Posts Tagged ‘Crisi’

Els rostres de la crisi

juny 25th, 2012 No Comments

Els Rostres de la Crisi és el títol del projecte final del Màster de Disseny i Producció d’Espais de Susanne Weng. El projecte busca la participació del públic per crear una exposició al voltant del concepte de “crisi”.  L’exposició es presenta al CCCB del 25 al 29 de juny i es vehicula a través de Facebook.

En aquest article, Susanne Weng, explica les idees i el desenvolupament de la iniciativa.


Tothom parla de la crisis, però, què significa realment per cadascú de nosaltres?

El món s’està tornant cada cop més complex.  A través de la globalització, tot està més connectat i és més interdependent. Les conseqüències negatives del món en xarxa són evidents en l’actual crisi econòmica i financera. El començament de la crisi es va fer visible al 2008 però el seu final és imprevisible.

A més a més, hi ha altres crisis en marxa: la fam, les crisis polítiques, les guerres o els desastres ecològics. En la nostra vida diària, també estem afectats per crisis personals com l’atur, la malaltia o la pèrdua d’un ésser estimat.

Per tant, “la” crisi no existeix. Quin tipus de crisi sentim? Com ens afecti la crisi, depèn de la nostra situació.  Depèn de l’entorn on vivim, de la nostra situació econòmica i a la vegada de com fent front als nostres sentiments i pors.

Crec que la complexitat del món, les incerteses i els contextos individuals poden produir una sensació d’indefensió i impotència. Puc jo, com a petit individu,tenir alguna influència sobre el que està passant al món?

D’altra banda, vivim amb tota naturalitat en el món en xarxa. Amb mitjans socials com Facebook, Twitter o els blogs estem connectats a través d’uns pocs clics. Confiem amb ells, fem amics, il·lustrem la nostra vida, la compartim i opinem sobre ella. Aquesta intensa xarxa té un potencial enorme!

En molt poc temps, podem trobar persones d’idees afins, transmetre idees i organitzar trobades.  I quan més persones aixequen la seva veu, al mateix temps, el missatge es més potent. Els mitjans socials poden funcionar com un amplificador.

Pel projecte Els Rostres de la Crisi vaig servir Facebook per convidar tanta gent com sigui possible per crear entre tots una “exposició” sobre la nostra percepció de “crisi”.  Poden participar virtualment a través del mur de Facebook o presencialment, el proper 29 de juny, al mur del Pati de les Dones del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

El lloc de la instal·lació serà la paret de marbre del pati del CCCB. A la paret, vull crear un marc de referència per tots els continguts i posts que la gent vulgui penjar i com a ein  facilitaré cinta adhesiva que cadascú podrà fer servir com vulgui, per penjar fotos o dibuixos a la paret, com a base per escriure i fins i tot com a eina per a formar paraules o imatges. L’exposició ha de donar espai tant a pensaments profunds, fins a fotos improvisades, sentiments o estats d’ànims espontanis.

Quanta més gent participi, més colorit i divers serà el resultat i més copsarà l’atenció.

Des del 25 fins el 29 de Juny, tothom està convidat a participar en l’exposició per a crear una imatge col·lectiva que reflecteixi el significat “crisis”.
En el mateix indret,  se’t proporcionarà CINTA ADHESIVA per enganxar, com a base en la qual es pugui escriure o, simplement com a mitjà adhesiu per formar paraules.
Totes les contribucions que publiqueu a la plataforma de Facebook fins el 28 de juny, s’hi exposaran.

Susanne Weng

Reinventar la democràcia a Europa: debat al CCCB 3 i 4 de maig

abril 25th, 2012 1 Comment

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) acollirà els propers dies 3 i 4 de maig el debat Reinventar la Democràcia a Europa dirigit pel filòsof i escriptor Josep Subirós. A través d’aquestes jornades pretenem reflexionar sobre els límits i perspectives del projecte polític i comunitari europeu en un moment crític de la seva breu història.

Els tractats constitutius de la Unió Europea –des dels seus escrits fundacionals fins el projecte de Constitució que inspira el vigent Tractat de Lisboa—han proclamat com els seus valors capdavanters els drets humans, la democràcia i la justícia social. En canvi, molt sovint, les polítiques dels organismes comunitaris han fomentat, directa o indirectament, la construcció d’una Europa cada cop més tancada en ella mateixa i moguda per consideracions estrictament econòmiques i competitives. Aquesta contradicció ha estat posada dramàticament de relleu en el context actual de crisi, generant dubtes profunds sobre el projecte europeu de construcció comunitària.

