Ciutats que dansen

juny 28th, 2011 1 Comment

Aquests dies hi ha un adhesiu enorme enganxat al vidre del mur pantalla del Pati de les Dones que sorprèn els visitants del CCCB. És un codi QR, i com sabran els lectors més tecnològics, es tracta d’un nou tipus de codi de barres en dues dimensions que, un cop desxifrat, amaga una frase o una pàgina web secreta.

El Codi QR del Pati de les Dones s’ha penjat coincidint amb el festival Dies de Dansa, que de l’1 al 3 de juliol celebrarà la seva 20a edició amb una vintena d’actuacions al CCCB. Aquells que tinguin mòbils amb l’aplicació lectora -podeu descarregar gratuïtament el programa i-nigma per iPhones, Blackberrys o mòbils amb Android- podran accedir directament al material.

En total són una quinzena els codis QR repartits per la ciutat [veure plànol], que permeten veure vídeos amb actuacions de dansa a diversos paratges de Barcelona, una iniciativa promoguda per la xarxa internacional Ciutats que Dansen, que va nèixer a Barcelona i actualment agrupa una quarentena de metròpolis amb programació de dansa als espais urbans.

Cap al casament

juny 27th, 2011 1 Comment

«La Naturalesa em parla», cantava Laurie Anderson; «ah, si sabés què intenta dir-me!» –es queixava. Si el pensament contemporani acostuma a mostrar una confiança escassa en els reflexos i les doctrines que ens proposa the mirror of nature, en poques àrees es fa tan palès aquest escepticisme com en les perspectives lligades als moviments LGTB. «El pudor natural», «les pràctiques contra natura» o «el destí biològic» són alguns dels molts termes que delaten la secular apel·lació didactista al medi ambient com si aquest fos un Llibre Natural on llegim els exemples i els ensenyaments més preclars per apuntalar el binarisme de gènere i la regulació normativa de les sexualitats. La Naturalesa, «aquest lloc on els pollastres es passegen crus», segons la definició de Max Jacob, apareix així com l’espai en què una il·lusòria essència dels sexes es manifestaria en estat cru, sense els cuinats i precuinats de la civilització.

D’aquí que, si més no des dels anys noranta, els corrents més renovadors en el marc del feminisme hagin adoptat amb tanta resolució els vocabularis de la transformació tecnològica, l’artifici agit-prop, el posthumanisme i el ciborg, i s’ha notat alhora que sota la retòrica de la crida de la jungla s’amaga el mandat de la biopolítica. Això explica, també, en part, les dificultats freqüents, en el marc de les polítiques d’esquerra, a l’hora d’articular algunes perspectives centrades en l’ecologia –que manegen termes tan connotats com «conservació» i «sostenibilitat»– amb aquells discursos de gènere que posen l’èmfasi en les potencialitats i els corrents alliberadors de la tècnica, la moda i el consum. I és ben sabut que en el camp de l’esquerra les suspicàcies es passegen crues, i que qualsevol diferència de criteri, per petita que sigui, es converteix de seguida en una baralla de galls.

En aquest sentit, el projecte que duen a terme Annie Spinkle i Beth Stephens a partir del seu Manifiest Ecosexual, i que ara desembarca a Barcelona, pot ser interpretat com un intent de conciliar, amb arrossos d’himeneu i bon humor performatiu, aquestes dues àrees. En la història de les estratègies de les subjectivitats alternatives aquest casori ecoeròtic s’integra en una sèrie de propostes que volen rehabilitar la noció de «naturalesa», substituint-ne els habituals components maternals i contemplatius per d’altres de sensuals i transformadors. Es relaciona, així, amb els espectacles recents de la performer mexicana La Congelada de Uva i, d’una altra manera, amb la reapropiació del discurs pedagògic a l’estil National Geographic que han plantejat, des de l’òptica queer, autors com Ralph König (que va satiritzar el llenguatge dels documentals en la seva celebrada historieta «El meravellós món animal») o, des d’una posició més generalista, Katie Morgan, que, fent servir uns recursos semblants, i també, com La Congelada, sota l’advocació de Sprinkle, ens ofereix, amb les seves delicioses comèdies ics, la versió més burleta i amable de les pràctiques postpornogràfiques.

