Gianni Vattimo sobre la cultura universal

maig 24th, 2011 No Comments

A falta d’unes hores per l’inici de les conferències ‘Imaginari democràtic i globalització’, al blog VEUS CCCB també hem volgut recuperar les paraules del filòsof italià Gianni Vattimo.

Com en el cas de Nilüfer Göle, la protagonista del vídeo anterior, Gianni Vattimo ja ha visitat el CCCB amb anterioritat, i hem volgut acompanyar la seva participació al debat «Les forces democràtiques emergents en la globalització» d’aquest dissabte 28 de maig amb les reflexions que va deixar-nos l’any 2007 al voltant del concepte de “cultura universal”.

Nilüfer Göle sobre la mundialització

maig 23rd, 2011 No Comments

Concidint amb l’arribada a Barcelona dels intel·lectuals per participar en les conferències ‘Imaginari democràtic i globalització’, que se celebren del 26 al 28 de maig al CCCB, hem volgut avançar el testimoni d’alguns dels ponents que participaran en aquesta XXIII Trobada de l’Acadèmia de la Llatinitat, i on es reflexionarà sobre el futur de la democràcia i la representació política en l’actual context de mundialització.

Una de les expertes internacionals que visitarà el CCCB aquesta setmana és la sociòloga Nilüfer Göle, directora d’estudis a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. Göle ja va venir en el marc de l’exposició “Occident vist des d’Orient” de l’any 2005, i de llavors és l’entrevista que us oferim a continuació, on Göle reflexiona sobre l’inexorable procés de mundialització i de les relacions i els conflictes entre Orient i Occident que se’n deriven. Al vídeo la sociòloga apunta que qualsevol idea de progrés ha d’anar lligada necessàriament a la “llibertat per escollir”.

Nilüfer Göle serà al CCCB el dijous 26 de maig, on participarà al debat «La democràcia i el despertar de les identitats al Mediterrani», i on parlarà dels reptes que presenta Turquia i del renaixement democràtic que està experimentant la zona arran de les revolucions d’aquesta primavera.

Comença la 18 edició del Festival Flamenco Ciutat Vella

maig 19th, 2011 1 Comment

Des d’aquest dimecres i fins dissabte, el CCCB respira ambient flamenc. Bailaores i cantaors han transformat en tablaos el Hall, el Pati de les Dones i el nou Teatre del CCCB en aquesta 18a edició del Festival Flamenco Ciutat Vella, que enguany recorda el desaparegut Enrique Morente amb una programació que duu per títol ‘Omega’, en homenatge a un dels discs més cèlebres del cantaor.

Tal com feia Morente, el Flamenco Ciutat Vella vol unir el flamenc més clàssic amb les noves tendències més trencadores, aquelles que s’apropen al cante i al baile des d’altres disciplines per aportar nous llenguatges i sonoritats.

Per presentar-nos el Flamenco Ciutat Vella i revelar-nos quines perles amaga la programació d’aquests quatre dies de flamenc hem entrevistat els responsables del Festival: Lluís Cabrera, fundador del Taller de Músics, ens descobreix els trets diferencials d’aquesta 18a edició, mentre que Juan Carlos Lérida, bailaor i responsable de la secció Flamenc Empíric, ens explica en què consisteixen aquestes noves aproximacions al flamenc des d’altres disciplines artístiques.

Entrevista realitzada per Albert Forns i Adriana Conde.

Què us sembla si parlem de democràcia?

maig 19th, 2011 No Comments

La primavera àrab ha agafat gairebé a tothom amb el pas canviat. Els moviments de protesta que van prendre a Tunísia i es van estendre ràpidament pel Magrib, Egipte i Síria, fins a Iemen i Oman, han tornat a posar sobre la taula la vella paraula “revolució” (tot i que molts han optat per parlar de “revolta”) i han donat un nou alè al mot “democràcia”. No està gens malament en aquest temps de descrèdit de les institucions polítiques. Nosaltres, immersos en una crisi econòmica que és també una crisi radical de les nostres democràcies, indignats però massa deprimits per mobilitzar-nos, hem assistit com il·lusionats espectadors a aquest “maig del 68” del Mediterrani. Ara sembla, però, que la primavera està començant a deixar pas a una nova estació. Els crits s’han anat apagant a la plaça Tahrir i la política es torna a fer als passadissos i als despatxos, Europa tanca les seves fronteres i es rearma contra els immigrants, a Líbia i a Síria continuen la guerra i la repressió, i torna pertorbador el fantasma dels fonamentalismes… Aquests dies, però, a casa nostra milers de persones han sortit al carrer per demanar “democràcia real” i sota el mateix lema han acampat en diverses ciutats de l’Estat. Amb aquest rerefons, què us sembla si parlem de democràcia?

World Press Photo de l’any 2009. Pietro Masturzo, Itàlia. Des dels terrats de Teheran, Juny

Al CCCB ho farem durant tres dies amb una trentena d’intel·lectuals i polítics d’arreu del món: Arjun Appadurai, Gianni Vattimo, Jorge Sampaio, Mario Soares, Nilüfer Göle, Susan Buck-Morss, Luis Martinez, Hélé Béji i Michel Wieviorka són només alguns dels convidats a parlar sobre “Imaginari democràtic i globalització” els dies 26, 27 i 28 de maig. Es tracta de la XXIII Trobada de l’Acadèmia de la Llatinitat, que cada any reuneix alguns dels intel·lectuals més reputats per discutir sobre l’actualitat política i cultural. Totes les sessions estan obertes al públic, però donat que l’aforament és limitat us recomanem que us inscriviu per anticipat. Si decidiu venir, aquestes són les taules de debat a les que podreu participar:

Dijous 26, el primer dia de la trobada, el conegut antropòleg indi que va inaugurar els estudis sobre la globalització cultural, Arjun Appadurai, dissertarà sobre les revolucions àrabs amb Nilüfer Göle, sociòloga turca experta en l’islam europeu i Juan Cole, analista polític nord-americà especialista en el món islàmic i president de l’Associació Nord-americana d’Estudis sobre l’Orient Mitjà. Continuaran aquesta discussió Luis Martínez, expert en la triada Algèria, petroli i violència; Dirk Vandewalle, coneixedor profund de la història i el present de Líbia, i Hélé Béji, escriptora i activista cultural tunisiana.

