El gran puzle de Martin Parr

maig 29th, 2012 1 Comment

Martin Parr (1952) s´ha convertit amb el temps en un dels fotògrafs més reconeguts, populars i influents de la seva generació. L´obra aparentment desenfadada, els colors brillants, els temes i imatges accessibles i la “promiscuïtat” de gèneres i interessos, l´han convertit en un referent indiscutible, tant al món de la fotografia documental com al de l´artística.

Parr es considera a ell mateix un “fotògraf documental”, gènere al qual se sent més proper  ja que la seva motivació ve de l´afany de “documentar, comprendre i interpretar, a través de la fotografia, el que passa al món actualment”, i és un membre des del 1994 (i no sense una gran polèmica inicial) de l´Agència Magnum, una de les seus de l´elit mundial del fotoperiodisme.

A mitjan dels anys noranta, però, Martin Parr va adquirir també una gran celebritat i comercialitat a nivell internacional, fruit del seu bon treball editorial i expositiu, etc., i actualment és representat per diverses galeries d’arreu del planeta: “crec que un pot formar part de móns diferents: del món de l´art, del món de la fotografia, del comercial, de l´editorial… M´interessa aquest aspecte que fa referència a la capacitat democràtica de la fotografia. Per exemple, sempre m´ha agradat la idea de fer una foto que pugui funcionar a diferents nivells, depenent del context en què es contempli o es llegeixi.”

Amb una obra acceptada tant en el món periodístic com en l´artístic, Parr, és també persona de variats interessos que l´han portat a exercir en nombroses ocasions de comissari (en els Rencontres d´Arles del 2011, per exemple), d´autor,  d´editor  i sobretot de col·leccionista, una de les seves passions.

Parr posseeix una extraordinària i extensa col·lecció de llibres de fotografia, catàlegs, postals,  originals fotogràfics i una gran quantitat  de bibelots o souvenirs turístics trobats en els seus viatges arreu del món. Considera, així mateix, que la fotografia és també una forma de col·leccionar ja que “intentes donar sentit al món tot acumulant imatges que després conformaran un projecte, i aquest passarà a formar part del gran puzle de la teva obra”. La seva motivació com a col·leccionista és també que l´Estat britànic s´acabi fent càrrec de la seva col·lecció per obrir-la al públic i aquest fet contribueixi a millorar l´estatus de la fotografia al Regne Unit, una de les seves preocupacions.

L´obra de Martin Parr no és nostàlgica, a ell no li interessa fotografiar el passat o allò que és a punt de desaparèixer o se situa als marges de l´escala social sinó que aposta decididament pel present i considera que la seva responsabilitat com a fotògraf és tractar de reflexionar sobre com podem representar el món que s´està desenvolupant davant nostre a gran velocitat. Cal intentar pensar en quin és el valor de les coses que ens envolten i documentar-les, fotografiar-les encara que ens resultin aparentment banals o anodines, o per això mateix, ja que canviaran d´una manera impensable en un marge de vint o trenta anys (qui recorda avui, per exemple, els primers telèfons mòbils gegantins?)

Parr es proposa, alhora, desxifrar els rituals moderns i els codis socials actuals però segons una regla especialment subversiva: “la lucidesa és inseparable de l´humor”. Així, se centra en una temàtica popular i fàcilment comprensible: el turisme de masses, el consumisme desenfrenat, la classe mitjana, el temps d´oci i l´avorriment, el luxe, etc.  i el tracta amb gran esperit crític i irònic, conscient de la seva complexitat, però també amb una certa neutralitat mordaç que fa que els seves fotografies ens resultin sovint divertides, incisives, fins i tot lleugerament repulsives i cruels a vegades, però també reveladores d´algun estat de les coses actual.

El catàleg de l´exposició

Aquestes qüestions s´aborden totes elles al catàleg de l´exposició que presentem al CCCB i que s´articula al voltant de la relació entre la fotografia i el col·leccionisme, tot mostrant algunes de les imatges més conegudes de Parr (i algunes de nova creació encarregades per aquesta exposició) així com també algunes de les postals i els objectes, molt menys coneguts, de la seva col·lecció de souvenirs i bibelots.

És una col·lecció, la seva, que es confronta a la d´un altre col·leccionista (artista, editor i comissari) malagueny, Juanjo Fuentes, qui també com Parr, és un gran acumulador eclèctic d´objectes artístics o banals variats i sovint freaks.

