Claudio Lomnitz: «Surt molt car quan els polítics minen la dignitat dels seus càrrecs»

gener 31st, 2012 1 Comment

El passat dilluns 30 de gener, Claudio Lomnitz, professor titular d’Antropologia i Història a la Universitat de Columbia (Nova York) i expert en història de l’Amèrica Llatina i Mèxic, va defensar la tercera de les virtuts del debat del CCCB: la dignitat.  «Tenir dignitat és ser mereixedor d’algun reconeixement», va dir Lomnitz d’una virtut que, segons ell, és un sentiment privat de l’individu i alhora un atribut social que ha anat canviant al llarg de la història. La seva conferència va versar sobre les diferents concepcions que la societat mexicana ha tingut de la dignitat, des de l’època del colonialisme  fins els nostres dies.

En aquesta entrevista, Claudio Lomnitz repassa molts dels temes que va abordar en la seva intervenció al CCCB com ara la diferència entre dignitat i indignació o la importància de recuperar la dignitat dels càrrecs públics  i de la política.«Quan perden dignitat els càrrecs públics, l’Estat perd la capacitat de garantir o defensar la dignitat ciutadana», diu Lomnitz.

PEGASVS A L’EMERGÈNCIA!2012

gener 26th, 2012 1 Comment

Aquesta setmana, Jaime Casas ha entrevistat un dels grups emergents més destacats de l’escena barcelonina, Pegasvs.

Pegasvs «Metronomic underground»

En Sergio i la Luciana són Pegasvs. Abans havien estat Amore. I alhora Thelemáticos. En Sergio va tocar a Anticonceptivas, la Luciana a Sibyl Vane. I si estirem el fil trobarem molts més projectes que són els mateixos que, com aquests, han donat forma a la comentada escena underground de Barcelona dels dos últims lustres.

Pegasvs és, sens dubte, un punt d’inflexió, una mirada enrere que resol dubtes sobre el present del pop amb intencions revisionistes. L’avançada «hypnagogica» –el pop americà que reprèn sons pretèrits que miraven al futur–, observen alguns: «Nosaltres no fem música pensant en etiquetes; de fet, fins ara no coneixíem l’existència d’aquest terme». Sigui com vulgui, la proposta de Pegasvs sí que es fixa, i molt, en els ritmes metronòmics, d’acceleració constant sense principi ni final, del rock alemany electrònic dels setanta i del proto-punk novaiorquès. «Sí que estem influïts per Silver Apples, a més de Krautrock, la música electrònica dels seixanta i setanta, i força coses actuals».

La Luciana i en Sergio han irromput sense fer soroll, però amb la ferma intenció de fer-ne («a finals de febrer Canadá publicarà el nostre primer disc –apunten–: un vinil de nou cançons amb disseny d’Elena Gallén»), amb temes penjats a la xarxa que perfilen idees brillants amb poca enganxada fins ara entre els grups locals. «Intentem comprimir una música en principi experimental i bruta dins d’un motlle pop», diuen.

La melodía del afilador, constant i gargotejada en un bucle melòdic, o la magnífica El final de la noche, un deliri psiquedèlic que recupera una altra vegada el so que va encunyar el duo alemany Neu amb Hallogallo, són dues proves irrefutables dels camins que pretenen recuperar. «Combinem ritmes de rock alemany dels setanta amb velles capses de ritme. El “motorik” és constant i sempre fa l’efecte d’avançar, per això ens agrada especialment», confessen.

Les ganes de donar forma a un discurs amb «trastos antics» els va dur a «provar una cosa diferent al que acostumàvem a fer». Per tant, «vam decidir canviar les guitarres pels magnetòfons i sintetitzadors, i així també canviar del tot el procés de creació».

Pegasvs, cara a cara, sense bateria ni guitarres, i amb trastos, vestiran de llarg la seva proposta inusual en un Emergència 2012 que sembla prendre el pols a totes les tendències que compten ara mateix. En Sergio i la Luciana, per la seva banda, esperen «sonar ben fort i que tant el públic com nosaltres ens ho passem bé». I no us oblideu de felicitar la interessada: «Celebrem l’aniversari de la Luciana», que coincideix amb la data del festival.

