El cicle de cinema a la fresca d’aquest any és tota una confessió: he pecat. Gandules’16 Gas Natural Fenosa està dedicada als set pecats capitals: la luxúria, la peresa, la gola, la ira, l’enveja, l’avarícia, la supèrbia; i dos més de regal, la tristesa i la fantasia extrema, generositat de Desirée de Fez, la programadora d’aquesta edició.
«He programat per a Gandules’16 nou pel·lícules pensant en el que a mi m’agradaria veure com a espectadora en un cicle de cine a la fresca, acompanyada d’amics i en un ambient relaxat», explica Desirée de Fez. La crítica de cinema ha fet una selecció variada amb títols com Amenaza en la sombra de Nicolas Roeg (Don’t Look Now, 1973) o The Room (2003) de Tommy Wiseau, considerada «una de les pitjors pel·lícules de la història» per molts crítics de cinema.
Els pecats capitals estan considerats l’origen de totes les faltes que l’ésser humà pot desitjar cometre. Segons Sant Tomás (II-II:153:4), «un vici capital és aquell que té una fi excessivament desitjable, de manera tal que en el seu desig, un home comet molts pecats, tots els quals es diu són originats en aquell vici com a font principal». La llista dels pecats capitals que cal evitar segons la moral cristiana ha anat variant. Originàriament eren vuit, entre els quals estava la tristesa. Fou en el segle VI, quan el papa Gregori el Gran va fixar el nombre de pecats en set, ja que considerava la tristesa com una forma de peresa.
Nou pecats capitals, nou pel·lícules
Desirée de Fez ha volgut recuperar la tristesa i incloure en la programació la fantasia extrema. «Avui en dia tots pequem. Els set pecats que coneixem de tota la vida, se’ns han quedat curts», afirma. Gandules’16 ofereix a l’espectador nou pel·lícules que connecten amb un pecat, de vegades d’una manera subtil. I no, Seven (1995) no es troba entre les escollides.
El cicle comença el 9 d’agost amb Laberinto de pasiones (1982), un dels primers films de Pedro Almodóvar, una invitació a la luxúria que, per a de Fez, «dibuixa una part de la historia social dels anys vuitanta». La peresa està representada per Movida del 76 (Dazed and Confused, 1993) de Richard Linklater. La gola per Joven y alocada (2012), de la xilena Marialy Rivas, que tracta el descobriment sexual. De Fez ha escollit Babadook (2014), de Jennifer Kent, per a representar la ira i donar una segona oportunitat a aquesta pel·lícula de terror que no ha tingut «la repercussió que mereixia».
Podrem gaudir de produccions poc conegudes com El rapto de Bunny Lake (Bunny Lake Is Missing), d’Otto Preminger, per al pecat de l’enveja; i El gran rugido (Roar, 1981), de Noel Marshall, per a l’avarícia. «En aquesta pel·lícula una jove Melanie Griffith va ser atacada per un lleó i va haver de sometre’s a una cirurgia reconstructiva», apunta de Fez.
L’última setmana Gandules proposa l’inclement melodrama The Room (2003), de Tommy Wiseau, per a la supèrbia. La sublim Amenaza en la sombra (Don’t Look Now, 1973), de Nicolas Roeg, com una oda a la tristesa. I Valerie y su semana de las maravillas (Valerie and Her Week of Wonders, 1970), de Jaromil Jires, com a colofó amb una fantasia extrema.
Desirée de Fez opina que es pot pecar amb gràcia i ens convida a conèixer aquests relats i els seus significats, i a simplement evadir-nos en aquestes nits d’estiu. Cada projecció estarà precedida d’un vídeo on músics com Javiera Mena, crítics de cinema com Manu Yánez o el director Juan Antonio Bayona ens confessen els aspectes que més els han seduït de la pel·lícula.
Del 9 al 25 d’agost, tots els dimarts, dimecres i dijous esteu convidats a refrescar-vos a les 22.00 hores al Pati de les Dones. L’entrada és gratuïta i la capacitat limitada. Mentre arriba Gandules’16, també podeu sucumbir al desig amb la nostra llista de cançons pecadores a Spotify, on podeu afegir les vostres propostes. Les cançons que proposeu sonaran com a banda sonora del cinema a la fresca abans de cada projecció.