Teju Cole: ciutat oberta

setembre 12th, 2012 1 Comment

La de ciutat oberta sembla una bona metàfora per pensar les tensions de la ciutat contemporània, tal com ho demostra la novel·la homònima de l’escriptor nord-americà d’origen nigerià Teju Cole. En l’obra, un jove psiquiatra nigerià que està fent la residència en un hospital de Nova York, passeja pels carrers de Manhattan. El rerefons de la novel·la, molt difuminat però present, són els atacs a les Torres Bessones, i moltes de les pàgines del llibre recullen les reflexions del protagonista sobre la identitat i la diferència, el pes sovint invisible de la història, la por a l’altre i la solitud de la vida urbana.

Roma, città aperta

Tal com es fa palès a la novel·la, l’expressió “ciutat oberta” és terriblement ambivalent. Si bé en un primer moment sembla suggerir una invitació amable a formar part d’una ciutat cosmopolita i diversa, a viure i conviure en les seves places i carrers, aviat es fa manifest l’origen bèl·lic de l’expressió, el conflicte i la tensió que li són inherents. En temps de guerra, una “ciutat oberta” és aquella que decideix no oposar resistència a l’enemic i es deixa ocupar per tal d’evitar danys a la població civil i pèrdua del seu patrimoni. Una ciutat oberta també és, llavors, tot i que sembli contradictori, una ciutat ocupada, envaïda, una ciutat que es rendeix davant la superioritat de l’altre o bé davant el reconeixement de la inutilitat de plantar batalla.

Aquest doble sentit, aquestes perspectives en conflicte, serveixen a l’autor per plantejar un bon grapat de qüestions relacionades amb la diversitat, la immigració, la violència, el conflicte, la pervivència de les fronteres i la convivència a la ciutat. En el seu deambular, Julius, el protagonista de Ciutat oberta, visita un camp de detenció d’immigrants il·legals, es baralla amb el seu propi passat (la seva mare és alemanya, el seu pare nigerià), conversa sobre filosofia amb un marroquí seguidor de Malcolm-X a Brussel·les o escolta la història de fugida i opressió d’un vell immigrant haitià a Manhattan.

Teju Cole

L’autor, Teju Cole, encarna bé aquestes contradiccions, segurament en la seva vessant més fecunda. Fill de pare i mare nigerians, va néixer als Estats Units però va viure a la ciutat de Lagos la seva infantesa per tornar a estudiar als Estats Units amb 18 anys. Per acabar de complicar el retaule, és historiador de l’art especialitzat en pintura flamenca del segle XVII. Actualment, Cole està escribint un llibre de no ficció sobre la ciutat de Lagos i manté actiu a Twitter el seu projecte Small Fates, que consisteix en triar notícies de fa 100 anys dels diaris de Nova York i publicar-las en un estil irònic proper al del fait divers.

Si el vols conèixer i sentir-lo parlar de la seva escriptura, la seva experiència de la ciutat o la seva afició a la fotografia, pots apropar-te al CCCB el proper dilluns, 17 de setembre, a les 19:30h. Teju Cole, que està de gira per Europa promocionant el seu llibre, mantindrà una conversa amb l’escriptor argentí Patricio Pron i llegirà fragments de la seva novel·la, que ha conreat premis i elogis a l’altra banda de l’Atlàntic i acaba de ser publicada en català i castellà per Quaderns Crema i Acantilado.

Teju Cole al Raval

Per altra banda, la mirada de Teju Cole com a narrador també està molt influenciada per la seva afició a la fotografia. El seu punt de vista (el seu enquadrament)  tendeix a fixar-se en això que està lleugerament fora de lloc, que és invisible o està invisibilitzat, allò que sovint passa desapercebut en una primera mirada.

Seduïts pel seu esguard i curiosos per veure què ens desvetlla, al CCCB hem proposat a Teju Cole que faci un petit assaig fotogràfic i textual sobre el Raval. Esperem poder-vos oferir els resultats en aquest mateix bloc. De moment, pots veure una mostra de les seves fotografies al seu compte de Flickr.

