Un punt berlanguià (que falta fa)

setembre 21st, 2010 No Comments

Crònica alternativa de la instal·lació de la càpsula del temps de l’Any Cerdà

La càpsula d’acer els sobrepassava en alçada. El fet d’haver estat instal·lada envoltada d’aigua feia inevitable pensar en la fondària que tindria l’estany construït per a allotjar-la. Potser, més que una càpsula del temps, allò era la part més alta d’un submarí. I el que l’alcalde feia en girar una i altra vegada el volant que en sobresortia no era altra cosa que tancar-ne l’escotilla.

El director general de la fundació La Caixa, que havia fet les primeres voltes al volant, s’ho mirava en primera fila. Els fotògrafs feien fotos. Els càmeres enregistraven les imatges. Algun home orquestra feia fotos, enregistrava les imatges i alhora prenia notes al quadern. Hi havia somriures entre la concurrència. El mateix Hereu se’n va adonar. “Crec que és la cosa més original que he fet mai com a alcalde”, va dir. Potser no tothom el va acabar de creure, però el que sí que va semblar era que tots l’enteníem.

L’acte d’instal·lació de la càpsula del temps de l’Any Cerdà a Cosmocaixa va resultar inusualment divertit. Ni els més escrupolosos li negaran un punt berlanguià. Algú, fins i tot, va deixar caure el calificatiu de “retrofuturista”. No cal oblidar, malgrat la modernitat que se li reconeix universalment, que Barcelona no deixa de ser una ciutat mediterrània.

Seqüència d’imatges de la instal·lacio de la càpsula del temps de l’Any Cerdà a Cosmocaixa. Fotos: Pau Rubio

I per aquells que no estiguin d’acord amb aquesta versió, n’hi ha una altra en forma de conte. Des del dia 16 de setembre de 2010 i durant els propers 150 anys Cosmocaixa custodiarà la llàntia meravellosa de l’Any Cerdà. Una de les poques càpsules del temps a l’aire lliure del món. Quan hagi transcorregut segle i mig, algú fregarà la llàntia/càpsula d’acer i aquesta s’obrirà com per art de màgia, deixant al descobert el seu ventre on hi haurà, no un geni aquesta vegada, sinó el llegat documental de l’Any Cerdà.

Una de les dificultats inicials d’aquest any temàtic va ser la mancança relativa de documentació sobre Ildefons Cerdà i el seu Pla. Perquè això no torni a passar, les biblioteques i altres centres de recursos rebran còpies de tots els treballs realitzats en els darrers mesos. A l’interior de la càpsula del temps hi ha, a més a més, els missatges que més de 3.000 ciutadans van deixar a la web www.barcelona2159.org pels seus homòlegs del futur. No sabeu com m’agradaria poder mirar per un foradet les cares que posaran aquests homòlegs del futur en obrir-se la càpsula i fer-se visible el seu contingut. Però el que més em pica la curiositat és saber si encara sabran qui era Berlanga i, sobretot, pensar en quina serà la frase que, en fer-se evident el retrofuturisme del l’acte, improvisarà aquell dia l’alcalde de 2159.

La notícia als mitjans:

El Periódico - Barcelona cierra la cápsula de mensajes hasta el año 2159

ADN.es – Barcelona cierra su cápsula del tiempo

Europa Press – Barcelona cierra la cápsula del tiempo

Soy Cámara, noves emissions del programa del CCCB

setembre 20th, 2010 No Comments

Amb el nou Canal Cultura en la segona cadena de Televisió Espanyola, arriba l’emissió de “Soy Cámara. El programa del CCCB” amb nous horaris.  El programa s’emetrà un dissabte al mes a La 2.

Els pròxim capítol que s’emetrà és:

“SOY CÁMARA” #2 – FUTUR:  Dissabte, 9 d’octubre a les 19.30h +info

Un cop emesos per televisió, els capítols també es poden consultar en la secció multimèdia de la web del CCCB.

