Posts Tagged ‘el segle del jazz’

Nous nexes

octubre 21st, 2009 Comments Closed

Crònica de la jam session NOVA JAZZ CAVA – JAZZ TERRASSA

No podem valorar encara com n’és, de gran, el salt que hi ha entre l’abans i el després d’“El segle del jazz” al CCCB. El que és segur és que s’han traçat nous ponts de complicitat entre música i públic. Un èxit compartit per la diversitat de músics i de gent que han donat caliu a la Jazz Cava del CCCB durant aquests mesos de setembre i octubre.

Una exposició que ha arrossegat músics i gent del món cultural a recórrer les petjades del jazz en la història de diferents manifestacions artístiques del segle passat. Un cicle de jam sessions que ha acostat “a menys d’un metre” els grans músics de jazz del país a les noves generacions i a tota una varietat de públic que ha omplert, dijous a dijous, durant dos mesos, la Jazz Cava del CCCB.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Bye, bye jazz

octubre 15th, 2009 Comments Closed

El 18 d’octubre finalitza l’exposició “El segle del jazz”, un recorregut pel jazz i les arts del segle XX

Diumenge, 18 d’octubre es clou “El segle del jazz”, una exposició que presenta, de forma cronològica, les connexions entre el jazz i les arts al llarg del segle XX. Després de passar per Trento i París, la mostra tancava el seu recorregut europeu a Barcelona amb la seva inauguració, el 21 de juliol, al CCCB.

Daniel Soutif, comissari de l’exposició, és un gran col·leccionista d’art i un amant de la música jazz i la mostra és una combinació perfecta de les dues passions del comissari francès. Les més de 1000 pintures, cartells, còmics, portades de disc, fotografies, partitures, audiovisuals i instal·lacions exposades segueixen un fil conductor i inspirador: els ritmes del jazz.

YouTube Preview Image

Vídeo reportatge del recorregut de l’exposició

Representats a l’exposició han quedat creadors com Picabia o Man Ray, artistes del Harlem Renaissance com Aaron Douglas, pintors modernistes americans com Arthur Dove o Stuart Davis fins a autors essencials com Mondrian, Matisse o Pollock i artistes contemporanis afroamericans com Jacob Lawrence o Jean-Michel Basquiat. A més a més, també s’han vist les interaccions entre pintura i música amb intèrprets com Miles Davis, George Wettling o Louis Amstrong.

Per la seva presentació a Barcelona, el CCCB va incorporar nova obra per documentar el període artístic del Jazz-Art a la ciutat, l’època en que artistes com Tàpies, Tharrats, Ponç o Guinovart s’inspiraren en els “salons de jazz” per les seves creacions.

El CCCB, punt de trobada del jazz en directe

Durant els 4 mesos que l’exposició ha estat oberta al públic, el CCCB ha completat la seva oferta cultural amb concerts i jam sessions. La mostra es va inaugurar amb un concert de luxe a La Pedrera, encapçalat pel quartet de Raynald Colom a la trompeta, Tom Warburton al contrabaix, Marc Ayza a la bateria i Joan Díaz al piano.

Els nous i vells talents de la improvisació jazzística de Catalunya han anat passant pel CCCB cada dijous a la nit dels mesos de setembre i octubre en les CCCB Jam sessions. Una de les plantes del centre s’ha convertit en la CCCB Jazz Cava, un espai de trobada i de creació de músics, un escenari privilegiat per gaudir del jazz en directe.

Un altra de les cites destacades de la música jazz a Barcelona celebrada al CCCB fou la Marathon Jazz, 5 hores de música ininterrompuda i una jam session oberta per commemorar el del vintè aniversari de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM).

“El segle del jazz” segueix viu a la Xarxa

Amb “El segle del jazz” el CCCB segueix la línia de creació d’exposicions temàtiques sobre les arts del segle XX. L’any 1995 es presentava “El segle del cinema” i qui sap si en un futur pròxim podem gaudir de l’exposició “El segle de rock” al CCCB, tal i com apuntava el seu director Josep Ramoneda en una intervenció davant la premsa.

De moment, part de l’obra exposada a “El segle del jazz” es pot seguir consultant a Internet gràcies a la presentació multimèdia http://www.cccb.org/elsegledeljazz, el primer projecte d’exposició que el CCCB ha traslladat a la Xarxa amb l’objectiu de posar a l’abast del públic continguts que fins ara només es podien veure si un visitava presencialment el centre. La presentació multimèdia, que també inclou materials extra com entrevistes al comissari, comentaris d’obra o enllaços al món del jazz, ha tingut molt bona acollida.

On The Jam

octubre 14th, 2009 Comments Closed

Crònica de la jam session REGENERACIÓ-3

Enfilem la recta final d’aquest cicle de jams al voltant de l’exposició “El segle del jazz” amb la sensació que això ha estat només el principi. El públic continua fent cua cada dijous a la porta de la Jazz Cava del CCCB. Ens queden dues sessions. I a hores d’ara no hi ha cap músic que no conegui la cita. Aquest espai efímer s’ha convertit en un veritable punt de trobada. Com el Zurich de la plaça de Catalunya, o la torre esquerra de plaça d’Espanya en dia de concert, o l’estació de Sants. Trobades que duren un temps determinat però que restaran en la nostra memòria sense límits, justament perquè són irrepetibles.