Mèxic en guerra: les veus dels testimonis

setembre 7th, 2012 1 Comment

Imatge d'un mural per la pau a Ciudad Juárez

El proper dijous 13 de setembre, a les 19h, tindrà lloc al CCCB la sessió “Mèxic en guerra”. La iniciativa parteix de la convocatòria que es va fer el passat 1 de setembre d’una lectura internacional en solidaritat amb Ciudad Juárez. Aprofitant aquesta ocasió, hem volgut fer un acte més ampli, afegint a la lectura la projecció del documental “Silencio forzado”, que tracta sobre la persecució dels periodistes a Mèxic i que ha estat realitzat per l’organització internacional en defensa de la llibertat d’expressió Article 19.

Hem organitzat aquesta sessió gràcies a la proposta i la col·laboració del col·lectiu Nuestra Aparente Rendición, i amb l’objectiu  de donar el màxim de visibilitat a aquest conflicte que, des de molts punts de vista, s’acosta a una guerra civil, encara que els mitjans de comunicació i les organitzacions internacionals siguin reticents a parlar en aquests termes.

En motiu d’aquesta sessió, Nuestra Aparente Rendición ens ha fet arribar alguns fragments de les cartes que familiars, amics i col·legues els escriuen als desapareguts i que NAR publica al seu web i ara comparteix amb nosaltres:

El es Kristian Karim Flores Huerta y su familia lo está esperando. Aquí la carta que le escribe Lourdes Huerta Tarrega, su mamá.

Pagaría con la vida para no sentir lo que estoy sintiendo ahora y no vivir esta agonía de tenerte y no tenerte ¡Te quiero!

Comprenderás que he hecho hasta lo imposible por recuperarte, más no puedo. Yo no quiero que te hagan daño, todo esto es muy difícil, hoy sigo llorando como lo he hecho desde que partiste. Yo no puedo fingir que esto no está pasando, pues ¿qué tal que Dios decidió tenerte a su lado?, sólo quiero que me digan dónde te puedo encontrar y luchar para que las autoridades hagan su trabajo y no pase como a muchos que dejaron y se complique más el encontrarte.

¡Escuchen todos mi lamento!, esto es para que no juzguen sin saber, nos robaron a nuestros hijos y no sabemos cómo hacer, sólo le pido a Dios, que ninguno de Ustedes pase por este sufrimiento que día a día nos está consumiendo por no saber nada de ellos, Kristian, ayúdame a encontrarte, agárrate de la mano de Dios, y pide que a todas las madres que estamos pasando por este dolor a nuestros hijos nos regresen hoy.

Cuando te fuiste, quedó tu sombra en mi corazón y escribí en el viento tu última mirada y guardaré en mi corazón tu ternura y tu sonrisa que es lo más lindo.


Él es Jesús Omar y su familia lo está esperando. Ésta es la carta que le escribe su hermana.

Para ti Negrito. Hola, espero que pronto leas estas líneas que escribo aquí, son líneas de necesidad, de esperanza y amor, de las ganas de quererte ver pronto, desde aquel día en que me avisaron que unos hombres vestidos de militares identificándose como la SEDENA te habían llevado, el mundo se me vino encima, no sabía qué hacer, lo único que pensé en ese momento fue No avisarle a mi mama, pensé que era algo que yo podía solucionar antes de darle un disgusto o preocupación a mamá, pensé que te habías peleado, o no sé, nunca pensé que te habían SECUSTRADO, yo ilusa pensé que esto nunca nos iba a pasar a nosotros, porque somos personas decentes, y no tenemos dinero.

Ese día 23 de mayo 2010 estaba poniendo la denuncia a las 1 de la mañana del 24 de mayo, pensando que si te tenía la SEDENA y te acusaban de algo sería más fácil localizarte, fui a la séptima zona de los militares y me dijeron que ellos habían llegado al evento después de las 11p.m. y que ellos no te tenían, ni a ti, ni a tus amigos. Y no tuve más remedio que avisarle a mama.

Cuando nos dimos cuenta que era un secuestro y nos pidieron dinero, lo dimos y nos dijeron que te regresarían en 2 horas. Ya han pasado 2 años y 1 mes.

Él es Marco Antonio: Su familia lo está esperando. Ésta es la carta que le escribe su mamá.

