Josep Maria Ruiz Simon: l’autoestima

febrer 29th, 2012 1 Comment

UNA SETMANA MÉS, PARLEM SOBRE LES “VIRTUTS

Josep Maria Ruiz Simon

L’autoestima, literalment “l’amor per un mateix”, és la capacitat d’avaluar-nos i valorar qui som –el nostre cos, el nostre caràcter, les nostres capacitats, la nostra manera de comportar-nos…– i concloure que, al cap i a la fi, no estem pas tan malament. Però no hi ha, segurament, cap jutge més sever que un mateix, i la “caixa negra” que conté les nostres emocions, projeccions, records, desitjos i pors aombra, a vegades de manera insuportable, la imatge que tenim de nosaltres mateixos. Feu, si no, una petita enquesta al vostre voltant: potser trobareu algunes persones autocomplaents, però la majoria serà més aviat escèptica envers les seves qualitats i capacitats personals. Les prestatgeries estan plenes de llibres amb indicacions i consells per autoajudar-nos a autoestimar-nos (!), i aquest exercici solipsista sembla ben adient pel tipus de societat, extremadament individualista, egoista i exigent en què vivim.

No obstant això, un discurs excessivament “psicologitzant” ens pot fer oblidar fàcilment que l’autoestima, igual que les altres virtuts de les quals ja hem anat parlant durant les darreres setmanes, té una vessant social i històrica inqüestionables. També es podria plantejar quin tipus de societat genera persones deprimides o autocomplaents, o què passa quan les exigències del nostre entorn són irreconciliables amb les nostres aspiracions. Com afectarà la crisi a la imatge que tenim de nosaltres mateixos? És possible seguir-se estimant quan es “fracassa”socialment? Érem abans, amb la bonança econòmica, una societat egoista i autosatisfeta? No hem posat potser darrerament massa èmfasi en la necessitat de cultivar l’autoestima?

El proper dilluns, 5 de març, el filòsof barceloní Josep Maria Ruiz Simon compartirà amb nosaltres les seves reflexions sobre l’Autoestima. Serà al CCCB, a les 19:30h, en el marc del cicle VIRTUTS. Estarà acompanyat de Jaume Casals, també filòsof, encarregat de moderar i animar el debat amb el públic.

Segons ens ha avançat, Josep Maria Ruiz Simon ens explicarà que l’autoestima no es troba a la llista de les virtuts clàssiques i que la seva irrupció en el món dels conceptes és força recent. Els seus tímids inicis no es remunten més enllà de finals del segle XIX i no va ser fins després de la Segona guerra mundial que es va convertit en un concepte en aparença bàsic per a la comprensió de l’experiència humana. Des d’aleshores, la seva història ha estat estretament vinculada a la de l’estat del benestar i a la manera en què aquest règim polític ha portat els ciutadans a entendre’s com a individus. En aquest context, no resulta estrany que el discurs entorn de l’autoestima s’hagi convertit en un dels camps de batalla on es lliuren les lluites entre els entre els crítics, els defensors de l’estat del benestar i els partidaris de redefinir-lo. En la seva conferència, Josep Maria Ruiz Simon parlarà d’alguns d’aquests enfrontaments i de les vicissituds d’aquell discurs en un moment com l’actual en què trontolla el model de societat que l’ha vist créixer.

LES PROPOSTES DE JOSEP MARIA RUIZ SIMON

A més d’aquesta vinyeta de la Natalie Dee, ens ha fet aquest suggeriment:

La lectura que recomanaria per qui vulgui fer un tast del discurs dels que consideren que l’autoestima és una virtut capital i concordant amb les exigències de l’economia globalitzada és Los seis pilares de la autoestima, de Nathaniel Branden (Paidós). L’editorial diu a la portada que és ‘el llibre definitiu sobre l’autoestima escrit pel més important especialista en la matèria’. El títol evoca Els set pilars de la saviesa de T. E. Lawrence. Però la saviesa de què parla no és la mateixa de què parlava Lawrence d’Aràbia.

I QUÈ PENSEU VOSALTRES DE L’AUTOESTIMA?

Com ja hem fet amb la #moderació, la #fortalesa, la #dignitat, la #paciència, la #justícia, l’#honestedat i el #coratge, també tu pots alimentar el debat sobre l’#AUTOESTIMA a través del compte @cececebe de Twitter. Els canals estan oberts per tal que puguis proposar les preguntes que t’agradaria fer-li a Josep Maria Ruiz Simon, i nosaltres en seleccionarem un parell per plantejar-les-hi el proper dilluns.

Per altra banda, et recordem que pots trobar els vídeos de les entrevistes i conferències de Tzvetan Todorov, Joanna Bourke, Claudio Lomnitz, Salvador Cardús, Nancy Fraser, Lobo Antunes i Juan Marsé  al nostre web.

Mor l’arquitecte i col·laborador del CCCB Manuel de Solà-Morales

febrer 27th, 2012 1 Comment

Manuel de Solà-Morales al CCCB durant una sessió de treball del Premi Europeu de l'Espai Públic 2008

Ha mort Manuel de Solà-Morales, arquitecte i catedràtic d’Urbanisme a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya (ETSAB-UPC).

