Posts Tagged ‘ciutadania’

Marina Garcés: el compromís

febrer 13th, 2013 No Comments

Ja fa un temps que la paraula «compromís» torna a estar sobre la taula. Suposa, aquesta renovació, una certa recuperació de la societat civil, una dignificació de l’activitat política ciutadana que coincideix, no per casualitat, amb la major pèrdua de legitimitat dels partits i la política institucional des de la inauguració de la democràcia. Ja no som indiferents, o no ho som tant, perquè ens hem adonat que el món que compartim depèn directament de nosaltres (en plural) i de la nostra capacitat d’intervenir-hi.

Segurament, la crisi ens ha fet més conscients del fet que habitem un món “en comú”, que res humà ens és aliè, que les accions dels altres repercuteixen inevitablement sobre les nostres vides i que, per molt que ens hagin fet creure que podem arribar a ser autosuficients, mai no hem estat tan dependents com ara. És a dir, ens hem adonat que estem compromesos, units per lligams d’obligació i dependència, tant si ho volem com si no, pel fet mateix de viure junts. Com es passa, però, d’aquest compromís inevitable de la convivència al compromís polític? Què vol dir avui polititzar-se? Quines situacions tenen la força de comprometre’ns?

Por ADICAE15-M (Trabajo propio) [CC-BY-SA-3.0]

Per intentar trobar-hi algunes respostes, podeu apropar-vos al CCCB per sentir la filòsofa Marina Garcés el proper dilluns, 18 de febrer dins del cicle de conferències “En comú”. Tal com explicarà, polititzar-se vol dir, precisament, “desafiar el poder que ens expropia de la nostra dimensió comú”, reconèixer en la nostra condició comuna el principi i el fi de l’acció política. Per començar a escalfar motors, aquí teniu aquesta reflexió seva sobre la naturalesa del compromís:

“El compromís, quan ens assalta, trenca les barreres de la nostra immunitat, la nostra llibertat clientelar d’entrar i sortir, d’estar i no estar, de prendre-ho o deixar-ho. Així, ens obre i ens desplaça en el que som o crèiem que érem. Ens incorpora a un espai que no controlem del tot. Quan ens veiem compromesos, ja no som una consciència sobirana i una voluntat autosuficient. Ens trobem implicats en una situació que ens depassa i ens exigeix, finalment, que prenem una posició. Prendre una posició no és només prendre partit (a favor o en contra) ni emetre un judici (m’agrada o no m’agrada). És haver d’inventar una resposta que no tenim i que, sigui quina sigui, no ens deixarà iguals. Tot compromís és una transformació necessària de la qual no tenim el resultat final garantit.” (Pots llegir aquí el text complet, o el seu llibre Un mundo común que tot just ha publicat Edicions Bellaterra.)

Per altra banda, donat que la conferència prevista per aquesta data era la de la filòsofa Michela Marzano, que va haver de cancel·lar la seva intervenció perquè va decidir presentar-se a les eleccions al Parlament italià dels propers 24 i 25 de febrer, també emetrem una breu entrevista que l’equip del CCCB li ha fet sobre el seu compromís polític i sobre la relació entre la confiança i la vida “en comú”. Aviat estarà disponible també a la xarxa.

Geert Lovink: mitjans socials alternatius

novembre 22nd, 2012 No Comments

Si la setmana passada James Curran afirmava que Internet tendeix a mimetitzar-se amb el sistema,  a la segona sessió del cicle “Ciutadania, Internet i democràcia” Geert Lovink va fer una crítica del Facebook i va realitzar un recorregut a través d’una sèrie de webs i xarxes socials que intenten oferir una alternativa al monopoli de Mark Zuckerberg.

Lovink, expert en Internet, activista i director de l’Institute of Network Cultures d’Amsterdam, i autor entre d’altres del llibre Fibra oscura. Rastreando la cultura crítica de Internet, es va mostrar molt crític amb el Facebook, especialment amb la seva vulneració del dret a la privacitat i la seva tendència a fomentar els vincles dèbils (és a dir, “amics d’amics”) en lloc dels vincles forts (“amics i familiars”). Aquesta tendència als vincles dèbils no té en compte l’usuari sinó la finalitat última del Facebook: expandir-se el més ràpidament possible per tal de convertir-se en una xarxa social hegemònica i sense competència  a la qual resulti difícil renunciar, i reunir el major número de dades sobre els seus usuaris per oferir-los a altres companyies i fer negoci.

