Martin Parr (1952) s´ha convertit amb el temps en un dels fotògrafs més reconeguts, populars i influents de la seva generació. L´obra aparentment desenfadada, els colors brillants, els temes i imatges accessibles i la “promiscuïtat” de gèneres i interessos, l´han convertit en un referent indiscutible, tant al món de la fotografia documental com al de l´artística.
Parr es considera a ell mateix un “fotògraf documental”, gènere al qual se sent més proper ja que la seva motivació ve de l´afany de “documentar, comprendre i interpretar, a través de la fotografia, el que passa al món actualment”, i és un membre des del 1994 (i no sense una gran polèmica inicial) de l´Agència Magnum, una de les seus de l´elit mundial del fotoperiodisme.
A mitjan dels anys noranta, però, Martin Parr va adquirir també una gran celebritat i comercialitat a nivell internacional, fruit del seu bon treball editorial i expositiu, etc., i actualment és representat per diverses galeries d’arreu del planeta: “crec que un pot formar part de móns diferents: del món de l´art, del món de la fotografia, del comercial, de l´editorial… M´interessa aquest aspecte que fa referència a la capacitat democràtica de la fotografia. Per exemple, sempre m´ha agradat la idea de fer una foto que pugui funcionar a diferents nivells, depenent del context en què es contempli o es llegeixi.”
Amb una obra acceptada tant en el món periodístic com en l´artístic, Parr, és també persona de variats interessos que l´han portat a exercir en nombroses ocasions de comissari (en els Rencontres d´Arles del 2011, per exemple), d´autor, d´editor i sobretot de col·leccionista, una de les seves passions.
Parr posseeix una extraordinària i extensa col·lecció de llibres de fotografia, catàlegs, postals, originals fotogràfics i una gran quantitat de bibelots o souvenirs turístics trobats en els seus viatges arreu del món. Considera, així mateix, que la fotografia és també una forma de col·leccionar ja que “intentes donar sentit al món tot acumulant imatges que després conformaran un projecte, i aquest passarà a formar part del gran puzle de la teva obra”. La seva motivació com a col·leccionista és també que l´Estat britànic s´acabi fent càrrec de la seva col·lecció per obrir-la al públic i aquest fet contribueixi a millorar l´estatus de la fotografia al Regne Unit, una de les seves preocupacions.
L´obra de Martin Parr no és nostàlgica, a ell no li interessa fotografiar el passat o allò que és a punt de desaparèixer o se situa als marges de l´escala social sinó que aposta decididament pel present i considera que la seva responsabilitat com a fotògraf és tractar de reflexionar sobre com podem representar el món que s´està desenvolupant davant nostre a gran velocitat. Cal intentar pensar en quin és el valor de les coses que ens envolten i documentar-les, fotografiar-les encara que ens resultin aparentment banals o anodines, o per això mateix, ja que canviaran d´una manera impensable en un marge de vint o trenta anys (qui recorda avui, per exemple, els primers telèfons mòbils gegantins?)
Parr es proposa, alhora, desxifrar els rituals moderns i els codis socials actuals però segons una regla especialment subversiva: “la lucidesa és inseparable de l´humor”. Així, se centra en una temàtica popular i fàcilment comprensible: el turisme de masses, el consumisme desenfrenat, la classe mitjana, el temps d´oci i l´avorriment, el luxe, etc. i el tracta amb gran esperit crític i irònic, conscient de la seva complexitat, però també amb una certa neutralitat mordaç que fa que els seves fotografies ens resultin sovint divertides, incisives, fins i tot lleugerament repulsives i cruels a vegades, però també reveladores d´algun estat de les coses actual.
El catàleg de l´exposició
Aquestes qüestions s´aborden totes elles al catàleg de l´exposició que presentem al CCCB i que s´articula al voltant de la relació entre la fotografia i el col·leccionisme, tot mostrant algunes de les imatges més conegudes de Parr (i algunes de nova creació encarregades per aquesta exposició) així com també algunes de les postals i els objectes, molt menys coneguts, de la seva col·lecció de souvenirs i bibelots.
