Centre Documentació i Debat

Shhhhh! Estem parlant de la intimitat…

juny 20th, 2011 1 Comment

O potser ja no cal parlar en veu baixa quan es tracta de la intimitat? Què ha passat amb la discreció, el pudor, el secret o la inhibició? Sembla ser que han passat definitivament a la història a l’hora de viure i comunicar els assumptes íntims. Tot allò que tradicionalment pertanyia a l’àmbit exclusivament privat ‒la sexualitat, la vida de parella o de família‒, que es protegia amb pany i clau i es resguardava de la intromissió amb les barreres físiques i morals avui es debat, es ventila o s’exhibeix públicament. Els nous mitjans i gèneres ‒blocs, xarxes socials, reality shows, biografies o premsa del cor‒ canalitzen la necessitat de fer-nos visibles o de participar en la intimitat dels altres, i ens obren la porta a la societat de l’espectacle, la primera víctima de la qual és… la nostra pròpia intimitat! De tot això en parlarem en el cicle La transformació de la intimitat.

Imatge de Julian Mandel

Fal·làcies i equívocs que existeixen al voltant de les relacions entre l’íntim i el públic serà el tema de la conferència que el dia 30 de juny pronunciarà José Luis Pardo, catedràtic de filosofia de la Universidad Complutense de Madrid i autor del llibre La intimitat. Pardo reflexionarà sobre el perill que corre la intimitat, que sovint es confon amb la simple privacitat, a causa de la circulació il·limitada de la informació en què ens movem actualment. Així mateix analitzarà les conseqüències de l’exaltació exacerbada de la subjectivitat que al final es torna buida i infinitament redefinible. La sobreabundància de la intimitat ‒i la televisió n’és l’exponent més representatiu‒ i, d’altra banda, la manca lacerant d’intimitat a la vida quotidiana són dues cares de la mateixa moneda.

L’antropòloga i sociòloga Paula Sibilia, autora del llibre La intimidad como espectáculo, analitzarà el 13 de juliol com els nous mitjans i formats de comunicació estan fent mutar la subjectivitat. Tant les diferents formes d’introspecció, tradicionalment cultivades en silenci i soledat, com els antics mètodes d’autoconeixement que fomentaven interioritats riques i denses han donat pas a la societat d’espectacle. A través de la hiperconnexió i l’autoexhibició el que es practica és l’eximitat ‒fer externa i extrema la intimitat‒ que no serveix només per mostrar la nostra intimitat a l’exterior, sinó per construir-la al mateix temps. En desaparèixer els referents de l’individu a l’època moderna com ara la família o l’escola, el camp de llibertat que s’obre és immens i cal saber-lo administrar. En serem capaços?

Beatriz Preciado, al seu torn, entra de ple en el terreny més sagrat de la intimitat tradicional qüestionant normes tan bàsiques com ara la determinació del sexe i el gènere. Aquesta filòsofa, que ens oferirà el dia 14 de juliol la conferència Génere, arquitectura i invenció de la intimitat, es defineix com a persona transgènere i pansexual i ensenya la teoria de gènere a la Universitat París VIII. L’íntim definitivament s’ha fet públic. Beatriz Preciado, que sosté que allò que sempre imaginàvem com a biològic ‒la divisió entre home i dona, masculí i femení‒ no és més que una construcció cultural, abordarà la pregunta de com entendre l’actual transformació de la intimitat, construïda essencialment com a femenina, en termes de gènere.

Però queda algun àmbit on la malmesa intimitat encara se salvi? Víctor Gómez Pin, catedràtic de filosofia de la UAB, ens proposarà el treball de l’art i de la ciència com a camps on la intimitat es redimeix. A la conferència que donarà el dia 27 de juny reflexionarà sobre treball de l’art i de la ciència que impliquen efectuar una immersió interior, no per apuntalar l’univers propi i recrear-s’hi, sinó per redimir-lo. L’artista i el científic perforen les capes de resistència de la intimitat per obrir espais de creació: de metàfora, en el cas de l’artista, i de fórmules universals, en el cas del científic.

Els nous temps, sens dubte, no ens ho posen fàcil. Donant-nos noves eines ens plantegen nous reptes i obren noves incògnites. Sabrem trobar-ne pistes com a individus i també com a societat?

