L’ARXIU XCÈNTRIC reobre les portes

abril 17th, 2012 No Comments

El CCCB inaugura un nou espai de projecció i divulgació del cinema experimental

El proper 19 d’abril s’inaugura el nou Arxiu Xcèntric, l’arxiu de cinema experimental i documental creatiu del CCCB, que comptarà amb importants millores tècniques, nous espais i diverses propostes i activitats relacionades.

Des de la seva creació, l’any 2006, l’Arxiu ha crescut respecte a nombre d’obres, ja que ha passat d’un fons documental inicial de 300 peces a les més de 700 pel·lícules de què disposa actualment. Algunes d’aquestes pel·lícules s’han pogut i es podran veure en les sessions de Xcèntric, el cinema del CCCB. Entre les noves adquisicions de l’Arxiu, cal destacar les obres d’autors reconeguts com Ben Rusell, Antoni Padrós, Gunvor Nelson, Matthias Müller, Christoph Girardet, Adam Curtis, Carles Congost o Naomi Uman juntament amb les de joves creadors com Andrés Duque, Laida Lertxundi, Laura Ginès, Pere Girnard, Marcel Pié i Dani Pitach.

El fons cinematogràfic de l’Arxiu Xcèntric recull majoritàriament peces d’artistes difícils de trobar per al públic en general. D’aquesta manera, el CCCB les posa a l’abast dels usuaris responent al seu interès per esdevenir un espai de visionat i interpretació d’un cinema desconegut i personal.

Les noves instal·lacions de l’Arxiu Xcèntric, ubicades a la planta -1 del CCCB, tenen tres espais ben diferenciats segons les necessitats del centre i els usuaris: una sala de projecció col·lectiva, una zona per fer-hi consultes individuals i un espai polivalent per dur-hi a terme presentacions, tallers i activitats diverses.

Una de les prioritats de la reforma ha estat la millora en la consulta de l’obra. La innovació tècnica en el visionat de les obres i la millora del sistema operatiu permeten oferir una cerca més avançada i especialitzada a l’usuari.

En el projecte de reforma s’ha treballat també per apropar al públic general el cinema englobat sota el concepte d’experimental, massa sovint generador de desconfiança i distanciament amb el públic. En aquest sentit, s’han desenvolupat accions pedagògiques per fomentar-ne la interpretació, com ara tallers i presentacions, per a grups reduïts o per al públic en general, dins les mateixes instal·lacions de l’Arxiu. Amb aquesta iniciativa es complementen també les activitats que ja es fan actualment al CCCB com Aula Xcèntric (tallers i seminaris relacionats amb els continguts de l’Arxiu).

Reconeixement internacional a la programació XCÈNTRIC

Un estudi realitzat per l’EYE Film Institute d’Holanda, una institució dedicada a la promoció de la cultura cinematogràfica, posiciona el CCCB com una de les institucions culturals capdavanteres en la projecció de cinema experimental a escala mundial.

D’entre un total de nou institucions internacionals consultades (museus, filmoteques i centres d’art com el Centre Pompidou de París, el MoMa de Nova York, el Museu del Cinema de Viena o el Museu Nacional d’Art Reina Sofia de Madrid, entre d’altres), Xcèntric, el cinema del CCCB, ha obtingut una valoració per sobre de la mitjana gràcies a l’alta qualitat de la seva programació cinematogràfica i l’important nombre de projeccions i espectadors. Es tracta, doncs, d’un reconeixement internacional que premia la llarga trajectòria del centre pel que fa a projeccions, cicles i activitats relacionades amb el cinema experimental.

TÉ FUTUR, #GRÈCIA?

abril 17th, 2012 No Comments

Assolada per la crisi econòmica i sotmesa a les implacables polítiques d’austeritat dictades per les autoritats europees i l’FMI, #Grècia viu avui una situació dramàtica. Els pronòstics són negres per a una ciutadania que assisteix diàriament al desmantellament de serveis públics essencials i que ha patit una caiguda radical del seu poder adquisitiu. Al mateix temps, el descrèdit de la classe política grega i de les institucions democràtiques és enorme, i les manifestacions sovint multitudinàries sacsegen els carrers de tot el país. Les opinions sobre les causes de la crisi i la millor manera de trobar-ne sortides són contradictòries: n’hi ha que pensen que #Grècia s’ha convertit en camp de proves del neocolonialisme financer, altres consideren que les mesures d’austeritat només portaran a una recessió encara més greu i altres, en canvi, creuen que aquesta és l’única sortida a la crisi.

