Antonio Tabucchi in memoriam

març 26th, 2012 1 Comment

– ¿Què és el que hi fem, dins d’aquests cossos! –va dir el senyor que es disposava a estendre’s en el llit al costat del meu.

(…)

– Potser hi viatgem dins –vaig dir jo

Devia haver passat una mica de temps des de la seua primera frase, m’havia perdut en consideracions llunyanes: algun minut de son, potser. Estava molt cansat.

Ell digué:

– Com ha dit?

– Em referia als cossos –vaig dir–. Potser són com les maletes, ens transportem a nosaltres mateixos.

Antonio Tabucchi: Nocturn a l’Índia (Bromera, 1992, trad. Joan Francesc Mira)

L’escriptor Antonio Tabucchi va morir ahir a Lisboa als 68 anys d’edat. Des del CCCB hem volgut recordar el seu pas per Barcelona ara fa dos anys.

El 15 de març de 2010, el literat italià va clausurar el cicle Pensar el futur amb una conferència titulada “El futur de l’atzar”. Al seu discurs, Tabucchi va defensar apassionadament la importància de mantenir viu el passat com un mitjà irrenunciable per construir el futur. Aquesta és, sens dubte, una lliçó escaient per mantenir viu el seu llegat.

Tabucchi va partir d’una cita de Carlo Levi: Il futuro ha un cuore antico [‘El futur té un cor antic’]. I és que, a ulls de Tabucchi, cap futur pot ésser imaginat sense tenir en compte les lliçons del passat. La seva mateixa producció literària seria testimoni d’aquesta idea: el pas temps i la construcció del relat històric han estat elements centrals a la seva narrativa, en obres com ara Sostiene Pereira (Anagrama, 1997) o El temps envelleix de pressa (Ed. 62, 2010).

Tabucchi va alertar del perill de deslligar-se del passat i viure en un “present absolut”. La seva reivindicació del passat no va ser un simple joc retòric sinó que va trobar diversos vincles amb la realitat política més immediata. En concret, Tabucchi es va mostrar molt crític amb el model actual d’Europa, exclusivament centrat en qüestions econòmiques i cada cop més allunyat dels ideals fundadors del projecte comunitari:

La meva pregunta és: el futur que aquesta gent [la classe política europea actual] ens promet, o que concep (dir imagina em sembla excessiu), conté algun passat que li pugui donar un sentit? Allò que és, si no es conjuga amb allò que va ser, no permet cap previsió d’allò que serà. I allò que va ser, o sigui el nostre passat, contínuament es manté despietadament fora del present absolut en el qual em sembla que viuen els qui avui, a Europa, pretenen fer futur.

Dialogant amb el públic assistent, Tabucchi va explorar altres símptomes que, als seu parer, il·lustraven una creixent pèrdua de contacte amb les lliçons de la Història. Va citar, al respecte, diverses realitats sota les quals batria un renaixement de les idees feixistes a Europa –des del poder del partit neofeixista de Vadim Tudor en Romania fins el repunt dels pogroms antisemites a Hongria o Polònia o les polítiques xenòfobes del govern italià del moment sota la influència de la Lliga Nord.

En la seva proposta d’un futur necessàriament lligat a la comprensió del passat, Tabucchi reivindicà el valor de la literatura ja que “un escriptor sobretot imagina, suposa, preveu”. Al respecte va evocar un revelador diàleg entre l’arquitecte Oscar Niemeyer i el poeta Drummond de Andrade. Segons va relatar Tabucchi, Niemeyer comentà a de Andrade que havia rebut l’encàrrec de dissenyar Brasília, una ciutat de nova planta. Abans que la capital fos construïda, de Andrade imaginà en el seu poema Edificio Esplendor els efectes devastadors que una ciutat construïda segons paràmetres estrictament racionals podria tindre sobre la vida dels seus ciutadans. El poeta parlà de la impersonalitat del ciment i del desencant i la tristesa d’una vida totalment reglada. A ulls de Tabucchi, la realitat contemporània de Brasília seria una il·lustració de la imaginació del poeta: la capital brasilera –la ciutat del país amb la taxa més elevada de suïcidi i afectada per greus problemes de comunicació entre els seus barris estancs— seria l’exemple tangible de que “el futur envelleix molt de pressa, sobretot si no té un passat i es construeix ex-novo”.

Pots consultar el vídeo de la conferència d’Antonio Tabucchi al nostre web. El text de la seva ponència ha estat publicat a la Col·lecció Breus en una edició especial amb motiu de la inauguració del Teatre CCCB.  Per altra banda, l’exposició Les Lisboes de Pessoa organitzada pel CCCB el 1997 va suggerir diverses referències sobre la íntima relació de Tabucchi amb l’obra de Fernando Pessoa, a qui va traduir i estudiar en profunditat. Pots consultar tota la documentació de l’exposició a l’Arxiu CCCB.

Jaume Pòrtulas: «La saviesa, almenys per origen, és una virtut aristocràtica»

març 14th, 2012 1 Comment

En l’última conferència del debat sobre les virtuts, el filòleg Jaume Pòrtulas va explicar l’evolució de la concepció de saviesa des de les primeres formes de saviesa tradicional o arcaica – consells, proverbis – fins a l’Ètica a Nicòmac d’Aristòtil.  «El primer que fa Aristòtil és trossejar la presumpta unitat de la saviesa que englobava l’esfera religiosa  i intel·lectual», digué Pòrtulas sobre l’obra del filòsof grec, considerada  la primera teoria clàssica de les virtuts.

