CCCB Veus

– ¿Què és el que hi fem, dins d’aquests cossos! –va dir el senyor que es disposava a estendre’s en el llit al costat del meu.

(…)

– Potser hi viatgem dins –vaig dir jo

Devia haver passat una mica de temps des de la seua primera frase, m’havia perdut en consideracions llunyanes: algun minut de son, potser. Estava molt cansat.

Ell digué:

– Com ha dit?

– Em referia als cossos –vaig dir–. Potser són com les maletes, ens transportem a nosaltres mateixos.

Antonio Tabucchi: Nocturn a l’Índia (Bromera, 1992, trad. Joan Francesc Mira)

L’escriptor Antonio Tabucchi va morir ahir a Lisboa als 68 anys d’edat. Des del CCCB hem volgut recordar el seu pas per Barcelona ara fa dos anys.

El 15 de març de 2010, el literat italià va clausurar el cicle Pensar el futur amb una conferència titulada “El futur de l’atzar”. Al seu discurs, Tabucchi va defensar apassionadament la importància de mantenir viu el passat com un mitjà irrenunciable per construir el futur. Aquesta és, sens dubte, una lliçó escaient per mantenir viu el seu llegat.

Tabucchi va partir d’una cita de Carlo Levi: Il futuro ha un cuore antico [‘El futur té un cor antic’]. I és que, a ulls de Tabucchi, cap futur pot ésser imaginat sense tenir en compte les lliçons del passat. La seva mateixa producció literària seria testimoni d’aquesta idea: el pas temps i la construcció del relat històric han estat elements centrals a la seva narrativa, en obres com ara Sostiene Pereira (Anagrama, 1997) o El temps envelleix de pressa (Ed. 62, 2010).

Tabucchi va alertar del perill de deslligar-se del passat i viure en un “present absolut”. La seva reivindicació del passat no va ser un simple joc retòric sinó que va trobar diversos vincles amb la realitat política més immediata. En concret, Tabucchi es va mostrar molt crític amb el model actual d’Europa, exclusivament centrat en qüestions econòmiques i cada cop més allunyat dels ideals fundadors del projecte comunitari:

La meva pregunta és: el futur que aquesta gent [la classe política europea actual] ens promet, o que concep (dir imagina em sembla excessiu), conté algun passat que li pugui donar un sentit? Allò que és, si no es conjuga amb allò que va ser, no permet cap previsió d’allò que serà. I allò que va ser, o sigui el nostre passat, contínuament es manté despietadament fora del present absolut en el qual em sembla que viuen els qui avui, a Europa, pretenen fer futur.

Dialogant amb el públic assistent, Tabucchi va explorar altres símptomes que, als seu parer, il·lustraven una creixent pèrdua de contacte amb les lliçons de la Història. Va citar, al respecte, diverses realitats sota les quals batria un renaixement de les idees feixistes a Europa –des del poder del partit neofeixista de Vadim Tudor en Romania fins el repunt dels pogroms antisemites a Hongria o Polònia o les polítiques xenòfobes del govern italià del moment sota la influència de la Lliga Nord.

En la seva proposta d’un futur necessàriament lligat a la comprensió del passat, Tabucchi reivindicà el valor de la literatura ja que “un escriptor sobretot imagina, suposa, preveu”. Al respecte va evocar un revelador diàleg entre l’arquitecte Oscar Niemeyer i el poeta Drummond de Andrade. Segons va relatar Tabucchi, Niemeyer comentà a de Andrade que havia rebut l’encàrrec de dissenyar Brasília, una ciutat de nova planta. Abans que la capital fos construïda, de Andrade imaginà en el seu poema Edificio Esplendor els efectes devastadors que una ciutat construïda segons paràmetres estrictament racionals podria tindre sobre la vida dels seus ciutadans. El poeta parlà de la impersonalitat del ciment i del desencant i la tristesa d’una vida totalment reglada. A ulls de Tabucchi, la realitat contemporània de Brasília seria una il·lustració de la imaginació del poeta: la capital brasilera –la ciutat del país amb la taxa més elevada de suïcidi i afectada per greus problemes de comunicació entre els seus barris estancs— seria l’exemple tangible de que “el futur envelleix molt de pressa, sobretot si no té un passat i es construeix ex-novo”.

Pots consultar el vídeo de la conferència d’Antonio Tabucchi al nostre web. El text de la seva ponència ha estat publicat a la Col·lecció Breus en una edició especial amb motiu de la inauguració del Teatre CCCB.  Per altra banda, l’exposició Les Lisboes de Pessoa organitzada pel CCCB el 1997 va suggerir diverses referències sobre la íntima relació de Tabucchi amb l’obra de Fernando Pessoa, a qui va traduir i estudiar en profunditat. Pots consultar tota la documentació de l’exposició a l’Arxiu CCCB.