Investigant Xcèntric

agost 23rd, 2011 No Comments

L’esperit de l’Xcèntric, que des del 2001 porta al CCCB aquelles pel·lícules amb difícil visibilitat i escassa o nul·la circulació en els circuits de distribució audiovisual, va captivar la directora artística Alba Torner, que s’ha dedicat a estudiar què fa tan especial aquest projecte cinematogràfic. En aquest article elaborat especialment pel blog VEUS CCCB, Torner ens explica en què ha consistit la seva recerca sobre l’Xcèntric:

“Investigant Xcèntric”

Xcèntric, amb la seva particular programació estable de cinema, va suscitar el meu interès, proposant-me indagar en el seu origen, el que representa i el que ha aconseguit. En la meva recerca he treballat a la manera de les sessions de Xcèntric, amb el remuntatge, en aquest cas de fragments i cites al voltant de la programació i la experiència fílmica, ampliant els meus coneixements i donant peu a nous interrogants.

Otesánek, de Jan Svankmajer

Xcèntric es va crear amb una clara voluntat de recuperar de l’oblit, salvaguardar i incrementar un cinema perifèric que en els últims anys havia estat relegat al pla de la invisibilitat. A través de la institució es pretén donar a conèixer aquestes obres d’art gairebé sempre de tipus documental, assagístic, o experimental, en unes sessions on les pel·lícules en el seu format original es projecten quasi com un acte expositiu. Tot cuidat al màxim per tal d’enriquir l’experiència fílmica.

Les ramificacions de Xcèntric, un conjunt d’activitats lligades a la seva programació, al seu tronc, aconsegueixen atreure un públic curiós i sensible a altres formes d’expressió que tot i minoritari, s’ha anat fidelitzant i augmentant al llarg dels anys. En un inici trobàvem sessions més retrospectives, per la pròpia necessitat de ressuscitar obres indispensables i omplir llacunes, però cada vegada van anar prenent més riscos, alliberant-se i atorgant tota la responsabilitat als seus programadors, que aquí han aconseguit professionalitzar-se a través de l’elaboració d’unes sessions de qualitat que donen cabuda a un cinema allunyat del gran mercat populista. Obres de llarga o curta durada amb l’encant d’un bon poema que ens permeten adquirir nous coneixements, com deia Langlois en referència a la Cinémathèque française.

La programació de Xcèntric està molt ben considerada internacionalment, en part pel rigor que els caracteritza i per uns continguts propis (no predeterminats), amb un arxiu gratuït que els complementa. Xcèntric ha aconseguit complir els objectius que es va proposar en un inici, de la mà d’un equip molt entusiasta al que li agraeixo la seva participació en la meva recerca, difícil d’esbossar aquí. I espero que segueixin amb nous projectes i amb la conservació i exhibició d’aquests tresors pensats per a perdurar en la nostre memòria a través del diàleg i la reflexió que generen.

________________________________
Alba Torner és llicenciada en història de l’art per la UB, directora artística per la ESCAC, il·lustradora i estudiant de pre-doctorat de cinema i audiovisuals contemporanis a la UPF.

Brangulí va ser aquí: Espais de treball

agost 10th, 2011 No Comments

Fotografies de Josep Brangulí i Irene Ruscalleda

Lleteries o hospitals, borses de treball o cafeteries, escoles o mercats: La ingent tasca fotogràfica de Josep Brangulí va retratar desenes de llocs de treball a la Barcelona de primers de segle XX, alguns dels quals es poden veure a l’exposició “Branguli. Barcelona 1909-1945″ al CCCB.

Aprofitant que molts de vosaltres esteu de vacances i gaudint del descans laboral, us proposem que ens feu arribar fotografies de llocs de treball de la Barcelona d’ara, imatges dels comerços i d’establiments de serveis actuals. N’hi ha una bona pila que Brangulí no hagués imaginat mai que existirien: Spas urbans, botigues de telefonia, fast foods, cibercafès…

Participeu al projecte fotogràfic participatiu en la categoria ‘espais de treball’: les millors 10 fotografies de tot el projecte “Brangulí va ser aquí. I tu?” s’exposaran al CCCB!

Els vídeos de l’URGENT sobre el #15M

agost 1st, 2011 1 Comment

El divendres 15 de juliol, dos mesos després de l’històric #15M, el CCCB va acollir l’URGENT #02 Plaça Pública destinat a analitzar les conseqüències i repercussions que el moviment dels indignats ha comportat a la vida pública i política de la nostra societat. Per tots aquells que no vau poder assitir a la sessió, us oferim els tres col·loquis i conferències exprés d’aquella tarda en vídeo perquè els veieu aquest estiu.

PRENDRE LA PLAÇA, CREAR ALLÒ PÚBLIC

Col·loqui amb Guillermo Zapata i Nicolás Sguiglia conduït per Yaiza Hernández

El 15-M ha convertit les places en llocs reals i tangibles, materials i emocionals, de recusació col·lectiva de la omnipotència dels mercats i d’una política subsidiària d’aquests; les places han esdevingut punts de confluència entre les xarxes i el cos social, símbols de la reapropiació i defensa d’allò públic a l’espai físic de la ciutat. Amb Guillermo Zapata, guionista, autor de Crónicas del hype i membre d’El Patio Maravillas (Madrid), Nicolás Sguiglia, sociòleg i membre del col·lectiu Universidad Nómada i de La Casa Invisible (Màlaga); i la investigadora Yaiza Hernández.