La creació d’un espai que atrau públic i músics tan diferents prové sovint ―com també en aquest cas― d’una voluntat col·lectiva, d’una decisió presa entre tots sense parlar-ne i, per tant, per què no dir-ho, d’una certa màgia que ha fet possible la coincidència. Aquest és el cas d’aquesta Jazz Cava del CCCB, com ho és també de l’espai de l’Associació Regeneració-3, el grup de músics que van protagonitzar aquella nit l’obertura de la jam.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Confluència de camins a la Jazz Cava CCCB

setembre 22nd, 2009 Comments Closed

Crònica de la jam GRÀCIA JAM SESSIONS

YouTube Preview Image

Diuen que el millor punt de trobada és aquell en el qual coincideix un major nombre de camins. Per sorpresa, com promet de vegades aquesta forma genuïna de fer música, la jam session, la Jazz Cava del CCCB es va convertir, davant de l’entusiasme del públic, en aquest punt de trobada privilegiat. Un espai on, sense voler-ho, conflueixen, una nit qualsevol, músics i públic. I es produeix un encontre irrepetible.

Minuts abans l’ambient era distès i la gent va anar entrant de mica en mica. Alguns baixaven de l’exposició que es pot visitar gratuïtament cada dijous a partir de les 20 h i altres feien cua sense la urgència del primer dia. Una petita ampliació de la Jazz Cava assegurava que hi pogués entrar més gent. De sobte, però, mentre els músics feien un mos als camerinos, van anar arribant alguns missatges de noms coneguts, músics que preguntaven per la jam. Deu ser alguna cosa semblant a l’emoció dels rumors a la Borsa. Pujades i baixades de les accions, que a la Cava es transformaven en possibilitats de sentir músics de jazz de primera fila, de fora i de casa nostra que havien d’anar apareixent durant la nit. Sembla que aquell dijous hi havia molts músics a la ciutat que esperaven per tocar aquell cap de setmana i estaven a l’espera de què podia succeir.

mobile phone spy

Qui diu que el jazz és minoritari?

setembre 14th, 2009 Comments Closed

Crònica de la jam session de JAZZ SÍ CLUB TALLER DE MÚSICS

YouTube Preview Image

Qui diu que el jazz és minoritari? Més de 700 persones van passar dijous passat per la primera jam session al CCCB. Amb motiu de l’exposició “El segle del jazz”, oberta gratuïtament tots els dijous a partir de les 20 h, es posava en funcionament una JAZZ CAVA CCCB que va sorprendre músics i públic per la seva autenticitat. Amb l’ajut de les columnes de pedra de la planta -1 i el treball de l’equip del CCCB, es va crear un espai d’intimitat i de bona sonoritat digne de qualsevol bona vetllada jazzística. I així va passar. Mentre el públic feia una cua que travessava el Pati de les Dones, la gent s’anava acomodant als pufs de terra i a les columnes i els banquets de la cava. Altres ocupaven els tamborets del bar i del chill out. Tot seguit, després d’una breu presentació i benvinguda, el quartet base que havia triat el Taller de Músics, un dels nuclis més actius del jazz i la música moderna a la nostra ciutat, iniciava la jam session. Joan Díaz al piano,professor i sots-director de la nova escola de Grau Superior del Taller de Músics, Rai Ferrer al contrabaix, David Gómez a la bateria i el jove Gabriel Amargant al saxo tenor, tots dos també professors del Taller. Tots quatre van començar la sessió amb una espècie d’homenatge al segon quintet de Miles Davis amb temes com “Sorcerer”, “E.S.P.” i “One finger SNAP”, cosa que creà un boníssim ambient entre el públic que s’anava fent seva la sala i que aplaudia fervorosament després de cada solo. Tot seguit, fou Javier Galiana, pianista andalús ex alumne de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Barcelona), el qui trencà el gel i pujà a la tarima, iniciant el moviment de músics i la participació espontània intrínseca d’una jam. Amb un copet a l’esquena de Joan Díaz, el piano quedava lliure perquè fos Galiana qui ocupés la banqueta i pactés amb els altres companys d’escenari cap a on havia de continuar la sessió. I ho va fer amb un dels estàndards més coneguts, “You know that I love you”. Una balada que ens posà la pell de gallina i creà un silenci commovedor entre tots els qui érem entre el públic. Mentrestant, a fora, al Pati de les Dones, la cua s’havia esvaït i un bon nombre de persones seguien la jam assegudes a terra o al banc de marbre, aprofitant la magnífica fresqueta de la nit i gaudint de la fantàstica realització de la sessió que s’estava fent en directe des de l’interior de la cava.

spy software for iphone
forskolin supplement

1