“Soy Cámara” és un programa dedicat al món de la cultura realitzat a partir de les activitats organitzades en el CCCB i el fons documental de l’Arxiu CCCB. Els tres primers capítols els signen Andrés Hispano i Félix Perez-Hita. En les properes edicions, els directors seran Juan Insua, director del CCCB Lab i Óscar Pérez, director de peces documentals.

La ciutat dels horrors: balanç d’un projecte participatiu

setembre 16th, 2010 6 Comments

El passat 12 de setembre l’exposició “Barcelona-València-Palma. Una història de confluències” va tancar i no la podrem tornar a veure fins el gener de 2011 a Palma de Mallorca. Fins aleshores, un dels elements de l’exposició que podem seguir consultant a Internet és el projecte participatiu “La ciutat dels horrors”.

“La ciutat dels horrors” es va articular en dos espais: el presencial (l’exposició) i el virtual (un web). Des de l’àmbit virtual, els internautes podien enviar i votar fotografies de llocs lletjos de Barcelona, València i Palma. Les imatges més votades via web eren les que alimentaven l’espai físic, es projectaven en un mural que anava variant cada dia en funció de les votacions. Aquest mural respresentava “La ciutat dels horrors”, una metròpoli mixta, resultat de la combinació dels indrets menys agraïts de les 3 ciutats mediterrànies.

Crec que “La ciutat dels horrors” ha estat una de les iniciatives participatives més completes de les realitzades fins ara al CCCB, perquè ha aconseguit que els continguts aportats pels usuaris puguin formar part del projecte expositiu. I han estat els mateixos internautes  els qui han decidit, a través dels seus vots, quines imatges es projectaven al mural de la mostra.

La resposta dels participants ha estat força bona, vistos els resultats. Des del dia de la inauguració de “BVP”, a finals de maig, fins al mes de setembre, s’han publicat 477 fotografies que han rebut, en conjunt, un total de 84.704 vots. Més de 3.600 usuaris han visitat el web durant els quatre mesos de la mostra.

Altres xifres curioses que ens ha deixat “La ciutat dels horrors”:  segons els usuaris, Barcelona és la ciutat amb més indrets horrorosos, seguida de València i de Palma. Aquesta dada s’explica perquè la majoria de fotos rebudes (406) han estat de l’espai públic barceloní. Molts participants heu enviat imatges d’objectes concrets ―tolls d’aigua bruta, runes, munts d’escombraries, bicicletes abandonades etc.― com si el que veritablement ens molestés de la ciutat no fos l’espai urbà, sinó el rastre que les persones hi deixem.

Aquí teniu el rànquing de les cinc imatges amb un percentatge de vots més alt, els llocs més horrorosos. Moltes gràcies a tots els que heu fet créixer aquesta iniciativa (a alguns de vosaltres us hem anat seguint a través de Twitter o Facebook).

1. Toll d’aigua bruta al Maremàgnum (Barcelona). Autora: Sonia Hita

Vots totals: 195 | vots a favor: 190 | 97%

2. Escombreries a Poblenou (Barcelona). Autor: Isaac Gràcia

Vots totals: 231 | vots a favor: 220 | 95%

3. Mercat del dissabte (Palma de Mallorca). Autor: Martín

Vots totals: 232 | vots a favor: 219 | 94%

4. Carrer Banys Nous (Barcelona). Autor: Albert Salamé

Vots totals: 284 | vots a favor: 265 | 93%

5. Carrer Gramàtic Carles Ros, El Cabanyal (València). Autor: Eduardo Martín García

Vots totals: 273 | vots a favor: 255 | 93%

Tardor al CCCB: el que no et pots perdre

setembre 13th, 2010 No Comments

Aquesta tardor estem preparats per fer de tot al CCCB: perdre’ns “Per Laberints”, recordar l’escriptor Albert Camus o atrevir-nos a preguntar com seran els llibres i l’edició del futur. Ballarem breakdance i per acomiadar l’Any Cerdà, soterrarem una càpsula del temps a través de la qual els ciutadans del futur sabran com ens imaginàvem que seria Barcelona.

Et donem algunes idees d’activitats que pots fer al CCCB a partir d’aquest mes de setembre.