SALÓ POPULAR

Conferència exprés amb Raúl Minchinela

El 15-M ha tingut un efecte immediat en una transformació del llenguatge, en milers de cartells, eslògans i consignes, a les places, les xarxes i les diverses mobilitzacions. Raúl Minchinela, crític cultural i autor del blog audiovisual Reflexiones de Repronto, analitzarà aquest fenomen a cavall entre la presa de la paraula i l’acció, l’escriptura i la viralitat, l’enginy i el comentari en temps real, la crítica i el sentit de l’ humor.

POLÍTICA DEL COMÚ

Col·loqui amb Javier de la Cueva, Miguel Morey, Beatriz García i Daniel G. Andújar, conduït per Magda Bandera

Punt d’inflexió en la cultura política recent, al mateix temps que catalitzador d’una heterogènia agenda social, el 15-M esbossa un nou escenari per a la reflexió sobre el comú, el públic i el polític. Amb Javier de la Cueva, advocat, veterà defensor del copyleft, impulsor del document bàsic per la cobertura legal de les acampades i de Praeter Orwell, que té entre les seves línies de treball la llei de transparència de dades públiques; Miguel Morey, assagista i filòsof; Beatriz García, activista i investigadora de l’Observatorio Metropolitano (Madrid) i col·laboradora en el nou mitjà online Madrilonia; Daniel G. Andújar, artista, impulsor de projectes com Technologies to the People i Poscapital, i Magda Bandera, periodista i blogger.

Gandules’11. Acció!

juliol 27th, 2011 2 Comments

Al curtmetratge de producció pròpia que inaugura aquesta nova edició de Gandules, “Adiós dinero, ¡ahí te pudrás!”, Félix Pérez-Hita parteix d’imatges gravades en les recents acampades a la Plaça de Catalunya, Sol i altres espais públics per mostrar que les protestes col·lectives són una acció i no un estat passiu de malestar.

En paraules d’Agustín García Calvo, en qui s’inspira el curt del Félix: “Mai es dirà prou que parlar també és fer. Parlar és fer alguna cosa, i no una cosa qualsevol, sinó precisament allò més necessari en la lluita contra el poder, perquè el poder se sustenta en la fe, i contra la fe només es lluita parlant, pensant, preguntant, discutint.”

Un cicle de pel·lícules també serveix per parlar, pensar, preguntar o discutir. Perquè filmar és fer, una forma d’actuar, criticar o reaccionar; però també veure una pel·lícula pot donar idees, suggerir canvis en la nostra vida, iniciatives, noves històries.

Així, preservant l’entrada gratuita, el lliure accés, en temps de severes retallades en l’àmbit cultural, Gandules’11 vol reforçar la seva valuosa característica d’espai obert: un cinema que ens permet entrar i sortir lliurement sense pensar en la despesa prèvia, i on les pel·lícules canvien o es fan diferents al ser projectades a l’aire lliure, en nits d’estiu i en un context tan peculiar.

Per aquest motiu, en aquest cicle que agrupa pel·lícules que mostren i qüestionen els diners com a forma de poder, és tan important començar, mitjançant la producció de noves peces, sincronitzant-se amb el que està passant als carrers veïns avui dia, relacionant aquesta situació de crisi amb ficcions sobre gent comuna i petites comunitats sotmeses a les lleis dels diners, des del Japó de postguerra a l’Anglaterra de principis del segle passat, des de París als setanta a Cracòvia o Nova York avui. “Acció!”, doncs, per veure o pensar en allò que es genera per sota del poder, que el subverteix i que no es pot quantificar ni controlar: noves paraules i imatges, possibles resistències, fraternitats, aprenentatges, emocions.

Des d’estrenes i films recents de Claire Denis, Kiyoshi Kurosawa o Paravel/Sniadecki sobre les periferies urbanes, l’atur i la crisi contemporània, al sobri cinema negre de Melville, el furiós cinema punk de Kowalski, l’esmolada crítica del classisme per part de Joseph Losey i Harold Pinter, passant per la prostitució vista per Godard, la sensibilitat i el realisme de Hiroshi Shimizu (l’últim gran cineasta japonés clàssic descobert a Occident) o el film independent nordamericà “The Exiles” (un insòlit i mai vist retrat dels indis americans a la ciutat de Los Ángeles filmat als anys 60): estrenes, films de culte, recontextualizacions de clàssics, en una programació que ofereix altres títols, obertures i perspectives a la relació entre el cinema i els diners.

Gandules, aprofitant així el seu privilegiat context estiuenc, proposa el cinema com un espai de trobades i de descoberta de pel·lícules de totes èpoques i llocs sense sentir que pertanyen ni al museu ni al tan tancat circuit comercial: són la diversitat inesgotable del cinema i les seves maneres de sintonitzar-se amb el nostre present. És veure alguna cosa diferent o el mateix d’una altra manera.

Brangulí va ser aquí: Platges

juliol 26th, 2011 No Comments

Fotografies de Josep Brangulí i Charlene Cabral de les platges de Barcelona

Com cada estiu, les platges barcelonines ja tornen a ser plenes de turistes i autòctons remullant-se i prenent el sol. Els banyistes i les seves costums van ser un dels temes recurrents que va documentar el fotògraf Josep Brangulí, i a l’exposició “Brangulí. Barcelona 1909-1945″ que podeu visitar ara al CCCB hi podreu veure unes quantes imatges excepcionals que retraten els costums i la indumentària de l’època.

Aquest agost us proposem que sigueu vosaltres els que inmortalitzeu les rutines i els detalls d’una visita a les platges barcelonines en ple segle XXI. Per fer-ho, podeu penjar les vostres imatges a la categoria ‘platges’ del projecte de participació fotogràfica ‘Brangulí va ser aquí. I tu?‘.

A la pàgina del projecte trobareu com participar-hi. Recordeu que una selecció de les deu millors fotografies (la millor en cadascuna de les deu categories) serà exposada al CCCB!