Posts Tagged ‘HIPNOTIK’

Marta i Salvador Torras: «El hip hop no és una moda, és una cultura de veritat»

setembre 10th, 2013 No Comments

En deu anys poden passar moltes coses. En l’àmbit de la música, per exemple, l’última dècada ha comportat la democratització del mercat d’artistes a través de la digitalització o l’augment de la relació directa entre aquests artistes i el seu públic per mitjà de les xarxes socials.

A aquestes transformacions no ha estat aliè el festival Hipnotik, que aquest 14 de setembre celebra el seu desè aniversari. Però, més enllà dels canvis, els directors de l’esdeveniment, els germans Marta i Salvador Torras, destaquen en aquesta entrevista que la cultura hip hop segueix molt viva.

Si voleu comprovar-ho, aquest dissabte teniu una cita amb els concerts, competicions i altres activitats d’Hipnotik al CCCB. Podeu comprar les entrades en aquest enllaç (20% de descompte per als Amics del CCCB).

- Amb deu anys, quines són les senyes d’identitat d’Hipnotik?

La nostra principal senya d’identitat és ser un festival participatiu i inclusiu per a tots els artistes urbans. Des del començament vam pensar que més que un festival de música, el que volíem era ser un punt de trobada per a la cultura hip hop. I aquesta és la nostra principal característica fins al dia d’avui.

- Com se us va acudir organitzar Hipnotik i per què?

Nosaltres treballàvem en el camp audiovisual, i fèiem molts vídeos de grups de hip hop. Des d’un inici ens vam sentir atrets per aquesta cultura, vam veure que no hi havia cap festival dedicat al hip hop en tots els seus vessants artístics i vam decidir muntar l’Hipnotik.

- Com van ser els començaments al CCCB? Per què vau triar aquest espai i què us ofereix?

El CCCB és el laboratori de les arts avantguardistes a Barcelona i això quadrava amb la nostra idea. També ens agradava molt el fet de celebrar el festival en un centre de referència de l’escena artística i cultural de la ciutat. Fins aleshores, el hip hop estava vinculat a l’extraradi i les institucions culturals no li havien donat el reconeixement que creiem que es mereixia.

A més, ens oferia una bona capacitat d’aforament i unes instal·lacions que són un luxe per desenvolupar diferents activitats com ara concerts, competicions i conferències.

- Ha canviat gaire la idea de festival que teníeu als inicis? Quins han estat els canvis més rellevants en aquests deu anys de trajectòria d’Hipnotik?

La idea no ha canviat gaire, però el context en el qual ens movem sí que ho ha fet. Els canvis més importants han estat l’aparició de les xarxes socials, que s’han convertit en la principal eina de comunicació amb el nostre públic, i també la digitalització de la música, que va acabar amb la majoria de discogràfiques i ha democratitzat el mercat d’artistes. Alguns dels grups que actuaran en aquesta edició i que tenen molt ressò mai no haurien estat coneguts pels seguidors amb l’anterior model.

- I la cultura hip hop, ha canviat gaire en tot aquest temps?

Tot canvia i el hip hop no és aliè als canvis. Però, en aquest cas, més que destacar els canvis, ens agradaria apuntar que aquesta cultura segueix molt viva, que han aparegut nous artistes, noves formes d’expressió, nous models de negoci entorn del hip hop… I això passa perquè, a diferència d’altres tipus de música, el hip hop no és una moda, és una cultura de veritat.

Salvador i Marta Torras, directors del festival Hipnotik

- Parleu d’un projecte amb clara vocació participativa i, de fet, el vostre lema és «Hipnotik som totes i tots». Quines són les claus de la participació a Hipnotik? Quin paper hi tenen les competicions?

Les competicions són una bona mostra del nostre esperit. La gent que es dedica al hip hop moltes vegades no té l’oportunitat de donar-se a conèixer i l’Hipnotik vol oferir-los la possibilitat d’arribar a un públic més gran. Un exemple d’això és el cantant Rayden, que aquest any forma part del cartell i que va ser el guanyador de l’Hipnotik MC Battle l’any 2006. Amb aquella actuació va aconseguir fer un gran salt, i avui és un artista molt reconegut. Uns altres que van aconseguir llançar la seva carrera professional van ser els Rapvívoros, que, després de guanyar la Battle of Bands del 2011, van firmar el seu primer contracte discogràfic.

- Quins criteris feu servir per programar els artistes que hi participen?