• Endinsar-te en els passadissos del laberint vegetal que hi ha dins de l’exposició “Per Laberints” i descobrir com les formes laberíntiques són presents a les nostres vides des de fa segles com a peces arqueològiques, com un conte literari o com una pel·lícula.

Commemorar el 50 aniversari de la mort de l’escriptor Albert Camus en un debat amb companyia d’altres escriptors coneixedors de la seva vida i obra.

Conèixer de ben a prop la cultura hip hop al Festival Hipnotik amb competicions de breakdance, exhibicions de grafitti i concerts.

• Escoltar què pensa sobre els drets d’autor el fundador de Creative Commons Lawrence Lessig.

Experimentar què és un BookCamp formant-ne part del que organitza Kosmopolis.

• Saber com es cuina una exposició participant a la propera sessió “I+C+i”, en la qual comissaris i contribuïdors analitzaran el procés de creació de la mostra “Pantalla Global”.

Tornar a veure les millors peces d’animació que s’han projectat en la darrera edició del Festival “Animac” de Lleida.

• Descobrir noves peces i autors de cinema experimental fet a Amèrica Llatina.

Aquestes són algunes de les propostes per aquests propers mesos. N ‘hi ha moltes més que pots seguir dia a dia a la nostra web, al Facebook o al twitter del CCCB.

Arriba el BookCamp Kosmopolis

agost 4th, 2010 1 Comment

El proper 23 d’octubre, el CCCB s’omplirà d’experts i aficionats a la literatura, l’edició i la distribució de llibres que, durant tota la jornada debatran en el BookCamp que el centre està organitzant com a prèvia de Kosmopolis, la Festa de la Literatura Amplificada, que tindrà lloc al març de 2011. Però què és i en què consisteix aquest BookCamp? A qui va dirigit? Qui hi pot participar?

Un BookCamp és una trobada informal (hi ha qui l’anomena desconferència) on els participants trien prèviament els temes que els interessen. Es proposen sessions, es llancen idees, es suggereixen casos d’estudi i, en funció d’això es va construint l’espai de debat. Totes les propostes s’aglutinen en un wiki on els interessats poden veure els temes que ja s’han proposat i els assistents que han confirmat la seva presència. En aquests moments, el BookCamp Kosmopolis té vuit sessions en marxa i encara hi ha temps i espai per a proposar-ne més.

Els temes d’aquesta trobada, oberta a tothom, tenen relació amb la situació actual de la literatura: els reptes de l’edició digital, els nous dispositius de lectura, els nous formats d’escriptura… però també hi ha espai per als lletraferits, els nostàlgics de les pàgines de paper i els bibliòfils, per als qui Joaquín Rodríguez ha organitzat la sessió Bibliofrènia. Simultàniament, els interessats en la tecnologia podran assistir a la sessió dedicada als nous dispositius de lectura organitzada per Carlos Scolari (Evolución de las interficies de lecto-escritura: del papiro al iPad), o bé podran conèixer les estratègies de resistència de les petites editorials en la proposta de Rosa Llop. Els qui vulguin debatre sobre les noves possibilitats que ofereix la literatura digital, podran fer-ho en la sessió d’Aharon Quincoces Ebooks y conocimiento: rompiendo límites y creando posibilidades i també hi haurà temps per descobrir com canvia l’experiència lectora en la sessió de Mara Balestrini Dispositivos de lectura, móviles y mBooks. Per a  finalitzar l’activitat, comptarem amb la presència de Lawrence Lessig, un dels millors experts mundials en drets d’autor a Internet, i creador de la llicència Creative Commons.

Les sessions es desenvoluparan durant tota la jornada, d’11 a 18’30h, amb una pausa al migdia, en un espai informal que alternarà les breus introduccions a les sessions amb l’intercanvi d’opicions, experiències i coneixements per part dels participants. I volem que tu també en formis part: tens ebook? Ha canviat la teva manera de llegir el nou dispositiu? Creus que els llibres electrònics són la fi dels llibres en paper? Què creus que els falta als llibres electrònics? Encara existeix l’edició alternativa? Ajuda’ns a muntar el BookCamp i vine a formar part d’aquesta nova forma de trobada!