El dimecres 29 de juny a les 19.00h al CCCB “Silver Wedding to the rocks- Ecocasament-performance-trobada d’artistes” amb Annie Spinkle i Beth Stephens. +info del casament ECOSEX

Inspira’t per fotografiar Barcelona: visita guiada a l’exposició de Brangulí

juny 23rd, 2011 No Comments

El proper 30 de juny a les 19h hem preparat una visita guiada gratuïta a l’exposició “Brangulí. Barcelona 1909-1945″ per tots aquells que vulgueu participar en el concurs “Brangulí va ser aquí. I tu?”. La coordinadora de la mostra al CCCB, Susana García, ens presentarà l’exposició i després, farem un recorregut lliure per l’espai, on es presenten més de 300 fotografies del fotògraf de l’Hospitalet.  L’objectiu de la visita guiada és que pugueu inspirar-vos l’obra de Brangulí i a partir d’aquesta experiència, sortiu a fer fotos de la ciutat per poder-les presentar a la convocatòria “Brangulí va ser aquí. I tu?”.

Al web www.brangulivaseraqui.com ja s’han publicat més de 1700 fotografies de Barcelona fetes per més de 170 autors. La participació es vehicula a través d’un grup de Flickr, del qual has de formar part si vols enviar les teves imatges. Amb totes les fotografies rebudes, el setembre de 2011 es crearà una exposició al CCCB. Les 10 millors fotos de les 10 categories de la convocatòria(esdeveniments polítics i socials, Barcelona de nit, Espais industrials, Espais de treball, Locals emblemàtics, Museus, Platges, Reformes urbanístiques, Transports i Vida al carrer) s’imprimiran en un format especial per a l’exposició.

El CCCB, amb la col·laboració de la comunitat Barcelona Photobloguers ha organitzat aquest projecte participatiu per descobrir la mirada de fotògrafs contemporanis sobre la ciutat que Brangulí va fotografiar ara fa més de 80 anys.

Per assistir a la visita guiada gratuïta, només cal que imprimiu aquest flyer, que únicament serà vàlid el dia 30 de juny a les 19h. La visita començarà al hall del CCCB.

Fotos: Albert Forns

Shhhhh! Estem parlant de la intimitat…

juny 20th, 2011 1 Comment

O potser ja no cal parlar en veu baixa quan es tracta de la intimitat? Què ha passat amb la discreció, el pudor, el secret o la inhibició? Sembla ser que han passat definitivament a la història a l’hora de viure i comunicar els assumptes íntims. Tot allò que tradicionalment pertanyia a l’àmbit exclusivament privat ‒la sexualitat, la vida de parella o de família‒, que es protegia amb pany i clau i es resguardava de la intromissió amb les barreres físiques i morals avui es debat, es ventila o s’exhibeix públicament. Els nous mitjans i gèneres ‒blocs, xarxes socials, reality shows, biografies o premsa del cor‒ canalitzen la necessitat de fer-nos visibles o de participar en la intimitat dels altres, i ens obren la porta a la societat de l’espectacle, la primera víctima de la qual és… la nostra pròpia intimitat! De tot això en parlarem en el cicle La transformació de la intimitat.

Imatge de Julian Mandel

Fal·làcies i equívocs que existeixen al voltant de les relacions entre l’íntim i el públic serà el tema de la conferència que el dia 30 de juny pronunciarà José Luis Pardo, catedràtic de filosofia de la Universidad Complutense de Madrid i autor del llibre La intimitat. Pardo reflexionarà sobre el perill que corre la intimitat, que sovint es confon amb la simple privacitat, a causa de la circulació il·limitada de la informació en què ens movem actualment. Així mateix analitzarà les conseqüències de l’exaltació exacerbada de la subjectivitat que al final es torna buida i infinitament redefinible. La sobreabundància de la intimitat ‒i la televisió n’és l’exponent més representatiu‒ i, d’altra banda, la manca lacerant d’intimitat a la vida quotidiana són dues cares de la mateixa moneda.

L’antropòloga i sociòloga Paula Sibilia, autora del llibre La intimidad como espectáculo, analitzarà el 13 de juliol com els nous mitjans i formats de comunicació estan fent mutar la subjectivitat. Tant les diferents formes d’introspecció, tradicionalment cultivades en silenci i soledat, com els antics mètodes d’autoconeixement que fomentaven interioritats riques i denses han donat pas a la societat d’espectacle. A través de la hiperconnexió i l’autoexhibició el que es practica és l’eximitat ‒fer externa i extrema la intimitat‒ que no serveix només per mostrar la nostra intimitat a l’exterior, sinó per construir-la al mateix temps. En desaparèixer els referents de l’individu a l’època moderna com ara la família o l’escola, el camp de llibertat que s’obre és immens i cal saber-lo administrar. En serem capaços?