Hijo mío, mi orgullo siempre fuiste y seguirás siendo, no entiendo porqué sucedió esta tragedia, tú eras el pilar de la familia, sin ti estamos desprotegidos y desamparados, las interrogantes, el por qué y el para qué, están latentes como un látigo en mi mente y corazón, tu ausencia duele! duele! sobre todo en tus hijos, les haces mucha falta, como has de saber, creciendo sin tus consejos, sin tus cuidados, sin tu presencia. Todo ha cambiado, no somos las mismas, mi vida destrozada sin ti, las autoridades no apoyan sobre tu paradero, no te buscan, me imagino que saben de ti, pero no dicen nada, pues eras importante y algo me dice que alguien te traicionó, que te entregaron a los criminales siendo inocente, pero como demostrarlo hijo mío, mi corazón llora cada segundo, en cada latido se me va el alma, se me va la vida y seguiré sufriendo tu ausencia mientras Dios lo permita. Ojalá y hubiera alguna forma que te enteres de la gran angustia y desesperación de no saber de ti y a esos criminales Dios me dé la oportunidad de ver como Dios los castiga. Dios te haya perdonado para que estés en su gloria. Tienes mi vida en tus manos.

Roy Rivera Hidalgo, secuestrado a los 18 años y aún desaparecido: su familia lo está esperando. Ésta es la carta que le escribe su mamá, Letty Hidalgo.

Te Amo tanto Mi Niño.

Mi Niño: Hoy te digo mi vida, que desde que Tú no estás con Nosotros, todo ha sido un desastre.

Pues al haberte arrancado de mi vida, me han dejado solo la mitad de mi corazón, ¿cómo alguien puede lograr vivir así, con la mitad de un corazón?

Mi niño, ¿dónde estás? ¿cuándo volverás? ¿por qué no te puedo encontrar?

Déjame decirte que te estoy buscando y Yo sé que TÚ sabes que te estoy buscando, pero estamos en México y esto es un desastre.

Desde que Tú no estás, siempre cargo una fotografía tuya, pues desde hace un año y cinco meses es donde te puedo ver y creo que Tú me ves.

Y todas las mañanas, tardes y noches siento como si esto fuera un sueño, un mal sueño y que voy a despertar y que esto no es real, por favor, ¡qué alguien me despierte!

¿Por qué no fuimos ricos? o ¿por qué no fuimos hijos de las clases sociales o políticos más altos? para que hubiéramos estado blindados fuertemente y esto nunca hubiera pasado.

¡Mi niño, mi niño! a todo el mundo le explico quiénes somos, quién eres, les cuento que tu abuelita te adora y que siempre te cuidaba y que si podía, impedía que hasta el aire te tocara.

Les digo, que Richi está muy solo, que llora a escondidas en la noche para que nadie lo vea, sufriendo en silencio por tu ausencia y que Tu papá tuvo que acudir al psiquiatra para que lo ayudara a continuar con la vida.

Mi niño Roy, ¿dónde estás?

—————————————————————————–

La sessió “Mèxic en guerra” comptarà amb la presència d’Antoni Traveria, Lolita Bosch, Alejandro Vélez i Sílvia Heras. També comptarà amb la participació de les actrius Rosa Novell i Aina Clotet per la lectura poètica.

Des de les 18:30 fins les 21:30h es podrà veure al vestíbul de l’Auditori una mostra dels mocadors del projecte “Bordamos por la Paz”.

Imatge d'un mocador del projecte "Bordamos por la paz"

La programació que ve: propostes culturals d’agost i setembre al CCCB

agost 1st, 2012 No Comments

Aquest estiu el CCCB es torna més nocturn amb la programació de cinema a la fresca de Gandules’12 – Gas Natural Fenosa.  A partir del 7 d’agost, cada dimarts, dimecres  i dijous a partir de les 22h projectarem una pel·lícula d’autor, seleccionada per un crític de cinema. Gandules 2012 descobreix títols que tot i haver rebut reconeixement en festivals i circuits cinèfils, encara no han arribat al gran públic. L’últim dia del cicle de cinema a la fresca, el 24 d’agost, podreu veure la pel·lícula que ha escollit la gent a través d’Internet: El ángel exterminador, retrat punyent de Luis Buñuel a la societat burgesa.

