Posts Tagged ‘underground’

The Influencers. Deu anys d’idees inclassificables dins i fora les autopistes de la informació

octubre 29th, 2014 No Comments
The Yes Men (The Influencers, 2010)

The Yes Men (The Influencers, 2010)

The Influencers va començar com un projecte experimental el 2004, una època llunyana, quan Youtube encara no existia i el remix de la cultura popular era una pràctica complexa i amb gust underground. Nous ferments artístics i activistes emergien de la primera onada d’eufòria digital i de la creixent globalització de les idees: la cultura de masses, en ràpida evolució, es va convertir ràpidament en el blanc d’enginyosos experiments de subversió.

Deu anys després, el panorama sembla radicalment diferent. L’explosió de les xarxes socials ha alliberat forces creatives impensables; les tecnologies digitals més complexes són una realitat quotidiana fins i tot per als qui es resistien als més tímids avenços analògics; nous models culturals, econòmics i socials amenacen les estructures tradicionals i consoliden jerarquies més noves i sofisticades, tant materials com simbòliques.

No Tube Contest (The Influencers, 2013)

En aquests deu anys, The Influencers ha intentat narrar aquests canvis a través dels projectes més significatius i sorprenents d’una escena internacional sense disciplina fixa i en continu moviment. En aquestes aigües revoltades on es barregen subcultures digitals, noves formes d’activisme, experiments artístics i altres aventures en els llocs menys transitats de les xarxes o dels espais urbans.

L’element clau sempre ha estat l’experiència en primera persona d’autors de projectes controvertits, les experiències dels quals han anat explicant les ambigüitats i oportunitats del constant consum d’imatges, els reptes de noves formes de poder basades en el control de la informació, el gust per l’aventura i la paradoxa en una societat cada vegada més controlada i autocontrolada. De mica en mica hem intentat involucrar també al públic en aquestes experiències, gràcies a tallers i accions experimentals.

Jill Magid (The Influencers, 2012)

Més enllà de les tendències del moment, sempre ens ha interessat treballar una sensibilitat que fos capaç de percebre operacions realment arriscades, ja fos des d’un punt de vista artístic com social. Alguna vegada hem fet incursions en el passat per buscar afinitats entre contextos diferents i posar en perspectiva històrica els reptes creatius i polítics als quals ens enfrontem en l’actualitat.

Deu anys després, quines possibilitats d’intervenció en el teixit simbòlic de la societat tenen aquestes estranyes formes d’acció creativa? Quines històries, quins imaginaris poden vèncer el soroll de la societat de la informació o les toxines de la producció industrial d’entreteniment? Mentre seguim buscant les respostes, procurem mantenir aquestes preguntes el més obertes que sigui possible.

The Influencers celebra la seva desena edició del 27 al 29 de novembre al CCCB.

Bani Brusadin és director de The Influencers.

El neocalorrisme o la rumba inclassificable

abril 12th, 2012 No Comments

 

Nou«BCNmp7 Músiques en procés» dedicat a la rumba i l’underground


«De gran m’agradaria ser com Camarón però sense morir-me»

Kike Jaleíto (Jaleo Real) en el reportatge audiovisual Marcando Rumba

 

Tan complicat és fer classificacions dins del moviment musical del neocalorrisme com voler fer ressuscitar Camarón o el «del medio de Los Chichos». El terme neix d’un festival que se celebra per primer cop l’any 2006 al Centre Cívic Les Basses (Primer Certamen de Neocalorrisme de Barcelona). Hi van sonar fort les guitarres de la banda de Pantanito, Diego Paqué, Jaleo Real i Tony el Gitano. José Antonio Bejerano, líder de Pantanito, diu que es van inventar el nom per fugir d’altres etiquetes ―«mestissatge flamenc», «rumba pop»― que la crítica els intentava atribuir i que no els agradaven. Oblidem-nos, doncs, de les definicions i de les etiquetes i intentem simplement seguir el rastre de desenes de formacions musicals que des de la dècada dels noranta i, sobretot, a partir del 2000 (Jocs Olímpics superats!) fan rumba a Barcelona per moltes raons: per improvisar, per aprendre i fer festa, per cantar a la vida del barri o per reinventar la memòria de clàssics com Los Chichos, Las Grecas o Los Chunguitos. Cap d’ells no sona igual, però tots ells noten que els uneix una manera d’entendre la música i la vida. Almenys així es desprèn del reportatge Marcando Rumba, on tres figures neocalorres, José Pantanito de la banda Pantanito,  Dani el Txarnego de La Familia Rústica i Kike Jaleíto de Jaleo Real reflexionen sobre la seva forma de ser i tocar.

Un vídeo d’Irene Colell (fotografia), Belén Fernández (producció i redacció) i Juan de la Peña (edició)


 

El proper 20 d’abril, coincidint amb el desè aniversari de la creació de la banda de Pantanito, el CCCB dedica un «BCNmp7 – Músiques en procés» a aprofundir en el moviment del neocalorrisme.

El mateix José Pantanito i l’artista i recuperador dels sons rumbers Txarly Brown protagonitzaran un debat sobre el tema i després actuaran al Teatre CCCB.

Abans, es projectaran extractes de documental Underground: la ciudad del Arco Iris i els periodistes musicals Jordi Turtós i Luis Clementerecordaran la història de l’Smash a Barcelona i de l’enllaç des de l’underground entre el rock psiquedèlic i el flamenc, a la base del moviment neocalorro.

 

1