Les biblioteques homenatgen Roberto Bolaño

abril 11th, 2013 4 Comments

A vegades sembla que llegim un tractat de filosofia, una croada literària, una història de detectius, una història d’amor o, fins i tot, una epopeia”.

Així descriuen la novel·la “2666” de Roberto Bolaño des de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona, que el mes de març va dedicar la secció d’efemèrides “Avui fa” de la seva Biblioteca Virtual als deu anys de la mort de l’escriptor xilè.

En aquest espai, els bibliotecaris han fet un repàs de la bibliografia de Bolaño i, a continuació, l’han sintetitzada en un recull de portades d’obres de l’escriptor disponibles al catàleg de la Xarxa. A més a més, l’article es completa amb altres informacions i recursos sobre l’autor de “Los detectives salvajes”, com per exemple el documental “Bolaño cercano”.

Però l’homenatge de les biblioteques a Bolaño no acaba aquí.

En el mateix prestatge “Novel·la” de la Biblioteca Virtual, alguns llibres de l’autor apareixen a l’apartat “Els bibliotecaris recomanen”, ja que aquests professionals del món del llibre van decidir dedicar el mes de març a ressenyar algunes de les obres del poeta i novel·lista xilè. Hi són “Estrella distante”, “Los detectives salvajes” i “La pista de hielo”.

Més enllà ha anat la Biblioteca Marta Mata de Cornellà, que el passat 5 de març, coincidint amb la inauguració de l’exposició “Arxiu Bolaño. 1977-2003” al CCCB, també va inaugurar la seva pròpia mostra de llibres de i sobre l’autor de “2666”, a qui presenta com “un dels escriptors més importants en llengua castellana del darrer mig segle”.

No podia faltar tampoc l’homenatge de la Biblioteca Comarcal de Blanes, que ja té una sala amb el nom de Bolaño. Ell va residir al municipi durant els darrers 18 anys de vida i afirmà “Yo nunca sospeché que un día llegaría a Blanes y que ya nunca más desearía marcharme”.

Enguany, la biblioteca blanenca ha programat diverses activitats sobre Bolaño i la seva obra, cada mes, de març a juliol. Entre els actes anunciats per l’equipament, destaquen l’exposició fotogràfica “El viaje imposible. En México con Roberto Bolaño”, la conferència-col·loqui “Bolaño, detectiu literari” amb la presència de l’escriptor A. G. Porta i la presentació de la ruta “Bolaño a Blanes”.

Sens dubte, el reconeixement de l’obra de Roberto Bolaño per part de crítics i lectors l’ha convertit en un autor universal amb gran impacte i transcendència en la literatura del segle XXI. Per aquest motiu, en el desè aniversari de la seva mort, tant les biblioteques com el CCCB hem volgut rendir-li homenatge, amb exposicions, activitats i ressenyes que permetin conèixer amb més profunditat l’univers creatiu de l’escriptor.

Recordeu també que amb el carnet de les biblioteques teniu un 20% de descompte en l’entrada a “Arxiu Bolaño. 1977-2003” i la resta d’exposicions del CCCB.

Elogi del jo: Torna el festival Primera Persona

abril 9th, 2013 No Comments

A Primera Persona no hem destacat per ser una avantguarda tecnològica. Més aviat ens caracteritzàvem per quedar-nos a segona -o tercera, o quarta- línia de combat. Però un dia o altre havíem de fer el pas. I ja és aquí. L’alba d’una nova era, com deien els Specials. Tot això traduït a un idioma comú vol dir que ens hem fet un compte de twitter i un altre de Facebook.

“(Dawning of a) New Era”, blog de Primera Persona, 20/03/2013

Amb energia i esperit 2.0. torna el cicle Primera Persona, que celebrarà la seva segona edició el divendres 3 i el dissabte 4 de maig al CCCB. Organitzada per Kiko Amat i Miqui Otero, la cita està protagonitzada per autors que han pres la pròpia experiència com a matèria literaturitzable en novel·les, monòlegs, còmics, pel·lícules o cançons. Els artistes que intervenen en les jornades reflexionen sobre el “jo”, però no ho fan en forma de la clàssica conferència (micròfon i senyor assegut en una taula), sinó amb una posada en escena més aviat teatral i humorística, com ens van explicar els directors del cicle en la següent entrevista sobre la primera edició.

