Al curtmetratge de producció pròpia que inaugura aquesta nova edició de Gandules, “Adiós dinero, ¡ahí te pudrás!”, Félix Pérez-Hita parteix d’imatges gravades en les recents acampades a la Plaça de Catalunya, Sol i altres espais públics per mostrar que les protestes col·lectives són una acció i no un estat passiu de malestar.
En paraules d’Agustín García Calvo, en qui s’inspira el curt del Félix: “Mai es dirà prou que parlar també és fer. Parlar és fer alguna cosa, i no una cosa qualsevol, sinó precisament allò més necessari en la lluita contra el poder, perquè el poder se sustenta en la fe, i contra la fe només es lluita parlant, pensant, preguntant, discutint.”
Un cicle de pel·lícules també serveix per parlar, pensar, preguntar o discutir. Perquè filmar és fer, una forma d’actuar, criticar o reaccionar; però també veure una pel·lícula pot donar idees, suggerir canvis en la nostra vida, iniciatives, noves històries.
Així, preservant l’entrada gratuita, el lliure accés, en temps de severes retallades en l’àmbit cultural, Gandules’11 vol reforçar la seva valuosa característica d’espai obert: un cinema que ens permet entrar i sortir lliurement sense pensar en la despesa prèvia, i on les pel·lícules canvien o es fan diferents al ser projectades a l’aire lliure, en nits d’estiu i en un context tan peculiar.
Per aquest motiu, en aquest cicle que agrupa pel·lícules que mostren i qüestionen els diners com a forma de poder, és tan important començar, mitjançant la producció de noves peces, sincronitzant-se amb el que està passant als carrers veïns avui dia, relacionant aquesta situació de crisi amb ficcions sobre gent comuna i petites comunitats sotmeses a les lleis dels diners, des del Japó de postguerra a l’Anglaterra de principis del segle passat, des de París als setanta a Cracòvia o Nova York avui. “Acció!”, doncs, per veure o pensar en allò que es genera per sota del poder, que el subverteix i que no es pot quantificar ni controlar: noves paraules i imatges, possibles resistències, fraternitats, aprenentatges, emocions.
Des d’estrenes i films recents de Claire Denis, Kiyoshi Kurosawa o Paravel/Sniadecki sobre les periferies urbanes, l’atur i la crisi contemporània, al sobri cinema negre de Melville, el furiós cinema punk de Kowalski, l’esmolada crítica del classisme per part de Joseph Losey i Harold Pinter, passant per la prostitució vista per Godard, la sensibilitat i el realisme de Hiroshi Shimizu (l’últim gran cineasta japonés clàssic descobert a Occident) o el film independent nordamericà “The Exiles” (un insòlit i mai vist retrat dels indis americans a la ciutat de Los Ángeles filmat als anys 60): estrenes, films de culte, recontextualizacions de clàssics, en una programació que ofereix altres títols, obertures i perspectives a la relació entre el cinema i els diners.
Gandules, aprofitant així el seu privilegiat context estiuenc, proposa el cinema com un espai de trobades i de descoberta de pel·lícules de totes èpoques i llocs sense sentir que pertanyen ni al museu ni al tan tancat circuit comercial: són la diversitat inesgotable del cinema i les seves maneres de sintonitzar-se amb el nostre present. És veure alguna cosa diferent o el mateix d’una altra manera.
[...] 10 agost 2011, 11 agost 2011, 16 agost 2011, 17 agost 2011, 18 agost 2011 [Segueix al Blog] from → actualitat, Cinema ← Desnonament violent i forçós de la familia de la [...]
Hola, en primer lloc felicitar-vos per aquesta edició de cinema al CCCB que creiem que és molt bona. En segon lloc ens agradaria fer una reflexió sobre la organització. No entenem que s’organitzi algo així a la ciutat i acabi deprés de que acabi el transport públic del metro, dificultant aixi l’assistència de la gent. No es té en compte això quan s’organitza un esdeveniment d’aquests? Creiem que si això s’organitzés tan sols mitja hora abans seria un èxit igual i seria suficient perquè hi pogués asistir altra gent que no hi pot asistir, ja que podrien tornar en metro a casa i no només els que no han de matinar o poden tornar a peu a casa.
Moltes gràcies