Posts Tagged ‘economia’

Antonio Monegal: «En els últims anys el debat sobre la cultura s’ha basat en criteris economicistes»

September 13th, 2013 No Comments

En temps de retallades es fa difícil parlar de cultura i de polítiques culturals sense que en la conversa surti a relluir la letal pujada de l’IVA, la davallada de públic, l’empitjorament de les condicions laborals dels treballadors,  els acomiadaments  o, directament, el tancament d’espais i instal·lacions.

El debat “El Sentit de la Cultura”, que se celebrarà el 18 i 19 de setembre al CCCB sota la direcció del professor Antonio Monegal i amb la participació d’una vintena de professionals implicats en cultura, no és aliè a aquesta realitat desoladora, però pretén allunyar-se del tractament economicista que, segons ell, s’ha apoderat del debat cultural. Antonio Monegal sosté que en els últims anys la discussió sobre les polítiques culturals ha estat monopolitzada per polítics i administradors de organitzacions (gestors, directius) que han basat discurs i decisions en criteris econòmics i instrumentals.

Pensar en el sentit intrínsec de la cultura i valorar el seu retorn polític i social entre el conjunt de la població (i no només entre els agents que treballen de i per a la cultura) són reflexions que potser cal fer-nos previament per evitar que l’activitat cultural només es mesuri amb el regle dels diners. En aquesta entrevista, Antonio Monegal presenta l’enfocament del debat “El Sentit de la Cultura”, que s’ha estructurat en taules rodones que abordaran la cultura des del punt de vista de la política,  el conflicte, el retorn social (la cultura com a bé comú), la identitat, els mitjans de comunicació i el mercat. Podeu veure el programa complet aquí. L’entrada als debats és gratuïta (l’aforament limitat). “El Sentit de la Cultura” també es podrà seguir en directe per Internet. Al Twitter, podeu  seguir la conversa i participar-hi amb l’etiqueta #SentitCultura.

«La justícia social hauria de ser un repte comú a Europa» Ulrich Beck, sociòleg

January 16th, 2013 No Comments

Ulrich Beck (Polònia, 1944) és catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat Ludwig Maximilian de Munic i catedràtic de Sociologia a la London School of Economics. Considerat un dels sociòlegs més destacats en l’estudi dels efectes de la modernització i la globalització, va ser l’impulsor dels conceptes “societat del risc”, “segona modernitat” o “modernització reflexiva”, idees que va desenvolupar en els llibres La sociedad del riesgo (1998), ¿Qué es la globalización? (1998) o La democracia y sus enemigos (2000).

Coincidint amb la publicació del seu darrer assaig, Una Europa alemana (2012), Beck va inaugurar el passat dilluns 14 de gener el cicle de debats En Comú i l’hem entrevistat. En aquesta conversa l’autor fa una interpretació alternativa de la crisi que travessa Europa. Beck defensa la necessitat de construir entre tots una Europa que posi per davant de tot l’individu i els seus drets socials. No té sentit, diu, que cada país busqui la seva sortida de la crisi particular perquè els problemes que tenim són d’abast global, cal cooperar i buscar solucions comunes.

El que s’ha dit del #15M, la crisi i les revoltes populars al CCCB

May 14th, 2012 1 Comment

El 17 de desembre de 2010, Mohamed Bouazizi es cremava viu a la ciutat tunisiana de Sidi Bouzid en protesta per l’acció de la policia, que li havia confiscat la seva tenda de venda ambulant de fruita. L’acció de Bouazizi, un jove universitari cansat de les injustícies i els abusos del govern de Ben Ali, esdevingué símbol i flama de revoltes populars primer a Tunísia i després a altres països àrabs com Egipte, el Marroc o el Líban. Les revoltes àrabs van suposar un revulsiu per a moltes classes populars arreu del món, cansades de viure en condicions precàries i de suportar els abusos del poder polític i econòmic.

A mesura que els efectes de la crisi econòmica asfixiaven la població i que les elits polítiques i econòmiques eludien responsabilitats, el termòmetre de la indignació global va anar augmentant. Durant tot el 2011, les imatges de manifestacions, de concentracions en places i de repressió policial contra la població van passar a formar part de l’imaginari col·lectiu a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials, escletxes del model comunicatiu oficial. La versió espanyola i catalana de la indignació ha estat el moviment #15M que ara fa un any que començà a trasbalsar i qüestionar el model democràtic.