Fem una valoració de les ultimes novetats del hip hop, tenint sempre en compte l’opinió dels nostres seguidors. A través de Facebook i Twitter rebem un feedback directe del que agrada més a la gent durant tot l’any. Això és el que escoltem i, segons els criteris artístics de la nostra xarxa de col·laboradors, prenem les decisions. Una cosa a la qual donem molt valor també és la novetat; és a dir, que els grups tinguin discos nous que mai no hagin presentat a Barcelona.

- Com valoreu la resposta de públic, competidors i artistes que han participat en el festival en tot aquest temps?

La resposta ha estat sempre molt positiva. Al principi les coses no van ser fàcils, perquè ens tractaven com uns nouvinguts dins d’aquest món, però ara la gran majoria de l’entorn del hip hop agraeix la nostra aposta, a Barcelona i a tot l’Estat. L’Hipnotik és l’únic festival massiu que reuneix els quatre elements de la cultura hip hop (MC, DJ, Graffiti i ball).

Un moment d’Hipnotik 2011. CCCB © Albert Uriach, 2011

- Hipnotik arrasa entre el públic adolescent, una fita que poques programacions culturals aconsegueixen. Quina és la clau de l’èxit? Creieu que hi ha poca oferta cultural adreçada a públic adolescent? És un problema d’interès dels adolescents o d’oferta cultural poc atractiva?

Hi ha poca oferta cultural perquè als programadors no els sembla rendible, ja que els adolescents tenen poc poder adquisitiu. També s’ha tenir en compte que quan fem una oferta cultural adreçada a un tipus de públic hem de comprendre què és el que agrada a aquest públic. Penso que la clau, precisament, és no creure en la idea que els adolescents no tenen interessos i intentar oferir allò que a ells els agrada.

- En què consistirà l’edició d’enguany? Quines apostes específiques heu fet per celebrar el desè aniversari?

Hem apostat per mantenir les senyes d’identitat que ens han fet diferents. A la programació, hem ampliat les competicions i, pel que fa als grups, hem apostat fort pels nous grups que sonen amb força a les xarxes socials però que moltes vegades estan fora del circuit tradicional de discogràfiques i representants.

Més fotografies d’edicions anteriors d’Hipnotik al Flickr del CCCB.

Marc Kelly Smith: «L’Slam atrau més públic a la poesia»

maig 15th, 2013 No Comments

Nascut a Chicago el 1949, a Marc Kelly Smith l’anomenen «Slam Papi». El fundador del Poetry Slam va iniciar el moviment el 1986 a la seva ciutat natal i des d’aleshores aquest no ha parat de créixer arreu del món.

El Poetry Slam és un format de poesia i expressió oral en què la creativitat literària i l’expressió dramàtica en són els pilars fonamentals. És una manera diferent d’entendre el gènere, i la seva pràctica fomenta la lectura, l’escriptura i les habilitats interpretatives.

Avui centenars de ciutats acullen campionats de Slam i aquest jove format de poesia oral ha arribat a tots els racons del planeta. A Barcelona se celebra des del 2006, i des del passat mes de desembre el Hall del CCCB acull un cop al mes el campionat regular de la ciutat. L’Slam també ha estat present en diferents edicions de Kosmopolis, la Festa de la Literatura Amplificada, amb la final del Gran Slam.

Aquest dissabte 18 de maig, Marc Kelly Smith serà a Barcelona i oferirà en exclusiva un taller de Poetry Slam (més informació, aquí). Al vespre participarà a la sessió de maig de Poetry Slam Barcelona, que coincidirà amb La Nit dels Museus al CCCB.

Ismael Guzmán li ha fet aquesta entrevista.

P: Què és per a tu el Poetry Slam?

MS: Hi ha almenys tres definicions de Poetry Slam. La primera és la reunió de l’art d’interpretar amb l’art d’escriure poesia. La segona, que és un esdeveniment de poesia declamada i interactiva. I la tercera, que és una competició de poesia en què el públic jutja els participants. Per a mi, l’Slam significa comunitat, la gran família de persones de tot el món que participen i es dediquen al moviment de l’Slam.

P: Què sentien aquestes persones quan començaven a formar aquest moviment? S’adonaven del que arribaria a ser?

MS: Des de molt aviat vaig saber que la interpretació era la resposta per atreure més públic a la poesia. Gairebé tots els principis que guien l’Slam van ser creats sota la premissa que el treball del poeta és comunicar amb eficàcia i complir amb el seu públic. Els Slams són oberts a totes les formes de poesia, a tots els temes i a totes les classes de persones. Estava molt segur que això s’expandiria i es difondria a través dels Estats Units, però mai no vaig pensar que l’Slam es convertiria en un fenomen mundial.