Aviat penjarem al nostre web el vídeo sencer de la conferència de Geert Lovink (en versió original i amb traducció simultània en català). Mentrestant, us oferim un llistat amb tots els webs que Lovink va recomanar o comentar durant la seva intervenció:

• Bloc de crítica al Facebook: http://www.avoidfacebook.com/

• Facebook i les infidelitats sentimentals: http://facebookcheating.com/

• Servei per evitar la persecució del Facebook i altres xarxes socials en el teu navegador: http://sharemenot.cs.washington.edu/

• Comprome-te’t a sortir del Facebook: http://www.quitfacebookday.com/

• Per exportar i reutilitzar la informació que tens al Facebook: http://givememydata.com/

• Investiga per millorar i subvertir si cal el funcionament i les regles del Facebook: http://fbresistance.com/

• Per exportar la informació que tens al Facebook i a d’altres xarxes socials: http://export.synack.me/

• Si vols cometre un suicidi 2.0 com cal: http://suicidemachine.org

 • T’ajuda a esborrar comptes d’usuari i perfils públics: http://accountkiller.com/es/

• Xarxa social descentralitzada: http://www.gnu.org/software/social/

• Xarxa social distribuïda: https://www.joindiaspora.com/

• Xarxa social útil per a la teva empresa: http://status.net/

• Xarxa centrada en iniciatives i plataformes socials: http://uniteforclimate.org/

• Un exemple espanyol i capdavanter a Europa: https://n-1.cc/g/lorea

• Xarxa distribuïda de micro-blogging: http://www.thimbl.net/

• Xarxa amb el significatiu lema “Nosaltres compartim el nostre projecte, no els nostres usuaris”: https://join.app.net/

• Xarxa social privada per a la teva empresa: https://www.yammer.com/

• Xarxa social distribuïda i d’emmagatzematge d’informació: https://tent.io/

• Plataforma de finançament de projectes creatius: http://www.kickstarter.com/

• Grans canvis amb petites donacions: http://flattr.com/

• A favor de la integració d’aplicacions: http://www.kachingle.com/

• Nova “divisa digital” que permet transaccions i pagaments instantanis: http://bitcoin.org/

Si voleu saber més sobre tot això, al web del CCCB també podeu trobar la vídeoentrevista que li vam fer a Geert Lovink dilluns passat.  Dimarts vinent, 27 de novembre a les 19:30h, continuarem reflexionant sobre l’ús dels nous mitjans i les possibilitats que ofereixen per a l’acció social i ciutadana amb Nicholas Mirzoeff, un expert en cultura visual i membre actiu del moviment “Occupy Wall Street”. La seva conferència relacionarà el moviment i l’ús que ha fet dels nous mitjans i les xarxes socials, amb el concepte de contravisualitat, és a dir, la capacitat d’oferir maneres alternatives de veure (el món).

Internet igual a democràcia?

novembre 20th, 2012 1 Comment

Són Internet i democràcia dos conceptes inseparables? Internet comporta necessàriament més democràcia? La setmana passada James Curran va abordar aquestes qüestions en la sessió inaugural del cicle Ciutadania, Internet i democràcia, titulada “Malentesos al voltant d’Internet i la democràcia”. Curran, catedràtic del Goldsmiths College i autor d’un grapat de llibres de referència sobre la història dels mitjans de comunicació, va mostrar-se molt crític amb l’assumpció –sovint generalitzada– que Internet té com a conseqüències directes el rejoveniment de la política, la democratització del periodisme i l’assoliment d’un nou ordre global més just i participatiu. Aquesta assumpció, respon a la realitat o és més aviat fruit d’un wishful thinking? La tesi de Curran, que ja ha explicat en el llibre de recent publicació Misunderstanding the internet, del qual és coautor, és prou clara: Internet no està canviant el procés democràtic. A continuació us oferim els punts principals de la intervenció, que expandim amb aquesta vídeoentrevista que li vam fer. 

CCCB (c) Jordi Gómez, 2012

Sense negar els efectes positius d’Internet, que tots coneixem, Curran es va basar en dades i casos concrets per demostrar que els discursos optimistes sobre la situació actual del ciberespai no es corresponen amb la realitat. En lloc de consolidar-se com un mitjà alternatiu i renovador, Internet està tendint a reproduir les lògiques de poder i les desigualtats socials del món actual, fins i tot intensificant-les en alguns casos. Per aquesta raó, Curran no es va cansar de repetir durant la seva intervenció que el context social limita la contribució d’Internet. Concretament, set són les limitacions que Curran aprecia en l’actual configuració del ciberespai: 

• només un 30% de la població mundial té accés a Internet. Els usuaris que formen part d’aquest percentatge provenen majoritàriament de les regions pròsperes del món globalitzat. 

