartir una conferència en el marc del cicle de debats “Crisi” que ha estat publicada recentment dins de la col·lecció Breus sota el títol Nuevas geopolíticas. Territorio, autoridad y derechos (Breus CCCB, 2012). Durant la seva conferència, Sassen va criticar durament el sistema polític i econòmic neoliberal. Segons va afirmar, ha canviat la lògica interna del mercat global, que ja no es basa com abans en la inclusió en massa de persones (sobretot com a consumidors) sinó que ha incorporat preocupants mecanismes d’expulsió: del mercat laboral, dels espais de consum, de la ciutadania, dels territoris.

La seva conferència es pot veure íntegra al web del CCCB. També pots veure aquesta breu entrevista que li varem fer durant la seva visita a Barcelona.

Josep Ramoneda: «La llibertat és sempre una tensió entre allò individual i col·lectiu»

March 7th, 2013 No Comments

Per al filòsof Josep Ramoneda, la idea més potent de la llibertat la va expressar Kant, qui la definia com la capacitat de ser autònom, de pensar i decidir per un mateix. Però, si bé la llibertat és un valor fonamental que dóna sentit a l’espècie humana, Ramoneda adverteix que no és plenament assolible, sinó que té contradiccions i pot portar a l’abús de poder. «Si som lliures, ho som tant per fer el bé com per fer el mal», va destacar en la seva ponència en el debat “En comú” al CCCB, una classe magistral sobre com diferents pensadors han entès la llibertat al llarg de la història.

En aquesta entrevista podem escoltar algunes de les idees que va expressar Ramoneda durant la conferència sobre les tensions que genera l’exercici de la llibertat. Fins a quin punt som autònoms? Són compatibles la igualtat i la llibertat? Podem exercir la llibertat plena dins d’un col·lectiu?

Parlar de llibertat i no fer referència a la crisi econòmica i de valors és inevitable i tant el públic assistent al debat com nosaltres en aquesta entrevista vam voler saber quines respostes dóna Josep Ramoneda al descrèdit de la política i dels mitjans, al desengany que viu la població amb la democràcia. Així, l’exdirector del CCCB va assenyalar que hem de perdre la por i crear espais comuns de responsabilitat compartida per fer front a les injustícies socials. «L’objectiu d’allò comú ha de ser recuperar la multidimensionalitat de l’ésser humà». Cal fugir de l’homo economicus (centrat en el benefici i l’interès individual) a què ens ha portat el model de governabilitat actual, explica Ramoneda.

«La justícia social hauria de ser un repte comú a Europa» Ulrich Beck, sociòleg

January 16th, 2013 No Comments

Ulrich Beck (Polònia, 1944) és catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat Ludwig Maximilian de Munic i catedràtic de Sociologia a la London School of Economics. Considerat un dels sociòlegs més destacats en l’estudi dels efectes de la modernització i la globalització, va ser l’impulsor dels conceptes “societat del risc”, “segona modernitat” o “modernització reflexiva”, idees que va desenvolupar en els llibres La sociedad del riesgo (1998), ¿Qué es la globalización? (1998) o La democracia y sus enemigos (2000).

Coincidint amb la publicació del seu darrer assaig, Una Europa alemana (2012), Beck va inaugurar el passat dilluns 14 de gener el cicle de debats En Comú i l’hem entrevistat. En aquesta conversa l’autor fa una interpretació alternativa de la crisi que travessa Europa. Beck defensa la necessitat de construir entre tots una Europa que posi per davant de tot l’individu i els seus drets socials. No té sentit, diu, que cada país busqui la seva sortida de la crisi particular perquè els problemes que tenim són d’abast global, cal cooperar i buscar solucions comunes.

Cicatrius de ciment

October 5th, 2012 2 Comments

Tal com ha escrit la periodista Clara Blanchar (vegeu ‘Cicatrices de Ladrillo’ a El País Semanal, 07/10/2012), les cicatrius de ciment són els testimonis muts de l’ús i l’abús immobiliari del territori a Espanya. Un nou paisatge fet d’urbanitzacions a mig construir, sense acabar, abandonades: una topografia del lucre.

Sabíem i coneixíem les dades del consum de sòl a Espanya resultat de la urbanització abusiva del territori, sobretot pel que fa a les costes. Els treballs de Greenpeace ‘Destrucción a toda costa’ i les publicacions de l’Observatorio de la Sostenibilidad en España (OSE) ens havien mostrat fa temps la destrucció dels paisatges que la urbanització desaforada havia causat al voltant de les grans ciutats.

El que no sabíem és que aquesta cartografia del ciment abastava també territoris impensables, com ara pobles petits i territoris d’interior on el procés d’urbanització s’havia mantingut tradicionalment lluny de les coordenades físiques d’allò que encara continuem anomenant ‘camp’.

Havíem parlat molt d’urbanalització, d’ocupació extensiva dels territoris o d’insostenibilitat; i ens havíem adonat de com la construcció sense treva del territori agrícola o natural anava degradant els paisatges a força de repetir i clonar arreu les mateixes ciutats de vacances, els mateixos reguitzells de rotondes i les mateixes trinxes de casetes adossades amb garatge i jardí igualment idèntics.

El que no sabíem és que una part important d’aquesta urbanització no només no estava habitada per ningú sinó que havia quedat (literalment) inacabada, escapçada per l’esclat de la bombolla immobiliària. Una munió de paisatges ‘en espera’ que la natura torna avui a conquerir de manera inexorable.

Tot això és el que ens ofereix, de manera clara i sense embuts, el llibre de Julia Schulz-Dornburg Ruinas modernas: una topografía de lucro (Àmbit, 2012).

Durant més de dos anys, aquesta arquitecte i fotògrafa ha documentat el procés d’abandonament en què es troba una part ben significativa de la urbanització especulativa construïda a Espanya.

Fotografia del projecte “Ruinas modernas, una topografía de lucro” de Julia Schulz-Dornburg

Les seves fotografies i, sobretot, el seu mètode documental, ens ofereixen una panoràmica esfereïdora del que el paisatge ha estat per una part de la societat espanyola durant les últimes dues dècades: poc més que un fons d’imatge sobre el qual s’anava col·locant, totxo a totxo, vorera a vorera, la silueta d’una urbanització sense sentit però amb raó. Aquella raó que deriva de l’especulació més extrema, la que ha anat construint el territori tot i ser conscient que ningú no l’habitaria després.

Això, i no una altra cosa, és el que traspuen les imatges crues, neutres però fidels a la realitat, que la mirada fotogràfica de Julia Schulz-Dornburg ha capturat al llarg de la seva meticulosa recerca.

La fredor de l’acta notarial i el calfred del testament recent es donen així la mà quan apreciem en aquestes instantànies l’herència nefasta que la urbanització descarnada del territori ens deixa com a peatge per a les generacions actuals i futures.

Amb l’ànim de debatre sobre aquestes qüestions i de donar a conèixer de la millor manera el treball de l’autora, el CCCB, juntament amb l’editorial Àmbit que publica el volum, ha organitzat la primera presentació d’aquest treball el proper divendres 19 d’octubre a les 19:30h.

L’obra, que he tingut el plaer de prologar, és la segona publicació de la col·lecció de llibres ‘Paraula i Paisatge’ i ha comptat amb les col·laboracions d’autors com Pedro Azara, Rafael Argullol, Oriol Nel·lo o Jordi Puntí, alguns dels quals acompanyaran l’autora en la presentació del llibre i el debat posterior.

123