Posts Tagged ‘Premi Príncep d’Astúries’

Saskia Sassen, premi Príncep d’Astúries de les Ciències Socials

maig 16th, 2013 No Comments

La sociòloga holandesa Saskia Sassen, coneguda sobretot per les seves reflexions sobre la vida urbana i les transformacions derivades dels processos de globalització, ha estat guardonada amb el Premi Príncep d’Astúries de les Ciències Socials 2013.

Sassen representa una de les veus més influents, crítiques i originals en la sociologia contemporània. El seu concepte de “ciutat global” s’ha tornat imprescindible per analitzar les grans urbs, les xarxes de poder i les relacions econòmiques, polítiques, legals i tecnològiques implicades en les noves geografies resultants dels processos de globalització. En el seu últim llibre traduït al castellà, Territorio, autoridad y derechos. De los ensamblajes medievales a los ensamblajes globales (Katz, 2011), Sassen repensa les relacions entre el global i el nacional, i analitza com s’ha anat “desnacionalitzant” allò que històricament s’ha constituït com a nacional: les polítiques de govern, els capitals, les subjectivitats polítiques, els espais urbans o les estructures temporals.

© Miquel Taverna, CCCB, 2011

Saskia Sassen va visitar el CCCB el gener de 2011 per impartir una conferència en el marc del cicle de debats “Crisi” que ha estat publicada recentment dins de la col·lecció Breus sota el títol Nuevas geopolíticas. Territorio, autoridad y derechos (Breus CCCB, 2012). Durant la seva conferència, Sassen va criticar durament el sistema polític i econòmic neoliberal. Segons va afirmar, ha canviat la lògica interna del mercat global, que ja no es basa com abans en la inclusió en massa de persones (sobretot com a consumidors) sinó que ha incorporat preocupants mecanismes d’expulsió: del mercat laboral, dels espais de consum, de la ciutadania, dels territoris.

La seva conferència es pot veure íntegra al web del CCCB. També pots veure aquesta breu entrevista que li varem fer durant la seva visita a Barcelona.

Martha Nussbaum, l’ètica imprescindible

maig 18th, 2012 3 Comments

Conferència al CCCB © Miquel Taverna

El jurat del Premi Príncep d’Astúries acaba de reconèixer la trajectòria intel·lectual de la filòsofa Martha Nussbaum en l’apartat de Ciències Socials, i ho ha fet en un moment en què algunes de les seves aportacions resulten especialment actuals i necessàries.

Així doncs, ara que el discurs públic està segrestat per les dades purament econòmiques, una lectura atenta de la seva obra sobre les capacitats humanes pot ajudar-nos a reorientar la discussió cap a quines són les veritables necessitats de les persones i els requisits considerats bàsics per viure una vida digna i feliç. També ara que la intolerància, l’odi i la por a la diferència avancen a Europa, els seus escrits sobre la justícia social i el dret són un magnífic recordatori de que la defensa de la llibertat i la igualtat (no només formal sinó també en l’accés a recursos bàsics com ara l’atenció sanitària, la justícia o la educació) és un requisit irrenunciable d’una societat democràtica o, millor dit, d’una societat decent.

I encara ara que es concreten els retalls en educació i es fa palès que la formació dels individus, el foment de la seva autonomia i el cultiu de les seves capacitats no són una prioritat de les polítiques públiques, resulta inescapable la defensa aferrissada que Martha Nussbaum ha fet de les humanitats com a fonament de la vida en democràcia.

Davant l’angoixant desaparició de la noció de bé comú del discurs públic, sembla més necessari que mai reivindicar l’obra de pensadors que, com Martha Nussbaum, posen l’accent sobre valors col·lectius irrenunciables i sobre la necessitat d’una ciutadania independent, que tingui al seu abast les eines per exercir els seus drets i deures cívics i, no menys important, per gaudir i contribuir a la bellesa i la cultura que l’envolten.