• el món està dividit pel llenguatge. Aquest element d’incomprensió mútua també afecta a Internet. 

• el llenguatge és un mitjà de poder. L’abast i l’impacte mundial d’un usuari a Internet depenen en gran mesura de la seva llengua materna. Les seves possibilitats no són les mateixes si s’expressa en anglès que si s’expressa en àrab. 

• el món està dividit per conflictes d’interessos i de valors. De la mateixa manera, a Internet existeixen pàgines que fomenten l’odi i la violència en lloc d’apaivagar-los. 

• les cultures locals i nacionals encara estan molt arrelades arreu del món. Algunes d’aquestes cultures poden arribar a dedicar el 70% de la seva informació (televisiva i cibernètica) a qüestions domèstiques. 

• els governs nacionals busquen a tot arreu el domini o el control dels mitjans de comunicació. Sovint, el discurs global a la xarxa està distorsionat per la censura i la intimidació estatal. 

• la gent que participa activament en política –en molts casos els més privilegiats– pot no ser representativa de la població general, cosa que també té efecte sobre el discurs online

En opinió de Curran, aquestes raons posen en dubte la idea d’un ciberespai obert, lliure i tolerant en el qual es comuniquen persones d’orígens i nacionalitats diversos, i que tindria com a conseqüència la constitució d’un nou ordre polític global. Si bé és cert que Internet té la capacitat de generar un sentiment positiu d’humanitat i de solidaritat compartides (que Curran va il·lustrar amb la projecció d’aquest vídeo que, malgrat ser en xinès, va ser capaç de provocar un esclat de riallada general entre el públic del Mirador del CCCB), Internet per sí mateix nos ens portarà un nou ordre global: “aquesta és una cosa per la qual s’haurà de lluitar i que no s’esdevindrà senzillament com a conseqüència d’Internet”. 

Al parer de Curran, un bon exemple d’això és la primavera àrab –a la qual estarà dedicada la penúltima sessió d’aquest cicle, que comptarà amb la participació de Samuel Aranda, Mayte Carrasco i Leila Nachawati–, que “ha estat objecte de molta mitologia”. Certament, tecnologies com Twitter i Facebook van tenir un paper cabdal en les revoltes, però aquestes no s’haurien produït sense l’existència prèvia d’un malestar social subjacent i profund. Curran va prevenir la temptació d’establir una relació de causa i efecte entre l’ús d’Internet i l’esclat de les revoltes assenyalant que només un dels sis països revoltats figura en el rànquing dels cinc països àrabs amb un major ús d’Internet. Si aquesta relació causal fos exacta, altres països àrabs amb més accés a Internet també s’haurien rebel·lat contra els seus dictadors. 

L’últim tòpic que Curran va rebatre és aquell segons el qual Internet és l’agent d’una regeneració del periodisme que implicaria l’esfondrament del vell ordre de les grans corporacions i conglomerats que fins ara dominaven la producció i el consum de la informació. La nova tecnologia no comporta necessàriament un nou periodisme. En primer lloc, la televisió continua sent la font principal d’informació arreu del món. Així mateix, ressalta Curran, les grans empreses de la informació han colonitzat el ciberespai, aprofitant els seus avantatges econòmics i el seu prestigi a fi d’assegurar-se una posició hegemònica a la xarxa. Així ho indica el resultat de dues enquestes dirigides a establir el top ten de les pàgines d’informació online a Anglaterra i als Estats Units: en el primer cas, no figurava cap mitjà independent entre els deu primers; en el segon, només un, el Huffington Post (que, irònicament, ja no és independent). Aquesta dinàmica es reflecteix en el funcionament de cercadors globals com Google o Yahoo!, que no solen incloure mitjans alternatius en les primeres pàgines de resultats. D’altra banda, els blocaires troben moltes dificultats a l’hora d’arribar a grans audiències; perquè a part d’haver de competir amb els grans mitjans, molts d’ells són amateurs que s’han de guanyar la vida amb altres feines i que no disposen del temps necessari per a la investigació. 

