11 de març: Jornada de portes obertes a l’exposició «Més fotoperiodisme»

març 7th, 2012 3 Comments

Amb motiu del primer aniversari del tsunami del Japó, el CCCB ofereix visita gratuïta a les seves exposicions i projecta el documental «Fukushima, zona de exclusión»

Un dels quatre projectes fotogràfics que es presenta a l’exposició del CCCB «Més fotoperiodisme-Visa pour l’Image-Perpignan» està dedicat als efectes del tsunami  al Japó, una catàstrofe que aquest diumenge 1 de març farà un any que va ocórrer.  La coincidència de la data amb la presentació de la mostra ha empès al CCCB  a organitzar una jornada de portes obertes durant tot durant tot el diumenge 11 de març d’11’00h a 20’00h i a projectar  del documental «Fukushima, zona de exclusión» del reporter de guerra  David Beriain i el càmera  Sergio Caro.

A més de l’exposició “Més fotoperiodisme”, els visitants del CCCB també podran gaudir d’entrada lliure a la mostra Pantalla Global.


© Tadashi Ohkubo / Yomiuri Shimbun - 13 de març, Ishinomak, Prefectura (o departament)de Miyagi. Una dona tapada amb una manta. envuelta en una manta.

«Japó, març 2011. Una selecció de la revista Days Japan» Les 46 imatges que es poden veure al CCCB són una selecció de la revista Days Japan i mostren una mirada col·lectiva sobre la cruesa de la devastació i els efectes directes del tsunami en cases, cotxes i ciutats senceres. És l’obra de més de quaranta fotògrafs japonesos, professionals i amateurs, que el mateix dia de la catàstrofe i durant el mes posterior, van sortir al carrer per captar com havia quedat la vida a la costa nord-est del Japó. Entre tots els fotògrafs que conformen la selecció, dos d’ells han resultat guanyadors en els prestigiosos premis World Press Photo de l’edició 2011. Koichiro Tezuka ha estat premiat amb el 1er premi en la categoria “Notícies d’Actualitat” i Toshiyuki Tsunenari amb el 3er en la categoria “Notícies Generals”.

Projecció del documental  «Fukushima, zona de exclusión» (2011, 30’02’’)

Hall CCCB – Entrada lliure - En horari d’exposicions

El reporter David Beriain i el càmera Sergio Caro van realitzar aquesta cobertura de la catàstrofe nuclear de Fukushima per Antena 3 TV. El documental es presenta actualment a Casa Àsia en el marc de l’exposició Citystories and Global Cities. Asian Urban Shapes, una mostra comissariada per enene Gras Balaguer i coordinada per Rodrigo Escamilla que es pot visitar fins l’abril de 2012.

Amb aquesta programació especial, el CCCB se suma a les iniciatives que tindran lloc el dia 11 de març, com el programa especial d’activitats que ha organitzat Casa Àsia, amb el suport de la Fundació Japó.

Jacqueline Bhabha: «Si creus en la justícia, no pots confiar només en els tribunals, t’has d’implicar en l’acció social»

març 1st, 2012 1 Comment

Jacqueline Bhabha dedica la seva carrera professional a la defensa dels drets humans. Ho fa fet durant més de trenta anys com a advocada de casos internacionals de refugiats polítics, immigració i protecció de dones i infants o com a activista de l’ONG de dones artesanes Alba Collective o la xarxa acadèmica Scholars at Risk. Actualment, treballa com a professora de Dret i de Polítiques Públiques a Harvard.

Amb aquest bagatge professional i personal, Jacqueline Bhabha era una candidata idònia per parlar de coratge al cicle Virtuts. «Mai no m’havia plantejat el significat de la paraula coratge fins que vaig haver de preparar aquesta conferència ―va explicar―. Em vaig adonar que tots els meus clients, tota la gent que he defensat, són persones coratjoses». Bhabha va narrar l’experiència de persones que, amenaçades i perseguides, van haver de fugir del seu país d’origen. «Coratge és la capacitat de fer una cosa que ens fa por». «Entenc el coratge com una manera d’arriscar-se i superar la pròpia por amb un bon objectiu» ―va dir.

Els refugiats, els immigrants, les dones i els nens ―«persones anònimes» segons Bhabha― són coratjosos perquè, malgrat els abusos a què estan sotmesos, busquen que es faci justícia.