Una pensadora fonamental

Tal com ha destacat el jurat del Premi Príncep d’Astúries, Martha Nussbaum és a més una de les veus més rellevants en el món del pensament contemporani, representant i renovadora de la tradició liberal. Avala aquesta opinió un llistat impressionant d’obres considerades ja clàssiques (La fragilidad del bien, Paisajes del pensamiento, El cultivo de la humanidad o La terapia del deseo, entre altres) sobre un ventall molt ample de temes: des de la tragèdia antiga fins l’amor o la vergonya, la justícia social, la violència religiosa, el feminisme o els drets dels discapacitats (podeu trobar una bibliografia al final d’aquest post).

L’editorial Paidós, que ha publicat la major part dels llibres de Martha Nussbaum en castellà, resumeix bé en el seu text de felicitació els quatre àmbits en què se centra la seva obra: la recuperació de l’ètica antiga i el seu valor en els nostres dies, l’estudi de les emocions, la teoria de la justícia i les seves implicacions en el món actual (en moltes ocasions juntament amb el Premi Nobel d’Economia Amartya Sen) i, per últim, la teoria feminista i la superació de les desigualtats per qüestions de sexe, raça o procedència social.

Cal afegir, per cert, que només dues dones, Martha Nussbaum i Mary Robinson (2006) han rebut aquest guardó en la categoria de Ciències Socials en els 30 anys d’existència del Premi, segons ha destacat l’Associació Clàssiques i Modernes.

Martha Nussbaum al CCCB

Martha Nussbaum va visitar el CCCB l’any 2010 per impartir una conferència titulada “Llibertat de consciència: contra els fanatismes”, que es pot escoltar íntegra aquí en versió original, i que el CCCB va organitzar juntament amb l’Aliança 4 Universitats. En aquella ocasió, Martha Nussbaum va dissertar sobre la dificultat de les democràcies contemporànies per garantir la igualtat i la llibertat de consciència de tots els ciutadans. Llavors, les polèmiques sobre la prohibició de portar vel en els espais públics a diverses ciutats catalanes eren molt recents, i la seva defensa a ultrança de la llibertat personal no va deixar ningú indiferent. Com és ben conegut i va reiterar durant la seva intervenció, Martha Nussbaum s’oposa a la prohibició del burca, l’ús del qual considera una elecció individual que en cap cas ha de merèixer una censura institucional. Nussbaum ha continuat treballant sobre la qüestió de la intolerància religiosa i acaba de publicar un nou llibre titulat The New Religious Intolerance. Overcoming the Politics of Fear in an Anxious Age.  

El CCCB també ha publicat el text de la seva conferència sota el títol Llibertat de consciència. L’atac al respecte igualitari en la col·lecció BREUS, en edició bilingüe català-anglès. Així mateix, ha coeditat amb l’editorial Katz la versió castellana, que va acompanyada d’una magnífica entrevista de Daniel Gamper  titulada “Vivir en democracia implica respetar el derecho de las personas a elegir estilos de vida con los que no estoy de acuerdo”.

Per començar a conèixer el pensament de Martha Nussbaum, també pots llegir aquesta entrevista que li va fer la Fina Birulés i Anabella L. Di Tullio durant la seva visita al CCCB i que va publicar la revista Barcelona Metrópolis.

El desenvolupament humà

L’editorial Paidós acaba de publicar l’últim llibre de Martha Nussbaum en castellà, titulat Crear capacidades. Propuesta para el desarrollo humano, en el qual la filòsofa abunda sobre les teories que va crear juntament amb Amartya Sen a partir dels anys vuitanta i que van revolucionar el concepte de desenvolupament humà. La proposta de Nussbaum i Sen, que es va plasmar en el seu llibre La calidad de vida, va consistir en refutar la idea de què el desenvolupament es pot mesurar en termes purament econòmics (amb el PIB com a indicador) i que la pobresa és, simplement, la privació d’ingressos. Segons ells, el desenvolupament s’ha de “mesurar” tenint en compte altres factors fonamentals, com ara les llibertats individuals, les oportunitats que la societat ofereix als individus per desenvolupar les seves capacitats i els seus desitjos, l’esperança de vida, la salut o l’accés a recursos bàsics com ara l’educació. Gràcies a les seves aportacions, la ONU va instaurar l’Índex de Desenvolupament Humà, que des de llavors ha reemplaçat el PIB per mesurar la qualitat de vida i orientar les polítiques públiques. El llibre de Martha Nussbaum Las mujeres y el desarrollo humano va tractar la qüestió de les capacitats des d’una perspectiva de gènere.

