Sobre la projecció de «MAPA» al CCCB

gener 24th, 2013 2 Comments

L’equip del CCCB volem demanar disculpes a totes les persones que ahir no vareu poder accedir a la projecció de «MAPA» de Elías León Siminiani. Es van vendre més entrades que l’aforament disponible per un problema de control en el sistema de venda electrònica.

Estem negociant amb la productora i amb el director una propera projecció de «MAPA» a finals de febrer o principis de març. En aquesta sessió, de la qual informarem amb suficient antelació, tindran preferència tots els que ahir us vareu quedar sense poder accedir a l’Auditori CCCB.  Tots aquells que teniu l’entrada comprada, conserveu-la. Per qualsevol dubte o més informació, adreceu-vos a les taquilles del CCCB.

 

La Unió Europea premia el Human Brain Project

gener 24th, 2013 No Comments

Henry Markram, impulsor de Human Brain Project, va presentar el projecte al CCCB

Ahir es va saber la notícia que el Human Brain Project, dirigit pel neurocientífic Henry Markram, ha estat un dels dos projectes científics seleccionats per rebre el finançament més important de la Unió Europea pels propers 10 anys. Ni més ni menys que 1.000 milions d’euros.

Henry Markram al CCCB – Foto: Miquel Taverna, 2012

Henry Markram va ser al CCCB el passat 22 de maig per explicar-nos aquest ambiciós projecte que pretén crear un dels supercomputadors més potents del món per tal de poder simular de la manera més exacta possible el funcionament de la ment humana. El repte és recopilar tot el coneixement actual que la neurociència i altres disciplines estan reunint sobre el nostre cervell, des de la seva base genètica fins les diferents teories de la ment, el llenguatge, les emocions o la consciència, i incorporar-ho en un únic sistema informàtic. El projecte promet fer avançar enormement no només el coneixement general sobre la ment, sinó també els mecanismes de moltes disfuncions mentals com l’Alzheimer o l’autisme, de les quals per ara encara no és té remei.
Us convidem a sentir al propi Henry Markram explicant aquest projecte a l’entrevista que li vam fer al CCCB durant la seva visita.

Podeu trobar més informació aquí:

MATERIA: La UE invierte 2.000 millones en el grafeno y la recreación del cerebro humano

Web Human Brain Project

Bolaño visible: «Arxiu Bolaño: 1977-2003» revela la cronologia creativa i obra inèdita de l’escriptor

gener 18th, 2013 5 Comments

Potser ser invisibles al món durant una temporada ens faria més lliures i creatius. En un món com el d’ara on mostrar-se per terra, mar i Twitter és el més habitual, l’aïllament social com a via d’escapament creativa s’està convertint en tot un experiment. Si ens fixem en l’obra de Roberto Bolaño i calculem quan la va escriure, on vivia i el grau de visibilitat pública de l’escriptor durant la seva prolífica vida literària, ens adonem que, a Bolaño, ser invisible al món –sobretot el del mercat editorial– li va permetre treballar per ser un gran narrador i poeta del segle xxi.

L’exposició «Arxiu Bolaño: 1977-2003» que el CCCB inaugura el proper 5 de març presenta la cronologia creativa de Roberto Bolaño des que va haver de deixar Xile i Mèxic per viure a Catalunya: Barcelona (1977-1980), Girona (1981-1985) i Blanes (1985-2003). Són les tres ciutats on l’autor es va deixar veure només entre veïns i amics, va viure allunyat de grans premis i despatxos i es va dedicar plenament a l’escriptura («El viaje de la literatura, como el de Ulises, no tiene retorno») i la família («Mi patria son mis hijos»).

Vídeo inpirat en el post-escriptum de la novel·la  Amberes de Roberto Bolaño escrita a Barcelona el 1980, amb dibuix del propi autor. Realització: Toni Curcó, 2013, CCCB

Mostra de la intensa activitat literària de Bolaño són els 230 manuscrits –la majoria originals– que presenta l’exposició, a més d’objectes personals, llibres, fotografies familiars inèdites que seran un tresor per als bolañistes i una manera d’endinsar-se en l’univers Bolaño per al públic desconeixedor de l’autor. El recorregut cronològic es completa amb un pròleg, referència imprescindible als anys viscuts a Mèxic, i un epíleg que tanca la mostra i analitza la influència de Bolaño en la literatura del segle xxi.

Valérie Miles, codirectora de la revista Granta, i Juan Insua, director del CCCB Lab  i creador de mostres del CCCB dedicades a altres genis literaris com Joyce, Kafka o Borges, són darrere d’aquest projecte expositiu que fa servir temes i recursos de la cuina literària de Bolaño (el joc, l’humor, els enigmes, la investigació detectivesca, el calidoscopi) en l’itinerari que farà el visitant dins la mostra.

Novel·les, contes, entrevistes, quaderns (amb una cal·ligrafia impol·luta!), correspondència, jocs d’estratègia (dels quals Bolaño era un especialista) conformen només una primera exploració de l’arxiu personal de l’escriptor que la vídua Carolina López ha ordenat i conservat des que Bolaño va morir ara fa deu anys.

