Història d’un dia: el #DIAMAGRIS

maig 4th, 2011 No Comments

El 3 de maig de 2011 per molts va ser el dia que el Barça i el Reial Madrid es van enfrontar en les semifinals de la Champions League o el dia que es van donar a conèixer més detalls de la mort d’Osama Bin Laden. Claudio Magris el recordarà com el dia que la Universitat de Barcelona el va investir doctor honoris causa i nosaltres com una jornada d’homenatge a l’escriptor triestí a través de Twitter.  Nosaltres ahir vam celebrar el #DIAMAGRIS, un esdeveniment dedicat a difondre documentació, cites i recomanacions al voltant de l’obra de l’autor d’”El Danubi”.

Usuaris de Twitter que van participar al #diaMagris
Font: The Archivist (Fes clic per ampliar la imatge)

Storify del #diaMagris

Gràcies a la implicació de molts usuaris – en total 110 persones – es van publicar més de 400 tuits relacionats amb Claudio Magris. La Universitat de Barcelona @ub_endirecte va retransmetre la cerimònia d’investidura de Claudio Magris i des dels comptes de @cececebe i @CCCBebeducacio es van publicar documents, vídeos o fotografies sobre Magris i l’exposició del CCCB “La Trieste de Magris”. El viquipedista @kippelboy va actualitzar l’entrada de la Viquipèdia sobre Claudio Magris especialment pel #diaMagris, @bibliotequesbcn va informar dels llibres de l’escriptor que es poden trobar a la xarxa de biblioteques públiques de Barcelona i molts altres internautes van compartir cites de Magris o recomanar els seus llibres preferits. Hem fet un resum a l’Storify amb un recull de la documentació, els vídeos, les fotografies, les cites i les recomanacions  que es van compartir durant el #diaMagris. Al Delicious del CCCB podeu consultar els enllaços tuitejats.

El resultat de la iniciativa ens ha fet veure que, gràcies a la col·laboració a les xarxes, es pot aconseguir recopilar un munt d’informació interessant i útil al voltant d’un autor. Una experiència que recomanem i que es podria aplicar a altres activitats culturals o educatives. Gràcies tots els que vau contribuir al #diaMagris!

L’exposició “La Trieste de Magris”, entre bambolines

maig 3rd, 2011 No Comments

No totes les exposicions són iguals i “La Trieste de Magris” me la sento especialment a prop. Com si me n’hagués impregnat i em costés passar pàgina… Ha estat un procés de treball emocionant i interessant a molts nivells: laboralment (tot un repte treballar amb equips de fora!); intel·lectualment (descoberta de nous pensadors, indrets, cultures, relacions), i humanament, pel seguit de persones excepcionals que he conegut en aquest viatge.

Hem treballat amb la complicitat i la col·laboració de l’autor a qui estava dedicada la mostra; amb Giorgio Pressburger, el comissari, escriptor i realitzador de cinema −d’origen hongarès− amic personal de l’autor, i amb una arquitecta milanesa, Paola Navone, de talent excepcional i tot un personatge! El seu equip de joves dissenyadors ens ha sorprès gratament per la seva creativitat, la capacitat de treball i una gran tenacitat.

No era fàcil perquè comptàvem amb poc temps (una exposició com aquesta no hauria de preparar-se amb menys d’un any i mig de marge i ho vam fer amb 10 mesos!); tampoc no facilitava les coses logísticament el fet que el comissari visqués a Trieste, ni que els dissenyadors (tant els del muntatge com els de la gràfica) fossin de Milà… I no era pràctic que els productors de la pel·lícula que s’ha enregistrat expressament per a l’exposició visquessin a Gorizia!

Segurament hauríem hagut de fer moltes més reunions de treball, moltes més trobades, més visites d’obra durant el muntatge, més canvis d’impressions en viu i en directe, etc. Però hem hagut d’enginyar-nos-les amb la comunicació via telèfon (en una altra llengua!), via correu electrònic, i utilitzant els Sendspace, els Dropbox i els FTP com bojos!

Els dissenyadors gràfics han hagut d’entrar correccions en textos en català i en castellà! (hem confós algun «en» per algun «em»!…). Hem acabat tots plegats parlant amb una cantarella estranya i dient «tramonto» en lloc de «crepuscle» (és infinitament més bonic, no trobeu?).

Recull d’imatges de l’exposició “La Trieste de Magris”. Fotografies: La Fotogràfica – CCCB -2011

No va ser fàcil passar del «guió literari o científic» al «guió expositiu», és a dir, el comissari tenia clars els temes que l’exposició havia de recollir: tots aquells elements culturals, geogràfics, artístics, etc., de Trieste que han configurat l’univers de Magris, i al mateix temps la pròpia literatura, el pensament i la mirada de l’escriptor, com ara el Caffé San Marco, la llibreria Antiquaria, l’escriptor Italo Svevo, el poeta Umberto Saba, l’obra Microcosmos, el Danubi, els istrians, etc. Però havíem de concretar (i buscar en un temps rècord!) amb quins materials i recursos ho faríem: amb pintures originals dels museus triestins? (algunes les hem presentades de manera una mica «irreverent»!), reproduccions escenogràfiques de tots els espais? (no podíem anar per aquest camí de manera desbordada perquè el pressupost se’ns hauria acabat a la primera sala!), documents originals de l’escriptor? (quin privilegi tenir accés als arxius i documents, «les matrius de treball» d’aquest gran autor!), audiovisuals? (tant documentals històrics com peces de nova creació), fragments literaris, citacions, sons, llum…

«Hem de tenir l’aigua del Danubi a l’exposició!», deia literalment el comissari!, «hem de portar les roques del Carst triestí!» (això sí que ho hem fet! Fins i tot amb algun animaló que s’ha resistit a les fumigacions pertinents!), «s’hi ha de sentir el vent de la Bora» (s’hi sent, s’hi sent…).