Figura clau de l’urbanisme internacional, Solà-Morales va col·laborar amb el CCCB com a president del  Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà l’any 2008 o com a ponent dels debats  “Les ciutats (in)visibles. Espais de risc, espais de ciutadania” i “Espais públics, entre urbanisme i paisatgisme”.

Amb motiu de la inauguració del Teatre CCCB l’any 2011, Solà-Morales dedicava aquestes paraules al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

El nou president d’Alemanya a l’Arxiu CCCB: dictadura i memòria

febrer 24th, 2012 2 Comments

El passat 19 de febrer, el teòleg alemany Joachim Gauck va ser nomenat president de la República Federal d’Alemanya després de la dimissió de Christian Wulff. Tots els partits parlamentaris, excepte Die Linke, recolzaren el seu nomenament.

Joachim Gauck ha estat una figura central en la transició democràtica a l’Alemanya de l’Est. Com a pastor protestant a Rostock, va jugar un paper clau en les manifestacions de 1989 i va esdevenir portaveu del grup dissident Neues Forum (‘Fòrum Nou’). Arran la reunificació, va ser nomenat encarregat federal per als documents del Servei Secret Estatal de l’antiga RDA (la Stasi), càrrec que va ocupar fins al 2000. Posteriorment va ser nomenat president de l’associació Gegen Vergessen – für Demokratie (‘Contra l’oblit – a favor de la democràcia’).

El 2 de novembre de 2009 Gauck va visitar el CCCB en el marc del cicle de conferències 1989: Europa, vint anys després de la caiguda del Mur. En la seva conferència titulada “Les llargues ombres de la dictadura”, Gauck va reflexionar sobre el deure de memòria de les democràcies post-dictatorials a Europa.

Amb referències explícites al cas polonès o espanyol, Gauck va criticar els models de transició que han optat per una política “de punt i final” basada en tancar els arxius de la dictadura i abstenir-se de parlar dels seus responsables. Al seu parer, aquests models incorren en una profunda injustícia on “els drets de personalitat dels perpetradors tenen més pes que els drets de dignitat de les víctimes i els oprimits”.

Gauck va explorar el complex camí recorregut per la societat alemanya per tal d’afrontar el seu passat dictatorial, tant pel que fa al nacionalsocialisme com a la dictadura comunista de la RDA. Va recordar com l’Alemanya Federal governada per Adenauer va incórrer en una mena de “pseudo punt final” on, malgrat els processos de desnazificació, antics càrrecs nazis van ser recuperats en la funció pública. Amb tot, segons Gauck, la generació del 68 va començar a qüestionar aquesta actitud, generant una “segona culpa” consternada pel silenci davant els crims nazis. El pensador alemany va argumentar que aquesta voluntat d’assenyalar directament els responsables de la dictadura va ser exportada a la RDA. Així, Gauck va recordar els seus esforços per obrir a tota la societat els arxius de la Stasi, subratllant que, tot i que un Estat democràtic no ha de dictar un discurs oficial, sí que ha d’oferir mitjans i eines que emparin la recuperació de la memòria.  Segons la seva opinió, aquesta és l’única manera no sols per restituir la dignitat de les víctimes sinó també per garantir la legitimitat de les institucions democràtiques.

No volíem que persones que durant dècades n’han traït d’altres siguin els nostres jutges o els nostres diputats en els parlaments o qui ens governin. I això, exactament, és el que hagués passat, com ha passat de fet a molts altres països.

El vídeo complet de la conferència de Joachim Gauck al CCCB ha estat publicat a la secció multimèdia.

Juan Marsé: «Per ser honest has de ser fidel al treball que fas»

febrer 23rd, 2012 2 Comments

Els escriptors Juan Marsé i António Lobo Antunes, acompanyats pel periodista Emili Manzano i per un nombrós auditori, van protagonitzar una de les sessions menys ortodoxes que s’han celebrat fins ara del debat Virtuts.  Havien de parlar de l’honestedat i, tot i que al començament de la xerrada van insistir que era un concepte molt difícil de definir, el seu relat d’anècdotes i experiències personals va ser tota una lliçó de l’honestedat en la literatura i en la vida. La conversa entre Marsé, Lobo Antunes i Manzano va transitar per temes com la feina d’escriure, alguns exemples d’escriptors i d’escriptura deshonesta, els premis Planeta o els emotius records familiars de Lobo Antunes.

Durant aquesta setmana, els blocs Llegir en cas d’incendi (Manel Haro) i AroundBarcelona (Gabriela Pedranti) han publicat cròniques  destacant alguns dels moments més interessants de la trobada.

Poc abans de la seva participació a Virtuts, vam parlar amb Juan Marsé sobre la seva visió de l’honestedat, una virtut que l’escriptor barceloní associa al rigor i al treball ben fet.