La reflexió sobre la crisi i las protestas populars ha centrat moltes de les activitats programades al CCCB durant 2011 i 2012. Foto: Albert Uriach, CCCB – 2011

Tot i la dificultat d’analitzar amb rigor esdeveniments que han succeït a molta velocitat, el CCCB ha programat durant el 2011 i el 2012 conferències, projeccions i debats al voltant de la crisi econòmica i les revoltes populars. Durant tot aquest any, hem entrevistat experts perquè ens donessin la seva visió del que estava passant al carrer. A continuació detallem tota la programació que s’ha dut a terme sobre el tema i els materials multimèdia consultables:

ENTREVISTES

DEBATS

ARTICLES ALS BLOCS CCCB

PROGRAMACIÓ AUDIOVISUAL

  • Soy Cámara “La Bolsa o La Vida” dirigit per Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita (desembre del 2011) SOY CÁMARA ofereix en aquest programa un panorama de la incertesa que ens envolta, desencadenada per la crisi econòmica, però també per la incapacitat per enfrontar-s’hi des d’una estructura política heretada de la guerra freda.

EXPOSICIONS

  • Pantalla Global: Amb motiu del 15M, molts videocreadors i usuaris d’Internet van contribuir a l’apartat de Pantalla Política de l’exposició amb vídeos del moviment i del que havia succeït al carrer. Podeu veure aquests vídeos si visiteu l’exposició presencial al CCCB o bé la plataforma virtual: http://pantallaglobal.cccb.org/pantalla_politica La mostra es pot visitar fins al 28 de maig al CCCB.
  • Més Fotoperiodisme: Un dels quatre projectes que es presenta a l’exposició “Més fotoperiodisme – Visa pour l’Image Perpignan a Barcelona” és el del fotoperiodista Yuri Kozyrev (Agència NOOR) que va fotografiar les revolucions àrabs iniciades al febrer des d’Egipte fins al Iemen passant per Tunísia i Bahrein. La mostra es pot visitar fins al 3 de juny al CCCB.

Antón Costas: la crisi econòmica

March 9th, 2011 No Comments

Desprès de vuit setmanes reflexionant al voltant del concepte de crisi i del seu impacte sobre les diverses facetes de l’experiència (l’amor, la bellesa, la política, el compromís o la biologia), ha arribat per fi el torn de l’economia. El cicle “Crisi” rep ara a Antón Costas, catedràtic de Política econòmica de la Universitat de Barcelona, per parlar sobre la crisi econòmica i financera. La seva conferència tindrà lloc el proper dilluns 14 de març a les 19:30 h. i es podrà veure en directe al web del CCCB.

A continuació, un avanç de la seva conferència:

Com explicar que un món econòmic que fins l’any 2007 semblava estable i generador de riquesa permanent s’hagi esfondrat de manera tan dramàtica i sobtada? Què ens revela aquesta crisi? Com podem fer front a les seves conseqüències econòmiques i socials, tot evitant que les politiques augmentin la desigualtat i la incertesa? Es pot evitar que torni a succeir quelcom similar, o les crisis són fenòmens ineludibles, i fins i tot necessaris, en l’evolució del capitalisme? Quines són l’economia i el món que emergiran després de la crisi?

Casino i hotel Circus, Las Vegas. Per Mutari.

La crisi financera i econòmica amb la qual s’ha iniciat aquest segle XXI obliga a una reflexió en profunditat sobre les seves causes, natura i possibles remeis, amb la mirada posada en l’objectiu de mantenir el progrés econòmic i social, i reduir la incertesa.

La conferència tractarà les següents qüestions:

– El paisatge després de la tempesta: destrosses econòmiques, socials, polítiques i morals.

– Les causes de la crisi de 2008. Les explicacions dels economistes. La torre de l’arrogància del raonament econòmic. Mercats, falsos deus. Les explicacions dels no economistes: fallida ètica de la cultura del nou capitalisme.

– La crisi de 2008, un cigne negre? El capitalisme, un malalt crònic amb patologia maniacodepressiva. Les crisis i l’ADN del capitalisme. L’“homeòstasi” de l’economia de mercat: les forces de fons que mouen el sistema (innovació tecnològica i capitalisme) i les forces que el reequilibren (Política i Societat).

– Les sortides a la crisis. De nou la pregunta de J. M. Keynes: falla el motor o  només la dinamo? El curt termini: el risc de que la medicina de les polítiques d’austeritat sigui pitjor que la malaltia de la crisis. La desigualtat com a comodí de l’ajust. El llarg termini: veurem una recuperació de l’autonomia de la Política o un creixement de l’hegemonia financera?

– Mercats. Política i Societat. Noves batalles.

1