El CCCB i el Dia Mundial de l’Alzheimer

setembre 21st, 2011 No Comments

Avui dimecres 21 de setembre se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer. L’Organització Mundial de la Salut i l’Alzheimer’s Desease International han escollit aquesta data per donar a conèixer la malaltia i totes aquelles iniciatives que institucions i entitats d’arreu del món duen a terme en relació amb ella.

Les associacions de familiars de malalts d’Alzheimer del nostre país organitzen actes de tota mena i destaca també el Global Alzheimer’s Research Summitque que se celebrarà a Madrid els propers dies 22 i 23 de setembre.

El CCCB es vol sumar a aquesta jornada commemorativa recordant que ara fa un any va iniciar un programa de visites comentades a les seves exposicions especialment dissenyades per a malalts d’Alzheimer i els seus cuidadors.

El programa està obert a totes aquelles persones afectades per la malaltia degenerativa en la seva fase inicial i a tots els seus familiars i cuidadors. Un dilluns de cada mes el CCCB obre les seves exposicions amb la voluntat de brindar l’oportunitat de seguir gaudint de l’art i de la cultura també després de la diagnosi.

Fins ara unes vuitanta persones han pogut atendre les visites a les exposicions Per Laberints, La Trieste de Magris i Brangulí. Barcelona 1909-1945. A partir del mes d’octubre tornem a obrir les mostres del CCCB als malalts d’Alzheimer i els seus familiars amb la voluntat de millorar la seva qualitat de vida.

Les visites són un estímul intel·lectual, permeten establir connexions entre vivències personals i el món, evoquen memòries llunyanes i promouen el desenvolupament personal. Però, sobretot, ofereixen una estona única per compartir, aprendre, riure i emocionar-se.

Imatges d’una de les visites a l’exposició “Brangulí. Barcelona: 1909-1945″ . Fotos d’Irene Ruiz

Podeu concertar una visita a través d’alguna de les següents vies:

Telèfon: 933064100

Correu electrònic: [email protected]

Recepció d’oficines del CCCB: C/ Montalegre, 5 – 08001 Barcelona

L’11-S A DEBAT

setembre 16th, 2011 No Comments

Aquesta setmana s’ha commemorat el desè aniversari dels atemptats de l’11-S i el CCCB no ha volgut quedar al marge de les reflexions que aquest aniversari està generant. Fa pocs dies vam inaugurar la instal·lació de l’artista Francesc Torres «Memòria fragmentada. 11-S NY Artefactes a l’Hangar 17», realitzada a partir de les fotografies que l’artista va poder fer a l’hangar de l’aeroport de JFK on van quedar emmagatzemades les restes de les Torres Bessones mesos després dels atemptats. En aquest espai, tancat al públic, es van recollir més de 1500 objectes de tot tipus recuperats de la Zona Zero i es va convertir, així, sense voler-ho, en el museu improvisat i l’espai més singular de memòria de la tragèdia. La instal·lació de Francesc Torres tracta, en les paraules del mateix artista, «de la memòria històrica, de la memòria nacional, del dol social i individual, i de les formes de tractar els traumes profunds per aconseguir la curació».

Fotografia de Francesc Torres. Instal·lació "Memòria Fragmentada 11-S NY Artefactes a l'hangar 17" © Francesc Torres- VEGAP- 2011

Fotografia de la instal·lació “Memòria fragmentada. 11-S NY Artefactes a l’hangar 17″ © Francesc Torres- VEGAP- 2011

En paral·lel a aquesta instal·lació, hem organitzat el cicle de conferències «11-S. El món deu anys després» (19 de setembre – 2 de novembre) que, de manera més àmplia, proposa un reflexió sobre les transformacions polítiques, socials i culturals d’aquests deu anys amb la intenció d’analitzar quin és el llegat que ens queda avui dels atemptats.