P: Què aporta el Poetry Slam a la literatura?

MS: Si la literatura s’ha de llegir o recitar en un escenari davant d’un públic, s’ha de fer amb dedicació, passió i art, tal com es viu en qualsevol de les altres arts performatives. Els slammers s’haurien d’exercitar per estar al mateix nivell dels millors actors, cantants o ballarins dels nostres temps. Quan ho fan, aconsegueixen que la literatura en directe causi les mateixes emocions al públic que les obres de teatre o els concerts.

P: Molts poetes es neguen a ser jutjats amb una puntuació. Què els diries?

MS: Els poetes (com tots els artistes) són constantment jutjats per amics, lectors, editors, productors, etc. Les competicions de Slam són formes vives d’aconseguir l’atenció del públic. El format de competició és un recurs teatral dissenyat per crear drama i suspens. Sempre que un artista puja a l’escenari és jutjat, sigui puntuat o no.

P: Si sóc slammer i tot just començo, què em pot ensenyar Marc Smith?

MS: En el meu taller introductori ofereixo als poetes uns registres escènics que serveixen per desenvolupar els elements fonamentals de la interpretació: volum, tempo i articulació, a més del maneig de l’estat d’ànim, dels gestos, de la mirada, etc. Els nostres cossos, les veus i les ments són els nostres instruments. Necessitem aprendre com fer-los servir i jugar-hi bé. El taller també guia els poetes a superar la por que puguin tenir a l’escenari.

P: I si sóc slammer des de fa anys, què em pot ensenyar Marc Smith?

MS: Els millors artistes dramàtics que conec mai no deixen de buscar noves tècniques i trucs dela interpretació. Per a aquests slammers puc oferir el que sé i el que necessiten dels meus trenta anys com a slammer.

P: Sempre definim el Poetry Slam com a 50% interpretació i 50% poesia. És així? O creus que hi ha alguna cosa més important?

MS: Això és el que hem dit des dels inicis i crec que hauria de continuar sentla guia. Els slammers s’han d’esforçar pel millor text possible, interpretat de la millor manera possible. Per descomptat, l’ideal poques vegades s’aconsegueix, de vegades el text supera la interpretació o la interpretació és més polida que les paraules, però l’objectiu és que tant la pàgina com l’escena siguin el millor possible.

P: La teva frase «Slam és comunitat» és famosa dins del món de l’Slam. Com s’aconsegueix això quan els poetes solen ser individualistes i sovint egòlatres?

MS: Al meu entendre, l’experiència humana és una lluita constant entre aquells que troben sentit en el fet de servir la seva comunitat i aquells que només se serveixen a si mateixos. L’ambició enfront de l’acció de donar. L’arrogància enfront dela humilitat. La comunitat del Poetry Slam és un espai on les persones es poden convertir en individus diligents o continuar mantenint els desitjos del seu ego-ment com un etern fantasma assedegat.

Dani Orviz, guanyador del Gran Slam Kosmopolis 2013.
© Miquel Taverna, CCCB, 2013

P: Per què creus que aquest moviment té tant d’èxit?

MS: Gràcies als organitzadors dedicats i desinteressats (centenars, potser milers ara, que mai no estan en el focus d’atenció) que construeixen l’audiència. I, per descomptat, gràcies a l’art dels slammers que donen vida a les paraules i fan que aquestes siguin més que lletres sobre un paper.

Per a més informació, podeu consultar el web i les xarxes de Poetry Slam Barcelona: www.poetryslambcn.com, Facebook, Twitter i YouTube.

Poetry Slam Barcelona està organitzat i produït per Hipnotik Faktory i Red927, i té el suport del CCCB i de l’ICUB – Ajuntament de Barcelona.

Music is back!

febrer 13th, 2013 1 Comment

Amb el festival Emergència! arrenca la programació musical del CCCB per al 2013

El proper 16 de febrer, amb el festival de música independent Emergència!, el CCCB inaugura la programació de concerts i activitats musicals del 2013. Tashaki Miyaki, VIVA, Pájaro, Tiger Menja Zebra, Diego Hdez, Ocellot i Villarroel actuaran en la cinquena edició de l’Emergència!, una iniciativa del CCCB i Sergio Silva (Analogic Té) que aposta per intèrprets i grups locals i internacionals allunyats dels circuits més comercials. Estigueu atents als comptes de @CCCBmusica i @cececebe on informarem de l’ordre d’actuació dels grups.