Jaime Casas (@JaimeCasasb)

Tanquem aquesta entrevista amb el videoclip “El final de la noche” realitzat per la productora Canada tot recordant-vos que Pegasvs estaran actuant a l’escenari Hall de l’ E!2012.

Segueix el festival a Twitter #EMERGENCIA2012

Joanna Bourke: «Hem de mirar al passat per veure com la gent va superar les crisis»

gener 25th, 2012 1 Comment

Quan parles de fortalesa amb Joanna Bourke, ella immediatament pensa en les persones malaltes o que han patit o pateixen dolor. Bourke investiga el dolor i les seves formes de narració al llarg de la història, la manera en què  hem explicat el nostre patiment als metges, els amics o la família. «És difícil parlar del dolor i narrar-lo, perquè quan expresses dolor, n’infligeixes als demés», diu Bourke en aquesta entrevista que li vam fer amb motiu de la seva participació al debat «VIRTUTS». La historiadora britànica va defensar  la fortalesa com una virtut que han manifestat els malalts al llarg del segles. A Bourke li interessen els relats del dolor: «La gent ha trobat un llenguatge per expressar el dolor i l’ha fet servir de forma creativa per construir significat i comunitat». En la conferència al CCCB va comentar alguns exemples d’històries i reflexions al voltant del patiment com va fer les escriptores Virginia Woolf a «On Being Ill» o Frances Burney en un escrit sobre l’experiència de superar una mastectomia sense anestèsia.

Segons Bourke, al segle XVII i XIX el llenguatge clínic sobre el dolor era molt més ric i existia molta més empatia entre metge i pacient. La tecnificació de la medicina i les precarietats del sistema hospitalari ha anat en detriment de la relació entre els malalts i les persones que els assisteixen.

Bourke estudia el passat però no dubta de la importància de recuperar la fortalesa en els temps actuals de crisi econòmica. «Necessitem capacitar i animar les persones perquè tinguin recursos per ser més fortes i plantin cara als atacs de la crisi».

Claudio Lomnitz sobre la #dignitat

gener 25th, 2012 2 Comments

Continuem reflexionant sobre les virtuts

Durant la passada primavera, la indignació i la dignitat, la seva cosina semàntica, van tornar amb una força inusitada a la primera plana dels diaris. A casa nostra, el disparador va ser la crisi econòmica i el que ens va revelar sobre el funcionament de la nostra societat. Milers de persones profundament empipades i ferides van ocupar les places públiques per fer palès el seu desencant davant la certesa que les seves expectatives de benestar havien quedat definitivament truncades. Al mateix temps, als països àrabs, les revoltes es van estendre al crit de Karama (dignitat) i han acabat derrocant més d’un règim autoritari.

I ara, quina és la relació entre dignitat i indignació? En quin sentit varia aquesta relació en contextos tan diferents? Com podem entendre avui el ressorgiment de la crida per la dignitat? Quan i per què es va convertir la dignitat en un reclam polític?

El proper dilluns 30 de gener a les 19:30h, l’antropòleg mexicà Claudio Lomnitz visitarà el CCCB per compartir amb nosaltres les seves reflexions sobre la DIGNITAT en el marc del cicle de debats VIRTUTS. Lomnitz, professor d’Antropologia i Història a la Universitat de Columbia, pensarà antropològicament la qüestió de la dignitat utilitzant, principalment, exemples de la història d’Amèrica Llatina.

En els seus darrers escrits, Lomnitz ha mostrat la seva preocupació per l’onada de violència que assola Mèxic avui i ha denunciat els efectes perversos de la guerra contra el narcotràfic que el govern mexicà va iniciar l’any 2006, amb el recolzament dels Estats Units. A més del degoteig constant de morts violentes relacionades amb les drogues, Lomnitz ha destacat com la política americana antidrogues augmenta les desigualtats frontereres i té efectes directes en la discriminació contra els mexicans i els centreamericans. Ja en el seu llibre Idea de la muerte en México, Claudio Lomnitz va tractar les complexes relacions frontereres entre Estats Units i Mèxic.