«Arxiu Bolaño: 1977-2003» és un homenatge a l’autor d’obres mestres com «Los Detectives Salvajes» o «2666» i en aquest homenatge participen alguns dels seus amics. Al catàleg de l’exposició trobem grans relats d’A.G.Porta, Javier Cercas i Enrique Vila-Matas sobre la relació que van tenir amb Bolaño, gran conversador, feliç lector i apassionat bibliòfil. «Un escriptor dels d’abans», escriu Vila-Matas. Els articles de Valérie Miles, Juan Insua, Olvido García Valdés, Barbara Epler i Patricia Espinosa completen el catàleg.

Una setmana després de la inauguració de l’exposició, del 14 al 16 de març, se celebra Kosmopolis, la Festa de Literatura Amplificada, que ha programat una sèrie d’activitats per completar l’homenatge: un recital poètic amb Olvido García Valdés, que recitarà una selecció de poemes propis creuats amb versos de Bolaño; el col·loqui «Roberto Bolaño: la gestació d’un mite», amb A.G. Porta, Pere Gimferrer, Jaume Vallcorba, Jorge Herralde i Juan Antonio Masoliver Ródenas i l’estrena d’Il Futuro, una pel·lícula d’Alicia Scherson basada en «Una novelita lumpen» de Bolaño. Els dramaturgs Àlex Rigola i Pablo Ley, que van adaptar «2666» per al Teatre Lliure, també tenen previst participar a Kosmopolis amb una activitat especial.

En el marc de Kos

Villarroel a l’Emergència!2013

gener 17th, 2013 No Comments

Des d’avui i fins al proper 14 de febrer, Jaime Casas, conegut periodista de l’escena musical, ens anirà presentant cada una de les bandes que participen en aquesta cinquena i nova edició del festival Emergència! a tall de petites entrevistes.
Comencem amb el grup de Barcelona, Villarroel


El groove dels carrers menys interessants

El que és nou. El talent. Les ganes…, la sorpresa. Una vegada més, Emergència! aposta per aquells projectes que estan fent les primeres passes. Que tenen alguna cosa a dir; es volen donar a conèixer i presentar credencials en un escenari de qualitat, el del CCCB. El centre, com des de fa anys i malgrat les circumstàncies, continua apostant amb valentia per la música de base i les propostes del pop més arriscades. A diferència dels grans esdeveniments que se succeeixen en l’oferta musical local, aquí no hi ha ànim comercial. Ben al contrari: la política d’Emergència! i el cicle BCN Mp7 han ajudat a confeccionar un teixit de creació i debat únics, i aquesta era la idea. En el seu moment ‒cap al 2006‒ va significar una aposta de risc; avui és una realitat.
Seguint un estricte criteri de qualitat, l’incansable i entusiasta Sergio Silva, ideòleg i programador d’Emergència!, ha tornat a confeccionar un cartell d’altura. Com sempre, els grups novells conformen l’alineació del festival que se celebrarà el proper 16 de febrer.
Artistes amb poc recorregut a punt de fer un pas ferm cap endavant i consolidar el seu discurs. Alguns s’han estrenat en el món editorial; d’altres aposten per la via de les plataformes digitals. Com els sorprenents Villarroel, anomenats així «en honor al carrer menys interessant de Barcelona», apunta Elsa de Alfonso, alma mater del trio que completen Max Casamor (baix) i Helga Juárez (bateria).
Villarroel és el grup preferit dels teus grups preferits. El secret de domini públic de l’escena local de Barcelona. Les cançons de Villarroel sorprenen i agraden als qui creuen que ja no els pot sorprendre res d’aquí. «La meva germana és la que té talent. L’escolto tocar tancada a la seva habitació i m’espanto de veure com n’és, de bona», explicava sotto voce un habitual de l’escena comtal com és Adrián de Alfonso. Villarroel són una mena d’anomalia entre l’oferta de grups locals: «m’era impossible trobar equivalents, ni tan sols semblants, i no sé si és bo o dolent…», comenta l’Elsa. Els semblants s’han de buscar a fora: «La veritat és que m’identifico molt ràpid amb gairebé totes les coses que escolto, com ara aquests dies amb la lírica i les dissonàncies d’Epic Soundtracks, o l’actitud i els cops bojos de guitarra dels Meat Puppets. També últimament estic addicta i ens han inspirat moltíssim els canadencs Sean Nicholas Savage i Mac Demarco; us recomano que en seguiu la pista».
Villarroel són «un grup d’amics» que va aprendre a tocar als locals de la Politècnica. «Improvisant durant hores i fent el burro amb tota mena de cançons que ens agradaven vam aprendre a comunicar-nos i a veure els topants del pop». Així va sorgir No Band in Berlín, fins que la bateria, Marta Millet, «se’n va anar a veure món i vam quedar per tocar amb una de les nostres fans –fins i tot tenien fans!–, Helga, i vam formar Villarroel».
Les seves cançons són fosques, melodramàtiques, amb aquell punt d’ingènua excitació que sorgeix del que és amateur. «M’agradaria que no se’ns identifiqués amb alguna cosa fosca sense més ni més ‒apunta l’Elsa‒, sinó que es percebés un cert halo d’esperança o positivisme; remoure una mica el personal mola, però també encomanar les ganes de llançar-se, de ser qui vols ser, malgrat tot».
L’Elsa reflexiona sobre emocions poc previsibles i les encaixa en atmosferes de colors tènues i, tot i això, surt airosa en la tasca de confeccionar un decàleg de cançons purament pop. «La meva intenció amb tot això té diversos vessants, fins i tot el de la no-intenció», explica. D’una banda, «intento fer lletres que parlin de coses que no he trobat en altres lletres, de vegades reflexionant sobre emocions i lògiques molt pròpies dels temps que corren». D’altra banda, «hi ha una certa reflexió també en la música. Aquesta evoca una atmosfera clàssica però sempre acaba trencant patrons i llançant intervals musicals insòlits. La veritat, jo suposo que qualsevol grup amb un mínim de discurs creatiu intenta fer alguna cosa semblant a això, cadascú a la seva manera. Jo, personalment, adoro la imperfecció i l’error, i acostumen a convertir-se en motius de les nostres cançons (aquí és on entra la no-intenció)».
Després de la seva actuació a Emergència! 2013, planegen «pensar un disc». La idea és «forjar un groove Villarroel, a més de fixar-nos en certes harmonies. Amb una mica de sort, després de l’estiu sortirà alguna cosa; aquesta vegada sí, en llarg». Abans, els podrem veure en directe en el festival: «És la primera vegada que toquem en un museu i això m’obsessiona força, a veure què passa».