BCNmp7 Músiques en procés

Després de l’Emergència!, el 8 de març arriba BCNmp7 Músiques en procés, un cicle que des del 2006, i a través de sessions de format obert (projeccions, concerts, col·loquis), reflexiona sobre l’especificitat musical de Barcelona i els canvis en la creació musical contemporània. Coordinat per Ingrid Guardiola, el BCNmp7 d’aquest any aposta pels directes musicals allunyant-se, però, dels clàssics concerts de repertori, així com del format festival, intentant fer del directe una ocasió única tant per al públic com per als artistes convidats.

Les cinc sessions programades el 2013 són:

- Divendres 8 de març: Prescriptors programada per A Viva Veu, amb la participació de Carles Novellas, Isaac Marcet i les actuacions d’Awesome Tapes from Africa i Andy Votel.

- Divendres 5 d’abril: Música analògica programada per A Viva Veu, amb les actuacions de Zombie Zombie, Akron i Diego García.

- Divendres 28 de juny: El rock progressiu dels 70 a la península,  programada per Àlex Gómez-Font, amb la participació de Karles Torra i les actuacions d’Emili Baleriola, Jordi Batiste, Toti Soler i Arnau Figueres.

- Divendres 11 d’octubre: Cultura de Clubs, programada per A Viva Veu.

- Divendres 5 de desembre: MinimAcció, programada per Lluís Nacenta amb les actuacions d’Esperimental Funktion i Roger Goula.

Carnet AMICS MUSICALS

L’entrada individual a cadascuna de les sessions BCNmp7 o al festival Emergència! és de 7 euros (consulteu els descomptes al nostre web), però, si sou uns habituals de les activitats musicals del CCCB, us pot interessar el nou carnet d’AMICS MUSICALS del CCCB, que, per 20 euros, us dóna entrada lliure a totes aquestes activitats durant tot un any, a més de descomptes especials per altres activitats musicals, com ara el festival de hip hop Hipnotik.

Per celebrar el llançament del carnet d’AMICS MUSICALS, el dia 16 de febrer, de 18 a 18.30 h, quan s’obren les portes del festival Emergència!, us convidarem a una cervesa (gentilesa de San Miguel) i podreu participar en el sorteig de deu carnets d’Amics Musicals del CCCB.

La programació que ve: propostes culturals d’agost i setembre al CCCB

agost 1st, 2012 No Comments

Aquest estiu el CCCB es torna més nocturn amb la programació de cinema a la fresca de Gandules’12 – Gas Natural Fenosa.  A partir del 7 d’agost, cada dimarts, dimecres  i dijous a partir de les 22h projectarem una pel·lícula d’autor, seleccionada per un crític de cinema. Gandules 2012 descobreix títols que tot i haver rebut reconeixement en festivals i circuits cinèfils, encara no han arribat al gran públic. L’últim dia del cicle de cinema a la fresca, el 24 d’agost, podreu veure la pel·lícula que ha escollit la gent a través d’Internet: El ángel exterminador, retrat punyent de Luis Buñuel a la societat burgesa.

Gandules l’estiu de 2011 – CCCB © Martí Pons (Factory pix), 2011

Si el que voleu és gaudir del cinema sense dependre d’horaris ni de cues, podeu visitar l’Arxiu Xcèntric, que obre cada dia d’11h a 20h, i us proposa un fons de consulta gratuïta amb més de 700 obres de cinema experimental i d’autor. I si us fa mandra triar pel·lícula entre tant de títol, l’equip Xcèntric ha confeccionat un “Menú d’estiu”, una selecció de 25 pel·lícules refrescants de l’Arxiu per iniciar-se en la recerca i visionat del cinema experimental.

L’exposició de l’estiu CCCB no podria estar més lligada a l’estació de l’any. A “Souvenir. Martin Parr, fotografia i col·leccionsime” el fotògraf Martin Parr ens mostra platges atapeïdes, aglomeracions de turistes sota monuments, cossos vermells fregits pel sol o primers plànols de tapes greixoses, delícies pel turista a la recerca del plat típic. Sèries d’imatges sobre l’absurd i l’irònic del viatge i de l’experiència turística, exposició que servirà d’antídot a tots aquells que no marxeu de vacances i sobreviviu a la calor a base d’aire condicionat.