Dos assaigs dels especialistes Juan Pablo Wert Ortega (comissari d´aquesta exposició) i d´Horacio Fernández, professor d´història de la fotografia a la Universitat de Castella-La Manxa, crític d´art i comissari) analitzen en el catàleg aquesta relació feliç entre la fotografia i el col·leccionisme.

I segueix una selecció d´imatges de Parr que pertanyen a sèries diferents (Self-portrait, Think of England, Mexico, Common Sense, Luxury i sobretot Small World) però que tenen el turisme de masses com a eix temàtic: “m´encanta fotografiar els turistes, el turisme és una de les indústries més grans del món. Ningú escapa al turisme. És clar que l´aspecte que m´interessa explorar constantment és la diferència existent entre la mitología del lloc i la seva realitat”.

D´entre les sèries d´imatges que es poden veure al catàleg, la d´autorretrats és la que presenta un material més desconegut i fins i tot inclou dues fotografies inèdites fetes a Barcelona aquest abril passat.

La sèrie és un work in progress i el resultat de deixar-se retratar per tots els fotògrafs d´estudi i de carrer o per tots els dispositius fotogràfics que ha anat trobant Martin Parr al llarg dels seus nombrosos viatges. Amb posat sempre seriós, mirant quasi sempre directament l´objectiu i mantenint una postura semblantment rígida, Parr, no només documenta amb humor el seu lent però inexorable decliu físic, sinó que mostra el pas (i les diferències de tècniques ) de la fotografia analògica a la digital.

La seva aproximació autoirònica, no oblida un acostament més sociològic i crític sobre aquest fenomen del turisme globalitzat que ell documenta, però sobretot posa de manifest, més que qualsevol altre sèrie seva, que ell “és part implicada” del que està criticant, que ell també és un turista “i un gran hipòcrita”, com diu d´ell mateix també irònicament, “ja que el meu treball és part d´allò que denuncio”.

El catàleg inclou, a més, una sèrie inèdita de quinze imatges de nova creació sobre Barcelona realitzades aquest abril passat als llocs més turístics de la ciutat (el Park Güell, la Sagrada família, el camp i el Museu del Barça, la Casa Batlló …) i que és fruit d´un encàrrec del CCCB a Martin Parr amb motiu d´aquesta exposició. Altra cop hi trobem els tòpics, les masses que t´impedeixen de veure el lloc que visites, els gestos repetits de milers de turistes que acumulen imatges a les seves càmeres…

Tanca el llibre l´apartat dedicat pròpiament a les col·leccions de Martin Parr i Juanjo Fuentes.  Imatges dels bibelots polítics de Parr (ceràmiques de Margaret Tatcher, catifes de les torres bessones, figuretes de Sadam, etc.) que conviuen amb una altra sèrie de quinze fotografies de nova creació realitzades pel fotògraf dins la casa de Juanjo Fuentes a Màlaga.

“Inteno donar a les coses que faig un context més ampli. Tot són peces d´un gran puzle… cada nou treball és una nova peça d´aquest puzle. Intento crear una panoràmica àmplia. He intentat pensar les coses a gran escala i ser molt selectiu amb els temes que trio, començant pel Regne Unit i treballant després a nivell global . Encara munto el puzle i continuaré fins que ja no sigui capaç de fer fotos.”

(Souvenir. Martin Parr, fotografia i col·leccionisme, CCCB, Barcelona 2012, 176 pàgs, textos en català amb traducció castellana i anglesa. A la venda a la Llibreria Laie CCCB, PVP 15€)

Referències:

Martin Parr por Martin Parr. Un diálogo con Quentin Bajac, La Fábrica editorial, Madrid 2010.

→“Martin Parr”, Contacts (sur une idée de William Klein), Arte France, Ks Visions, Le Jeu de Paume, 2001-2004, cofre de tres DVD, núm. 3.

Per què som éssers morals?

maig 23rd, 2012 1 Comment

Amb les primeres sessions del debat “Als orígens de la ment humana” ens hem aproximat a una de les qüestions cabdals de la recerca neurocientífica: entendre què és la consciència. Ignacio Morgado ens va explicar dilluns passat que la consciència és un estat de la ment que té unes característiques especials i úniques en els éssers humans. I l’endemà Henry Markram ens va ensenyar com és el nostre cervell quan funciona i la consciència reacciona al seu entorn. Tot i que encara no se sap molt bé com es produeix, sí que sabem que la consciència és el resultat d’una particular capacitat d’integració de les diferents funcions cerebrals, de manera que els humans podem construir una visió més complexa, articulada i unificada del món que ens envolta. El gran misteri continua essent, però, en quin moment i per què va aparèixer la consciència, o, en paraules del propi Morgado, en quin moment “la matèria es va tornar imaginació”.

