El modernisme lògic de Desert encén l’Emergència! 2014

January 9th, 2014 No Comments

Cada edició d’Emergència! apunta al futur immediat. S’avança al que ha d’arribar; ofereix l’oportunitat de visualitzar què està passant al primer graó de la creativitat musical. Il·lumina una escena que no para de créixer. La creació no està en crisi; la imaginació segueix el seu curs, no s’atura. Emergència! vehicula aquesta realitat i li dóna veu. Emergència! és l’esdeveniment de les bandes novells del CCCB. Serveix de preludi i inici de la programació musical del centre, coordinada amb amplitud de mires per Ingrid Guardiola al costat de diferents comissaris puntuals, i, en el cas d’Emergència!, pel productor cultural Sergio Silva.

Comencem amb el duo de Barcelona Desert aquesta ronda de perfils i entrevistes amb cada projecte que conforma el cartell del festival. Desert, que també actuarà a Sónar 2014, s’ha convertit, només amb dos temes publicats, en un dels projectes més interessants i imaginatius de Barcelona. Desert són Cristina Checha, que havíem escoltat abans a Granit i en els cors de Pop negro d’El Guincho, i Eloi Caballé, productor de grups com Los Selenitas o La Rabia del Milenio. Desert és un tractat melòdic de pop somiador i evocatiu, de música planadora i iconoclasta.

© Jordi Castells, 2013

Fins ara, dos temes; tots dos, en català: Camins –«per a nosaltres, el camí cap a la llum en forma de cançó», van declarar al blog Disco Naïvité– i l’homònima Desert. No els ha fet falta res més per cridar l’atenció de la premsa especialitzada, els programadors de festivals –LEM, per exemple–, i els aficionats locals. Dues cançons expressives i emocionals que conjuguen melodia i imatge. Segons el parer dels músics, les cançons de Desert «no volen explicar res en concret», assegura Cristina Checa. «Són sensacions que d’alguna manera acabem racionalitzant i que preferim que cadascú interpreti a la seva manera». El cúmul de referències i idees que aglutina la seva música explica les intencions d’aquest duo: el segell 4D, la part etèria i profunda de Cocteau Twins, l’electrònica contemporània –Andy Stott, el post-dubstep– i la filiació experimental. «Quan fem una cançó, el que tenim clar és el que NO volem fer –explica la Cristina–. A partir d’aquí, llibertat total. Crec que perdem més temps analitzant les coses que no ens agraden –tant dels altres com pròpies– que les que ens agraden. Som maniàtics, ens avenim molt. Sense oblidar que vivim al 2014 i que tampoc no pretenem fer un grup-exercici d’estil, l’electrònica contemplativa i el 4AD clàssic de tota la vida ens atrauen molt».

En realitat, el grup va començar amb unes intencions molt diferents, menys poètiques. «La nostra intenció a l’hora de posar en marxa aquest projecte va ser buidar-nos i quedar-nos secs per dins. Hi ha gent que fa la dieta del xarop d’auró. Sempre podria ser pitjor».

© Dani Canto, 2013

Amb un EP publicat, heu aconseguit el reconeixement i un contracte amb un segell americà (Minty Fresh Records, segell de Veruca Salt o The Aluminium Group, entre d’altres). Quins són els vostres plans de futur immediat? Esteu gravant més temes?

D’aquí a ben poc publicarem un EP de quatre cançons i, sí, ja comencem a tenir un llarg al cap. Ara mateix no ho veiem tan desenraonat com temps enrere –hi ha més hores d’estudi, de proves, errors i tenim una mica més clar cap a on podem anar–. Ens falta temps, però tenim moltes ganes.

Com aconseguiu aquest equilibri entre el que és contemplatiu i l’ímpetu melòdic tan característic de la vostra música?

La base rítmica, la veu i la sensació que crea el conjunt d’aquestes dues coses són per a nosaltres els elements més importants a l’hora d’afrontar una cançó. Suposo que d’aquí ve l’equilibri.

Com funcioneu a l’hora de compondre els temes?

Cada cançó comença de manera diferent. Podem partir d’una melodia, un beat, uns acords, un sampler i a partir d’allà ho anem veient. Tampoc no tenim un rol gaire delimitat, ens podem anar canviant els papers.

La veu és un element clau per entendre Desert. Teniu cap referent clar per elaborar aquests canvis melòdics vocals? Kate Bush?

Admiro molt Kate Bush. No sols per ser una cantant virtuosa, sinó també perquè és tot imaginació i talent –gran compositora, productora, multiinstrumentista, balla, practica karate, controla al mil·límetre la seva carrera artística–. Què més es pot demanar? The Dreaming és un dels meus discos preferits d’ara i de sempre. Tanmateix, no crec que sigui un referent clar. Vull dir, m’agrada molt que pensis que Kate Bush pot ser un referent per elaborar canvis melòdics, però, per desgràcia, tinc informació constant que em bombardeja el cap i tampoc no puc controlar el que faig. Vaig aprendre a cantar a la dutxa, com el 99% de la població.