D’una banda, les institucions europees han implantat en els darrers mesos mesures d’ajustament econòmic i polític –creant fins i tot figures administratives inèdites com la troika (FMI-UE-BCE) que gestiona el deute grec— que posen en entredit l’efectivitat del  funcionament democràtic dels seus estats membres. Alhora, el creixement de les forces polítiques amb un discurs obertament xenòfob sembla contradir els principis de solidaritat internacional i multiculturalisme teòricament formulats a l’imaginari fundacional europeu –el recent 17,9% de vots obtingut pel Front Nacional de Marine Le Pen al primer torn de les eleccions presidencials franceses seria el darrer exemple d’una tendència generalitzada als parlaments europeus.

De l’altra banda, però, la reacció a la crisi també està donant lloc al floriment espontani de moviments socials de base que s’oposen a la degradació de les vies de participació democràtica, combaten la regressió de les polítiques socials europees i proposen una reconsideració radical dels conceptes de comunitat i esfera pública.

Amb aquest complex rerefons, el debat Reinventar la democràcia a Europa pretén explorar nous espais de pensament i possibles futurs alternatius d’Europa. Organitzat juntament amb la plataforma Living in diversity –un fòrum ciutadà creat en 2010 en resposta al gir xenòfob europeu i al deteriorament dels drets democràtics en la UE— i en col·laboració amb la plataforma d’informació independent Open Democracy, aquest debat vol contribuir a l’elaboració col·lectiva d’uns conceptes renovats de democràcia, esfera pública i interessos comuns.

TÉ FUTUR, #GRÈCIA?

abril 17th, 2012 No Comments

Assolada per la crisi econòmica i sotmesa a les implacables polítiques d’austeritat dictades per les autoritats europees i l’FMI, #Grècia viu avui una situació dramàtica. Els pronòstics són negres per a una ciutadania que assisteix diàriament al desmantellament de serveis públics essencials i que ha patit una caiguda radical del seu poder adquisitiu. Al mateix temps, el descrèdit de la classe política grega i de les institucions democràtiques és enorme, i les manifestacions sovint multitudinàries sacsegen els carrers de tot el país. Les opinions sobre les causes de la crisi i la millor manera de trobar-ne sortides són contradictòries: n’hi ha que pensen que #Grècia s’ha convertit en camp de proves del neocolonialisme financer, altres consideren que les mesures d’austeritat només portaran a una recessió encara més greu i altres, en canvi, creuen que aquesta és l’única sortida a la crisi.

Atenes crema!

Per intentar trobar algunes respostes, el CCCB ha convidat dos politòlegs grecs que actualment viuen a Barcelona: Andreas Kalyvas, professor associat de Ciència política a The New School for Social Research i a l’Eugene Lang College for Liberal  Arts, de Nova York, i Yannis Karagiannis, professor de Ciència política a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI). Ambdós participaran en el debat “Té futur, Grècia?” que se celebrarà al CCCB el proper dijous, 26 d’abril, a les 19:30h.

Al mateix temps, des del Centre de Documentació i Debat del CCCB hem obert un bloc (Stásis. El mirall grec) que pretén informar sobre les conseqüències socials de les retallades a Grècia i sobre les iniciatives d’autogestió, denúncia i economia solidària que han sorgit per intentar omplir els vuits deixats per un Estat en desaparició. El bloc recull també reflexions en profunditat d’intel·lectuals grecs com ara Costas Douzinas (Birckbek College), Peter Bratsis (Universitat de Manchester) o Panagiotis Sotiris (Universitat de l’Egeo).

El bloc neix de preguntar-nos què podem fer els ciutadans davant d’una situació com la de Grècia: Quines són les alternatives quan les institucions públiques no són ja capaces de garantir el nostre benestar i s’ha erosionat fins el límit la vida democràtica? Com podem “repolititzar” la vida col·lectiva?

En primer lloc, volem donar visibilitat a les conseqüències socials de la crisi: “encarnar” les xifres, donar cos, gènere i perspectiva als discursos dels tecnòcrates, recordar que les dades estan íntimament lligades als sentiments, les expectatives i les biografies de les persones.