Beatriz Preciado, al seu torn, entra de ple en el terreny més sagrat de la intimitat tradicional qüestionant normes tan bàsiques com ara la determinació del sexe i el gènere. Aquesta filòsofa, que ens oferirà el dia 14 de juliol la conferència Génere, arquitectura i invenció de la intimitat, es defineix com a persona transgènere i pansexual i ensenya la teoria de gènere a la Universitat París VIII. L’íntim definitivament s’ha fet públic. Beatriz Preciado, que sosté que allò que sempre imaginàvem com a biològic ‒la divisió entre home i dona, masculí i femení‒ no és més que una construcció cultural, abordarà la pregunta de com entendre l’actual transformació de la intimitat, construïda essencialment com a femenina, en termes de gènere.

Però queda algun àmbit on la malmesa intimitat encara se salvi? Víctor Gómez Pin, catedràtic de filosofia de la UAB, ens proposarà el treball de l’art i de la ciència com a camps on la intimitat es redimeix. A la conferència que donarà el dia 27 de juny reflexionarà sobre treball de l’art i de la ciència que impliquen efectuar una immersió interior, no per apuntalar l’univers propi i recrear-s’hi, sinó per redimir-lo. L’artista i el científic perforen les capes de resistència de la intimitat per obrir espais de creació: de metàfora, en el cas de l’artista, i de fórmules universals, en el cas del científic.

Els nous temps, sens dubte, no ens ho posen fàcil. Donant-nos noves eines ens plantegen nous reptes i obren noves incògnites. Sabrem trobar-ne pistes com a individus i també com a societat?

_____________

El cicle de debats La transformació de la intimitat tindrà lloc al CCCB els dies 27 i 30 de juny, 11 i 14 de juliol. Tots els debats seran emesos per streaming.

Barcelona, abans i ara

juny 14th, 2011 1 Comment

L'11 de setembre de 1931 retratat per Josep Brangulí i l'acampada de Plaça Catalunya de 2011 retratada per Marcello Vicidomini.

El projecte participatiu “Brangulí va ser aquí. I tu?” busca la mirada dels fotògrafs actuals sobre els temes que va fotografiar Brangulí.

L’objectiu de Josep Brangulí va ser sensible als canvis socials, polítics i industrials d’una època concreta, els inicis del segle XX a Barcelona. Les 300 fotografies i el material imprès original que formen part de l’exposició «Brangulí: Barcelona, 1909-1945» documenten les formes de vida, de reivindicació política, d’oci o de treball dels barcelonins de llavors.

Però com és la Barcelona d’ara? Com veuen els fotògrafs actuals la vida d’una ciutat que també travessa un canvi de segle? L’acció participativa “Brangulí va ser aquí. I tu?” vol trobar la resposta a aquestes preguntes. Es tracta d’un projecte de participació fotogràfic adreçat a professionals i aficionats que es vehicula a través del web www.brangulivaseraqui.com i que conclourà amb una exposició al CCCB de les millors imatges de la Barcelona contemporània que tinguin Brangulí com a inspiració.

L’obra de Brangulí ha de servir de punt de partida pels fotògrafs que s’uneixin a la iniciativa. Els participants poden enviar imatges posteriors a l’any 2000 que es corresponguin als temes que va fotografiar Brangulí i que es presenten a l’exposició: Barcelona de nit, esdeveniments polítics i socials, espais industrials, espais de treball, locals emblemàtics, museus, platges, reformes urbanístiques, transports i vida al carrer.

Et proposem que ens mostris la Barcelona actual a través de les teves fotografies. Agafa la càmera i capta el pols de la ciutat: l’ambient al carrer, els barris industrials, la nova Barcelona nascuda de les reformes urbanístiques, la nit d’ara, els nous mitjans de transport o els locals emblemàtics.

Tothom que vulgui participar haurà de tenir un compte de Flickr i donar-se d’alta al grup Brangulí va ser aquí. Després de passar una fase de moderació, les imatges es publicaran al web Brangulivaseraqui.com. A l’apartat ‘Com participar?’ trobareu tots els detalls per penjar les vostres fotografies.

Un equip de comissariat farà una selecció de les deu millors fotografies -la millor en cadascuna de les deu categories-, que seran exposades al CCCB de manera presencial del 20 de setembre al 23 d’octubre de 2011. Les 10 millors aportacions de “Brangulí va ser aquí. I tu?” seran impreses en format especial, i la resta de fotografies presentades seran projectades en el marc de l’exposició.

www.brangulivaseraquí.com