Com trobar l’equilibri i construir una obra sostenible (en tots els sentits) però que al mateix temps sigui capaç de parlar de tots aquests temes amb una certa profunditat i que emocioni? Ho hem intentat i esperem que us agradi!

EN DIRECTE: Claudio Magris, honoris causa per la UB

maig 3rd, 2011 No Comments

movie="http://mgmt.nice264.com/swf/video.swf" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" quality="high" bgcolor="#000000" name="rvideo" style="" src="http://mgmt.nice264.com/swf/video.swf" type="application/x-shockwave-flash"/>

El 3 de maig de 2011 celebrem el #DIAMAGRIS

abril 29th, 2011 No Comments

Jornada d’homenatge a l’escriptor italià Claudio Magris

Coincidint amb la investidura de Claudio Magris com a doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, el proper 3 de maig celebrarem el #DIAMAGRIS, una jornada dedicada a difondre documentació, cites i materials multimèdia sobre la figura de l’escriptor italià i sobre l’exposició del CCCB “La Trieste de Magris”.

Twitter serà un dels principals canals de comunicació de la jornada, que es podrà seguir fent servir l’etiqueta #DIAMAGRIS. Podreu contribuir a la conversa sobre Claudio Magris amb els vostres comentaris i seguint les veus del CCCB a Twitter: @cececebe i @CCCBeducacio.

La cerimònia de lliurament de l’honoris causa a Claudio Magris en el Paranimf de la Universitat de Barcelona es podrà seguir en directe per Internet el proper 3 de maig a partir de les 12 del migdia.

Segueix en directe la investidura #streaming

Txernòbil, 25 anys. Fukushima, 50 dies

abril 28th, 2011 No Comments

Quan el CCCB va presentar, l’any 2006, l’exposició «Hi havia una vegada Txernòbil», ningú no podia pensar que cinc anys després, un tsunami, al Japó, provocaria un altre gravíssim accident nuclear que esborraria la inapreciable i subtil diferència entre calamitat i catàstrofe.

Perquè Txernòbil va ser una calamitat, un tràgic accident provocat per l’actuació de l’home. Tot allò que se suposa que ha d’envoltar una central nuclear (seguretat, protecció, capacitat de reacció, etc.) va fallar estrepitosament. Al cap de 25 anys estem veient que les conseqüències perduren molt més del que mai hauríem gosat imaginar.

Fa cinquanta dies el Japó va viure ―i des de llavors n’està patint les seqüeles tràgiques― una catàstrofe natural (terratrèmol + tsunami), que va tenir com a conseqüència una nova calamitat a la central nuclear de Fukushima.

En el catàleg editat a propòsit de l’exposició sobre Txernòbil, Josep Ramoneda deia que la història d’aquella ciutat era «plena d’experiències personals punyents: gent obligada a desplaçar-se que va viure a la vegada l’esfondrament de la seva pàtria i la destrucció del seu medi natural i familiar; gent que ho va perdre tot; gent que ja no es va sentir capaç de moure’s i va optar per una espècie de clandestinitat en l’univers de la contaminació.» En els aspectes més humans i materials, la història que es va començar a escriure al voltant de la central de Fukushima el dia 11 de març de 2011 serà molt semblant a la de la ciutat ucraïnesa.

Txernòbil va posar d’evidència les conseqüències calamitoses d’una central nuclear que no reunia les mínimes condicions. Fukushima ha posat d’evidència que no hi ha condicions que valguin davant l’aliança tràgica d’una calamitat i una catàstrofe.

Com si es tractés d’un eco a la memòria del CCCB i també un petit gest d’homenatge al patiment generat a Txernòbil el 1985 i a Fukushima el 2011, aquests dies es poden veure a La Fatarella, ben a prop de la Central d’Ascó, algunes de les fotografies que es van exposar al Centre ara fa cinc anys.

A l’ARXIU CCCB podeu consultar la següent documentació i materials sobre Txernòbil:

Les hores detingudes. Crònica dels herois de Txernòbil (18/05/2006) amb Aleksander Zelentsov i Georgy Lepin, modera Pilar Bonet

. Video: Aleksander Zelentsov (rus) ,Georgy Lepin (rus), Pilar Bonet (castellà).

. Reportatge fotogràfic de la sessió

Retorn de Txernòbil (07/10/2006), amb Jean Pierre Dupuy

. Video: Josep Ramoneda  (introducció català) Jean Pierre Dupuy (anglès amb traducció consecutiva en català)

. Reportatge fotogràfic de la sessió