Lomnitz, que va ser editor de la revista Public Culture entre el 2004 i el 2010, forma part del grup d’estudiants i professors de la Universitat de Columbia “No Més Sang Per Drogues”, un moviment que denuncia la violència extrema provocada pel tràfic de drogues, armes i éssers humans.

Estudiós del canvi cultural a Amèrica Llatina i a Mèxic, ha treballat abastament la qüestió de la formació de l’identitat mexicana, que ha tractat entre altres al seu llibre Deep Mexico, Silent Mexico: An Anthropology of Nationalism. Darrerament, ha escrit també sobre la idea de la mort a Mèxic i sobre la revolució mexicana, sempre publicat per Fondo de Cultura Económica, on dirigeix la col·lecció “Umbrales”.

I tu, què en penses

Com ja hem fet amb la #moderació i la #fortalesa, també tu pots alimentar el debat sobre la #DIGNITAT a través del compte @cececebe de Twitter. Els canals també estan oberts per tal que puguis proposar les preguntes que t’agradaria fer-li a Claudio Lomnitz, i nosaltres en seleccionarem un parell per plantejar-les-hi el proper dilluns.

Les pantalles ja han arribat i són aquí per quedar-s’hin

gener 19th, 2012 1 Comment

El 24 de gener inaugurem la fase presencial de l’exposició Pantalla Global. Fins ara, la mostra només existia a Internet, a http://pantallaglobal.cccb.org, on centenars de creadors motivats per l’impacte de les pantalles al món han estat enviant la seva obra. El dia de la inauguració, els més de 160 vídeos aportats pels usuaris s’integraran dins de l’espai expositiu, contraposats a la versió/visió dels comissaris, Gilles Lipovetsky, Jean Serroy i Andrés Hispano.

El que el visitant es trobarà al CCCB és una gran tira-pantalla de 150 metres des d’on podrà seguir el discurs proposat pels comissaris. Enfrontat a aquesta llarga pantalla s’ubicarà el contracamp, la resposta audiovisual dels usuaris a les tesis de Lipovetsky i Serroy. Inspirada en el llibre homònim de Lipovetsky i Serroy, l’exposició analitza totes les pantalles que ens influeixen en el segle xxi: cinema, televisió, ordinadors, telèfons intel·ligents, tauletes digitals, pantalles de vigilància, etc. Totes les pantalles que han arribat a la nostra vida per quedar-s’hi i amb un poder que no té precedents, ja que afecten tots els sectors: privat, social, cultural, artístic, científic i polític.

Pantalla Global es podrà visitar fins al 28 de maig i, durant tot aquest temps, els creadors audiovisuals podran continuar enviant els seus vídeos, que s’incorporaran a l’espai expositiu. Com participar-hi?

L’exposició virtual

En paral·lel a l’obertura de l’exposició presencial, s’ha creat un entorn virtual de Pantalla Global. La versió virtual de Pantalla Global no busca ser una transposició de l’exposició física, sinó que suggereix un ecosistema audiovisual mutant, un paisatge mediàtic en transformació profunda, un nou territori on el cinema i la televisió ja no són els mitjans hegemònics. El director de la plataforma virtual Juan Insua explica en aquest article del bloc de Pantalla Global com s’ha preparat la versió digital de Pantalla Global.

Segueix el compte enrere de #PANTALLAGLOBAL – El 24 de gener a les 12h se celebrarà la conferència de premsa de presentació de Pantalla Global que podreu seguir en directe a través de @cececebe @pantallaglobal i l’etiqueta #PANTALLAGLOBAL.

Aquesta és la primera d’una sèrie de càpsules audiovisuals dels continguts de Pantalla Global que us anirem revelant. Les pantalles ja han arribat i són aquí per quedar-s’hi.

VEURE PLAYLIST DE CÀPSULES AUDIOVISUALS