Caín i Abel segons William Blake (1826)

El proper dimarts 29 de maig continuarem parlant d’aquest misteri amb Kathinka Evers, professora de Filosofia i investigadora del Center  for Research Ethics & Bioethics de la Universitat d’Uppsala, que recentment ha publicat el llibre Neuroética. Cuando la materia se despierta (Katz, 2011). Kathinka Evers s’ha especialitzat en aquesta nova disciplina anomenada Neuroètica, que té per objectiu l’estudi de l’aparició de les conductes i judicis morals en els éssers humans, basant-se en els avenços de la neurociència. Una de les conseqüències de la nostra capacitat de consciència és, justament, la de ser capaços de tenir pensament moral. Aproximar-nos a l’origen de la moralitat és, també, aproximar-nos a aquest moment inexplicable en què la matèria va despertar i es va convertir en imaginació. I, el que és més interessant, és que les emocions van tenir un paper clau en aquest procés. Us avancem algunes idees de les que parlarà Kathinka Evers el proper dimarts:

“L’objectiu d’aquesta conferència és presentar la neuroètica conjuntament amb un model dinàmic del cervell humà, sobre el qual la neuroètica pot construir-se de manera profitosa. Les teories científiques sobre la ment i la naturalesa humana al segles XIX i XX van caure en ocasions en dues trampes: el segrest ideològic i la psicofòbia.

Kathinka Evers

Per tal d’evitar-los, la neuroètica necessita construir-se sobre el to científic i els fonaments filosòfics del materialisme il·lustrat, que (1) adopta una visió evolucionista de la consciència  com a part irreductible de la realitat biològica, una funció evolucionada del cervell i un objecte d’estudi desitjable per la ciència; (2) reconeix que una comprensió adequada de la consciència i l’experiència subjectiva, ha de tenir en compte a la vegada la informació obtinguda per l’autorreflexió i la informació objectiva obtinguda de les observacions i mesures anatòmiques i fisiològiques;  (3) descriu el cervell com un òrgan conscient i inconscient, autònomament actiu, plàstic, projectiu i narratiu, que ha evolucionat en una simbiosi social-cultural-biològica; i (4) considera l’emoció com el segell distintiu de la consciència. Les emocions van fer que la matèria es despertés i que d’ella en sorgís una ment dinàmica, flexible i oberta, capaç de judicis morals. La capacitat per fer seleccions motivades emocionalment és el que distingeix l’organisme conscient de la màquina que funciona automàticament. I aquí rau la llavor de la moralitat.”

Us esperem el proper dimarts, 29 de maig, a les 19:30h, per escoltar i parlar amb Kathinka Evers de totes aquestes qüestions.

Podeu veure l’enregistrament de les conferències anteriors aquí

SOUVENIR CROSSING: Intercanvia el teu souvenir a l’exposició de Martin Parr

maig 22nd, 2012 10 Comments

A partir del 30 de maig i fins el 21 d’octubre de 2012 el CCCB presenta  «SOUVENIR. Martin Parr, fotografia i col·leccionisme», una exposició en què la mirada irònica de Martin Parr sobre el turisme i el seu interès pel món del col·leccionisme compulsiu donen com a resultat una sèrie de fotografies originals, amb punts d’estranyesa.

El souvenir, record nostàlgic de l’experiència turística i alhora objecte fetitxe del col·leccionista, esdevé clau en l’obra de Martin Parr.

Participa al SOUVENIR CROSSING del CCCB. Porta un souvenir i entra-hi gratis.

Com a record, podràs agafar qualsevol altre de la col·lecció feta pel públic.