Jaime Casas @JaimeCasasB


Villarroel tocaran a l’escenari Hall dins de la cinquena edició d’E! el proper 16 de febrer.

Bandcamp: http://villarroel.bandcamp.com/

Facebook Emergència!: http://www.facebook.com/emergenciabcn 

Lydia Cacho i les formes de l’esclavitud contemporània

gener 17th, 2013 3 Comments

Lydia Cacho

Després de l’èxit de la inauguració del cicle “En comú” amb el sociòleg alemany Ulrich Beck, tornem el proper dilluns 21 de gener amb una conferència excepcional: ens visitarà la periodista mexicana Lydia Cacho, coneguda arreu del món per la seva denúncia de les xarxes de pederàstia, el tràfic de persones i l’esclavitud sexual de dones, nenes i nens. La seva tasca ha estat reconeguda amb nombrosos premis internacionals, però ha suposat també un risc cert per la seva vida: ha rebut amenaces de mort i ha estat empresonada i torturada a Mèxic.

Dos llibres seus expliquen aquesta història terrible: Los demonios del Edén (Debate) és la denúncia que Cacho va fer l’any 2005 d’una xarxa de pederàstia que implicava a polítics i empresaris mexicans en actiu. La publicació d’aquest llibre va ser una estratègia per posar fi a la passivitat de les autoritats i per deixar al descobert la maquinària del poder que protegia al pederasta Succar Kuri, un conegut empresari amb molta influència. La difusió que va rebre el llibre va fer que finalment es celebrés el judici.

Memorias de una infamia (Debate), escrit dos anys després, narra el malson que Cacho va haver de patir com a conseqüència d’aquella denúncia: va ser acusada, detinguda il•legalment, maltractada física i psicològicament, i empresonada durant trenta hores pels mateixos poders públics que l’haurien hagut de defensar. Lluny d’acovardir-se, Cacho ha continuat les seves investigacions sobre el tràfic de persones i l’esclavitud sexual de dones, nenes i nens a tot el món. Part d’aquesta feina es pot llegir a Esclavas del poder. Un viaje al corazón de la trata sexual de mujeres y niñas en el mundo (Debate, 2010), en el qual Cacho denuncia que les xarxes que roben i esclavitzen dones, nenes i nens experimenten avui una explosió sense precedents, beneficiant-se d’una cultura que promou la cosificació humana i d’una economia de mercat deshumanitzadora. Tal com denuncia Cacho, acceptar la prostitució com un mal menor suposa ignorar també l’explotació, els maltractaments i el gran poder del crim organitzat a tot el món.

En el marc del cicle “En comú”, Lydia Cacho oferirà una conferència sobre els drets humans en la qual recordarà que no podem viure d’esquenes al fet que al bell mig de la nostra societat existeix, dit en paraules de Boaventura de Sousa Santos, “un espai que és un no-territori en termes jurídics i polítics, un espai impensable pel primat de la llei, dels drets humans i de la democràcia”, i que es construeix a partir de l’esclavitud i l’explotació dels altres. Som responsables de l’existència d’aquest espai quan ignorem el vincle que existeix entre el tràfic de persones, la violació dels drets humans més elementals i la prostitució; quan jutgem amb benevolència els consumidors de l’indústria sexual; quan ens beneficiem dels guanys de la molt rendible indústria prostitucional i ignorem que la prostitució no és només un problema de salut o d’ordre públic que tan sols afecta a víctimes i màfies, sinó un problema de tots: un problema en comú.

YouTube Preview Image