Potser ser invisibles al món durant una temporada ens faria més lliures i creatius. En un món com el d’ara on mostrar-se per terra, mar i Twitter és el més habitual, l’aïllament social com a via d’escapament creativa s’està convertint en tot un experiment. Si ens fixem en l’obra de Roberto Bolaño i calculem quan la va escriure, on vivia i el grau de visibilitat pública de l’escriptor durant la seva prolífica vida literària, ens adonem que, a Bolaño, ser invisible al món –sobretot el del mercat editorial– li va permetre treballar per ser un gran narrador i poeta del segle xxi.
L’exposició «Arxiu Bolaño: 1977-2003» que el CCCB inaugura el proper 5 de març presenta la cronologia creativa de Roberto Bolaño des que va haver de deixar Xile i Mèxic per viure a Catalunya: Barcelona (1977-1980), Girona (1981-1985) i Blanes (1985-2003). Són les tres ciutats on l’autor es va deixar veure només entre veïns i amics, va viure allunyat de grans premis i despatxos i es va dedicar plenament a l’escriptura («El viaje de la literatura, como el de Ulises, no tiene retorno») i la família («Mi patria son mis hijos»).
Vídeo inpirat en el post-escriptum de la novel·la Amberes de Roberto Bolaño escrita a Barcelona el 1980, amb dibuix del propi autor. Realització: Toni Curcó, 2013, CCCB
Mostra de la intensa activitat literària de Bolaño són els 230 manuscrits –la majoria originals– que presenta l’exposició, a més d’objectes personals, llibres, fotografies familiars inèdites que seran un tresor per als bolañistes i una manera d’endinsar-se en l’univers Bolaño per al públic desconeixedor de l’autor. El recorregut cronològic es completa amb un pròleg, referència imprescindible als anys viscuts a Mèxic, i un epíleg que tanca la mostra i analitza la influència de Bolaño en la literatura del segle xxi.
Valérie Miles, codirectora de la revista Granta, i Juan Insua, director del CCCB Lab i creador de mostres del CCCB dedicades a altres genis literaris com Joyce, Kafka o Borges, són darrere d’aquest projecte expositiu que fa servir temes i recursos de la cuina literària de Bolaño (el joc, l’humor, els enigmes, la investigació detectivesca, el calidoscopi) en l’itinerari que farà el visitant dins la mostra.
Novel·les, contes, entrevistes, quaderns (amb una cal·ligrafia impol·luta!), correspondència, jocs d’estratègia (dels quals Bolaño era un especialista) conformen només una primera exploració de l’arxiu personal de l’escriptor que la vídua Carolina López ha ordenat i conservat des que Bolaño va morir ara fa deu anys.
«Arxiu Bolaño: 1977-2003» és un homenatge a l’autor d’obres mestres com «Los Detectives Salvajes» o «2666» i en aquest homenatge participen alguns dels seus amics. Al catàleg de l’exposició trobem grans relats d’A.G.Porta, Javier Cercas i Enrique Vila-Matas sobre la relació que van tenir amb Bolaño, gran conversador, feliç lector i apassionat bibliòfil. «Un escriptor dels d’abans», escriu Vila-Matas. Els articles de Valérie Miles, Juan Insua, Olvido García Valdés, Barbara Epler i Patricia Espinosa completen el catàleg.
Una setmana després de la inauguració de l’exposició, del 14 al 16 de març, se celebra Kosmopolis, la Festa de Literatura Amplificada, que ha programat una sèrie d’activitats per completar l’homenatge: un recital poètic amb Olvido García Valdés, que recitarà una selecció de poemes propis creuats amb versos de Bolaño; el col·loqui «Roberto Bolaño: la gestació d’un mite», amb A.G. Porta, Pere Gimferrer, Jaume Vallcorba, Jorge Herralde i Juan Antonio Masoliver Ródenas i l’estrena d’Il Futuro, una pel·lícula d’Alicia Scherson basada en «Una novelita lumpen» de Bolaño. Els dramaturgs Àlex Rigola i Pablo Ley, que van adaptar «2666» per al Teatre Lliure, també tenen previst participar a Kosmopolis amb una activitat especial.
En el marc de Kos