Gandules l’estiu de 2011 – CCCB © Martí Pons (Factory pix), 2011

Si el que voleu és gaudir del cinema sense dependre d’horaris ni de cues, podeu visitar l’Arxiu Xcèntric, que obre cada dia d’11h a 20h, i us proposa un fons de consulta gratuïta amb més de 700 obres de cinema experimental i d’autor. I si us fa mandra triar pel·lícula entre tant de títol, l’equip Xcèntric ha confeccionat un “Menú d’estiu”, una selecció de 25 pel·lícules refrescants de l’Arxiu per iniciar-se en la recerca i visionat del cinema experimental.

L’exposició de l’estiu CCCB no podria estar més lligada a l’estació de l’any. A “Souvenir. Martin Parr, fotografia i col·leccionsime” el fotògraf Martin Parr ens mostra platges atapeïdes, aglomeracions de turistes sota monuments, cossos vermells fregits pel sol o primers plànols de tapes greixoses, delícies pel turista a la recerca del plat típic. Sèries d’imatges sobre l’absurd i l’irònic del viatge i de l’experiència turística, exposició que servirà d’antídot a tots aquells que no marxeu de vacances i sobreviviu a la calor a base d’aire condicionat.

Exposició Souvenir al CCCB – CCCB – José Antonio Soria, 2012

Debats sobre ciutat i espai públic

El fotògraf i escriptor Teju Jole

La mostra de Martin Parr ens fa pensar també en l’impacte que el turisme ha tingut en el desenvolupament urbà i social de les ciutats. Per aprofundir en aquest tema, el CCCB ha programat al setembre el debat “Turisme Global, ciutats souvenir”. Dirigit pel geògraf Francesc Muñoz, aquest debat proposa una discussió sobre els riscos i els reptes que el nou turisme global representa per a les ciutats, i en concret, per a la ciutat de Barcelona.

La reflexió al voltant de l’espai urbà i públic, eix conceptual de la programació del CCCB, també serà present en la presentació del llibre de l’escriptor i fotògraf Teju Jole “Ciutat Oberta” (Premi Hemingway 2012) el 17 de setembre, o en el debat “Europa ciutat”, el 27. Aquesta última activitat s’ha programat coincidint amb la preestena d’un capítol de “Soy Cámara. El programa del CCCB” sobre la vigència del model europeu de ciutat, en el qual apareixen entrevistes a destacats experts com Richard Sennet, Josep Llinàs, Oriol Bohigas o Manuel de Solà-Morales.

Lectura solidària contra la violència a Mèxic

El 13 de setembre el CCCB serà una de les seus de la convocatòria internacional de lectura en solidaritat amb Ciudad Juárez per denunciar la violència a Mèxic. L’acte, organitzat pel col·lectiu fundat per l’escriptora Lolita Bosch ‘Nuestra Aparente Rendición’, comptarà amb la participació de la periodista Sílvia Heras, el director de la Casa América Catalunya Antonio Traveria, el membre de Nuestra Aparente Rendición, Alejandro Vélez i l’actor i director teatral Julio Manrique.

El que no sabem de l’avinguda Paral·lel

Terrassa del Cafè Español al Paral·lel - Josep Gaspar, c. 1930. - Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Amb la tardor, arribarà la nova exposició del CCCB, El Paral·lel. 1894 – 1939. Comissariada pel director escènic Xavier Albertí i pel periodista Eduard Molner, la mostra aborda el naixement i creixement d’una de les artèries culturals de Barcelona i recupera un patrimoni oblidat de l’imaginari col·lectiu de la ciutat. El Paral·lel fou l’escenari polític i social dels principals esdeveniments de finals de segle XIX i principis del XX i centre neuràlgic de l’oci i la cultura popular.  L’exposició, que reivindica l’esplendor de la cultura popular i de masses de Barcelona, s’inaugurarà el 26 d’octubre.

L’equip del CCCB Lab ha organitzat una sessió I+C+i, que tindrà lloc el 19 de setembre, dedicada a les aplicacions mòbils en el sector cultural i, amb motiu de l’exposició sobre el Paral·lel, el taller de la sessió servirà per dissenyar una aplicació mòbil sobre rutes geolocalitzades en l’avinguda Paral·lel.

L’Hipnotik, a punt

El festival Hipnotik al 2011. Foto: CCCB © Albert Uriach, 2011

El primer festival al CCCB després de vacances serà l’Hipnotik, que celebra la seva novena edició el 15 de setembre, amb  concerts, competicions, exhibicions i conferències dels més destacats artistes de la cultura hip hop. Les entrades ja són a la venda.

