Posts Tagged ‘Xina’

L’escriptor xinès Yu Hua, al CCCB

octubre 30th, 2013 1 Comment

“Sense èpica, sense ètica, sense cap mena d’indici de progrés, el lector queda completament abandonat davant de la història i del món que l’envolta.” Amb aquestes paraules, l’especialista en literatura xinesa Carles Prado descriu l’efecte colpidor de la prosa primerenca de l’escriptor xinès Yu Hua. Ho fa al pròleg d’El passat i els càstigs (2013), el recull de relats amb què va debutar Yu Hua als anys 80 i que acaba de ser traduït en primícia al català per l’editorial Males Herbes.

Yu Hua

Yu Hua és un dels escriptors xinesos contemporanis més influents, membre de la primera generació que no va patir les penúries del maoisme. Segons Prado, la seva obra defuig tant del realisme social que havia caracteritzat la literatura xinesa de les dècades anteriors com del discurs humanista que es postulava com a alternativa a la Xina durant la segona meitat de la dècada dels 1980. El resultat és una literatura torbadora, desafiant i difícilment classificable. El fet que comencés a escriure l’any 1984, quan l’etapa maoista ja havia quedat enrere, li va permetre narrar sobre el passat i el present sense les cicatrius que arrossegaven els escriptors de generacions anteriors.

Nascut el 1960, Yu Hua va viure la darrera etapa de la Revolució Cultural xinesa, en la qual, com és ben sabut, es va proscriure gairebé tota la literatura. Tal com ha explicat ell mateix, els pocs llibres que queien a les seves mans estaven tan escapçats i gastats que gairebé mai se’n podia saber l’autor, el títol, el principi o el final. Convertit amb el temps en un lector apassionat, influït per escriptors com Kafka, Robbe-Grillet o Kawabata, Yu Hua va ser un dels intel·lectuals responsables d’introduir les avantguardes literàries a la Xina dels anys 80. La seva obra sap convertir una història pertorbadora, on conflueixen surrealisme, cruesa i lirisme, en un relat gairebé hipnòtic, que atrapa i fascina al lector.

Tal com indica Carles Prado, l’estil dels relats d’inici de Yu Hua és gèlid i aclaparador. La ficció que construeix tracta la realitat d’una manera freda, àdhuc brutal, i amb freqüència la violència i la sang taquen vastament els seus relats. Aquesta fredor és típica dels seus primers escrits, dels quals El passat i els càstigs en recull quatre contes. El mateix Yu Hua creu que això es deu, en part, al fet que des de nen va estar molt a prop de la mort. Entre d’altres imatges de la seva infància, n’hi ha una de particularment escabrosa, i és que casa seva es trobava davant d’un lavabo públic on sovint les infermeres llençaven el rebuig humà resultant d’operacions quirúrgiques. També explica, en una entrevista publicada al New York Times, que a casa hi feia tanta calor a l’estiu, que cercava el recer en la frescor d’un dipòsit de cadàvers proper, on solia endormiscar-se. De la mateixa manera, les execucions públiques durant el règim maoista, que trencaven l’avorriment i la monotonia a Haiyan, el seu poble, a la província de Zhejian, formen part del seu record.

Quina explicació té aquesta cruesa en la prosa de Yu Hua? Com ha contribuït la seva experiència vital a fornir la imatgeria dels seus relats? Què ens diu la seva literatura dels profunds canvis econòmics, polítics i socials que ha viscut la Xina en els darrers cinquanta anys? Per intentar respondre a aquestes i altres preguntes, i en motiu de la inauguració del màster en Estudis xinesos de la Universitat Pompeu Fabra i de la presentació d’El passat i els càstigs, Yu Hua i Carles Prado, acompanyats de l’editor de Males Herbes Ricard Planas i la traductora Carla Benet mantindran un diàleg obert al públic que tindrà lloc al CCCB el proper dimarts 5 de novembre a les 19:30h. Al Twitter: #YuHua.