Exposició Souvenir al CCCB – CCCB – José Antonio Soria, 2012

Debats sobre ciutat i espai públic

El fotògraf i escriptor Teju Jole

La mostra de Martin Parr ens fa pensar també en l’impacte que el turisme ha tingut en el desenvolupament urbà i social de les ciutats. Per aprofundir en aquest tema, el CCCB ha programat al setembre el debat “Turisme Global, ciutats souvenir”. Dirigit pel geògraf Francesc Muñoz, aquest debat proposa una discussió sobre els riscos i els reptes que el nou turisme global representa per a les ciutats, i en concret, per a la ciutat de Barcelona.

La reflexió al voltant de l’espai urbà i públic, eix conceptual de la programació del CCCB, també serà present en la presentació del llibre de l’escriptor i fotògraf Teju Jole “Ciutat Oberta” (Premi Hemingway 2012) el 17 de setembre, o en el debat “Europa ciutat”, el 27. Aquesta última activitat s’ha programat coincidint amb la preestena d’un capítol de “Soy Cámara. El programa del CCCB” sobre la vigència del model europeu de ciutat, en el qual apareixen entrevistes a destacats experts com Richard Sennet, Josep Llinàs, Oriol Bohigas o Manuel de Solà-Morales.

Lectura solidària contra la violència a Mèxic

El 13 de setembre el CCCB serà una de les seus de la convocatòria internacional de lectura en solidaritat amb Ciudad Juárez per denunciar la violència a Mèxic. L’acte, organitzat pel col·lectiu fundat per l’escriptora Lolita Bosch ‘Nuestra Aparente Rendición’, comptarà amb la participació de la periodista Sílvia Heras, el director de la Casa América Catalunya Antonio Traveria, el membre de Nuestra Aparente Rendición, Alejandro Vélez i l’actor i director teatral Julio Manrique.

El que no sabem de l’avinguda Paral·lel

Terrassa del Cafè Español al Paral·lel - Josep Gaspar, c. 1930. - Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Amb la tardor, arribarà la nova exposició del CCCB, El Paral·lel. 1894 – 1939. Comissariada pel director escènic Xavier Albertí i pel periodista Eduard Molner, la mostra aborda el naixement i creixement d’una de les artèries culturals de Barcelona i recupera un patrimoni oblidat de l’imaginari col·lectiu de la ciutat. El Paral·lel fou l’escenari polític i social dels principals esdeveniments de finals de segle XIX i principis del XX i centre neuràlgic de l’oci i la cultura popular.  L’exposició, que reivindica l’esplendor de la cultura popular i de masses de Barcelona, s’inaugurarà el 26 d’octubre.

L’equip del CCCB Lab ha organitzat una sessió I+C+i, que tindrà lloc el 19 de setembre, dedicada a les aplicacions mòbils en el sector cultural i, amb motiu de l’exposició sobre el Paral·lel, el taller de la sessió servirà per dissenyar una aplicació mòbil sobre rutes geolocalitzades en l’avinguda Paral·lel.

L’Hipnotik, a punt

El festival Hipnotik al 2011. Foto: CCCB © Albert Uriach, 2011

El primer festival al CCCB després de vacances serà l’Hipnotik, que celebra la seva novena edició el 15 de setembre, amb  concerts, competicions, exhibicions i conferències dels més destacats artistes de la cultura hip hop. Les entrades ja són a la venda.

El CCCB també serà aquest any una de les seus del Festival Àsia que se celebrarà del 19 al 24 de setembre en diferents espais de Barcelona.

Arriba l’HIPNOTIK més 2.0

juliol 7th, 2011 No Comments

Aquest dissabte 9 de juliol el CCCB es convertirà en la capital mundial del hip hop, ja que tornarà a acollir el festival HIPNOTIK, que aquest any celebra la vuitena edició amb més competicions i batalles de BBoys, tallers, conferències i exhibicions de graffiti i breakdance que mai.

A més aquest 2011 l’organització de l’HIPNOTIK ha decidit abocar-se al món 2.0 per ampliar l’experiència més enllà de les 13 hores de festival, promovent la participació dels internautes i ajudant a trencar, també cibernèticament, els tòpics que envolten la cultura hip hop.

Us animem a que escalfeu motors a través del Facebook, el Twitter i la llista de Spotify amb temes hip-hop que han preparat, tot recordant que el mateix dia 9 podreu seguir a través de streaming els principals concerts de l’HIPNOTIK 2011.

Per anar fent boca podeu veure aquest vídeo promocional del festival, on el BBoy Valen ha comptat amb la inestimable col·laboració de les noies de la Recepció del CCCB:

1