En aquesta entrevista, Bhabha parla del coratge i de moltes altres virtuts com la dignitat o la integritat, necessàries en el camp dels drets humans. L’advocada també reflexiona sobre el descrèdit social de la justícia provocat pels abusos de poder i sobre la necessitat d’organitzar-se per garantir que la justícia sigui quelcom més que decisions als jutjats. «Occupy Wall Street ha posat la desigualtat en el mapa», comenta Bhabha sobre les protestes internacionals arran de la crisi econòmica.

Josep Maria Ruiz Simon: l’autoestima

febrer 29th, 2012 1 Comment

UNA SETMANA MÉS, PARLEM SOBRE LES “VIRTUTS

Josep Maria Ruiz Simon

L’autoestima, literalment “l’amor per un mateix”, és la capacitat d’avaluar-nos i valorar qui som –el nostre cos, el nostre caràcter, les nostres capacitats, la nostra manera de comportar-nos…– i concloure que, al cap i a la fi, no estem pas tan malament. Però no hi ha, segurament, cap jutge més sever que un mateix, i la “caixa negra” que conté les nostres emocions, projeccions, records, desitjos i pors aombra, a vegades de manera insuportable, la imatge que tenim de nosaltres mateixos. Feu, si no, una petita enquesta al vostre voltant: potser trobareu algunes persones autocomplaents, però la majoria serà més aviat escèptica envers les seves qualitats i capacitats personals. Les prestatgeries estan plenes de llibres amb indicacions i consells per autoajudar-nos a autoestimar-nos (!), i aquest exercici solipsista sembla ben adient pel tipus de societat, extremadament individualista, egoista i exigent en què vivim.

No obstant això, un discurs excessivament “psicologitzant” ens pot fer oblidar fàcilment que l’autoestima, igual que les altres virtuts de les quals ja hem anat parlant durant les darreres setmanes, té una vessant social i històrica inqüestionables. També es podria plantejar quin tipus de societat genera persones deprimides o autocomplaents, o què passa quan les exigències del nostre entorn són irreconciliables amb les nostres aspiracions. Com afectarà la crisi a la imatge que tenim de nosaltres mateixos? És possible seguir-se estimant quan es “fracassa”socialment? Érem abans, amb la bonança econòmica, una societat egoista i autosatisfeta? No hem posat potser darrerament massa èmfasi en la necessitat de cultivar l’autoestima?

El proper dilluns, 5 de març, el filòsof barceloní Josep Maria Ruiz Simon compartirà amb nosaltres les seves reflexions sobre l’Autoestima. Serà al CCCB, a les 19:30h, en el marc del cicle VIRTUTS. Estarà acompanyat de Jaume Casals, també filòsof, encarregat de moderar i animar el debat amb el públic.

Segons ens ha avançat, Josep Maria Ruiz Simon ens explicarà que l’autoestima no es troba a la llista de les virtuts clàssiques i que la seva irrupció en el món dels conceptes és força recent. Els seus tímids inicis no es remunten més enllà de finals del segle XIX i no va ser fins després de la Segona guerra mundial que es va convertit en un concepte en aparença bàsic per a la comprensió de l’experiència humana. Des d’aleshores, la seva història ha estat estretament vinculada a la de l’estat del benestar i a la manera en què aquest règim polític ha portat els ciutadans a entendre’s com a individus. En aquest context, no resulta estrany que el discurs entorn de l’autoestima s’hagi convertit en un dels camps de batalla on es lliuren les lluites entre els entre els crítics, els defensors de l’estat del benestar i els partidaris de redefinir-lo. En la seva conferència, Josep Maria Ruiz Simon parlarà d’alguns d’aquests enfrontaments i de les vicissituds d’aquell discurs en un moment com l’actual en què trontolla el model de societat que l’ha vist créixer.

LES PROPOSTES DE JOSEP MARIA RUIZ SIMON

A més d’aquesta vinyeta de la Natalie Dee, ens ha fet aquest suggeriment:

La lectura que recomanaria per qui vulgui fer un tast del discurs dels que consideren que l’autoestima és una virtut capital i concordant amb les exigències de l’economia globalitzada és Los seis pilares de la autoestima, de Nathaniel Branden (Paidós). L’editorial diu a la portada que és ‘el llibre definitiu sobre l’autoestima escrit pel més important especialista en la matèria’. El títol evoca Els set pilars de la saviesa de T. E. Lawrence. Però la saviesa de què parla no és la mateixa de què parlava Lawrence d’Aràbia.

I QUÈ PENSEU VOSALTRES DE L’AUTOESTIMA?