Per a molts, les imatges colpidores de l’enfonsament de les Torres Bessones van marcar l’inici d’una nova etapa, com si haguéssim creuat algun límit fins aleshores desconegut i, d’alguna manera, res no pogués tornar a ser el mateix. I és evident que algunes coses han canviat aquests anys: les guerres a l’Iraq i a l’Afganistan han deixat un terrible llegat de víctimes, que la majoria de vegades no han rebut l’atenció que es mereixien, i avui s’han convertit en conflictes de molt difícil resolució. A Occident, altres atemptats, com els de Londres i de Madrid, han incidit en el que potser realment ha estat el principal canvi del món occidental: una sensació de fragilitat nova i paralitzant que ha fet del discurs de la seguretat i de l’amenaça terrorista un eix dominant en tota la dècada. Al llarg de tots aquests anys, el CCCB ha seguit de prop aquests esdeveniments i ha creat una línia de reflexió pròpia per analitzar-los i valorar-ne les conseqüències: des de l’auge de l’obsessió per la seguretat i els seus perills per a les democràcies i els drets humans («Arxipèlag d’excepcions», 2005, «L’impacte de l’11-S i l’11-M. Una perspectiva comparada», 2005, «Mentides globals, violències locals», 2006); la incidència dels atemptats en la vida urbana i l’espai públic («Traumes urbans», 2004, «Arquitectures de la por», 2007, «L’espai públic en el punt de mira», 2008), fins a les dificultats per reprendre un diàleg Orient-Occident i comprendre la realitat actual de l’Islam i el món musulmà («Fronteres», 2004, «L’Islam europeu», 2005, «Imaginari democràtic i globalització», 2011).

Al llarg d’aquests anys hem pogut desenvolupar aquestes reflexions amb les aportacions d’experts locals i internacionals com Fred Halliday, Michael Walzer, Robert Fisk, Judith Butler, Arjun Appadurai, Gema Martín Muñoz, Georges Corm, Naomi Klein, Zygmunt Bauman, Stephen Graham, Tzvetan Todorov, Faisal Devji i Abdelwahab Meddeb, entre molts d’altres.

Avui, deu anys després de l’11-S, amb Occident immers en plena crisi econòmica i el món àrab convuls per les revoltes que exigeixen més democràcia i drets, us proposem un nou debat que reflexionarà sobre el llegat dels atemptats, sobre les transformacions reals i les imaginades, sobre el món que vam creure que s’aproximava i el que finalment ha esdevingut. Les sessions comptaran amb un debat sobre la memòria dels atemptats amb Francesc Torres, Clifford Chanin, assessor del Memorial de l’11-S recentment inaugurat a Nova York, i la periodista experta en documentals històrics Montse Armengou. També tindrà lloc la presentació del llibre Diari de guerra. Nova York, tardor 2001 (L’Avenç, 2011), on el catedràtic d’Art Fèlix Fanés relatarà la seva experiència a Nova York els mesos posteriors als atemptats, acompanyat de Rafael Argullol, catedràtic de Teoria estètica, i Mary Ann Newman, assagista i traductora. Finalment, comptarem amb dues conferències excepcionals per aproximar-nos a dues realitats que van quedar profundament sacsejades després de l’11-S: Pankaj Mishra, escriptor i assagista d’origen indi, ens parlarà de com els atemptats van canviar la relació entre Orient i Occident, i, molt especialment, la relació amb el món musulmà, i la periodista Barbara Ehrenreich, reconeguda pels seus assajos incisius sobre la realitat socioeconòmica i cultural dels Estats Units, tancarà el cicle amb una reflexió sobre l’efecte dels atemptats en la societat nord-americana.

Amb aquest debat esperem oferir una nova perspectiva a una reflexió que va començar fa deu anys, sota l’ombra de la inquietud posterior als atemptats, i que tot aquest temps hem alimentat amb la voluntat d’oferir coneixement, horitzons i veus que ens permetin comprendre millor el nostre món d’avui.