El CCCB també serà aquest any una de les seus del Festival Àsia que se celebrarà del 19 al 24 de setembre en diferents espais de Barcelona.

Lectures d’estiu

juliol 28th, 2012 2 Comments

L’estiu és època propicia per llegir tots aquells llibres que, ja sigui per manca de temps o per mandra, no s’han llegit durant l’any. L’equip Kosmopolis també aprofitarà l’estiu per recuperar lectures i encetar-ne de noves, i entre la tria, n’hi ha algunes que us volem recomanar. No són necessàriament novetats, sinó més aviat lectures d’estiu, textos per llegir amb calma aprofitant les hores llargues de l’agost. I qui sap, potser fins i tot alguns d’aquests autors també s’estan preparant per Kosmopolis…

Humoristas
Paul Johnson
Ático de los Libros

Paul Johnson (Manchester, 1928) és escriptor, historiador, periodista i crític literari. Ha escrit més de 50 llibres sobre temes tan diversos com la història, la religió, la cultura, l’art i els viatges, i també té publicades algunes novel·les. Humoristas és un recull de biografies d’alguns dels personatges més destacats de la cultura, com Hogarth, Benjamin Franklin, el doctor Johnson, Thomas Rowlandson, Charles Dickens, Henri Toulouse-Lautrec, G.K. Chesterton, Charlie Chaplin, els germans Marx, James Thurber, Noël Coward i Nancy Mitford, escrites amb la ironia, l’humor negre i el sarcasme típic de la prosa d’aquest escriptor.

La Universidad Desconocida
Roberto Bolaño
Anagrama

L’any 2013 en farà 10 de la mort de Roberto Bolaño, un dels escriptors més influents de la literatura en espanyol, al segle XXI. Autor de novel·les com Los detectives salvajes i 2666, la seva obra pòstuma, que Àlex Rigola es va atrevir a convertir en una obra teatral, Bolaño va escriure també poesia, part de la qual es reuneix en aquest volum. L’any vinent el CCCB li dedicarà l’exposició ARXIU BOLAÑO. 1977-2003 en la qual es mostraran alguns textos inèdits que permetran conèixer amb més profunditat el seu univers creatiu.

La transmigración de Timothy Archer
P. K. Dick
Minotauro

Philip K. Dick (1928-1982) serà sempre l’autor de la història ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas? que Ridley Scott va adaptar al cinema amb el títol de Blade Runner. Dick va ser un dels pioners de la literatura de ciència ficció contemporània, autor de 121 relats curts i 36 novel·les. Una d’elles és aquesta, La transmigración de Timothy Archer, una història sobre la fe i les nostres creences basada en el relat d’un bisbe obsessionat per la mort del seu fill i la seva amant que es preguntarà sobre la identitat de Déu. Aquest és el tercer volum de la trilogia iniciada amb Valis i La invasión divina.

Relámpagos
Jean Echenoz
Anagrama

Jean Echenoz (Orange, 1947) és escriptor, músic i guionista, i amb Relámpagos ha escrit una història a mig camí entre la realitat i la ficció inspirada en la vida de Nikola Tesla, pioner de l’electricitat i els components electromagnètics. És la tercera biografia que escriu, després de la del compositor Maurice Ravel (Ravel) i l’atleta Emil Zátopek (Correr), i és una narració que barreja ciència i literatura per compondre la vida d’un geni solitari que “ha inventat i descobert tot el que serà útil en els propers segles”.

El legado de Homero
Alberto Manguel
Debate

Un llibre per als apassionats per la lectura, que descobreix el que ens ha deixat un home desconegut: Homer, de qui no se’n sap pràcticament res però que va deixar per a la humanitat dues obres cabdals: L’Odissea i L’Ílíada. Manguel (Buenos Aires, 1948), autor d’altres volums sobre el plaer dels llibres i les biblioteques, explica en aquesta obra una història plena de genis literaris, de Chesterton a Montaigne, de Blake a Joyce, per traçar un recorregut a través dels segles sobre la pervivència dels relats d’Homer. Una història de la literatura des de la literatura.