Fins que arribi el 3 de maig, les novetats i els continguts exclusius de Primera Persona es poden seguir tant a les xarxes socials Facebook i Twitter com al blog del cicle, on ja estan disponibles el cartell de l’edició d’enguany  i les biografies dels participants. Entre els convidats de la present edició hi ha el Premi Pulitzer Junot Díaz (Santo Domingo, 1968), l’autor de la novel·la “Lamento de un prepucio” Shalom Auslander (Nova York, 1970), l’escriptor nord-americà Donald Ray Pollock (Ohio, 1954) i el realitzador audiovisual Carlo Padial (Barcelona, 1977), creador del llibre “Erasmus, Orgasmus y otros problemas” i de la pel·lícula Mi loco Erasmus.

Al Primera Persona no podien faltar bloggers autors de dietaris com Manuel Jabois, Ainhoa Rebolledo, Isabel Sucunza, Federico Montalbán i Patxi Irurzun. També reviurem les històries personals de tres personatges il·lustres d’una “Barcelona oblidada” – segons Otero i Amat – Marcos Ordóñez, Oriol Llopis i Dani el Rojo.  La música serà molt més protagonista en aquesta segona edició, que comptarà amb una sessió dedicada a dos dels pioners del rap i hip hop (Ramón Giménez “El brujo” i DJ Neas), una actuació del mític grup femení de post-punk The Raincoats i Lídia Damunt i un concert únic: Robert Forster, de The Go-Betweens, acompanyat per una banda formada per músics locals (Adrián de Alfonso, Evripidis, Fred i Son).

Primera Persona ens proposa una sèrie de xous únics i irrepetibles protagonitzats per artistes i autors que sabran captivar-nos amb els seus universos personals.

Inspirat en els clàssics anuncis de varietats, us presentem el cartell del Primera Persona.

El pas de La Dama de Ferro pel CCCB

abril 9th, 2013 No Comments

El desembre de 1994, la històrica líder conservadora britànica Margaret Tatcher, va fer una breu visita privada a Barcelona acompanyada del seu consort. Va ser rebuda per l’aleshores President de la Generalitat, Jordi Pujol i l’Alcalde, Pasqual Maragall. Margaret Thatcher va voler visitar algun dels nous equipaments culturals que prenien el relleu a l’obertura internacional impulsada pels Jocs Olímpics. Com no podia ser d’altra manera, va fer cap al CCCB, on va visitar l’exposició Les ciutats il·lustrades i es va interessar per l’edifici de l’antiga Casa de Caritat i la rehabilitació duta a terme pels arquitectes Piñón-Viaplana.

Desapareix un dels personatges de la història contemporània i al blog recuperem el curiós testimoni gràfic del seu pas pel CCCB.

© CCCB, 1994

© CCCB, 1994

© CCCB, 1994

Recordant Alejandro Quintillá

abril 3rd, 2013 No Comments

Hem dedicat in memoriam la recent inaugurada exposició “Arxiu Bolaño. 1977-2003” a un company i col·laborador nostre i un lector apassionat d’aquest escriptor, que ens va deixar el passat mes de febrer de forma sobtada.

Nascut a Osca i llicenciat en Arquitectura per la UPC, Alejandro Quintillá va treballar al Servei d’Exposicions del CCCB gairebé cinc anys. Va començar l’any 2001 duent a terme tasques de documentació per a l’exposició Rèquiem per l’escala. Al cap de pocs mesos ja va fer de coordinador amb Fes. Ciutat interior (març del 2002) i, a continuació, va coordinar la mostra Fantasies de l’harem, que obrí portes al febrer del 2003. Després de la notícia. Documentals postmèdia fou el següent projecte al qual es va dedicar (juliol del 2003) i, més tard, va coordinar Occident vist des d’Orient, que s’inaugurà a finals de maig del 2005.

La seva capacitat de treball, el seu talent i el seu sentit de la responsabilitat el convertiren en una persona indispensable dintre del Servei d’Exposicions. Malgrat els problemes, la falta de temps i l’estrès sovint inevitable de la nostra feina, quan ell era el coordinador d’una exposició, sabíem que el projecte estava en molt bones mans. Sempre feia créixer els projectes i, amb una gran habilitat (ens ho recordava l’altre dia Carles Guerra, mentre rememoràvem la preparació de Després de la notícia. Documentals postmèdia), facilitava el treball en equip de tots els implicats, infonent, a més, alegria en el procés.