#MuseumNext Barcelona: Guia pràctica per seguir el congrés

maig 21st, 2012 1 Comment

Els dies 23, 24 i 25 de maig se celebra MuseumNext 2012 a Barcelona, un dels principals congressos internacionals sobre tendències de futur del sector cultural. MuseumNext és un esdeveniment ideat per Jim Richardson (SUMO) fa cinc anys amb l’objectiu de reflexionar sobre els canvis tecnològics i participatius en l’entorn dels museus. El CCCB, juntament amb el Museu Picasso, el MACBA i el MNAC, ha col·laborat en l’edició d’enguany i també és una de les seus de les activitats. 350 professionals de 34 països del món s’han inscrit a Museum Next 2012 i les entrades estan exhaurides. Des del CCCB estem preparant una cobertura informativa de Museum Next amb resums diaris i entrevistes als participants.

  • Podeu seguir el congrés amb l’etiqueta #MuseumNext. L’organització ha creat una llista a Twitter amb tots els inscrits d’aquesta edició. El compte oficial del congrés és @MuseumNext
  • Des dels comptes de CCCB (@cececebe) i CCCB Lab (@cccblab) piularem informacions útils per als participants així com els principals titulars de les tres jornades de Museum Next.
  • Al bloc del CCCB Lab podreu seguir la cobertura informativa especial http://www.cccb.org/lab/museumnextcoverage amb entrevistes en vídeo i cròniques diàries. Us anirem informant de les actualitzacions del bloc a través de Twitter.
  • El CCCB oferirà en directe per videostreaming les quatre conferències principals del congrés: dijous 24 i divendres 25 de maig a les 10.00 h i a les 14.00 h.

Quins són els principals eixos temàtics de Museum Next? Museum Next 2012 s’estructura en quatre conferències principals, trenta presentacions i dos tallers entorn de tres eixos temàtics: participació, màrqueting digital i reptes de futur. El Museu Picasso serà l’espai de trobada i de recepció dels inscrits dimecres 23 de maig, i dijous 24 i divendres 25 de maig se celebraran les conferències al Teatre CCCB i a l’Auditori del MACBA.

Keynotes

Les quatre intervencions de Museum Next que podreu seguir en directe per videostreaming són:

Tallers i presentacions

Museum Next també ha programat dos tallers i trenta presentacions de projectes de museus internacionals que consideren des de com fer una bona anàlisi d’estadístiques de xarxes socials, iniciatives de col·laboració i co-creació amb usuaris fins a experiències d’open-data, Viquipèdia o valoracions d’ús d’aplicacions mòbils. Les presentacions aniran a càrrec de destacats experts del MOMA, la TATE Gallery, el Van Gogh Museum, el Manchester Museum, el Museum of Australia o el Museum of Toulouse, entre d’altres.

Pel que fa a institucions catalanes, el MACBA presentarà el projecte de Ràdio Web MACBA i els recorreguts del nou web, el Museu Picasso l’estratègia de xarxes socials, la Fundació Miró l’aplicació Play Miró i el CCCB el projecte de co-creació Pantalla Global. El dia 23 a la tarda el MNAC ha programat L’era digital: què estem fent els museus catalans?, una sessió prèvia a Museum Next d’entrada gratuïta en la qual set institucions presentaran la seva experiència desenvolupant projectes a Internet o en xarxes socials.

Martha Nussbaum, l’ètica imprescindible

maig 18th, 2012 3 Comments

Conferència al CCCB © Miquel Taverna

El jurat del Premi Príncep d’Astúries acaba de reconèixer la trajectòria intel·lectual de la filòsofa Martha Nussbaum en l’apartat de Ciències Socials, i ho ha fet en un moment en què algunes de les seves aportacions resulten especialment actuals i necessàries.

Així doncs, ara que el discurs públic està segrestat per les dades purament econòmiques, una lectura atenta de la seva obra sobre les capacitats humanes pot ajudar-nos a reorientar la discussió cap a quines són les veritables necessitats de les persones i els requisits considerats bàsics per viure una vida digna i feliç. També ara que la intolerància, l’odi i la por a la diferència avancen a Europa, els seus escrits sobre la justícia social i el dret són un magnífic recordatori de que la defensa de la llibertat i la igualtat (no només formal sinó també en l’accés a recursos bàsics com ara l’atenció sanitària, la justícia o la educació) és un requisit irrenunciable d’una societat democràtica o, millor dit, d’una societat decent.

I encara ara que es concreten els retalls en educació i es fa palès que la formació dels individus, el foment de la seva autonomia i el cultiu de les seves capacitats no són una prioritat de les polítiques públiques, resulta inescapable la defensa aferrissada que Martha Nussbaum ha fet de les humanitats com a fonament de la vida en democràcia.