Atenes crema!

Per intentar trobar algunes respostes, el CCCB ha convidat dos politòlegs grecs que actualment viuen a Barcelona: Andreas Kalyvas, professor associat de Ciència política a The New School for Social Research i a l’Eugene Lang College for Liberal  Arts, de Nova York, i Yannis Karagiannis, professor de Ciència política a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI). Ambdós participaran en el debat “Té futur, Grècia?” que se celebrarà al CCCB el proper dijous, 26 d’abril, a les 19:30h.

Al mateix temps, des del Centre de Documentació i Debat del CCCB hem obert un bloc (Stásis. El mirall grec) que pretén informar sobre les conseqüències socials de les retallades a Grècia i sobre les iniciatives d’autogestió, denúncia i economia solidària que han sorgit per intentar omplir els vuits deixats per un Estat en desaparició. El bloc recull també reflexions en profunditat d’intel·lectuals grecs com ara Costas Douzinas (Birckbek College), Peter Bratsis (Universitat de Manchester) o Panagiotis Sotiris (Universitat de l’Egeo).

El bloc neix de preguntar-nos què podem fer els ciutadans davant d’una situació com la de Grècia: Quines són les alternatives quan les institucions públiques no són ja capaces de garantir el nostre benestar i s’ha erosionat fins el límit la vida democràtica? Com podem “repolititzar” la vida col·lectiva?

En primer lloc, volem donar visibilitat a les conseqüències socials de la crisi: “encarnar” les xifres, donar cos, gènere i perspectiva als discursos dels tecnòcrates, recordar que les dades estan íntimament lligades als sentiments, les expectatives i les biografies de les persones.

En segon lloc, volem fer-nos ressò de les iniciatives ciutadanes d’autogestió, cooperació i denúncia que han sorgit arreu de la geografia hel·lena. Creiem que mereix ser relatat l’esforç solidari d’aquells que intenten omplir els vuits deixats per un Estat en desaparició, per la defecció de la classe política i l’abandonament de les institucions públiques. Volem mostrar i donar suport a les accions transformadores, les propostes alternatives, els actes de creació, els petits punts de fuga que els ciutadans grecs han trobat per suportar el ferotge embat de la crisi. Creiem que aquesta és la veritable stásis, la capacitat per romandre dret i prendre partit, per generar móns alternatius i habitables.

Si vols participar amb els teus comentaris o col·laborar d’alguna altra manera amb el bloc, t’esperem.

BREUS per #SantJordi2012

abril 17th, 2012 No Comments

Per celebrar aquest Sant Jordi 2012, publiquem cites de pensadors que han passat pel CCCB, reflexions que trobareu en la col·lecció de llibres BREUS CCCB

Jordi Llovet sobre l’amistat

«L’amic és aquell que és estimat justament en l’espai en què s’obre i es respecta la diferència entre jo i l’altre, entre l’altre i jo; però l’amistat, avui, ja no és una cosa que afecti a la res publica, sinó que s’ha convertit en una defensa, una muralla contra les agressions de la publicitat i de la vida social»

#SantJordi2012

BREUS per #SantJordi2012

abril 16th, 2012 No Comments

Celebrem el dia del llibre amb cites i reflexions d’autors que han passat pel CCCB

Zygmunt Bauman, Juan Gabriel Vásquez, Juan Villoro, Eva Illouz, Antonio Tabucchi, Orhan Pamuk, Judith Butler, Richard Sennett, Tzvetan Todorov, Claudio Magris, Lluís Duch, Jorge Semprún són alguns dels 50 autors que el CCCB ha publicat en la col·lecció BREUS CCCB, que recull, en edicions bilingües de petit format, els textos de conferències pronunciades al CCCB en els darrers anys. Per celebrar aquest Sant Jordi 2012, el CCCB publicarà a les xarxes socials cites d’aquests pensadors, reflexions que trobareu en els 51 títols que conformen fins al moment la col·lecció BREUS. Del 16 al 23 d’abril, us recomanem els BREUS per #SANTJORDI2012, la nostra proposta de lectura i pensament amb motiu de la festa del llibre.

