CCCB © Helena Velez Olabarria, 2011
Del 6 de novembre al 8 de desembre de 2013, el CCCB acollirà l’exposició internacional World Press Photo, organitzada a Barcelona per la Fundació Photographic Social Vision. En aquesta edició, la mostra no només recull les 143 fotografies guanyadores del prestigiós premi internacional de fotoperiodisme, sinó que enguany Barcelona es converteix en l’única ciutat espanyola que també exhibirà els guanyadors de la categoria multimèdia. Per aprofundir en aquestes i altres qüestions, entrevistem la directora de Photographic Social Vision, Silvia Omedes. A Twitter, podeu seguir la conversa sobre l’exposició amb l’etiqueta #wpp13bcn.
- El 5 de novembre comença una nova edició de World Press Photo a Barcelona. Quines novetats proposeu en aquesta ocasió?
En la novena edició de World Press Photo a la ciutat hem apostat per oferir més continguts, a part de les fotografies guanyadores. Enguany Photographic Social Vision, gràcies al suport i complicitat de la Fundació Banc de Sabadell, aporta les nou obres guanyadores de la tercera edició del concurs multimèdia. Barcelona serà l’única ciutat de l´Estat, i gairebé del món, en afegir a l’espai expositiu ordinadors on el públic podrà navegar i descobrir aquestes peces. Dues de les obres multimèdia són d’autors nacionals i amb primers premis! L’exposició també compta amb la possibilitat de gaudir, en una sala audiovisual, de sis entrevistes a cinc autors i un membre del jurat multimèdia 2012. Tots aquests testimonis en primera persona, gravats i traduïts, aporten més informació dels projectes i una visió més profunda del que hi ha darrera d’un treball guanyador. Creiem imprescindible que l’experiència World Press Photo aporti al ciutadà més eines de coneixement sobre les pràctiques fotoperiodístiques i bons exemples de quins són els nous suports de difusió dels treballs documentals a nivell internacional. És per això que en aquesta edició hem organitzat diverses trobades amb els autors nacionals, on el públic assistent podrà conèixer els treballs complets de cada un d’ells. Cal tenir en compte que la mostra fotogràfica itinerant només ensenya una petita part dels projectes guanyadors. A més a més, com cada any, Photographic Social Vision organitza visites guiades a escoles i grups de persones que volen una explicació en profunditat de la mostra i dels temes que s’hi exposen. Considerem molt important apropar la pràctica i coneixement del fotoperiodisme a la gent jove perquè els ajudi a distingir la seva funció i valor respecte als altres usos i funcions de la fotografia en la nostra societat.
- La fotografia guanyadora d’aquesta edició ha suscitat debat entre els professionals del sector. Per què s’ha generat la polèmica?
World Press Photo de l’Any 2012
© Paul Hansen, Suècia, Dagens Nyheter
La fotografia de Paul Hansen ha estat controvertida per un ús excessiu d’efectes en postproducció; efectes que van ser acceptats pels membres del jurat d’enguany i que, per tant, són normalment inapel·lables. A causa de la controvèrsia, però, la Fundació World Press Photo va encarregar un informe tècnic més profund sobre la imatge guanyadora i va corroborar que era mereixedora igualment del premi. En tot cas, la resposta crítica del sector enfront de fotografies guanyadores amb massa “maquillatge embellidor” en els darrers anys ha fet que la Fundació incorpori mesures més curoses en el procés d’anàlisi tècnica de les imatges. Cal dir, però, que no hi ha hagut canvis en les regles del concurs, sinó que el jurat podrà verificar els raws de les imatges al llarg del procés de deliberació en cas de dubte.
- Quins són els fotògrafs espanyols premiats? Quins treballs presenten?
3r premi Fotografies Individuals. Temes Contemporanis.
© Emilio Morenatti, Espanya, The Associated Press
Els fotògrafs espanyols premiats en el concurs fotogràfic són Bernat Armangué, Emilio Morenatti i Daniel Ochoa de Olza. Armangué ha estat reconegut per la sèrie de fotografies sobre Gaza en què documenta l’ofensiva militar del 14 de novembre de 2012. Morenatti ha rebut un premi per la fotografia en què retrata Mireia Arnau, una dependenta que va ser assaltada pels manifestants enfrontats a la policia durant la vaga general del 29 de març de 2012 a Barcelona, i Ochoa de Olza, per l’extens reportatge sobre el torero Juan José Padilla, que va tornar a torejar després d’haver perdut la vista d’un ull i haver patit una paràlisi facial parcial al 2011 a causa d’una agafada.
En el marc del concurs multimèdia i en la categoria web documental, s’ha atorgat un primer premi a l’obra “Alma. A tale of violence” de l’autor de Palafrugell Miquel Dewever-Plana i l’escriptora francesa Isabelle Fougere. L’obra parla de la violència a Guatemala a partir del testimoni esfereïdor d’una exmarera. En la categoria de curtmetratge online, també ha rebut el primer premi l’obra “Into the shadows”, del mallorquí Pep Bonet, que mostra la població immigrant que arriba a Sud-àfrica a la recerca d’una vida millor.