La qüestió tibetana a debat

desembre 11th, 2012 No Comments

El passat 8 de desembre, Kunchok Phelgye, monjo tibetà de 24 anys, es va prendre foc prop del monestir de Kirti (Sichuan). El mateix dia, Pema Dorjee, de 23 anys, va morir de la mateixa manera, també a Sichuan. Aquestes són dues de les darreres morts comptabilitzades en el que ja es considera una onada d’autoimmolacions entre la població tibetana des de fa quasi quatre anys. Les dades són incertes, perquè l’accés al Tibet està molt restringit des de les revoltes de l’any 2008 i les autoritats xineses han optat per donar el mínim de rellevància a aquests fets. Sigui com sigui, el darrer mes de novembre se n’havien comptat 28, segons la International Campaign for Tibet, un nombre més que suficient per prendre consciència de la magnitud de la problemàtica que assola aquesta regió remota.

Intentar esbrinar els orígens del conflicte al Tibet ens portaria a revisar la història recent d’aquesta regió, ocupada als anys 50 per l’exèrcit de la Xina maoista i sotmesa a un procés de repressió política i cultural des d’aleshores. Per les autoritats xineses, es tractava d’una regió tancada en un sistema feudal i retrògrad, a la qual calia aportar modernització. Pels tibetans, el seu país s’acabava de quedar sense el seu líder polític i espiritual (el Dalai Lama, que es va exiliar a l’Índia el 1959 i mai més ha trepitjat el Tibet) mentre veien com el seu patrimoni cultural es diluïa sota les noves autoritats governamentals. Des d’aleshores, la regió ha estat marcada per una història de desencontres entre totes dues parts que ha arribat a tenir un cert ressò internacional gràcies al prestigi de la figura del Dalai Lama.

La població tibetana a l’exili ha organitzat una àmplia xarxa de suport (Buddha’s Breakfast_CC BY-NC-SA)

Des de l’any 2008, però, el procés d’aproximació entre les dues parts del conflicte ha patit un retrocés important. Les revoltes entre la població tibetana, exigint més llibertat, van caure en el pitjor moment per a la Xina, aleshores epicentre del focus internacional per la celebració dels Jocs Olímpics a Pequín. Més enllà de l’elevat cost en vides humanes d’aquestes revoltes, des d’aleshores el Tibet ha quedat sumit en el silenci: restriccions d’accés a la regió, opacitat a l’hora de poder saber què hi està passant. L’onada d’autoimmolacions, iniciada el febrer del 2009 i agreujada clarament els darrers mesos, sembla ser una nova etapa en aquest conflicte i mostra la situació límit en què es troba avui la població tibetana.

Per parlar justament d’aquesta qüestió, el proper dilluns 17 de desembre, a les 19h, us proposem el debat “Tibet: silenci i revolta”. La sessió comptarà amb el passi del documental “Human Torches of Tibet” (BBC, 2012) i amb les intervencions de Robert J. Barnett, director del Programa d’Estudis Tibetans Moderns a la Universitat de Columbia, i Josep Lluís Alay, director de l’Observatori del Tibet de la UB. La sessió serà moderada per Sergi Vicente, corresponsal de TV3 a Pequín.

També us proposem una sèrie de materials complementaris pels qui vulgueu aprofundir en aquesta qüestió:

-  “Storm in the Grasslands: Self-immolations in Tibet and Chinese Policy” (2012), informe de la International Campaign for Tibet sobre la qüestió de les autoimmolacions i l’estat actual del conflicte.

“The Burning Issue”, article a The Economist (9/12/2012), un dels que han sortit recentment en mitjans internacionals

“Tibet a lo bonzo” (09/2012) article de Nacho Carretero per la revista on-line Jot Down.

-  The Sun Behind the Clouds. Tibet’s Struggle for Freedom, documental de producció Índia-Gran Bretanya (2009)i consultable a Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=qcVg6zsuc8k

Undercover in Tibet, documental de Channel 4 (2008) d’accés lliure a internet.

-  Casa del Tibet. A Barcelona, la Casa del Tibet aglutina l’actualitat sobre aquesta regió i impulsa el coneixement de la seva cultura.

Us esperem dilluns 17 de desembre, a les 19h, per assabentar-nos millor de la situació actual al Tibet i poder-ne parlar amb els nostres convidats.

1