CCCB Veus

El 27 de setembre es va celebrar la II Jornada de Cultura i Medi Ambient organitzada per la Fundació Pau Casals i el Museu d’Art de Girona. Nosaltres hi vam acudir amb el desig de veure com treballen altres institucions en el marc de la gestió ambiental.

Els enfocaments de les ponències van ser diversos, des dels més teòrics fins als més tècnics i pràctics. Es van tractar també diferents aspectes des de la història de la implantació de sistemes de gestió ambiental a Catalunya fins a exemples pràctics d’actuació en institucions de diverses característiques i dimensions.

Assumpta Farran, directora general de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat, va obrir la jornada desenvolupant la història de la implantació de sistemes de gestió ambiental a Catalunya. Evidentment es va iniciar en el marc industrial i no és fins aproximadament l’any 2000 que es comença a treballar en el sector serveis (principalment en l’àmbit del turisme). Cap al 2007 es comencen a analitzar les institucions culturals tractant de establir com es podia incorporar el rol ambiental en la gestió quotidiana i començar a treballar per obtenir la certificació ambiental d’aquestes institucions.

Per certificació ambiental s’entén bàsicament el compliment de les normatives ISO 14001 i EMAS. Per a l’obtenció d’aquesta certificació s’ha de demostrar que la institució enfoca la seva gestió cap a la qualitat i la sostenibilitat. En aquest sentit, Núria Ballester, directora de Vil·la Museu Pau Casals (la institució més petita entre les que han obtingut la certificació a Catalunya), va tractar els aspectes legals de caire mediambiental i d’obligat compliment per a qualsevol equipament públic, així com aquells que són necessaris per a la certificació (ISO 9001, ISO 14001 i EMAS).

Entre els requisits legals més importants hi ha l’obtenció de la llicència ambiental, la revisió d’aparells electrònics, els plans d’emergència, el control de la contaminació acústica, la gestió de residus, el control d’emissions, el control de les instal·lacions industrials (climatitzadors, elevadors, compressors, etc.), com també el control de plagues i microorganismes.

Així també, Carme Martinell i Callicó, del Museu d’Art de Girona, va detallar com van implantar el sistema de gestió de qualitat per aconseguir l’ISO 9001 i després el de gestió ambiental per obtenir la certificació ISO 14001 – EMAS. En definitiva, han elaborat tot un nou sistema organitzatiu orientat cap a la qualitat i la sostenibilitat.

Per aprofundir en el mètode que cal seguir per poder assolir els requisits legals i implementar el pla de gestió, Sandra Roses, responsable de Medi Ambient del Museu de Montserrat, detallà la necessitat d’establir procediments per detectar, controlar i corregir en cas necessari, les operacions que puguin tenir un impacte significatiu sobre el medi ambient.

II Jornada Cultura i Medi Ambient. Foto: Kippelboy

Al Museu de Montserrat empren una formulació matemàtica (magnitud x freqüència x severitat) que els permet avaluar els aspectes ambientals i determinar, així, quins són els aspectes més significatius i que requereixen control i seguiment. D’aquesta manera s’estableixen registres de consum tant d’aigua com d’energia i combustibles, duen a terme plans de manteniment preventiu de les instal·lacions i implementen sistemes d’estalvi. Tot això ha de ser mesurable, de manera que es pugui verificar si les correccions establertes són d’utilitat. També desenvolupen un pla de gestió de residus i un control de les emissions i dels productes perillosos amb els quals es pugui arribar a treballar a la institució.

Anant encara més al detall, és interessant comprovar alguns dels projectes específics que comporten els plans de gestió. Així, Ramón González, responsable de manteniment de la Fundació Miró, va detallar el projecte d’estalvi d’energia relacionat amb la il·luminació que estan duent a terme.

Per optimitzar la càrrega de llum han substituït la totalitat de projectors (uns 600) per altres de dimeritzables; han optimitzat el temps d’il·luminació a les sales d’exposicions mitjançant l’encesa i apagada automatitzada de les lluminàries amb un sistema de control d’horaris, i han optimitzat la potència absorbida per cada aparell en substituir les bombetes per unes de noves de baix consum. A més, estan realitzant una prova pilot en una de les sales de substitució d’aquestes mateixes bombetes per LED, de manera que es pugui analitzar la vida real de les bombetes, així com la seva qualitat lumínica i com afecten la contemplació de l’obra exposada.