Aquest any s’han presentat a concurs 235 autors nacionals; xifra que va en augment any rere any i que, per tant, és un bon símptoma. Cinc dels que s’hi han presentat enguany han estat guardonats; cosa que demostra que els nostres fotògrafs estan en molt bona forma i són altament apreciats pel sector professional internacional.
- Com s’articula la combinació de realitat global i realitat local a la mostra?
1r premi Reportatges Gràfics, Notícies d’Actualitat
© Bernat Armangué, Espanya, The Associated Press
Realitat global i local van de la mà, i tot el que vivim, patim i testimoniem a diari és fruit de la situació econòmica, política i social del món i, sobretot, de la gran crisi de valors que ens afecta a tots nivells. Tenir accés a informació que no ha estat publicada en els nostres mitjans aporta a l’espectador eines de reflexió que n’amplien el punt de vista. La filosofia que inspira aquest premi té, precisament, l’objectiu de millorar la comprensió de l’estat del món, despertar-nos! La mostra World Press Photo és una dosi de realitat anual que ens permet accedir amb rigor i profunditat a informació moltes vegades censurada o poc coneguda per la gent. Organitzar la mostra World Press Photo a Barcelona ens ajuda a assolir la nostra missió com a entitat que actua de canalitzadora i defensora del bon fotoperiodisme, entès com eina de conscienciació social a la ciutat.
- Enguany, el lema de World Press Photo Barcelona és “Face reality” i una de les imatges de la campanya és la fotografia del rostre mig tapat del torero Juan José Padilla. Per què heu triat aquesta imatge i aquesta interpel·lació?
El retrat de Padilla mirant tímidament al front, extret del reportatge guanyador de Daniel Ochoa de Olza, és impactant, gràfic, senzill i directe. És la imatge d’un supervivent que s’encara de nou a la seva realitat, per difícil que sigui. Funciona metafòricament com a exemple de superació personal i professional, com a símbol d’una societat ferida que continuarà lluitant per sobreviure i també, si es llegeix des d’un punt de vista més local, pot ser interpretat com a símbol d’unes pràctiques (les taurines) i uns valors (els d’alguns rituals tradicionals) que estan sent revisats i jutjats per la nostra societat. Una imatge que té molts nivells de lectura segons qui la interpreti i que, com totes les bones imatges que guanyen concursos, genera emoció i reflexió.
2n premi Reportatges Gràfics. Gent, Retrats en l’Entorn.
© Daniel Ochoa de Olza, Espanya, The Associated Press
Hem tingut en compte també que Barcelona és una de les darreres ciutats de l’Estat en exposar les fotografies guanyadores de World Press Photo, i que al mes de novembre tothom ja ha vist moltes vegades publicada la fotografia World Press Photo de l’any. Cada edició busquem estratègies diferents i creatives en el disseny de la campanya de comunicació per tal de fer-la diferent i atractiva. No oblidem que un dels nostres objectius és acostar la fotografia documental i periodística al màxim nombre de gent possible, i com encarem les campanyes anualment és crucial per assolir els nostres objectius. No oblidem que organitzar l’exposició és possible a Barcelona gràcies als seus visitants.
- L’exposició és considerada a nivell mundial com “la més important en l’àmbit del fotoperiodisme”. Quines creieu que són les claus de l’èxit?
A nivell internacional, la clau de l’èxit de World Press Photo és que, al llarg de 56 anys, ha aconseguit ser la plataforma anual portaveu de l’estat del món a través de la mirada rigorosa, honesta i professional dels millors fotoperiodistes. La mostra és un aval d’informació independent i de qualitat que es posa a l’abast de tres milions de persones arreu del món a través de l’exposició itinerant. En un moment en què els mitjans de comunicació de premsa escrita han deixat d’invertir en la realització i difusió de reportatges de recerca (sobretot a Espanya), World Press Photo és per a molts professionals l’única finestra que donarà a conèixer la seva feina. L’any 2012, per exemple, el concurs va rebre 103.481 imatges de 124 nacionalitats diferents. El número creixent de fotografies que s’hi presenten és un exemple clar que els fotògrafs segueixen implicats en la seva tasca i que el fotoperiodisme segueix ben viu.
Les claus de l’èxit a Barcelona creiem que són fruit de tenir el suport i complicitat d’un espai magnífic com és el CCCB i d’haver comunicat any rere any la necessitat d’estar més ben informats, de que l’exposició és una oportunitat única per accedir a continguts que d’altra manera no veuríem.
World Press Photo és una mostra que informa, que emociona i que ens interroga. És emocionant per al nostre equip llegir cada any els comentaris que escriuen els espectadors en sortir de la sala. Un bell retorn de paraules d’agraïment que reafirmen la nostra missió fundacional i que ens engresquen a organitzar la mostra de nou.
La fotografia documental és una gran eina per comprendre qui som i té el gran poder d’arribar a la nostra consciència. Des de Photographic Social Vision considerem important que la societat reconegui, respecti i protegeixi la feina d’aquests professionals que, sovint, són els únics testimonis i portaveus d’allò que passa al món.
