Posts Tagged ‘capitalisme’

David Harvey: «Hi ha molt bones raons per ser anticapitalista»

desembre 15th, 2016 No Comments

El geògraf i teòric social britànic David Harvey, convidat especial a la inauguració del festival de cinema independent L’Alternativa, va passar pel CCCB per explicar la relació entre el capitalisme modern i l’impacte de la victòria electoral de Donald Trump.

YouTube Preview Image

Després d’haver ensenyat durant més de quaranta anys El capital de Marx –ara també des del seu canal de YouTube–, la mirada de Harvey cap al sistema de lliure mercat es mostra clara, organitzada i contundent. L’entrevistem per conèixer més de prop quina valoració fa sobre les possibles conseqüències globals dels últims canvis polítics.

Per què Donald Trump?

Per a David Harvey, la pregunta s’hauria de formular al revés: Per què no va guanyar Hillary Clinton? El fet que una persona pugui llegir en els mitjans que «Clinton va anar a Goldman Sachs per fer-hi una conferència i per això va cobrar 270.000 dòlars» va donar molta força als arguments de Trump. Sobre la base que els votants de les grans ciutats –com Nova York– són més proclius al vot demòcrata, va ser a les zones rurals i dins de les classes socials més vulnerables on el discurs del magnat americà va arribar a més profunditat.

Segons Harvey, en les converses de bar i a nivell popular, es va entendre que Hillary Clinton no treballaria per a ells. La idea determinant per a la victòria electoral de Trump va ser que ell «va guanyar els seus propis diners», i a més representa l’ideal del vell somni americà. Així, es va relacionar Clinton com una persona que, afavorida per la seva posició de poder, era a la política per fer-hi diners.

El boom econòmic

Capitalisme i creixement sempre han anat de la mà. Segons el professor britànic, la taxa de creixement de les societats amb un sistema econòmic de lliure mercat, en ser sempre exponencial, pot arribar a un punt d’inflexió. Un punt on la corba no dóna per a més. Harvey utilitza l’exemple de la Xina com el país que ha crescut més, i que, a sobre, ha mantingut estable el capitalisme global des de l’any 2008, gràcies a un programa d’urbanització massiva.

De fet, entre els anys 2011 i 2013, la Xina va consumir un 45% més de ciment que els Estats Units en l’últim segle. Per tant, què farà Trump? «Ningú no sap què farà exactament, però el que sí que puc assegurar és que intentarà posar en marxa un boom econòmic mitjançant programes d’urbanització, tal com va fer la Xina. Ha de donar respostes a totes aquestes persones amb baixos salaris que l’han votat», comenta Harvey.

 Cap a una economia de creixement zero

Les conseqüències d’aquest procés d’urbanització, en el cas que realment s’esdevingui, poden ser molt diferents. Però la clau, segons el geògraf, és que anirem cap a un nou punt d’inflexió de l’economia. «El creixement haurà d’aturar-se, inevitablement. I copiar el model xinès, a part de les conseqüències que pot comportar per al medi ambient i els contextos sociopolítics, crea batalles polítiques i tots els conflictes socials que estem veient avui».

«Hi ha molt bones raons per ser anticapitalista», assegura Harvey. Les condicions a què ens pot portar un nou procés d’urbanització massiu ens haurien de fer pensar què farem quan arribi aquest moment d’inflexió. «Hem de dir a la gent que cal organitzar la transició i que sigui d’una bona manera».

I ara què?

Deixant de banda les solucions racistes del bàndol de Trump, ens trobem amb diferents alternatives. Harvey apunta que podria ser que als Estats Units, per exemple, la facció política de Bernie Sanders, que va perdre les primàries davant de Hillary Clinton, guanyi més pes dins del partit demòcrata. «Això pot portar a solucions per construir alguna cosa que veritablement respongui als problemes del creixement».

Al Regne Unit passa una cosa similar amb Jeremy Corbyn, el líder del partit laborista. Es dóna el cas d’un polític que no té gaires suports entre els representants de la seva formació, però que sí que té un suport molt fort dins de les bases. Aquest antagonisme dins el mateix partit ha crescut molt ràpid, igual que el nivell d’afiliacions per poder votar-lo en els processos interns.

D’altra banda, a Barcelona, Harvey observa certs moviments de base popular que, a escala municipal, estan fent l’esforç per canviar la naturalesa del procés d’urbanització i els efectes del turisme de masses. En aquest sentit, aquests moviments esdevenen una resposta a un dels grans reptes del moment: «construir ciutats per viure-hi enfront de les ciutats per invertir-hi».

El vídeo de la conferència de David Harvey al CCCB està disponible aquí.

Michael Sandel, un filòsof de masses

novembre 28th, 2013 1 Comment

Una conferència sobre filosofia per a 14.000 persones? Un filòsof que dóna el tret de sortida d’un partit de beisbol? Universitaris barallant-se per aconseguir assistir a unes classes d’ètica?