_____________

El cicle de debats La transformació de la intimitat tindrà lloc al CCCB els dies 27 i 30 de juny, 11 i 14 de juliol. Tots els debats seran emesos per streaming.

La contrareforma cultural

maig 26th, 2011 No Comments

En el moment actual de desprestigi polític, de desorientació ideològica i de crisi de valors, és pertinent i necessari plantejar-nos la pregunta:

Com, diantres, hem arribat fins aquí?

Labirinto villa Pisani 3

Imatge de P tasso, llicència CC-BY-SA-3.0 via Wikimedia Commons

La conquesta dels drets civils i, en general, els grans canvis de vida experimentats als anys seixanta i setanta ―la llibertat sexual, l’emergència del feminisme, el rebuig de l’autoritat, entre d’altres― van marcar profundament les societats occidentals. Es va arribar a creure que els valors de l’esquerra havien triomfat a l’àmbit cultural per sempre. Ara, però, constatem que, malgrat aquests canvis, el panorama cultural està molt lluny d’una hegemonia d’esquerra. Què ha passat mentrestant? El neoliberalisme i neoconservadorisme de la política i l’economia gradualment han anat guanyant terreny a la progressia que, cada vegada més inerta i autocomplacent, exercia la correcció política. Actualment l’esquerra política es troba, sens dubte, submergida en una profunda crisi. I el panorama cultural? Tot i que les idees progressistes estan consolidades a escala cultural i social, el reflex de l’auge neoconservador hi és cada vegada més present. Una de les seves armes principals és el discurs excloent, basat en la reivindicació de les identitats culturals, siguin ètniques o religioses. El populisme amb accents xenòfobs i racistes resulta ser una estratègia molt rendible en termes electorals, com podem comprovar diàriament tant a casa nostra com arreu d’Europa.

A partir d’aquest diagnòstic obrim el debat de les jornades «La Contrareforma Cultural», que tindran lloc al CCCB els dies 1 i 2 de juny. Destacats analistes del pensament polític i cultural de l’Europa Occidental, l’Europa de l’Est i els Estats Units analitzaran la interdependència dels àmbits econòmic, polític i cultural al món occidental. S’hi abordaran, també, les dinàmiques progressistes i conservadores als països de l’Europa d’Est, membres actuals de la Unió Europea i que han trobat certes afinitats amb algunes tesis del neoconservadorisme occidental. Així mateix, es debatran els referents ideològics i culturals als Estats Units sota el govern de Barack Obama.

Si vols plantejar alguna pregunta als experts t’animem a venir al debat o enviar-nos-la per escrit. Intentarem fer-la per tu!

Què us sembla si parlem de democràcia?

maig 19th, 2011 No Comments

La primavera àrab ha agafat gairebé a tothom amb el pas canviat. Els moviments de protesta que van prendre a Tunísia i es van estendre ràpidament pel Magrib, Egipte i Síria, fins a Iemen i Oman, han tornat a posar sobre la taula la vella paraula “revolució” (tot i que molts han optat per parlar de “revolta”) i han donat un nou alè al mot “democràcia”. No està gens malament en aquest temps de descrèdit de les institucions polítiques. Nosaltres, immersos en una crisi econòmica que és també una crisi radical de les nostres democràcies, indignats però massa deprimits per mobilitzar-nos, hem assistit com il·lusionats espectadors a aquest “maig del 68” del Mediterrani. Ara sembla, però, que la primavera està començant a deixar pas a una nova estació. Els crits s’han anat apagant a la plaça Tahrir i la política es torna a fer als passadissos i als despatxos, Europa tanca les seves fronteres i es rearma contra els immigrants, a Líbia i a Síria continuen la guerra i la repressió, i torna pertorbador el fantasma dels fonamentalismes… Aquests dies, però, a casa nostra milers de persones han sortit al carrer per demanar “democràcia real” i sota el mateix lema han acampat en diverses ciutats de l’Estat. Amb aquest rerefons, què us sembla si parlem de democràcia?