Finalistes del projecte “Brangulí va ser aquí. I tu?”

setembre 13th, 2011 4 Comments

El passat 9 de setembre va finalitzar el termini per enviar fotografies al projecte «Brangulí va ser aquí. I tu?». 598 autors hi han participat amb un total de 4.696 fotografies durant els tres mesos que ha durat la convocatòria a través del grup de Flickr brangulivasaeraqui. El jurat del concurs ha seleccionat 324 fotos finalistes que formaran part d’una exposició que prepara el CCCB, on es podrà veure el resultat d’aquesta acció participativa a Internet.

«Barcelona: 2000-2011», exposició en preparació

L’objectiu de la iniciativa «Brangulí va ser aquí. I tu?» era aconseguir que fotògrafs actuals sortissin al carrer per fotografiar Barcelona basant-se en la manera de captar la vida urbana i els esdeveniments socials i polítics que tenia Brangulí a principis de segle xx. Amb el material obtingut a través del grup de Flickr i el web Brangulivaseraqui s’està preparant l’exposició «Barcelona: 2000-2011», que es podrà visitar al CCCB del 22 de setembre al 23 d’octubre de 2011.

A l’exposició es projectaran les fotografies finalistes i s’instal·laran dos punts multimèdia per poder visualitzar totes les imatges que han participat en el projecte.

Foto finalista en la categoria “Vida al carrer”- Autor: Gianluca Napoli Veure totes les fotos finalistes

Deu mirades sobre els temes que va fotografiar Brangulí

De les 324 fotografies finalistes, el jurat triarà les deu que representen millor cadascuna de les categories de la convocatòria: esdeveniments polítics i socials, Barcelona de nit, espais de treball, espais industrials, locals emblemàtics, museus, platges, reformes urbanístiques, transports i vida al carrer.  Aquestes deu fotografies, que es faran públiques el proper 22 de setembre a les 19.30h al CCCB, integraran la mostra “Barcelona: 2000-2011” i es podran visitar fins al 23 d’octubre coincidint amb la cloenda de l’exposició dedicada a Brangulí.

Foto finalista en la categoria “Esdeveniments polítics i socials” – Autor: Juanfra Alvarez – Títol:  Ojos de Revolución /Veure totes les fotos finalistes

«Barcelona: 2000-2011» s’ubicarà a l’espai final de l’exposició «Brangulí. Barcelona 1909-1945». Totes dues mostres conviuran durant un temps. D’aquesta manera, el visitant de l’exposició de Brangulí es trobarà al final del recorregut amb la mirada que els fotògrafs tenen dels canvis urbans, polítics i socials de la Barcelona d’ara.  El jurat ha valorat especialment aquelles imatges que han sabut captar les transformacions de la ciutat, tal com va fer Brangulí a la seva època.

Foto finalista en la categoria “Barcelona de nit” – Autor: Luiza LacavaVeure totes les fotos finalistes

Brangulí i el patrimoni fotogràfic

setembre 6th, 2011 2 Comments

Durant aquests darrers mesos el patrimoni fotogràfic ha estat un tema de debat i de converses en l’àmbit cultural. Segurament per la recuperació d’alguns arxius privats, pel fet que la seva gestió és un tema pendent a les institucions públiques i també perquè han coincidit en poc temps diverses exposicions de fotògrafs que han demostrat l’interès que genera el llegat fotogràfic i la necessitat de fer-lo públic. Quasi simultàniament es pot veure «Brangulí. Barcelona 1909-1945», al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; «Jacques Léonard. Barcelona gitana», a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona; «Francesc Català-Roca», a l’Obra Social Catalunya Caixa; «Eugène Atget i la fotografia documental», a la Fundació Mapfre, i «Joan Colom. Àlbum», a la Fundació Colectania.

En aquest context d’interès per la memòria visual i coincidint amb aquesta exposició al CCCB «Brangulí. Barcelona 1909-1945», podem valorar el format expositiu com una via de difusió del patrimoni fotogràfic que pot donar molt bons resultats. La intenció principal i comuna d’aquestes exposicions és la d’explicar la fotografia a través de la fotografia. En totes elles el contingut és important i diferent, però és igual o més important l’expressivitat fotogràfica com a eina de creació.