Sembla el món al revés, però és el món de Michael Sandel, el catedràtic de Filosofia política de Harvard que ha fet de la discussió de dilemes ètics i filosòfics un fenomen, tant als Estats Units com a Àsia. Allà les seves conferències són tremendament populars, en bona mesura per la seva capacitat per plantejar i discutir qüestions controvertides, però també per la manera en què implica al públic i demana la seva participació. El proper dimecres, 4 de desembre, el tornarem a tenir al CCCB per parlar del tema del seu últim llibre: els diners, o més ben dit, per explicar-nos que avui en dia queden molt poques coses que no es puguin comprar amb diners.

Hem de recompensar els nostres fills per treure bones notes? Quines conseqüències ètiques té que alguns països o empreses puguin pagar per contaminar el medi ambient? Com és que, en alguns països, els drets de ciutadania es puguin comprar adquirint un pis que costi prou diners? L’argument de Michael Sandel és que hem passat de tenir una economia de mercat a ser una societat de mercat, i que això té unes implicacions molt profundes. No només per a l’economia financera o els mercats de futurs, sinó per a totes les esferes de la nostra vida, des de les més íntimes a les que tots tenim en comú.

Si bé és cert que els arguments de Michael Sandel s’ajusten molt més a la societat nord-americana, que és la que ell coneix millor, la lectura del seu llibre Lo que el dinero no puede comprar (Debate, 2013) farà que reconeguem també part del paisatge que ens envolta. La seva conferència, que estarà moderada per la filòsofa Marina Garcés, plantejarà quines són les conseqüències d’aquesta mercantilització de les nostres vides i quins haurien de ser els límits morals del mercat. #MichaelSandel

El capítol del programa de TV Soy Cámara del 5 de febrer de 2011 es va articular a partir d’una entrevista a Michael Sandel, que l’any 2010 va oferir al CCCB la conferència Contra la perfecció. Els dilemes ètics de l’enginyeria genètica

Vigència del pensament de Pasolini

juny 12th, 2013 1 Comment

“Ningún centralismo ha logrado lo que el centralismo de la civilización de consumo. El fascismo proponía un modelo, reaccionario y monumental, que luego se quedaba en letra muerta. Las culturas particulares (campesinas, subproletarias, obreras) seguían obedeciendo, imperturbables, a sus modelos antiguos. La represión se limitaba a obtener su adhesión de palabra. Hoy, por el contrario, la adhesión a los modelos propuestos por el Centro es total e incondicional. Se reniega de los modelos culturales reales. La abjuración es un hecho. Se puede decir, por tanto que la “tolerancia” de la ideología hedonista implantada por el nuevo poder es la peor de las represiones de la historia humana.” (Pier Paolo Pasolini, 1973, Escritos corsarios)

Autoretrat de Pasolini de 1965

Els darrers anys de la seva vida Pasolini es va convertir en un crític implacable de les transformacions de la societat italiana i europea, aparegudes amb l’extensió del capitalisme de consum i dels mitjans de comunicació de masses. Un procés que, al seu parer, conduïa cap a una perillosa homogeneïtzació cultural més potent i radical de la que hauria pogut somniar el feixisme. El miratge creat per l’accés a nous productes de consum, i a les noves formes de vida que se’n desprenien, tenia com a efecte la pèrdua de la consciència de classe, la creació d’un somni col·lectiu en el qual les classes tradicionalment desfavorides arribaven a creure’s semblants a les classes riques i dominants. I aquest, per a Pasolini, és el millor mecanisme de dominació.

Quaranta anys més tard, la societat de consum és un fet ineludible. Les formes de vida s’han transformat i adaptat a aquest nou model, acomplint-se així els pronòstics de Pasolini. Tanmateix, la crisi sistèmica dels darrers anys ha fet créixer les veus crítiques amb aquest model de vida. El daltabaix econòmic ha evaporat el miratge: els més rics han continuat on eren, mentre que les classes populars s’han vist empeses a una de les pitjors crisis en dècades.

En aquest context, la mirada crítica de Pasolini es torna més vigent que mai. A l’ombra del seu pensament, tornen preguntes clau per comprendre críticament el moment que estem vivint: com podem fer front a un model social i cultural que ha resultat ser només un joc de miralls? Quina subversió és possible avui? Què en queda de les cultures que han volgut mantenir-se al marge d’aquest procés? Quin pensament crític és possible en un context mediàtic que fagocita cultura i contracultura?

Per parlar de totes aquestes qüestions, el CCCB proposa el cicle de conferències “Pensar diferent. Pasolini i la crítica de la cultura dominant”, que tindrà lloc del 17 de juny al 9 de juliol. Comptarem amb la presència de filòsofs, artistes, poetes i escriptors que abordaran l’actualitat del pensament pasolinià i reflexionaran sobre com respondre avui a les preguntes que l’intel·lectual italià va posar sobre la taula ara fa quaranta anys.

Tindrem amb nosaltres a Alfredo Jaar, Miguel Morey, Gisela Llobet, Jordi Balló, Javier Pérez Andújar, Julià de Jòdar, Ingrid Guardiola, Martí Sales, Enric Casasses, Josep Maria Lluró, Carles Rebassa, Arnau Pons, Xavier Albertí i Dacia Maraini. Us convidem a participar en aquestes sessions i compartir amb tots ells el debat sobre com pensar diferent avui.

Podeu seguir totes les conferències d’aquest cicle per streaming i a Twitter amb l’etiqueta #PasoliniRoma.

1