Davant l’angoixant desaparició de la noció de bé comú del discurs públic, sembla més necessari que mai reivindicar l’obra de pensadors que, com Martha Nussbaum, posen l’accent sobre valors col·lectius irrenunciables i sobre la necessitat d’una ciutadania independent, que tingui al seu abast les eines per exercir els seus drets i deures cívics i, no menys important, per gaudir i contribuir a la bellesa i la cultura que l’envolten.

Una pensadora fonamental

Tal com ha destacat el jurat del Premi Príncep d’Astúries, Martha Nussbaum és a més una de les veus més rellevants en el món del pensament contemporani, representant i renovadora de la tradició liberal. Avala aquesta opinió un llistat impressionant d’obres considerades ja clàssiques (La fragilidad del bien, Paisajes del pensamiento, El cultivo de la humanidad o La terapia del deseo, entre altres) sobre un ventall molt ample de temes: des de la tragèdia antiga fins l’amor o la vergonya, la justícia social, la violència religiosa, el feminisme o els drets dels discapacitats (podeu trobar una bibliografia al final d’aquest post).

L’editorial Paidós, que ha publicat la major part dels llibres de Martha Nussbaum en castellà, resumeix bé en el seu text de felicitació els quatre àmbits en què se centra la seva obra: la recuperació de l’ètica antiga i el seu valor en els nostres dies, l’estudi de les emocions, la teoria de la justícia i les seves implicacions en el món actual (en moltes ocasions juntament amb el Premi Nobel d’Economia Amartya Sen) i, per últim, la teoria feminista i la superació de les desigualtats per qüestions de sexe, raça o procedència social.

Cal afegir, per cert, que només dues dones, Martha Nussbaum i Mary Robinson (2006) han rebut aquest guardó en la categoria de Ciències Socials en els 30 anys d’existència del Premi, segons ha destacat l’Associació Clàssiques i Modernes.

Martha Nussbaum al CCCB

Martha Nussbaum va visitar el CCCB l’any 2010 per impartir una conferència titulada “Llibertat de consciència: contra els fanatismes”, que es pot escoltar íntegra aquí en versió original, i que el CCCB va organitzar juntament amb l’Aliança 4 Universitats. En aquella ocasió, Martha Nussbaum va dissertar sobre la dificultat de les democràcies contemporànies per garantir la igualtat i la llibertat de consciència de tots els ciutadans. Llavors, les polèmiques sobre la prohibició de portar vel en els espais públics a diverses ciutats catalanes eren molt recents, i la seva defensa a ultrança de la llibertat personal no va deixar ningú indiferent. Com és ben conegut i va reiterar durant la seva intervenció, Martha Nussbaum s’oposa a la prohibició del burca, l’ús del qual considera una elecció individual que en cap cas ha de merèixer una censura institucional. Nussbaum ha continuat treballant sobre la qüestió de la intolerància religiosa i acaba de publicar un nou llibre titulat The New Religious Intolerance. Overcoming the Politics of Fear in an Anxious Age.  

El CCCB també ha publicat el text de la seva conferència sota el títol Llibertat de consciència. L’atac al respecte igualitari en la col·lecció BREUS, en edició bilingüe català-anglès. Així mateix, ha coeditat amb l’editorial Katz la versió castellana, que va acompanyada d’una magnífica entrevista de Daniel Gamper  titulada “Vivir en democracia implica respetar el derecho de las personas a elegir estilos de vida con los que no estoy de acuerdo”.

Per començar a conèixer el pensament de Martha Nussbaum, també pots llegir aquesta entrevista que li va fer la Fina Birulés i Anabella L. Di Tullio durant la seva visita al CCCB i que va publicar la revista Barcelona Metrópolis.

El desenvolupament humà

L’editorial Paidós acaba de publicar l’últim llibre de Martha Nussbaum en castellà, titulat Crear capacidades. Propuesta para el desarrollo humano, en el qual la filòsofa abunda sobre les teories que va crear juntament amb Amartya Sen a partir dels anys vuitanta i que van revolucionar el concepte de desenvolupament humà. La proposta de Nussbaum i Sen, que es va plasmar en el seu llibre La calidad de vida, va consistir en refutar la idea de què el desenvolupament es pot mesurar en termes purament econòmics (amb el PIB com a indicador) i que la pobresa és, simplement, la privació d’ingressos. Segons ells, el desenvolupament s’ha de “mesurar” tenint en compte altres factors fonamentals, com ara les llibertats individuals, les oportunitats que la societat ofereix als individus per desenvolupar les seves capacitats i els seus desitjos, l’esperança de vida, la salut o l’accés a recursos bàsics com ara l’educació. Gràcies a les seves aportacions, la ONU va instaurar l’Índex de Desenvolupament Humà, que des de llavors ha reemplaçat el PIB per mesurar la qualitat de vida i orientar les polítiques públiques. El llibre de Martha Nussbaum Las mujeres y el desarrollo humano va tractar la qüestió de les capacitats des d’una perspectiva de gènere.