En aquesta entrevista, Pòrtulas avança alguns dels continguts de la seva intervenció al CCCB i parla de l’origen històric de la paraula democràcia, un origen que ens fa reflexionar sobre el sentit del model democràtic en l’actualitat.

«L’autoestima és la virtut de ser com el sistema espera que siguem» Josep M. Ruiz Simón

març 9th, 2012 No Comments

Josep M. Ruiz Simón, professor de Filosofia a la Universitat de Girona, va impartir una conferència al debat Virtuts sobre l’autoestima. Al contrari que han fet altres ponents del cicle, Ruiz Simón no va defensar la virtut, sinó que va criticar-la. El professor va basar la seva intervenció a desemmascarar el discurs que determinats autors com Nathaniel Branden han dissenyat al voltant de l’autoestima, convertint-la en un valor al servei del sistema econòmic.
Aquesta entrevista és un avanç de la seva conferència, també disponible al web i l’Arxiu del CCCB.

JAUME PÒRTULAS ENS SUGGEREIX… #SAVIESA

març 7th, 2012 No Comments

El proper dilluns 12 de març a les 19.30, Jaume Pòrtulas visitarà el CCCB per compartir amb nosaltres les seves reflexions sobre la Saviesa. La seva intervenció tancarà el cicle Virtuts a través del qual hem explorat, des del passat 16 de gener, l’actualitat de les virtuts democràtiques clàssiques.

El professor Pòrtulas ens proposarà explorar velles literatures sapicencials –al Pròxim Orient Antic, a la saviesa grega arcaica, a la filosofia clàssica. I ho farà convençut de que les tradicions de saviesa antiga contenen una lliçó indirecta pel present: tot i que probablement no en podem treure gaires exemples, recomanacions o models, Pòrtulas defensarà que el distanciament mateix ens pot ajudar a comprendre millor les nostres desgràcies quotidianes.

I tu, què en penses? Creus que les velles tradicions de saviesa poden esclarir problemes contemporanis? Poden les lliçons dels pensadors antics ajudar-nos a comprendre la complexitat del món contemporani? Podem apropiar-nos d’idees, representacions i pensaments nascuts en realitats distants històrica i geogràficament?

Jaume Pòrtulas és catedràtic de Filologia grega de la Universitat de Barcelona. El seu treball s’ha centrat en el món grec arcaic, la tragèdia grega i qüestions de tradició clàssica. En un dels seus llibres més recents, editat juntament amb Sergi Grau (Saviesa grega arcaicaAdesiara, 2011), trobem suggerents testimonis de saviesa antiga. És el cas de la llegenda dels Set Savis, els quals haurien viscut entre finals del segle VII i mitjan segle VI abans de Crist. Les seves lliçons –revisitades, entre altres, per Heròdot, Plató o Diògenes Laerci—il·lustren el sentiment paradoxal, alhora de distància i de proximitat, que pot sentir el lector contemporani. Com diuen Pòrtulas i Grau: “les màximes dels Savis ens duen el reflex d’un món d’idees, valors, i també de procediments expressius, radicalment allunyats del nostre món modern; i, tanmateix, estranyament proper, de tant en tant”.

Certament, explorant les màximes d’aquest Savis hom no pot evitar trobar en la seva concisió –“perquè aquesta era la característica de l’antiga saviesa: una brevetat lacònica” com diu Plató en el Protàgoras—sorprenents rebrots d’actualitat. Enmig d’una crisi on cada cop més clarament les reivindicacions del poble s’enfronten a un retrocés dels drets democràtics, és temptador suspendre per uns segons la distància històrica i llegir amb una força renovada allò que el savi Periandre de Corint deixava escrit a la nit dels temps:  “més val el govern del poble que no pas la tirania”.

LES RECOMANACIONS DE JAUME PÒRTULAS

Com a la resta dels ponents de Virtuts, li hem demanat a Jaume Pòrtulas que ens proposés un text i una imatge per emmarcar la seva reflexió sobre la Saviesa. Com a obra literària ens ha suggerit la monumental Decline and Fall of the Roman Empire escrita per Edward Gibbon entre 1776 i 1788, la qual considera com “un dels catàlegs més monumentals de follies, crims, nicieses i disbarats que mai s’hagin escrit”.

La seva segona recomanació és la pel·lícula La mirada d’Ulisses (‘To Vlemma tou Odyssea’) dirigida per Theo Angelopoulos el 1995. Aquesta obra mestra del director grec (mort recentment desprès d’ésser atropellat per un agent de policia mentre rodava un documental sobre el deute) narra el periple d’un singular Ulisses contemporani: un director de cine que travessa uns Balcans destrossats per la guerra a la recerca de les primeres pel·lícules de la història del cine grec.

I TU, QUÈ EN PENSES DE LA SAVIESA?

Com ja hem fet amb la #moderació, la #fortalesa, la #dignitat, la #paciència, la #justícia, l’#honestedat, el #coratge i l’#autoestima, també tu pots alimentar el debat sobre la #SAVIESA a través del compte @cececebe de Twitter. Els canals estan oberts per tal que puguis proposar les preguntes que t’agradaria fer-li a Jaume Pòrtulas, i nosaltres en seleccionarem un parell per plantejar-les-hi el proper dilluns.

Per altra banda, et recordem que pots trobar els vídeos de les entrevistes i conferències de Tzvetan Todorov, Joanna Bourke, Claudio Lomnitz, Salvador Cardús, Nancy Fraser, Antonio Lobo Antunes i Juan Marsé, Jacqueline Bhabha i Josep M. Ruiz Simón al nostre web.