Te elige
Miranda July
Seix Barral

Miranda July (Barre, Vermont, 1974) és actriu, artista, directora de cinema, compositora i escriptora. I com tot el que fa, aquest llibre també escapa a les convencions: és un llibre de fotografia? És un recull de biografies de personatges anònims? És ficció o és realitat? Te elige és un relat que parteix d’una anècdota: els anuncis de compravenda de la revista de classificats PennySaver. July va començar a preguntar-se qui eren les persones rere aquells anuncis, perquè venien aquells objectes, d’on els havien tret… I en companyia d’una fotògrafa, va recórrer Los Ángeles a la recerca d’algunes d’aquestes persones per escriure la seva història. El resultat és tan divers com les personalitats i aventures de cadascuna d’elles.

Quantic love
Sonia Fernández-Vidal
La Galera

Sonia Fernández-Vidal (Barcelona, 1978) és doctora en Física Quàntica, i com a tal ha treballat al CERN, al Laboratorio Nacional de Los Álamos (LANL) i a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), i ha escrit dues novel·les, La puerta de los tres cerrojos i Quantic love. Ambdues comparteixen quelcom en comú: el món quàntic com a pretext per inventar històries que semblen fictícies però que en realitat són l’explicació del que la física quàntica ens permet conèixer. L’existència d’universos paral·lels, la relativitat del temps i, en aquest cas, els dubtes que planteja l’amor. Un llibre per endinsar-se en el món científic.

No pesquis mai amb els ormeigs d’un altre
J.V. Foix
Edicions 62

Aquest recull de “telegrames” és un exemple de la millor prosa poètica de Foix: un conjunt de reflexions, textos breus de caràcter còmic que són una bona manera d’endinsar-se en el món avantguardista d’aquest escriptor, a qui el CCCB va retre un homenatge el passat 19 de juliol.

Jo confesso
Jaume Cabré
Edicions 62

Considerat tant pel públic com per la crítica un dels llibres de l’any, Jo confesso és una història escrita al llarg de set anys per un dels autors catalans més populars de la literatura contemporània, Jaume Cabré (Barcelona, 1947), qui sobretot es va fer popular arran de la seva anterior obra, Les veus del Pamano, que va ser convertida en una minisèrie de TV3. És una novel·la densa, en què hi caben tots els temes universals: l’amor, l’amistat, la culpa, la traïció o el pas del temps. Una història monumental protagonitzada per… un violí.

Viaje al centro de la Tierra
Julio Verne
Valdemar

Julio Verne (1828-1905) no és només important com a precurssor –sense saber-ho—d’alguns dels invents que el segle xx va fer realitat, sinó que és un dels millors referents de la literatura fantàstica i d’aventures. Móns que esperen ser descoberts, atrevits personatges que busquen respostes… I històries que, per molt que passi el temps, sempre seguirant sent l’excusa perfecte per escapar-se de la nostra realitat. Ja ho va dir George R.R. Martin a Glasgow Report: “Verne i H.G. Wells s’han de considerar dos pilars en la fundació de la ciència ficció contemporània”.

A la caza del amor
Nancy Mitford
Libros del Asteroide

S’ha de reconèixer que els britànics tenen un sentit de l’humor molt peculiar a l’hora de riure’s de sí mateixos. Exemples n’hi ha molts, i bona part d’ells van ser contemporanis: Nancy Mitford (1904-1073) és de la generació de Cyril Connolly i Evelyn Waugh, amb qui va compartir no només una vida aristocràtica, sinó també una escriptura sarcàstica i irònica que retratava precisament els ambients en què tots ells es movien. A la caza del amor és una deliciosa novel·la sobre la seva divertida i estrafalària família: agafeu Mi familia y otros animales de Gerald Durrell i traslladeu-la a una rica casa de camp pertanyent a la família Radlett.

Peking by Night
Svetislav Basara
Minúscula

L’absurd és una de les constants en la literatura del serbi Svetislav Basara (Bajina Bašta, 1953), autor que vam descobrir amb la seva anterior història, una peculiar Guía de Mongolia. Peking by night és un recull de contes sobre situacions absurdes, per exemple, què li passa pel cap a un home que està a punt de llançar-se des del capdamunt de la torre Eiffel o com respondre la trucada de Déu mentre un està perdut en un supermercat. Basara és un dels autors més populars de Sèrbia, on ha guanyat nombrosos premis literaris per les més de 20 obres que ha publicat.