Una bibliografia

Us oferim, a continuació, un llistat dels llibres de Martha Nussbaum traduits al castellà o al català:

  • La fragilidad del bien: fortuna y ética en la tragedia y la filosofía griega [traducción de Antonio Ballesteros] Madrid: Visor, 1995.
  • Nussbaum, M. y Amartya Sen (comp.) La calidad de vida, México D.F.: Fondo de Cultura Económica, 1996.
  • Justicia poética: la imaginación literaria y la vida pública [traducción de Carlos Gardini]. Barcelona: Andrés Bello, D.L., 1997.
  • Los límites del patriotismo: identidad, pertenencia y “ciudadanía mundial”, compilado por Joshua Cohen; [traducción de Carme Castells]. Barcelona: Paidós Ibérica, 1999.
  • Nussbaum M. y Cass R. Sunstein (eds.) Clones y clones: hechos y fantasías acerca de la clonación humana; prólogo de Manuel Garrido; [traducción de María Cóndor Orduña]. Madrid: Cátedra, 2000.
  • El cultivo de la humanidad: una defensa clásica de la reforma en la educación liberal [traducción de Juana Pailaya] Barcelona: Andrés Bello, 2001.
  • Las mujeres y el desarrollo humano: el enfoque de las capacidades [traducción de Roberto Bernet]. Barcelona: Herder, 2002.
  • La terapia del deseo: teoría y práctica en la ética helenística [traducción de Miguel Candel]. Barcelona: Paidós, 2003.
  • El conocimiento del amor: ensayos sobre filosofía y literatura [traducción de Rocío Orsi Portalo y Juana María Inarejos Ortiz]. Madrid: Antonio Machado Libros, 2005.
  • El cultivo de la humanidad: una defensa clásica de la reforma en la educación liberal [traducción de Juana Pailaya]. Barcelona: Paidós Ibérica, 2005.
  • El ocultamiento de lo humano: repugnacia, vergüenza y ley [Traducción de Gabriel Zadunaisky]. Buenos Aires/Madrid, Katz editores, 2006.
  • Las fronteras de la justicia: consideraciones sobre la exclusión [traducción de Ramón Vilà Vernis y Albino Santos Mosquera]. Barcelona: Paidós, 2007.
  • Paisajes del pensamiento. La inteligencia de las emociones [Araceli Mira Benítez y Rocío Orsi Portalo]. Barcelona: Paidós, 2008.
  • Libertad de conciencia [traducción de Alberto Enrique Álvarez y Araceli Maira Benítez]. Barcelona: Tusquets, 2009.
  • India: democracia y violencia religiosa [traducción de Vanesa Casanova]. Barcelona: Paidós, 2009.
  • Sin fines de lucro. Por qué la democracia necesita de las humanidades [Traducción de María Victoria Rodil]. Buenos Aires/Madrid: Katz editores, 2010.
  • Sense ànim de lucre: per què la democràcia necessita les humanitats [traducción de Dolors Udina]. Barcelona, Arcadia/Atmarcadia, 2011.
  • La llibertat de consciencia. L’atac al respecte igualitari = Liberty of conscience. The attack on equal respect [traducción de Zoraida de Torres Burgos]. Barcelona, CCCB, 2011.
  • Libertad de conciencia: el ataque a la igualdad de respeto + “Vivir en democracia implica respetar el derecho de las personas a elegir estilos de vida con los que no estoy de acuerdo” (entrevista de Daniel Gamper Sachse) [Traducción de Patrícia Soley-Beltran]. Buenos Aires/Madrid, CCCB-Katz editores, 2011.
  • Crear capacidades: propuesta para el desarrollo humano [traducción de Albino Santos Mosquera]. Barcelona, Paidós, 2012.