En segon lloc, volem fer-nos ressò de les iniciatives ciutadanes d’autogestió, cooperació i denúncia que han sorgit arreu de la geografia hel·lena. Creiem que mereix ser relatat l’esforç solidari d’aquells que intenten omplir els vuits deixats per un Estat en desaparició, per la defecció de la classe política i l’abandonament de les institucions públiques. Volem mostrar i donar suport a les accions transformadores, les propostes alternatives, els actes de creació, els petits punts de fuga que els ciutadans grecs han trobat per suportar el ferotge embat de la crisi. Creiem que aquesta és la veritable stásis, la capacitat per romandre dret i prendre partit, per generar móns alternatius i habitables.

Si vols participar amb els teus comentaris o col·laborar d’alguna altra manera amb el bloc, t’esperem.

DAVANT LA CRISI, #VIRTUTS

gener 9th, 2012 6 Comments

Us proposem un debat col·lectiu sobre les virtuts democràtiques

Per què no comencem l’any parlant de com haurien de ser les coses, ara que les coses no són com voldríem? Des del CCCB creiem que ha arribat el temps de reconstruir, de tornar a aixecar l’edifici col·lectiu, tan malmès per les sacsejades de la crisi. Durant anys hem viscut en una societat que ha castigat més el fracàs que el frau, que ha promogut l’ambició personal per sobre del benestar col·lectiu i ha estimulat l’acumulació en detriment de la sostenibilitat: hi ha unanimitat, al menys, en què la crisi econòmica és també —o fins i tot n’és el resultat— d’una greu crisi ètica o de valors. Tornem, doncs, al començament i parlem sobre les virtuts?

Tzvetan Todorov i Joana Bourke, els primers dos ponents del cicle de conferències VIRTUTS.

Per obrir el debat, hem demanat a deu intel·lectuals, catalans i d’arreu del món, que reflexionin sobre nou virtuts i han triat la moderació, la paciència, l’honestedat, la justícia, la saviesa, la fortalesa, la dignitat, el coratge i l’autoestima. Entre el 16 de gener i el 12 de març ens visitaran Tzvetan TodorovJoanna BourkeClaudio Lomnitz-AdlerSalvador CardúsNancy FraserAntónio Lobo AntunesJuan MarséJacqueline BhabhaJosep M. Ruiz SimónJaume Pòrtulas, però també volem saber què en penses tu. Creus potser que la moderació és cabdal en l’exercici de la política? D’on provenen avui els principals atemptats a la dignitat personal? Opines que l’honestedat tornarà algun dia a ser un valor en alça? Fins quan hem de saber esperar o és que hem de fer de la paciència una virtut?

Segueix el debat a la Xarxa: #VIRTUTS

#VIRTUTS és una iniciativa del CCCB a Twitter per generar debat al voltant de la crisi ètica i de valors. Cada setmana, a través del compte @cececebe obrirem el debat a Twitter al voltant de les nou virtuts que pensadors contemporanis abordaran en les nou conferències del cicle. L’objectiu és crear un debat col·lectiu a la Xarxa sobre les virtuts democràtiques.

#MODERACIÓ – Tzvetan Todorov (conferència 16 de gener, a les 19.30 h)

#FORTALESA – Joanna Bourke (conferència 23 de gener, a les 19.30 h)

#DIGNITAT – Claudio Lomnitz (conferència 30 de gener, a les 19.30 h)

#PACIÈNCIA – Salvador Cardús (conferència 6 de febrer, a les 19.30 h)

#JUSTÍCIA – Nancy Fraser (conferència 13 de febrer, a les 19.30 h)

#HONESTEDAT – António Lobo Antunes i Juan Marsé (conferència 20 de febrer, a les 19.30 h)

#CORATGE – Jacqueline Bhabha (conferència 27 de febrer, a les 19.30 h)

#AUTOESTIMA – Josep M.Ruiz Simón (conferència 5 de març, a les 19.30 h)

#SAVIESA – Jaume Pòrtulas (conferència 12 de març, a les 19.30 h)

ELS ESCRIPTORS PANKAJ MISHRA I BARBARA EHRENREICH REFLEXIONEN SOBRE EL MÓN POSTERIOR A L’11-S

octubre 18th, 2011 No Comments

Després de l’11-S, ens vam fer les preguntes adequades per entendre què havia passat?