El ángel exterminador, la pel·lícula més votada pel públic de Gandules

juliol 12th, 2012 6 Comments

Aquest any, “Gandules’12-Gas Natural Fenosa”, el cinema a la fresca del CCCB, té una sessió programada pel públic. “La Teva Sessió” s’ha elegit per votació a través d’Internet i la pel·lícula guanyadora  és «El ángel exterminador» (Luis Buñuel, 1962, 93’) , que es projectarà el 24 d’agost, coincidint amb la clausura del cicle de cinema estiuenc.

Fotograma d’ «El ángel exterminador»

Aquest any precisament se celebra el 50 aniversari de l’estrena d’«El ángel exterminador», una pel·lícula en la qual Buñuel  fa un retrat irònic de la classe burgesa. Després d’un sopar convencional, sembla que els convidats no poden sortir del saló on es troben. Buñuel destrueix les formes socials per convertir els burgesos en salvatges: «Si el film que veuran els sembla enigmàtic i incoherent, la vida també ho és. L’autor declara no haver volgut jugar amb els símbols, si més no de manera conscient. Potser l’explicació d’El ángel exterminador és que, racionalment, no n’hi ha cap» (L. Buñuel).

«El ángel exterminador» ha estat  el títol elegit de 10 pel·lícules que s’han projectat al Pati de les Dones durant aquests darrers 10 anys de Gandules. Podeu veure els resultats de les votacions aquí.

El programa de Gandules’12, una selecció de crítics i experts en cinema

La pel·lícula triada pel públic en “La Teva Sessió” es projectarà en el desé i últim dia de “Gandules’12-Gas Natural Fenosa”. Abans, hi ha programades nou sessions que rescaten i fan visibles cintes molt recents que, malgrat haver estat recongegudes, valorades o fins i tot aclamades per la crítica i el públic als festivals de cinema més presitgiosos, no han trobat el seu lloc als circuits comercials.

Són nou pel·lícules seleccionades per un comitè de crítics i experts en cinema:  Àngel Quintana, Nuria Vidal, Jordi Costa, Eulàlia Iglesias, Carlos Losilla, Gonzalo de Pedro, Fran Gayo, Jaime Pena i Alejandro Díaz Castaño.

04/08/2012 – Vénus Noire d’Abdel Kechiche (2010 / 159 min / 35 mm / França i Bèlgica).  Pel·lícula triada per ‘Àngel Quintana
08/08/2012 – Rent-a-cat de Naoko Ogigami (2011 / 110 min / vídeo / Japó). Pel·lícula triada per Núria Vidal.
09/08/2012 -  Diamond Flash de Carlos Vermut (2011 / 130 min / vídeo / Espanya). Pel·lícula triada per Jordi Costa.
14/08/2012 -  The Day He Arrives de Hong Sang-soo (2011 / 79 min / 35 mm / Corea del Sud). Pel·lícula triada per Eulàlia Iglesias.
15/08/2012 -  Bullhead de Michaël R. Roskam (2011 / 124 min / 35 mm / Bèlgica). Pel·lícula triada per Carlos Losilla.
16/08/2012 – The Ballad Of Genesis And Lady Jaye de Marie Losier (2011 / 72 min / vídeo / Gran Bretanya, Alemanya, Bèlgica, França i Holanda. Pel·lícula trida per Gonzalo de Pedro.
21/08/2012 -  Verano de José Luis Torres Leiva (2011 / 93 min / vídeo / Xile). Pel·lícula triada per Fran Gayo.
22/08/2012 – Cut d’Amir Naderi (2011 / 120 min / vídeo / Japó). Pel·lícula triada per Jaime Pena.
23/08/2012 -  Avé de Konstantin Bojanov (2011 / 86 min / 35 mm / Bulgària). Pel·lícula triada per Alejandro Díaz Castaño.

Podeu consultar el programa complet de Gandules aquí.

A partir del 4 d’agost i fins el 24, cada dimarts, dimecres i dijous a les 22h, projeccions de cinema gratuïtes al Pati de les Dones del CCCB.

CCCB © Martí Pons (Factory Pix), 2011