Com ja hem fet amb la #moderació, la #fortalesa, la #dignitat, la #paciència, la #justícia, l’#honestedat i el #coratge, també tu pots alimentar el debat sobre l’#AUTOESTIMA a través del compte @cececebe de Twitter. Els canals estan oberts per tal que puguis proposar les preguntes que t’agradaria fer-li a Josep Maria Ruiz Simon, i nosaltres en seleccionarem un parell per plantejar-les-hi el proper dilluns.

Per altra banda, et recordem que pots trobar els vídeos de les entrevistes i conferències de Tzvetan Todorov, Joanna Bourke, Claudio Lomnitz, Salvador Cardús, Nancy Fraser, Lobo Antunes i Juan Marsé  al nostre web.

Mor l’arquitecte i col·laborador del CCCB Manuel de Solà-Morales

febrer 27th, 2012 1 Comment

Manuel de Solà-Morales al CCCB durant una sessió de treball del Premi Europeu de l'Espai Públic 2008

Ha mort Manuel de Solà-Morales, arquitecte i catedràtic d’Urbanisme a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya (ETSAB-UPC).

Figura clau de l’urbanisme internacional, Solà-Morales va col·laborar amb el CCCB com a president del  Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà l’any 2008 o com a ponent dels debats  “Les ciutats (in)visibles. Espais de risc, espais de ciutadania” i “Espais públics, entre urbanisme i paisatgisme”.

Amb motiu de la inauguració del Teatre CCCB l’any 2011, Solà-Morales dedicava aquestes paraules al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

El nou president d’Alemanya a l’Arxiu CCCB: dictadura i memòria

febrer 24th, 2012 2 Comments

El passat 19 de febrer, el teòleg alemany Joachim Gauck va ser nomenat president de la República Federal d’Alemanya després de la dimissió de Christian Wulff. Tots els partits parlamentaris, excepte Die Linke, recolzaren el seu nomenament.

Joachim Gauck ha estat una figura central en la transició democràtica a l’Alemanya de l’Est. Com a pastor protestant a Rostock, va jugar un paper clau en les manifestacions de 1989 i va esdevenir portaveu del grup dissident Neues Forum (‘Fòrum Nou’). Arran la reunificació, va ser nomenat encarregat federal per als documents del Servei Secret Estatal de l’antiga RDA (la Stasi), càrrec que va ocupar fins al 2000. Posteriorment va ser nomenat president de l’associació Gegen Vergessen – für Demokratie (‘Contra l’oblit – a favor de la democràcia’).

El 2 de novembre de 2009 Gauck va visitar el CCCB en el marc del cicle de conferències 1989: Europa, vint anys després de la caiguda del Mur. En la seva conferència titulada “Les llargues ombres de la dictadura”, Gauck va reflexionar sobre el deure de memòria de les democràcies post-dictatorials a Europa.

Amb referències explícites al cas polonès o espanyol, Gauck va criticar els models de transició que han optat per una política “de punt i final” basada en tancar els arxius de la dictadura i abstenir-se de parlar dels seus responsables. Al seu parer, aquests models incorren en una profunda injustícia on “els drets de personalitat dels perpetradors tenen més pes que els drets de dignitat de les víctimes i els oprimits”.

Gauck va explorar el complex camí recorregut per la societat alemanya per tal d’afrontar el seu passat dictatorial, tant pel que fa al nacionalsocialisme com a la dictadura comunista de la RDA. Va recordar com l’Alemanya Federal governada per Adenauer va incórrer en una mena de “pseudo punt final” on, malgrat els processos de desnazificació, antics càrrecs nazis van ser recuperats en la funció pública. Amb tot, segons Gauck, la generació del 68 va començar a qüestionar aquesta actitud, generant una “segona culpa” consternada pel silenci davant els crims nazis. El pensador alemany va argumentar que aquesta voluntat d’assenyalar directament els responsables de la dictadura va ser exportada a la RDA. Així, Gauck va recordar els seus esforços per obrir a tota la societat els arxius de la Stasi, subratllant que, tot i que un Estat democràtic no ha de dictar un discurs oficial, sí que ha d’oferir mitjans i eines que emparin la recuperació de la memòria.  Segons la seva opinió, aquesta és l’única manera no sols per restituir la dignitat de les víctimes sinó també per garantir la legitimitat de les institucions democràtiques.

No volíem que persones que durant dècades n’han traït d’altres siguin els nostres jutges o els nostres diputats en els parlaments o qui ens governin. I això, exactament, és el que hagués passat, com ha passat de fet a molts altres països.

El vídeo complet de la conferència de Joachim Gauck al CCCB ha estat publicat a la secció multimèdia.