Una bibliografia

Us oferim, a continuació, un llistat dels llibres de Martha Nussbaum traduits al castellà o al català:

  • La fragilidad del bien: fortuna y ética en la tragedia y la filosofía griega [traducción de Antonio Ballesteros] Madrid: Visor, 1995.
  • Nussbaum, M. y Amartya Sen (comp.) La calidad de vida, México D.F.: Fondo de Cultura Económica, 1996.
  • Justicia poética: la imaginación literaria y la vida pública [traducción de Carlos Gardini]. Barcelona: Andrés Bello, D.L., 1997.
  • Los límites del patriotismo: identidad, pertenencia y “ciudadanía mundial”, compilado por Joshua Cohen; [traducción de Carme Castells]. Barcelona: Paidós Ibérica, 1999.
  • Nussbaum M. y Cass R. Sunstein (eds.) Clones y clones: hechos y fantasías acerca de la clonación humana; prólogo de Manuel Garrido; [traducción de María Cóndor Orduña]. Madrid: Cátedra, 2000.
  • El cultivo de la humanidad: una defensa clásica de la reforma en la educación liberal [traducción de Juana Pailaya] Barcelona: Andrés Bello, 2001.
  • Las mujeres y el desarrollo humano: el enfoque de las capacidades [traducción de Roberto Bernet]. Barcelona: Herder, 2002.
  • La terapia del deseo: teoría y práctica en la ética helenística [traducción de Miguel Candel]. Barcelona: Paidós, 2003.
  • El conocimiento del amor: ensayos sobre filosofía y literatura [traducción de Rocío Orsi Portalo y Juana María Inarejos Ortiz]. Madrid: Antonio Machado Libros, 2005.
  • El cultivo de la humanidad: una defensa clásica de la reforma en la educación liberal [traducción de Juana Pailaya]. Barcelona: Paidós Ibérica, 2005.
  • El ocultamiento de lo humano: repugnacia, vergüenza y ley [Traducción de Gabriel Zadunaisky]. Buenos Aires/Madrid, Katz editores, 2006.
  • Las fronteras de la justicia: consideraciones sobre la exclusión [traducción de Ramón Vilà Vernis y Albino Santos Mosquera]. Barcelona: Paidós, 2007.
  • Paisajes del pensamiento. La inteligencia de las emociones [Araceli Mira Benítez y Rocío Orsi Portalo]. Barcelona: Paidós, 2008.
  • Libertad de conciencia [traducción de Alberto Enrique Álvarez y Araceli Maira Benítez]. Barcelona: Tusquets, 2009.
  • India: democracia y violencia religiosa [traducción de Vanesa Casanova]. Barcelona: Paidós, 2009.
  • Sin fines de lucro. Por qué la democracia necesita de las humanidades [Traducción de María Victoria Rodil]. Buenos Aires/Madrid: Katz editores, 2010.
  • Sense ànim de lucre: per què la democràcia necessita les humanitats [traducción de Dolors Udina]. Barcelona, Arcadia/Atmarcadia, 2011.
  • La llibertat de consciencia. L’atac al respecte igualitari = Liberty of conscience. The attack on equal respect [traducción de Zoraida de Torres Burgos]. Barcelona, CCCB, 2011.
  • Libertad de conciencia: el ataque a la igualdad de respeto + “Vivir en democracia implica respetar el derecho de las personas a elegir estilos de vida con los que no estoy de acuerdo” (entrevista de Daniel Gamper Sachse) [Traducción de Patrícia Soley-Beltran]. Buenos Aires/Madrid, CCCB-Katz editores, 2011.
  • Crear capacidades: propuesta para el desarrollo humano [traducción de Albino Santos Mosquera]. Barcelona, Paidós, 2012.
1