L’EP de remescles, publicat també per Glitter End Records, el segell de l’entusiasta Enrique Ramos, se suma al valor exponencial de la vostra música. Quin criteri vau seguir per triar els remescladors? Reflecteixen l’essència original de les cançons?

Òbviament vam triar gent que ens agrada: Lasers els coneixem de fa temps, som seguidors tant de l’infravalorat Erik Hurtado aka Afrika Pseudobruitismus com d’Aster. Marc Piñol i el que va traient Hivern. Ens va semblar interessant dotar d’una nova vida aquest parell de cançons i la veritat és que estem molt contents amb el resultat.

Jaime Casas (@JaimeCasasB)

El duo barceloní actuarà a l’escenari Hall dins de la sisena edició d’E! el pròxim 15 de febrer.

Bandcamp DESERT

Primeres confirmacions al #PrimeraPersona14

December 19th, 2013 2 Comments

Tracey Thorn (Everything But The Girl) //  Irvine Welsh // Calvin Johnson (Beat Happening) // Jonathan Lethem // Manolo Martínez (Astrud) // Raúl Cimas // Nueva Vulcano // Sheila Heti

Narrativa, música pop, monòlegs i representacions escèniques vàries amb el jo com a protagonista es donaran cita de nou a la 3a edició del festival Primera Persona, que tindrà lloc el proper mes de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Una nova edició en què aquest jo es reafirma i s’expandeix durant un dia més: el festival amplia la seva programació passant de dos a tres dies.

Calvin Johnson (Space Camp, 2012). Safe Amplification Site Society

Del 8 al 10 de maig de 2014, el festival reunirà noms de primera línia com la integrant del duet de pop sublim EVERYTHING BUT THE GIRL, Tracey Thorn, qui parlarà de la seva experiència en el món de la música a partir de l’autobiografia Bedsit Disco Queen: How I grew up and tried to be a pop star (Virago, 2013); l’escriptor escocès Irvine Welsh, reconegut per la seva novel·la Trainspotting de la qual Anagrama en publicarà la preqüela Skagboys a principis del 2014; el novel·lista nord-americà Jonathan Lethem autor, entre d’altres, de La fortaleza de la soledad (Mondadori, 2004); o el músic dels Estats Units Calvin Johnson fundador de l’influent segell musical K Records i líder de BEAT HAPPENING, un dels grups pioners de l’indie-pop nord-americà.

Aquest primer avanç de cartell el completen Manolo Martínez d’ASTRUD qui recentment ha anunciat la seva retirada (temporal) de la música pop i s’acomiadarà dels escenaris al Primera Persona 2014; l’actor i humorista Raúl Cimas conegut principalment per les seves interpretacions al programa de televisió Muchachada Nui i que publicarà properament el seu primer llibre amb l’editorial Blackie Books; l’editora i escriptora canadenca Sheila Heti  autora, entre d’altres, de l’aclamada novel·la ¿Cómo debería ser una persona? (Alpha Decay, 2013); i el contundent pop sorollós de NUEVA VULCANO.

Com ja ve sent habitual, els participants presentaran un espectacle en exclusiva per al Primera Persona, festival ideat pels periodistes, escriptors i agitadors culturals Kiko Amat i Miqui Otero.

Primera Persona 2013. CCCB © Miquel Taverna, 2013

L’agenda nadalenca del CCCB: propostes per gaudir de la cultura aquestes vacances

December 18th, 2013 No Comments

Preparant les vacances de Nadal? Si teniu ganes de cultura, us recomanem una sèrie de propostes per fer baixar l’escudella o desconnectar de l’ambient nadalenc visitant les nostres exposicions o gaudint d’un bon documental.

El CCCB obrirà portes aquestes festes en el seu horari habitual (de dimarts a diumenge i festius d’11 a 20 hores), excepte els dies 24, 26 i 31 de desembre i 5 i 6 de gener, que estarà obert d’11 a 15 hores, i el 25 de desembre, l’1 de gener i els dilluns no festius (23 i 30 de desembre), que romandrà tancat.

Històries de vida, amor i mort

Ja és tradició que el Departament d’Audiovisuals del CCCB programi projeccions gratuïtes per Nadal. Aquest any podreu veure tres documentals que tenen en comú un tema tan transcendental com el sentit de la vida i de la mort. Del 20 de desembre de 2013 al 4 de gener de 2014, l’Auditori del CCCB acollirà la projecció de: «Welcome to the world. Born poor, die poor», produït pel col·lectiu Why poverty?; «Constantin y Elena», protagonitzat per una parella de Romania que fa més de mig segle que estan junts, i «Saving 10.000: Winning a War on Suicide in Japan», en què el cineasta irlandès Rene Duignan es qüestiona les raons dels suïcidis massius al Japó. Cada film es podrà veure en dues dates diferents, a les 18.30 hores. Consulteu-ne els horaris i les dates aquí.