És una col·lecció, la seva, que es confronta a la d´un altre col·leccionista (artista, editor i comissari) malagueny, Juanjo Fuentes, qui també com Parr, és un gran acumulador eclèctic d´objectes artístics o banals variats i sovint freaks.
Dos assaigs dels especialistes Juan Pablo Wert Ortega (comissari d´aquesta exposició) i d´Horacio Fernández, professor d´història de la fotografia a la Universitat de Castella-La Manxa, crític d´art i comissari) analitzen en el catàleg aquesta relació feliç entre la fotografia i el col·leccionisme.
I segueix una selecció d´imatges de Parr que pertanyen a sèries diferents (Self-portrait, Think of England, Mexico, Common Sense, Luxury i sobretot Small World) però que tenen el turisme de masses com a eix temàtic: “m´encanta fotografiar els turistes, el turisme és una de les indústries més grans del món. Ningú escapa al turisme. És clar que l´aspecte que m´interessa explorar constantment és la diferència existent entre la mitología del lloc i la seva realitat”.
D´entre les sèries d´imatges que es poden veure al catàleg, la d´autorretrats és la que presenta un material més desconegut i fins i tot inclou dues fotografies inèdites fetes a Barcelona aquest abril passat.
La sèrie és un work in progress i el resultat de deixar-se retratar per tots els fotògrafs d´estudi i de carrer o per tots els dispositius fotogràfics que ha anat trobant Martin Parr al llarg dels seus nombrosos viatges. Amb posat sempre seriós, mirant quasi sempre directament l´objectiu i mantenint una postura semblantment rígida, Parr, no només documenta amb humor el seu lent però inexorable decliu físic, sinó que mostra el pas (i les diferències de tècniques ) de la fotografia analògica a la digital.
La seva aproximació autoirònica, no oblida un acostament més sociològic i crític sobre aquest fenomen del turisme globalitzat que ell documenta, però sobretot posa de manifest, més que qualsevol altre sèrie seva, que ell “és part implicada” del que està criticant, que ell també és un turista “i un gran hipòcrita”, com diu d´ell mateix també irònicament, “ja que el meu treball és part d´allò que denuncio”.
El catàleg inclou, a més, una sèrie inèdita de quinze imatges de nova creació sobre Barcelona realitzades aquest abril passat als llocs més turístics de la ciutat (el Park Güell, la Sagrada família, el camp i el Museu del Barça, la Casa Batlló …) i que és fruit d´un encàrrec del CCCB a Martin Parr amb motiu d´aquesta exposició. Altra cop hi trobem els tòpics, les masses que t´impedeixen de veure el lloc que visites, els gestos repetits de milers de turistes que acumulen imatges a les seves càmeres…
Tanca el llibre l´apartat dedicat pròpiament a les col·leccions de Martin Parr i Juanjo Fuentes. Imatges dels bibelots polítics de Parr (ceràmiques de Margaret Tatcher, catifes de les torres bessones, figuretes de Sadam, etc.) que conviuen amb una altra sèrie de quinze fotografies de nova creació realitzades pel fotògraf dins la casa de Juanjo Fuentes a Màlaga.
“Inteno donar a les coses que faig un context més ampli. Tot són peces d´un gran puzle… cada nou treball és una nova peça d´aquest puzle. Intento crear una panoràmica àmplia. He intentat pensar les coses a gran escala i ser molt selectiu amb els temes que trio, començant pel Regne Unit i treballant després a nivell global . Encara munto el puzle i continuaré fins que ja no sigui capaç de fer fotos.”
(Souvenir. Martin Parr, fotografia i col·leccionisme, CCCB, Barcelona 2012, 176 pàgs, textos en català amb traducció castellana i anglesa. A la venda a la Llibreria Laie CCCB, PVP 15€)
Referències:
→Martin Parr por Martin Parr. Un diálogo con Quentin Bajac, La Fábrica editorial, Madrid 2010.
→“Martin Parr”, Contacts (sur une idée de William Klein), Arte France, Ks Visions, Le Jeu de Paume, 2001-2004, cofre de tres DVD, núm. 3.