JACQUELINE BHABHA ENS SUGGEREIX… #CORATGE

febrer 22nd, 2012 1 Comment

Continuem debatent sobre les “Virtuts”

Jacqueline Bhabha

Gràcies a la seva experiència com advocada de drets humans, Jacqueline Bhabha ha conegut sovint persones amb un coratge extraordinari per rebel·lar-se, per actuar, per expressar pensaments subversius, per liderar. Allò que totes elles tenen en comú és la seva visió del bé i una disposició a patir penúries o danys per obtenir-lo. En alguns casos, aquesta visió és personal i les porta a desafiar circumstàncies familiars que els resulten insuportables. En altres, el coratge es dirigeix cap a la defensa del bé públic i constitueix un desafiament davant la tirania, l’explotació, la brutalitat o formes de discriminació profundament arrelades.

Però, com s’ho fan aquestes persones? On neix el seu coratge? Com troben la motivació per submergir-se en el desconegut i arriscar-ho tot per un futur incert? Per què sacrifiquen la seva tranquil·litat i la seguretat de les seves famílies, els plaers del previsible i l’«ordinari», per una vida de pressions i lluites?

En el marc del cicle de debats “Virtuts”, Jacqueline Bhabha, professora de Dret i directora d’investigació del Centre François-Xavier Bagnoud per la Salut i els Drets Humans a la Universitat de Harvard, impartirà una conferència sobre el “Coratge” el proper dilluns, 27 de febrer, a les 19:30h. La presentació i la moderació de l’acte seran a càrrec de Pere Fabra, professor de Filosofia del dret i vicerector de la Universitat Oberta de Catalunya.

ELS SUGGERIMENTS DE JACQUELINE BHABHA

Little Rock, 1957

Tal com ho hem fet durant les darreres setmanes, hem demanat a Jacqueline Bhabha que ens suggereixi un text i una imatge per començar a reflexionar sobre el coratge. La fotografia que ha triat retrata un dels moments més importants de la lluita pels drets civils dels afroamericans als Estats Units, la crisi a l’institut de Little Rock l’any 1957. Aquell any, nou estudiants afroamericans van intentar accedir a un institut d’Arkansas després que una cort federal ordenés que se’ls obrissin les portes. El governador d’Arkansas es va negar a acceptar l’ordre federal i va enviar l’exèrcit per impedir que els estudiants poguessin exercir el seu dret. Una multitud enfervorida va perseguir i insultar els nou nois i noies, que no hi van poder accedir fins dues setmanes després, quan el president Eisenhower va ordenar que intervingués la Divisió Aerotransportada de l’Exèrcit dels Estats Units.

Per altra banda, Jacqueline Bhabha també ens ha recomanat dues obres teatrals que parlen del coratge. Per una banda, El rei Lear, de William Shakespeare, i, per altra, La mare coratge i els seus fills, de Bertolt Brecht.

YouTube Preview Image YouTube Preview Image

ACADÈMICA I ACTIVISTA

Les darreres investigacions de Jacqueline Bhabha tracten sobre els nens i els adolescents “sense Estat” (emigrants, exiliats, apàtrides…) des de la perspectiva dels drets humans. Tot i que els nens són en bon punt els que més necessiten la protecció, els drets i els serveis que ofereixen els Estats, són també els més vulnerables i els que pateixen un risc més gran de quedar-se “sense Estat”. Així, el 36% de tots els naixements al món no estan registrats, de manera que més de 48 milions de nens entre els 0 i els 5 anys no tenen identitat legal ni poden reclamar formar part de cap Estat. Milions d’altres nens neixen sense Estat o es queden sense documentació a causa de les migracions. En aquest context, la investigació actual de Jacqueline Bhabha tracta sobre els nens i els adolescents gitanos a Europa.

Però a més de la seva activitat acadèmica, Jacqueline Bhabha és també cofundadora de dues ONGs. Per una banda, Alba Collective, una organització que posa en contacte dissenyadors i venedors d’articles de luxe amb dones artesanes de l’Índia per ajudar-les a guanyar autonomia econòmica amb l’objectiu que puguin garantir l’educació de les seves filles. En paraules de Jacqueline Bhabha, la idea és “construir ponts entre la feina de les dones i el futur de les seves filles”.

Per altra banda, també ha estat cofundadora d’Scholars at Risk, una xarxa d’unes 120 universitats d’arreu del món que acull professors, investigadors i altres intel·lectuals que pateixen amenaces en els seus països d’origen que els impedeixen desenvolupar la seva feina lliurement.

I TU, QUÈ EN PENSES DEL #CORATGE?

Com ja hem fet amb la #moderació, la #fortalesa, la #dignitat, la #paciència, la #justícia i l’#honestedat, també tu pots alimentar el debat sobre el #CORATGE a través del compte @cececebe de Twitter. Els canals estan oberts per tal que puguis proposar les preguntes que t’agradaria fer-li a Jacqueline Bhabha, i nosaltres en seleccionarem un parell per plantejar-les-hi el proper dilluns.

Per altra banda, et recordem que pots trobar els vídeos de les entrevistes i conferències de Tzvetan Todorov, Joanna Bourke, Claudio Lomnitz, Salvador Cardús i Nancy Fraser al nostre web.