Títols i autors de la col·lecció BREUS CCCB

On aconseguir els llibres de la col·lecció BREUS CCCB?

Paul Preston: entorn l’holocaust espanyol

abril 16th, 2012 2 Comments

El proper dijous 19 d’abril, Paul Preston (Liverpool, Regne Unit, 1946) visitarà el CCCB. En una conversa amb la periodista Montse Armengou, l’historiador anglès compartirà amb nosaltres les seves reflexions sobre allò que no ha dubtat en anomenar “l’holocaust espanyol”.

Amb obres clau com La guerra civil española (Debate, 2006) o la biografia Franco: caudillo de España (Grijalbo, 1994), Paul Preston és reconegut com un dels majors experts mundials en la Guerra Civil espanyola i el franquisme. Ara fa un any, Preston va tornar a la primera línia de l’escena historiogràfica internacional amb la publicació del seu estudi L’Holocaust espanyol. Odi i extermini durant la Guerra Civil i després (Base, 2011; edició en castellà a Debate, 2011). Aquesta obra ha estat unànimement reconeguda com un dels retrats més acurats de l’espiral de violència política que va assolar la societat espanyola des de l’alçament militar de 1936 fins els anys de postguerra. Mitjançant una anàlisi meticulosa de fonts directes i indirectes, i recuperant el treball de molts historiadors locals que han documentat sistemàticament les conseqüències humanes de la Guerra Civil, Preston ofereix un esgarrifós testimoni de les massacres comeses per l’exèrcit colpista al llarg del seu avanç, els excessos en la rereguarda republicana i la repressió imposada pel règim franquista després de la fi de la guerra.

Tot i que Preston identifica testimonis d’assassinats, violacions i detencions sense garanties jurídiques tant a les zones sota control dels colpistes com als territoris controlats pel govern republicà, el seu estudi conclou que aquests episodis van ser significativament desiguals a ambdós bàndols. En termes estrictament quantitatius, Preston apunta que la repressió dels rebels fou tres cops superior a la registrada a la zona republicana. Des d’un punt de vista qualitatiu, però, l’historiador anglès destaca un fet ressenyable: a diferència de la repressió sistemàtica mampresa pel bàndol rebel per imposar un programa d’extermini de la dissidència i creació d’un clima de terror, la violència del bàndol contrari va tenir lloc malgrat les autoritats republicanes i no gràcies a elles. De fet, Preston documenta els esforços dels successius governs republicans per restablir l’ordre públic i la repressió incontrolada al seus territoris la qual, en desembre de 1936, ja estava extingida en termes generals.

Un any després, la solidesa del treball de Preston no ha perdut la seva actualitat. Esdeveniments recents continuen suscitant preguntes en torn aquests foscos episodis del segle xx espanyol. Pensi’s en els dubtes sobre la continuïtat d’un projecte estatal de recuperació de la memòria històrica i reparació de les víctimes de la Guerra Civil, la publicació i finançament públic del diccionari biogràfic de la Reial Acadèmia d’Història que mitiga la violència sistemàtica de l’alçament i el règim franquista o, particularment,  en l’encausament recent del jutge Baltasar Garzón –l’argument central del qual per investigar els crims del franquisme coincideix, de fet, amb una de les tesis centrals de l’obra de Preston: que els militars colpistes seguiren un pla deliberat de detencions, tortures, desaparicions forçoses i assassinats basat en motius polítics i ideològics que es va mantenir durant el règim franquista de postguerra. Qüestions actuals i complexes que, sens dubte, troben en la reflexió històrica i rigorosa de Paul Preston un sòlid referent per prendre’n posició.