Després d’aquell període al Servei d’Exposicions, es dedicà plenament a fer d’arquitecte en un despatx que compartia amb la seva dona, Bracha Berkovitch, i amb Elisabet Cristià. A tots tres, el CCCB els encarregà el disseny de les exposicions Bamako ’05. Un altre món (octubre del 2006) i That’s not entertainment! El cinema respon al cinema (desembre del 2006).

Un temps més tard, la tardor del 2008, l’Alejandro va acceptar la proposta de la Direcció del CCCB d’encarregar-se de la coordinació de l’Any Cerdà i, gràcies a això, vam tenir la sort de comptar de nou amb la seva companyia i amb el seu treball fins a finals de desembre del 2010.

En acabar l’encàrrec de l’Any Cerdà, la crisi li negà pràcticament l’activitat en el camp de l’arquitectura, però va aprofitar ràpidament aquesta situació adversa per explorar altres camins que també trobava interessants. Va entrar de ple en el món del disseny de webs i d’aplicacions per a iPad, i tenia pràcticament enllestit un projecte d’App per facilitar la realització d’esbossos i croquis.

Però, per sobre de tot i gairebé d’amagat, l’Alejandro tenia una gran passió: escriure. Escrivia de nit, llargament i de forma constant. Escrivia perquè no podia no fer-ho. I, d’aquest viatge cap endins, ha deixat centenars de textos i poemes.

Intel·ligentíssim, amb una sensibilitat extraordinària i agut observador, tant de la realitat més propera −també de la pròpia i íntima− com la de més enllà, la del món on vivia. Dotat d’un fantàstic sentit de l’humor, divertit, generós, valent i honest. Et trobarem molt a faltar, estimat Alejandro.

L’enigmàtic món d’Akron

abril 3rd, 2013 No Comments

Quan vam escollir «A Voyage Of Exploration» d’Akron com a millor disc nacional del 2012 ho vam fer perquè sabíem que en altres llistes el debut d’aquest misteriós productor musical barceloní havia passat força desapercebut. Ara tot just se’n comença a parlar, però únicament en cercles especialitzats; en bona part, gràcies a la difusió que n’ha fet Vampisoul. Tot i que, musicalment, la proposta d’Exotica, Lounge i Library Music que ofereix Akron es reserva a oients especialitzats, el producte final és accessible a tots els públics i molt agradable per a l’escolta. La posada en escena no és especialment senzilla, sobretot tenint en compte que ens trobem davant d’un disc compost per una única persona motivada per la investigació musical i l’interès en l’experimentació amb noves tècniques d’enregistrament. El material que ara apareix al primer treball d’Akron ve d’esbossos de fragments musicals en què el responsable d’aquest projecte treballava a l’estudi de casa seva en companyia dels instruments dels quals disposava, la fascinació per tècniques analògiques vintage i la influència de compositors pioners en peces de música instrumental i electrònica primitiva. Així doncs, la dificultat de traslladar aquest projecte al directe fa que Akron sigui molt complicat de materialitzar, però la proposta del BCNmp7 va ser el tret de sortida a la motivació perquè el compositor d’Akron es decidís a estrenar per primera vegada aquest projecte.

Esperem que aquest petit document audiovisual serveixi per presentar l’enigmàtic Akron abans del seu debut sobre els escenaris, el proper 5 d’abril al Teatre del CCCB.

«Akron és el súmmum. Es tracta de Pau Loewe, de Born Losers, fent experiments en exòtica i pop galàctic dels seixanta que remeten a Les Baxter, Martin Denny, Joe Meek; provetes efervescents i marcians de cartró. Té un sol àlbum que podeu escoltar aquí: Akron.bandcamp.com»

Kiko Amat, en un article publicat al Cultura/s el 27 de març de 2013

Akron serà un dels tres grups (juntament amb Diego Garcia i Zombie Zombie) que actuaran a la segona sessió de #BCNmp7 que porta per títol MÚSICA ANALÒGICA (5 d’abril a les 21h). Més informació al nostre Twitter: @CCCBmusica