II Jornada Cultura i Medi Ambient. Foto: Kippelboy

Un altre cas pràctic seria el que va presentar Xabier Abelló, cap de Manteniment del MNAC, que explicà els aspectes principals del Pla de Gestió de Residus que han desenvolupat i implementat al llarg del 2010 i el 2011. Inclou una primera fase d’avaluació i una segona de desenvolupament i planificació de la segregació de residus. A més, proposa i detalla les fases futures de prevenció que s’implantaran el 2012.

També hi eren presents representants d’AENOR per als quals les normatives haurien de ser enteses com un full de ruta que ajuda la institució a establir sistemes de gestió i que li facilitaran el desenvolupament de la seva activitat i el control de les seves accions. AENOR considera que això és una tasca que ja s’està portant a terme a les principals institucions culturals i que a poc a poc va calant la necessitat de la seva implantació.

A més, van proposar un segon pas que seria treballar els aspectes indirectes, és a dir, fer que les institucions culturals funcionin com a altaveus, de manera que en difondre el seu treball en els aspectes mediambientals puguin provocar que aquest tipus de pràctiques s’estenguin. Així, van proposar comunicar les accions mediambientals que porti a terme la institució (tant mitjançant els serveis didàctics com les campanyes de difusió), així com incloure aquests aspectes en la contractació amb tercers.

En la línia del que va tractar la representant d’AENOR, Manel Guerrero, del Centre d’Arts Santa Mònica, va parlar de la participació del públic i dels canals de comunicació. Precisament va detallar les accions de comunicació i participació que han establert a l’Arts Santa Mònica per donar a conèixer el pla de gestió ambiental que estan desenvolupant. A més en els seus programes educatius han inclòs i potenciat els temes relacionats amb el medi ambient.

Per a la consecució de l’èxit del pla de gestió ambiental han afavorit la participació de tots els treballadors. Inicialment van designar entre la plantilla un coordinador i un tècnic de medi ambient, que han estat els eixos centrals del desenvolupament del projecte, però es van realitzar campanyes informatives per implicar-hi tota la plantilla, cadascun en el seu camp d’acció laboral.

En el torn de preguntes va ser destacable la intervenció de Josep M. Masip, de la Direcció General de Qualitat Ambiental, el qual va esmentar que estan treballant per a la creació d’un distintiu de qualitat ambiental que no suposa una certificació però que sí que es tracta d’un primer pas. Seria un reconeixement per a aquelles institucions que hagin iniciat unes pautes d’acció encaminades a la sostenibilitat, tot i que encara no hagin arribat a la certificació. Va indicar, a més, que fins ara han existit ajuts per a les empreses que s’encaminen cap a l’etiquetatge ecològic (o cap al distintiu de qualitat mediambiental en aquest cas) però que no es van donar el 2011. No obstant això, s’espera que es reprenguin el 2012.

Salvador Cardús a la II Jornada cultura i medi ambient. Foto: Kippelboy

Tots els ponents van coincidir en què la implementació de sistemes de gestió tant de qualitat com de medi ambient i seguretat és un projecte que ha de fluir des de la direcció de qualsevol institució i ha d’arribar i implicar la totalitat de la plantilla. A més, l’obtenció de la certificació no és el final del camí, sinó que és l’establiment d’una manera de treballar de manera contínua.

Finalment, Salvador Cardús va aportar una visió externa sobre la responsabilitat social de les institucions culturals, no sols en matèria mediambiental sinó també en altres aspectes, com a promotors de canvis i adaptació al nou escenari sociopolític o com a creadors de ciutadania i identitat.

Cal remarcar que aquest tipus de trobades són fonamentals tant com a aparador d’experiències com per a l’intercanvi de coneixements entre els professionals del sector cultural, i posen en contacte institucions que treballen amb uns mateixos objectius.