Els esdeveniments posteriors als atemptats van confirmar que les tesis del xoc de civilitzacions tenien forts adeptes entre l’administració nord-americana i que la “croada” per combatre el terrorisme islamista seria la línia ideològica (i militar) que els Estats Units i els seus aliats pensaven seguir. Des d’aleshores, els debats sobre l’Islam i el seu caràcter suposadament fonamentalista s’han estès, així com també les veus que han denunciat aquesta lectura reduccionista i han intentat fer valdre la pluralitat de realitats del món musulmà. Entre aquestes últimes, la de l’escriptor d’origen indi Pankaj Mishra ha estat una de les més fermes i constants. Gràcies a la seva posició de persona a cavall d’Orient i Occident i des de la seva tribuna al diari britànic The Guardian, Pankaj Mishra ha aportat informació, arguments i molta intel·ligència per fer front a la delicada xarxa d’aquest debat que ens ha enredat en una retòrica pro-Islam / anti-Islam davant de la qual la majoria no teníem ni coneixement ni arguments més enllà del sentit comú.

Pankaj Mishra

Mishra ha denunciat l’esquema simplista en el qual s’han deixat caure molts intel·lectuals en els darrers anys, un fracàs tan important com el militar o l’econòmic, i que es concreta, com ell afirma, en la incapacitat del pensament occidental per “entendre el seu perpetu ‘altre’ ” i per “captar l’absoluta varietat, la quantitat de variables i la desconcertant interconnexió del món globalitzat”. És, doncs, el fracàs intel·lectual per entendre el món post-11S la pitjor derrota d’aquests anys?

Des de l’altra banda de l’Atlàntic, la periodista nord-americana Barbara Ehrenreich ha dedicat aquesta dècada a destapar, des d’una altra perspectiva, les fal·làcies de la retòrica post-11S investigant la realitat econòmica i social de la classe treballadora nord-americana. Una realitat que ha explotat arrel de la crisi econòmica, però que ja arrossega des de fa dècades els seus trets principals. Ehrenreich, poc abans dels atemptats a les Torres Bessones, ja s’havia posat en la pell de la classe més desposseïda de la primera potència mundial, treballant durant mesos com a cambrera, dona de neteja, venedora del Wal-Mart i tota una sèrie de feines de les pitjors pagades.

Barbara Ehrenreich

En el seu llibre Por cuatro duros (RBA, 2003), fruit d’aquesta experiència, posava sobre la taula les condicions inhumanes en què vivien milions de persones a mercè de contractes precaris i salaris totalment insuficients. Però el llenguatge incisiu d’Ehrenreich ha tocat també les classes més adinerades i la profunda desigualtat social del país de les oportunitats (This Land is Their Land, Metropolitan Books 2008). En el seu darrer llibre (Sonríe o muere. La trampa del pensamiento positivo, Turner 2011), Ehrenreich abandona les xifres econòmiques i entra en el terreny de la ideologia per denunciar com tot aquest precari sistema social se sosté ajudat per la força del “pensament positiu”. I és que als Estats Units (i per extensió, tants altres països sota la seva influència social i cultural) la màxima de “Si vols, pots” s’ha anat transformant en una dictadura subtil en què l’individu es converteix en responsable últim de la seva situació (personal, laboral, de salut, etc.). L’èxit final del “pensament positiu” és aconseguir que milions de persones intentin mostrar-se felices, optimistes i sobretot individualment responsables de la seva situació, en un context de fallida brutal del sistema social i econòmic.

Mishra i Ehrenreich, des de les seves respectives aproximacions, ens mostren el món que queda darrera de la retòrica bèl·lica i reduccionista que ha dominat el discurs posterior a l’11-S. La seva obra posa en evidència que potser les preguntes que ens vam fer després dels atemptats no van ser les adequades. Pankaj Mishra afirmava en un dels seus articles que la majoria de musulmans europeus estan més preocupats per l’atur, la discriminació i la desigualtat que en aixecar un nou califat. I segurament aquesta preocupació no afecta només als musulmans, com Barbara Ehrenreich fa anys que ens mostra amb el seu treball.

Pankaj Mishra i Barbara Ehrenreich participen al debat “11-S: El món deu anys després”, amb una conferència que tindrà lloc el 26 d’octubre i el 2 de novembre, respectivament.

123