Aquesta exposició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ha estat comissariada pels fotògrafs Valentín Vallhonrat i Rafael Levenfeld. D’entrada, l’estructura de la mostra ja evidencia l’ambició d’apropar el llegat fotogràfic de Brangulí al públic tal com ell mateix el va concebre: l’exposició manté l’estructura temàtica del seu arxiu i reflecteix la diversitat i el tractament en sèrie ideat per l’autor. La sèrie fotogràfica era la forma de treballar de Brangulí; per això, les fotografies relacionades formalment i temàticament transmeten el seu significat, tal com el fotògraf les va plantejar, ordenar i guardar.

Nens de les Escoles Municipals de Barcelona. Platja de Castelldefels, 1934 – © Fons Brangulí (fotògrafs)/ ANC


Gràcies a aquesta exposició, coproduïda pel CCCB i la Fundación Telefónica, les fotografies de Brangulí han sortit de l’Arxiu Nacional de Catalunya i s’han mostrat anant més enllà de la il·lustració històrica per aconseguir crear un lligam a tres bandes entre l’autor, allò fotografiat i l’espectador. Mentre que l’ANC i els seus conservadors han fet una important tasca arxivística i patrimonial, el projecte expositiu ha encaminat aquest llegat cap a la reflexió i el diàleg amb el públic. El valor de l’exposició és, doncs, el contacte de les fotografies de Brangulí amb el públic; es tracta de permetre que aquest públic tingui una visió més àmplia de la nostra realitat: de la història del nostre país i també de la creació fotogràfica que ha estat capaç d’interpretar-la. És un fet, doncs, que el gran valor patrimonial d’aquestes imatges existeix realment quan hi ha una mirada que les percep.

En el cas concret d’aquesta exposició, el contacte entre els observadors i les fotografies ha generat trobades inesperades i emocionants: diverses persones s’han reconegut a elles mateixes fotografiades per Brangulí, o bé han reconegut un familiar proper o han identificat un espai que els era quotidià. Però, més enllà d’aquestes trobades vivencials, el visitant entén com fotografiava Brangulí: al llarg de la mostra, percebem els plans oberts que intenten encabir tota una escena sencera; entenem la modernitat de l’època gràcies al retrat de l’arquitectura i les transformacions urbanes; tenim una visió de l’home del moment a través dels combats de boxa; percebem la potència de les grans infraestructures que es retraten sempre amb una figura humana diminuta. Tot i que gran part de l’obra de Brangulí eren encàrrecs comercials, la seva fotografia ens arriba com una autèntica eina de creació artística, amb una nova definició del punt de vista.

Taller de fotogravat de l’empresa Unión de Fotograbadores, S.A. Barcelona, c.1916 - © Fons Brangulí (fotògrafs)/ ANC

L’exposició és una demostració que el patrimoni fotogràfic és un element viu i, sobretot, útil per a la comprensió de la nostra cronologia històrica i de la nostra creació fotogràfica. Unes imatges creades entre el 1909 i el 1945 no ens fan mirar enrere, sinó que ens ajuden a ampliar la perspectiva sobre el llegat artístic del nostre país.

YouTube Preview Image

Reportatge audiovisual de l’exposició “Brangulí. Barcelona 1909-1945″

Brangulí va ser aquí – Un projecte de gràfica estratègica

setembre 1st, 2011 No Comments

Àlex Dobaño, de l’estudi creatiu avanti avanti, ens explica en aquest article el procés de conceptualització del disseny gràfic de l’exposició “Brangulí. Barcelona 1909-1945”.

En teoria, gràfica estratègica

Abans de l’estiu, ens va convidar a participar en el Màster de Comunicació i Crítica d’Art de la Universitat de Girona per parlar del nostre paper com a dissenyadors de projectes de comunicació en entorns culturals. Després d’analitzar prop d’un centenar de projectes, ens va sorprendre haver de concloure que els més atractius no eren, necessàriament, els més creatius o enginyosos. Els més interessants eren els que ens obligaven a incorporar la nostra metodologia: Gràfica Estratègica. És a dir, projectes sostenibles, accessibles, lògics, oberts i participatius.

