I per fi podem anunciar el cartell de la cinquena i nova edició d’Emergència! que tindrà lloc el proper 16 de febrer al CCCB.
A partir del mes de gener, com ja va sent habitual, dedicarem un post a cadascun dels artistes que composen el cartell, però fins aleshores us deixem amb el fantàstic cartell que l’il·lustrador sevillà Miguel Brieva a realitzat per aquesta cinquena edició del festival de música emergent.
Des de la inauguració de l’exposició “El Paral·lel 1894-1939″, hem llegit moltes opinions sobre la mostra a Internet, majoritàriament a Twitter. Hem fet un recull d’alguns dels tuits, vídeos i fotografíes que heu anat publicant des del passat mes d’octubre. Al nostre Storify recollim la veu de molts usuaris que ja heu visitat “El Paral·lel” del CCCB i ho heu explicat a través de les xarxes. Gràcies a tots!
A només uns dies d’anunciar el que serà la cinquena i nova edició d’Emergència! avui volem començar la setmana amb el vídeo-resum qeu la productora Centset ha realitzat d’ E! 2012.
I recorda que pots continuar veient els millors moments de l’Emergència! al canal VIMEO del festival.
Com recordareu, l’altre dia vàrem anunciar-vos l’aparició de sis novetats a la col·lecció Breus CCCB. Avui us presentem la primera d’elles, Nuevas geopolíticas. Territorio, autoridad y derechos, que recull la conferència impartida per Saskia Sassen el 18 de gener del 2011 en el marc del cicle Crisi, en el qual també van participar, entre d’altres, Soledad Puértolas, François Jullien, Eva Illouz i Jorge Wagensberg. En la seva intervenció, Sassen, professora de Sociologia de la Universitat de Columbia, va abordar el tema de la crisi a partir d’un canvi significatiu en el panorama geopolític: si abans el mercat global es regia per una lògica d’inclusió (de treballadors i de consumidors), ara genera mecanismes d’expulsió preocupants arreu del món. Com va dir Sassen durant la conferència, “sobra gent”.
“La teoria és una manera d’observar allò que els ulls no permeten veure”. Amb aquest aforisme involuntari, Saskia Sassen descriu acuradament el propòsit de la seva reflexió en aquest assaig: donar visibilitat a realitats geopolítiques que no percebem perquè estan mimetitzades amb el funcionament del mercat global però que, tanmateix, impliquen per a molts l’expulsió d’un sistema en el qual els grans interessos econòmics s’han imposat als drets socials. Segons Sassen, el sorgiment de realitats complexes ha fet trontollar les categories geopolítiques bàsiques de territori, autoritat i drets. En efecte, les noves condicions del panorama geopolític del segle XXI han generat una situació complexa que no és global ni nacional. Per aquesta raó Sassen es mostra escèptica envers els dos discursos que continuen pensant el món exclusivament en termes d’oposició entre globalització i nació: d’una banda, el discurs propi d’una “noció global de la globalització”, segons el qual els poders financers han afeblit la sobirania nacional dels Estats; per l’altra, el discurs sobre el retorn de l’Estat nacional fort arran de l’esclat de la crisi financera del 2008.
Sassen sosté que la globalització ha alterat el tradicional concepte d’Estat nació i ha fet possible l’aparició de noves territorialitats problemàtiques que fan necessari repensar els discursos dominants a fi de fer-les visibles. La compra de grans extensions de terra a països africans per part de la Xina, l’autoritat sense Estat imposada pels pirates de Somàlia durant els darrers anys o la territorialitat extensa de les ciutats globals (màxim exponent de l’actual ambigüitat entre global i nacional) en són només alguns exemples. Tot i ser producte del sistema, aquests fenòmens han engendrat lògiques d’expulsió i injustícies de les quals sentim a parlar diàriament. Els desnonaments producte de les hipoteques subprime, la invisibilitat dels treballadors materials de les grans ciutats financeres, els desplaçaments massius de persones que es veuen forçades a abandonar la seva terra natal o la vulnerabilitat dels agricultors locals davant les grans potències econòmiques, formen part de les noves geopolítiques que Saskia Sassen apuntava en la seva conferència i que recollim en aquesta nova publicació que ens plau presentar-vos.
Si la setmana passada James Curran afirmava que Internet tendeix a mimetitzar-se amb el sistema, a la segona sessió del cicle “Ciutadania, Internet i democràcia”Geert Lovink va fer una crítica del Facebook i va realitzar un recorregut a través d’una sèrie de webs i xarxes socials que intenten oferir una alternativa al monopoli de Mark Zuckerberg.
Lovink, expert en Internet, activista i director de l’Institute of Network Cultures d’Amsterdam, i autor entre d’altres del llibre Fibra oscura. Rastreando la cultura crítica de Internet, es va mostrar molt crític amb el Facebook, especialment amb la seva vulneració del dret a la privacitat i la seva tendència a fomentar els vincles dèbils (és a dir, “amics d’amics”) en lloc dels vincles forts (“amics i familiars”). Aquesta tendència als vincles dèbils no té en compte l’usuari sinó la finalitat última del Facebook: expandir-se el més ràpidament possible per tal de convertir-se en una xarxa social hegemònica i sense competència a la qual resulti difícil renunciar, i reunir el major número de dades sobre els seus usuaris per oferir-los a altres companyies i fer negoci.
Aviat penjarem al nostre web el vídeo sencer de la conferència de Geert Lovink (en versió original i amb traducció simultània en català). Mentrestant, us oferim un llistat amb tots els webs que Lovink va recomanar o comentar durant la seva intervenció:
• Nova “divisa digital” que permet transaccions i pagaments instantanis: http://bitcoin.org/
Si voleu saber més sobre tot això, al web del CCCB també podeu trobar la vídeoentrevista que li vam fer a Geert Lovink dilluns passat. Dimarts vinent, 27 de novembre a les 19:30h, continuarem reflexionant sobre l’ús dels nous mitjans i les possibilitats que ofereixen per a l’acció social i ciutadana amb Nicholas Mirzoeff, un expert en cultura visual i membre actiu del moviment “Occupy Wall Street”. La seva conferència relacionarà el moviment i l’ús que ha fet dels nous mitjans i les xarxes socials, amb el concepte de contravisualitat, és a dir, la capacitat d’oferir maneres alternatives de veure (el món).