Drap-Art’13

Un altra cita cultural nadalenca imprescindible és el Drap-Art, Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya. Fins al 5 de gener, la sala -1 del CCCB acull l’exposició col·lectiva Drap-Art’13, amb obres dels artistes i dissenyadors H.A. Schult, Fabio De Minicis, Karol Bergeret i Eli Gras. En aquest període, a més, la programació del festival també preveu la intervenció «Trash Person» de H.A. Schult al Pati de les Dones i diverses activitats com ara tallers, performances, conferències i el Cinema del Medi Ambient. Del 3 al 5 de gener, Drap-Art organitza al hall del CCCB la Fira d’Art i Disseny Reciclat, en què artistes, dissenyadors i artesans presentaran treballs basats en criteris de sostenibilitat i responsabilitat. La fira s’ampliarà amb un circuit de mercats i intervencions en altres espais. Paral·lelament, Drap-Art també proposa sessions de DJ amb la cabina Psycotron AX del col·lectiu Starter.

Espriu. He mirat aquesta terra

Tot i que el concert «Geografia d’Espriu» (celebrat el passat 2 de desembre al Palau de la Música) va significar la culminació de l’Any Espriu, els actes de difusió de l’obra i la figura de l’escriptor català continuaran durant el primer trimestre del 2014. És el cas de l’exposició «Espriu. He mirat aquesta terra», que es podrà visitar fins al proper 24 de febrer.

Arxius CCCB i Xcèntric

Com durant les vacances d’estiu, els arxius CCCB i Xcèntric tampoc no tanquen per Nadal. Situat davant del C3Bar, l’Arxiu CCCB ofereix aquestes festes l’oportunitat de reviure la programació del centre, ja sigui mitjançant els ordinadors de consulta (que permeten accedir a més de nou mil referències digitals multimèdia) o bé fullejant el fons bibliogràfic de suport a les activitats organitzades. D’accés lliure i consulta gratuïta, l’espai compta amb servei gratuït de WiFi i diverses zones de lectura i treball.

L’Arxiu Xcèntric (a la planta -1 del CCCB) posa a disposició del públic més de set-centes obres que conformen l’únic arxiu europeu de consulta pública especialitzat en cinema experimental i documental creatiu. També d’entrada gratuïta i recentment ampliat amb noves incorporacions, les pel·lícules de l’Arxiu Xcèntric són, sobretot, curtmetratges d’artistes que han trobat en el cinema el seu mitjà d’expressió.

Consulteu també la programació familiar de la nostra agenda de Nadal.

Aquest Nadal, cultura en família

December 18th, 2013 No Comments

Família! A què dedicareu les vacances de Nadal? Potser teniu les tardes ocupades fent-vos lloc en els densos carrers de la ciutat per intentar entrar en alguna botiga i obtenir el regal de moda de l’any que el vostre fill desitja; potser preferiu fer cua entre les paradetes de la fira de Santa Llúcia per intentar comprar les figuretes que descansaran sobre la molsa, que també haureu de comprar perquè està prohibidíssim arrencar-la de la Mare Terra; potser us estimeu més tancar-vos a la cuina a fer i desfer una gran quantitat de menús gastronòmics en contra de totes les recomanacions de la dieta mediterrània. Sincerament, oblideu tots aquests plans que ens dirigeixen a tots com di fóssim xaiets i sigueu creatius, oferiu-vos a vosaltres mateixos i als vostres fills una experiència cultural al CCCB.

Espai creatiu de l’exposició Espriu. He mirat aquesta terra, CCCB ©Marijo Grass 2013

Cultura i nens? SÍ. El CCCB t’ofereix l’oportunitat d’una experiència apassionant amb els teus fills, néts, nebots, fillols. Veniu, entreu a l’exposició Espriu. He mirat aquesta terra, us proporcionarem claus per provocar la sorpresa en els infants i per tenir la capacitat de treballar junts, a través d’aquest material.

També podreu expressar què us ha inspirat aquesta experiència en un mural il·lustrat que creareu junts (només en les visites de cap de setmana).

Viu el Teatre: Programació d’espectacles per a infants de 0 a 9 anys

Les tardes de dissabte d’aquest mes de desembre són per als més petits. El Teatre CCCB acull la programació familiar VIU EL TEATRE: els espectacles Piu piu (pensat per a nadons de 0 a 3 anys) i L’elefant i l’aranya (per a nens i nenes de 3 a 9 anys).

Les funcions són els dissabtes 21 i 28 de desembre, a les 16 h, a les 17 h i a les 17.30 h. +info

Font imatge: Viu el Teatre

Bon any! El 2014 complim 20 anys! Celebrem-ho plegats!

December 18th, 2013 No Comments

L’equip del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) volem donar les gràcies a tots els que heu compartit el 2013 amb nosaltres: visitants d’exposicions i activitats, col·laboradors, artistes i comissaris de projectes que heu fet possible, un any més, que el CCCB continuï present en la vida cultural de la ciutat.

El 2014 complim 20 anys i volem continuar essent un espai d’inspiració, diversió i debat. Celebrem-ho plegats!

Bones festes i bon any!

«...1020...2829303132...405060...»