Un dels projectes de Gràfica Estratègica© que acabem de portar a terme és el que ens ha encarregat el CCCB per a l’exposició dedicada al fotògraf Josep Brangulí.

Foto: Avanti Avanti

Sobre la taula, l’anunciat d’un problema

Com donar visibilitat a Josep Brangulí, un fotògraf desconegut pel gran públic.

Com afrontar una temàtica, la Barcelona de principis del s XX, copsada per molts altres fotògrafs i mostrada innumerables vegades.

I sobretot, com transmetre la importància d’una mirada tan particular, una obra que necessita ser descoberta amb temps i distàncies curtes.

A més, l’exposició és de durada llarga, de juny a octubre 2011, època complicada per atraure el públic local.

I, finalment, es compta amb uns pressupostos austers.

Davant d’aquestes premisses es va proposar obrir un procés projectual de gràfica estratègica que permetés anar més enllà dels processos tradicionals d’una campanya de difusió gràfica. Vam anomenar el projecte “Brangulí va ser aquí”.

“Brangulí va ser aquí”, Un projecte de grafica estratègica®

L’objectiu

Desenvolupar una acció de comunicació, fusionant les eines de comunicació més tradicionals amb les de nova generació i optimitzant tots els recursos disponibles del CCCB: departaments, contactes amb altres institucions i xarxes socials i empreses de distribució segmentada.

La nostra proposta va ser una acció que identifiqués la mirada de Brangulí amb la dels que avui observem la ciutat. Que fos intergeneracional, unint els records dels més grans amb la curiositat dels més joves, i que vinculés diferents espais de la ciutat que encara avui resisteixen la força centrífuga de la marca Barcelona.

La idea original

Convidar a participar en el projecte entre 10 i 15 entitats, llocs i establiments emblemàtics que Brangulí va fotografiar i que encara continuessin vius a la ciutat.
Durant l’exposició al CCCB, i de manera esglaonada, es distribuirien a cadascun dels espais, reproduccions en gran format de la fotografia que Brangulí va fer en aquell lloc 80 anys enrere.

En diferents espais emblemàtics de Barcelona s’han distribuït fotografies històriques de Brangulí amb el lema “Brangulí va ser aquí”.  Foto: avanti avanti

Mitjançant les xarxes socials, tant el CCCB com les entitats participants, anunciarien els dies i el lloc on s’exposarien les fotografies en gran format i on es podria recollir reproduccions en petit format i un val d’accés 2×1 per visitar l’exposició al CCCB i als espais que integrarien la mostra.

“I tu?”: La idea expandida

El resultat de la proposta ha estat molt positiu pel què fa tant als processos creatius com a l’horitzontalitat amb la que s’ha treballat amb l’equip del CCCB.

Quan una idea neix d’una acció col·laborativa i horitzontal, l’optimisme s’apodera generant un efecte “bola de neu”. La idea original pren més força i contagia entusiasme.

Ha estat gràcies aquest entusiasme, que el departament de comunicació del CCCB, juntament amb Barcelona Photobloguers ha “remasteritzat” la idea bàsica i ha creat “Brangulí va ser aquí, I tu?”, projecte expositiu de participació, obert a tots els fotògrafs professionals o amateurs de la ciutat.

El departament d’exposicions s’ha sumat al projecte trobant l’espai idoni on s’ha instal·lat un equip multimèdia que mostra en temps real les fotos que els participants comparteixen a través de la web. Una selecció de 10 fotografies escollides entre les més de 3.500 rebudes fins ara, seran exposades al CCCB .

Espai de l’exposició dedicat al projecte participatiu  “Brangulí va ser aquí. I tú?” Foto: avanti avanti

“Brangulí va ser aquí” ha estat un projecte de gràfica estratègica® que han fet possible la gent del CCCB: Núria Salinas, Imma Mora, María Ribas, Lucía Calvo, Mònica Muñoz, Mònica Ibañez i Susana García, juntament amb Fran Simó de Barcelona Photobloggers, Jordi Puig de Plan B i tot l’equip d’avanti avanti.