World Press Photo de l’any 2009. Pietro Masturzo, Itàlia. Des dels terrats de Teheran, Juny

Al CCCB ho farem durant tres dies amb una trentena d’intel·lectuals i polítics d’arreu del món: Arjun Appadurai, Gianni Vattimo, Jorge Sampaio, Mario Soares, Nilüfer Göle, Susan Buck-Morss, Luis Martinez, Hélé Béji i Michel Wieviorka són només alguns dels convidats a parlar sobre “Imaginari democràtic i globalització” els dies 26, 27 i 28 de maig. Es tracta de la XXIII Trobada de l’Acadèmia de la Llatinitat, que cada any reuneix alguns dels intel·lectuals més reputats per discutir sobre l’actualitat política i cultural. Totes les sessions estan obertes al públic, però donat que l’aforament és limitat us recomanem que us inscriviu per anticipat. Si decidiu venir, aquestes són les taules de debat a les que podreu participar:

Dijous 26, el primer dia de la trobada, el conegut antropòleg indi que va inaugurar els estudis sobre la globalització cultural, Arjun Appadurai, dissertarà sobre les revolucions àrabs amb Nilüfer Göle, sociòloga turca experta en l’islam europeu i Juan Cole, analista polític nord-americà especialista en el món islàmic i president de l’Associació Nord-americana d’Estudis sobre l’Orient Mitjà. Continuaran aquesta discussió Luis Martínez, expert en la triada Algèria, petroli i violència; Dirk Vandewalle, coneixedor profund de la història i el present de Líbia, i Hélé Béji, escriptora i activista cultural tunisiana.

Divendres 27, el segon dia de debat, estarà dedicat a les identitats col·lectives post-nacionals i a la crisi de la representació política i els mitjans de comunicació. Hi haurà intervencions molt destacades, com ara la del filòsof Daniel Innerarity, que parlarà de la societat de la observació i compartirà taula amb Abdulrahman Al-Salimi, jurista i editor d’Oman que farà una reflexió sobre la relació entre Occident i el món islàmic. També participaran d’aquest debat Javier Sanjinés, professor de l’Universitat de Michigan; Xavier Rubert de Ventós, que donarà el seu punt de vista sobre la qüestió de la identitat el pluralisme, i Cristovam Buarque, senador brasiler, que parlarà sobre sostenibilitat i educació.

Aquest mateix dia a la tarda, Dominic Boyer, antropòleg, reflexionarà sobre la representació política i l’ascens de l’extrema dreta a Islàndia; Renato Lessa, politòleg brasiler, dissertarà sobre la relació entre democràcia i representació, i Enrique Larreta, antropòleg, parlarà sobre l’excepció cultural. Un convidat d’excepció serà Mârio Lúcio Sousa, conegut compositor i músic, company d’escenari de Cesaria Évora, Gilberto Gil o Manu Dibango entre molts altres i recentment nomenat ministre de Cultura de Cap Verd.

Després d’aquesta marató de d’idees i persones, l’últim dia de la trobada, dissabte 28, es dedicarà a parlar sobre Occident i la seva actitud defensiva envers la globalització: es discutirà si el multiculturalisme europeu és o no un projecte fallit (François L’Yvonnet, filòsof i editor), es posarà sobre la taula l’ascens dels fonamentalismes (Jean Michel Blanquer, director de l’Ensenyament Escolar a França), i es debatrà sobre la importància de la memòria (Susan Buck-Morss, filòsofa experta en teoria crítica) i sobre la democràcia i la política (Renato Janine Ribeiro, filòsof).

La sessió de la tarda, que posarà punt i final a la trobada, comptarà amb la participació de Gianni Vattimo, Michel Wieviorka, Cândido Mendes, Gerardo Caetano i Federico Mayor Zaragoza, moderats per Josep Ramoneda. Aquesta darrera taula de debat s’ocuparà de les forces democràtiques emergents en la globalització.

Us hi esperem!

Neteja o Revolució!

abril 13th, 2011 No Comments

Abdel Aziz el Mountassir Foto: Miquel Taverna

Abdel Aziz el Mountassir Foto: Miquel Taverna

“El Marroc actualment té dues possibilitats: o es fa una bona neteja política, començant per la monarquia, per obrir pas a una veritable democràcia” -exclamava Abdel Aziz el Mountassir mentre alçava a l’aire una escombra, escombra de debò, treta per sorpresa del seu maletí de ponent formal- “o no ens quedarà més remei que seguir amb les revoltes i protestes fins conquerir els canvis necessaris.” Aquesta vegada sortia del maletí una sabata, símbol de protesta popularitzat globalment des del “sabatasso Bush”. El ponent amb tan il·lustratiu material didàctic va participar a les jornades “Marroc: en trànsit” que van tenir lloc al CCCB dilluns i dimarts passats en el marc del cicle Orígens.