Malgrat la seva visió crítica i escèptica de la relació entre democràcia i Internet, Curran també va fer referència a casos en els quals la xarxa sí que ha possibilitat el sorgiment de veus independents i de més llibertat, casos com el del web de periodisme voluntari Open Democracy (amb el qual ha col·laborat) o, aquí a Catalunya, el diari electrònic independent i pioner VilaWeb, fundat i dirigit pel moderador de l’acte, Vicent Partal. En resposta a preguntes del públic, Curran també va admetre que la comunicació horitzontal que permet Internet sí que suposa una millora qualitativa i va expressar la seva simpatia cap a Wikileaks… això sí, tot puntualitzant que l’aliança de l’organització de Julian Assange amb els mitjans tradicionals fou un factor determinant per al seu abast internacional. 

CCCB (c) Jordi Gómez, 2012

 Aquest primer acte del cicle Ciutadania, Internet i democràcia fou certament un bon estat de la qüestió sobre el present d’Internet, que fuig de l’eufòria tecnòfila i obres vies de reflexió i de crítica al voltant d’un fenomen cabdal per a la comprensió d’aquest segle XXI. Després del diagnòstic pessimista de Curran, continuem amb dues sessions sobre els espais alternatius que ofereix Internet. Ahir, Geert Lovink va fer una crítica de Facebook i va parlar de mitjans alternatius a aquesta gran xarxa social. Dimarts vinent tindrem amb nosaltres Nicholas Mirzoeff, professor de Mitjans, Cultura i Comunicació a la Universitat de Nova York, que protagonitzarà una sessió titulada “Aquí hi ha alguna cosa a veure: contravisualitat, nous moviments i el moviment Occupy“.

Us esperem!

Ciutadania, Internet i democràcia. Segueix el debat en directe.

novembre 5th, 2012 2 Comments

No hi ha dubte que els moviments socials i els ciutadans en general han trobat en la xarxa i les noves tecnologies un nou ventall de possibilitats per crear i difondre el seus missatges i per incrementar la participació política. Mai no havia estat tan fàcil arribar amb un cop de ratolí a centenars de persones. No obstant això, cada vegada més gent discuteix que Internet sigui realment un nou espai per a la deliberació i l’acció política, o que la democratització en la producció i la difusió de la informació que ha promogut la xarxa hagi contribuït a millorar i aprofundir la democràcia. Quines possibilitats donen les noves tecnologies com a eines per a exercir noves (i velles) formes de ciutadania? S’ha produït un retorn de la política amb l’eclosió de l’activisme digital? Què vol dir l’adjectiu “social” quan parlem dels nous mitjans i les noves xarxes? Quin tipus de mitjans socials alternatius són possibles? És realment Internet un espai obert i lliure?

Intentarem respondre a aquestes i altres preguntes durant les cinc sessions del debat “Ciutadania, Internet i democràcia. Una nova esfera pública?” que inaugurem el proper dilluns 12 de novembre amb una conferència del catedràtic del Goldsmiths College James Curran, expert en les relacions entre mitjans i poder, que ens parlarà dels malentesos al voltant d’Internet i la democràcia. En les sessions següents, el fundador de l’Institute of Network Cultures, Geert Lovink, parlarà dels mitjans socials alternatius, el professor de la Universitat de Nova York Nicholas Mirzoeff del moviment Occupy i els nous mitjans, i l’activista i crític dels mitjans Evgeny Morozov dels nous intermediaris digitals, com ara Googe o Facebook, i de les limitacions a la llibertat a la xarxa. També tindrem una taula rodona per parlar sobre el ciberactivisme als països àrabs un any després de les onades revolucionàries de la primavera passada amb el guanyador del World Press Photo 2012 Samuel Aranda, l’activista hispano-síria Leila Nachawati i la periodista Mayte Carrasco.

Com seguir el debat a Internet?

Des del CCCB estem preparant una cobertura informativa del cicle de debats Ciutadania, Internet i democracia:

  • Podeu seguir i participar en el debat amb l’etiqueta #netdemocracy. Des del compte de Twitter @cececebe tuitejarem les sessions del debat i utilitzant l’etiqueta #netdemocracy podreu participar en la conversa i fer preguntes als ponents.
  • Al bloc del CCCB Lab podreu seguir la cobertura informativa especial http://blogs.cccb.org/lab/netdemocracy/ on setmanalment publicarem articles i entrevistes als participants. Us anirem informant de les actualitzacions del bloc a través de Twitter.
  • El CCCB oferirà en directe per videostreaming totes les conferències del cicle, que posteriorment seran consultables al web i Arxiu CCCB.
1