Divendres 27, el segon dia de debat, estarà dedicat a les identitats col·lectives post-nacionals i a la crisi de la representació política i els mitjans de comunicació. Hi haurà intervencions molt destacades, com ara la del filòsof Daniel Innerarity, que parlarà de la societat de la observació i compartirà taula amb Abdulrahman Al-Salimi, jurista i editor d’Oman que farà una reflexió sobre la relació entre Occident i el món islàmic. També participaran d’aquest debat Javier Sanjinés, professor de l’Universitat de Michigan; Xavier Rubert de Ventós, que donarà el seu punt de vista sobre la qüestió de la identitat el pluralisme, i Cristovam Buarque, senador brasiler, que parlarà sobre sostenibilitat i educació.

Aquest mateix dia a la tarda, Dominic Boyer, antropòleg, reflexionarà sobre la representació política i l’ascens de l’extrema dreta a Islàndia; Renato Lessa, politòleg brasiler, dissertarà sobre la relació entre democràcia i representació, i Enrique Larreta, antropòleg, parlarà sobre l’excepció cultural. Un convidat d’excepció serà Mârio Lúcio Sousa, conegut compositor i músic, company d’escenari de Cesaria Évora, Gilberto Gil o Manu Dibango entre molts altres i recentment nomenat ministre de Cultura de Cap Verd.

Després d’aquesta marató de d’idees i persones, l’últim dia de la trobada, dissabte 28, es dedicarà a parlar sobre Occident i la seva actitud defensiva envers la globalització: es discutirà si el multiculturalisme europeu és o no un projecte fallit (François L’Yvonnet, filòsof i editor), es posarà sobre la taula l’ascens dels fonamentalismes (Jean Michel Blanquer, director de l’Ensenyament Escolar a França), i es debatrà sobre la importància de la memòria (Susan Buck-Morss, filòsofa experta en teoria crítica) i sobre la democràcia i la política (Renato Janine Ribeiro, filòsof).

La sessió de la tarda, que posarà punt i final a la trobada, comptarà amb la participació de Gianni Vattimo, Michel Wieviorka, Cândido Mendes, Gerardo Caetano i Federico Mayor Zaragoza, moderats per Josep Ramoneda. Aquesta darrera taula de debat s’ocuparà de les forces democràtiques emergents en la globalització.

Us hi esperem!

Subversió carnavalesca i cinema de no-ficció a l’Aula Xcèntric

maig 18th, 2011 No Comments

L’Aula Xcèntric 2011, que està a punt de començar, pretén rastrejar les empremtes d’una idea molt antiga, el carnavalesc, en la història i en els corrents actuals d’un art jove, el cinema, i pretén fer-ho en el territori bulliciós de la no-ficció, que abasta tant el documental com l’experimental, el videoart i la cultura audiovisual. Dirigida pel crític i programador Loïc Diaz Ronda i el cineasta Andrés Duque, l’Aula proposa -a través de projeccions, taules animades per especialistes i trobades amb destacats artistes fílmics – descobrir pel·lícules inèdites, així com reflexionar i debatre sobre els diferents aspectes de l’estètica carnavalesca i la seva vigència en la creació audiovisual i en el cinema de no ficció contemporanis. Les activitats es completen amb un taller impartit per Ben Russell, un dels cineastes experimentals més destacats de l’actualitat.

Ball de subversió i de regeneració, catarsi de la por i del misteri, anarquia legal i revolta fingida, el carnavalesc és, com ho deixa ben clar Mikhaïl Bakhtine en el seu assaig clàssic sobre el tema, molt més que una desfilada o una festa: és una sensibilitat estètica i política que, tot i els repetits esforços per silenciar-la, segueix animant la humanitat a ballar per fer fugir els hiverns. Invertint simbòlicament totes les jerarquies instituïdes entre el poder i els dominats, el bell i el vulgar, l’alt i el baix, el refinat i el groller, el sagrat i el profà, la subversió carnavalesca compleix la funció de recordar als vius unes quantes veritats demolidores, alhora que celebra el temps de les transicions i del renaixement.

Des de l’estètica camp underground i les seves herències queer fins al cinema etnogràfic i les seves respostes postcolonials, passant pel found-footage, la cultura gore, la psicodèlia i l’art performatiu radical, diferents fenòmens fílmics reciclen els tradicionals ritus, cerimònies i celebracions populars en les que la mort i la vida s’escenifiquen i es ballen en un mateix moviment. L’aura de la dansa, la repetició, l’ornament, el grotesc, la teatralitat, el trànsit, la disfressa i la màscara, l’esgotament, l’excés, l’embriaguesa, la dramatització irònica, la confusió de les identitats sexuals, la fusió entre l’humà i l’animal, són alguns dels trets constitutius de la sensibilitat carnavalesca, que no és més que una dinàmica de la metamorfosi. Tot està permès ja que tot ha de ser renovat…

Per més informació sobre les inscripcions visiteu el programa complet de l’Aula Xcèntric 2011.