Abdel Aziz el Mountassir Foto: Miquel Taverna

Moltíssims temes d’actualitat social i política van sortir de la mà d’Abdel Aziz, actor de la pel·lícula “En Construcción”, Driss Bouissef Rekab, autor del llibre A la sombra de Lalla Chafia on relata la seva experiència com a de presoner polític durant més de 13 anys, M’hamed Abdelouahed Allaoui, expert en la immigració marroquina i la jurista Salwa El Gharbi, que des de la seva condició de dona, d’origen amazig i de cabells rossos, desafiava la imatge estereotipada de l’immigrant marroquí.

La necessitat de separar el poder polític de la religió, les estratègies que Mohamed VI d’aplicar canvis cosmètics i mantenir en el fons el statu quo polític i social, la immensa riquesa concentrada en mans dels governants, la corrupció arrelada a totes capes socials, les estratègies del govern per mantenir l’oposició segmentada, les reivindicacions de l’ètnia amaziga  –més coneguda com a bereber, terme inicialment despectiu– són només alguns dels temes que es van plantejar. No va faltar tampoc el debat apassionat entre els mateixos ponents. Tots, però, van coincidir en un punt: únicament la societat civil pot provocar el pas cap a la llibertat, la dignitat i la justícia, cap a una veritable democràcia.

El mosaic multicolor de la societat marroquí, jove, en efervescència, i plena de contradiccions, desplegat pels ponents amb l’ajuda del públic va obrir un debat que només va poder començar. El temps per comentar, replicar, matisar es va fer molt curt. “Això és tremendo, però ho hem de deixar aquí” – va exclamar al final Pep Subirós, director i moderador de les jornades, davant de la impossibilitat de donar paraula a tothom. “El meló que hem obert és gros, complex i sucós. Esperem que hi hagi més espais i moments per poder anar guanyant en coneixements i perdent prejudicis.” Fins la propera, doncs.

És possible Europa?

març 18th, 2011 No Comments

Si algun avantatge té la crisi econòmica en la qual estem encara enfonsats fins al coll és que ha posat en evidència algunes de les esquerdes més severes del sistema. Ha estat, podríem dir, reveladora. El que encara no està tan clar, però, és quin serà el subproducte d’aquest grapat de noves certeses que hem anat adquirint a mesura que la crisi, hoste inquietant,  s’ha anat fent un lloc a les nostres vides. És a dir, si la indignació, la sorpresa, la desmoralització i la pèrdua de confiança es traduiran de cert en acció, crítica, renovació ètica i transformació política.

Europa i el brau, de Gustave Moreau

 

La sessió de clausura del cicle de debats Crisi comptarà amb el filòsof Étienne Balibar per portar aquesta reflexió al context europeu. En la seva opinió, la crisi financera ha desvetllat que el projecte de construcció europea ha fet fallida i que la Unió Europea està atrapada en un seguit de contradiccions que semblen insolubles. D’acord amb Balibar, la crisi econòmica ha anat a la par d’una crisi política que afecta tant a les institucions nacionals com a les supranacionals i que ha provocat el sorgiment a Europa d’un nou populisme. Mentre tant, l’esquerra sembla haver desaparegut de l’escena política i no ser capaç de transcendir la mera critica del neoliberalisme per proposar una veritable estratègia anticrisi.

L’Étienne Balibar, referent de la filosofia marxista europea, reflexionarà sobre la vigència del projecte polític europeu el proper dilluns, 21 de març, a les 19:30 h.

Étienne Balibar és catedràtic emèrit de Filosofia moral i política a la Universitat París-X i professor d’Humanitats a la Universitat de Califòrnia, Irvine. És autor de Para leer El capital (amb Louis Althusser, 1965, reeditat l’any 2010 per Siglo XXI), Nosotros, ¿ciudadanos de Europa? (Tecnos, 2003) i Violencias, identidades y civilidad (Gedisa, 2006).

«...10...1516171819