Centre Documentació i Debat

Claudio Lomnitz sobre la #dignitat

gener 25th, 2012 2 Comments

Continuem reflexionant sobre les virtuts

Durant la passada primavera, la indignació i la dignitat, la seva cosina semàntica, van tornar amb una força inusitada a la primera plana dels diaris. A casa nostra, el disparador va ser la crisi econòmica i el que ens va revelar sobre el funcionament de la nostra societat. Milers de persones profundament empipades i ferides van ocupar les places públiques per fer palès el seu desencant davant la certesa que les seves expectatives de benestar havien quedat definitivament truncades. Al mateix temps, als països àrabs, les revoltes es van estendre al crit de Karama (dignitat) i han acabat derrocant més d’un règim autoritari.

I ara, quina és la relació entre dignitat i indignació? En quin sentit varia aquesta relació en contextos tan diferents? Com podem entendre avui el ressorgiment de la crida per la dignitat? Quan i per què es va convertir la dignitat en un reclam polític?

El proper dilluns 30 de gener a les 19:30h, l’antropòleg mexicà Claudio Lomnitz visitarà el CCCB per compartir amb nosaltres les seves reflexions sobre la DIGNITAT en el marc del cicle de debats VIRTUTS. Lomnitz, professor d’Antropologia i Història a la Universitat de Columbia, pensarà antropològicament la qüestió de la dignitat utilitzant, principalment, exemples de la història d’Amèrica Llatina.

En els seus darrers escrits, Lomnitz ha mostrat la seva preocupació per l’onada de violència que assola Mèxic avui i ha denunciat els efectes perversos de la guerra contra el narcotràfic que el govern mexicà va iniciar l’any 2006, amb el recolzament dels Estats Units. A més del degoteig constant de morts violentes relacionades amb les drogues, Lomnitz ha destacat com la política americana antidrogues augmenta les desigualtats frontereres i té efectes directes en la discriminació contra els mexicans i els centreamericans. Ja en el seu llibre Idea de la muerte en México, Claudio Lomnitz va tractar les complexes relacions frontereres entre Estats Units i Mèxic.

Lomnitz, que va ser editor de la revista Public Culture entre el 2004 i el 2010, forma part del grup d’estudiants i professors de la Universitat de Columbia “No Més Sang Per Drogues”, un moviment que denuncia la violència extrema provocada pel tràfic de drogues, armes i éssers humans.

Estudiós del canvi cultural a Amèrica Llatina i a Mèxic, ha treballat abastament la qüestió de la formació de l’identitat mexicana, que ha tractat entre altres al seu llibre Deep Mexico, Silent Mexico: An Anthropology of Nationalism. Darrerament, ha escrit també sobre la idea de la mort a Mèxic i sobre la revolució mexicana, sempre publicat per Fondo de Cultura Económica, on dirigeix la col·lecció “Umbrales”.

I tu, què en penses

Com ja hem fet amb la #moderació i la #fortalesa, també tu pots alimentar el debat sobre la #DIGNITAT a través del compte @cececebe de Twitter. Els canals també estan oberts per tal que puguis proposar les preguntes que t’agradaria fer-li a Claudio Lomnitz, i nosaltres en seleccionarem un parell per plantejar-les-hi el proper dilluns.

JOANNA BOURKE ENS SUGGEREIX… #FORTALESA

gener 18th, 2012 3 Comments

Una virtut per afrontar la malaltia i el dolor

Després de la magnífica conferència de Tzvetan Todorov sobre la “Moderació”, continuem la setmana vinent el nostre recorregut per les VIRTUTS. Aquesta vegada serà la historiadora britànica Joanna Bourke qui ens visitarà per parlar de la que segons ella és la virtut més desesperadament necessària quan el cos està posseït pel dolor: la fortalesa, tant física i moral, com emocional.

Com ha variat la manera d’enfrontar i expressar el patiment al llarg de la història? De quines fonts beu avui la fortalesa? Es pot parlar d’un poder creador i transformador que neix del dolor? El proper dilluns 23 de gener a les 19:30h, al CCCB, Joanna Bourke reflexionarà sobre la fortalesa, tant dels qui pateixen el dolor i la malaltia com dels qui els cuiden. 

Diu la historiadora britànica Joanna Bourke que, tot i que el dolor és una de les forces amb més influència en la història, sabem poc de com l’experimentava la gent en el passat. És per això que després d’haver escrit una història de la por i una altra de la violència sexual, i d’haver investigat abastament sobre la guerra arran de les experiències dels soldats al camp de batalla, Joanna Bourke dirigeix ara al Birkbeck College de la Universitat de Londres una investigació sobre la història del dolor físic. El seu objectiu és doble: per una banda, comprendre com l’experiència del dolor i la manera d’expressar-lo ha canviat durant els darrers dos segles, atenent especialment les veus que rarament s’han escoltat, les dels pobres, els esclaus, els presoners, els immigrants o els nens. Per altra, aprofundir en l’enteniment de la relació intersubjectiva entre el pacient i el seu metge o infermera. 

Col·lecció Ephemera, anunci 1850-1920. Wellcome Library.

Els suggeriments de Joanna Bourke 

Per tal de començar a centrar i a animar el debat, li hem demanat a Joanna Bourke que ens recomani una lectura i una pel·lícula sobre la fortalesa. Aquesta ha estat la seva resposta: 

Hi ha tantes pel·lícules, poemes, cartes i novel·les brillants sobre la fortalesa que és difícil triar. Com que la meva intervenció se centrarà sobre la fortalesa davant la malaltia, puc fer aquests suggeriments, potser una mica extravagants: 

El primer és el relat d’un intens patiment físic en un període anterior a la invenció de la anestèsia. L’any 1812, l’escriptora Francis (“Fanny”) Burney va patir una mastectomia sense cap alleujament del dolor. Un extracte de la carta que va escriure després descrivint l’operació pot trobar-se en l’edició de la col·lecció d’Ian Bomforth sobre el cos en la literatura (Body in the Library: A Literary Anthology of Modern Medicine, 2008), a les pàgines 16 a 19. Pot trobar-se aquí a GoogleBooks.

El segon suggeriment és el film Magnòlia, dirigit per Paul Anderson l’any 1999 i que tracta sobre la debilitat i la fortalesa, la compassió i el perdó. En particular, les escenes de la mort i de l’atenció al malalt són profundament emocionants.” 

  YouTube Preview Image

I tu, què en penses de la FORTALESA

Com ja hem fet amb la #moderació, també tu pots alimentar el debat sobre la #FORTALESA a través del compte @cececebe de Twitter. Els canals també estan oberts per tal que puguis proposar les preguntes que t’agradaria fer-li a Joanna Bourke, i nosaltres en seleccionarem un parell per plantejar-li el proper dilluns. Anima’t!

TZVETAN TODOROV ENS SUGGEREIX… #MODERACIÓ

gener 11th, 2012 1 Comment

Inaugurem el debat col·lectiu sobre les virtuts democràtiques

En aquests temps convulsos que han tingut en la indignació un dels seus leitmotiv més recurrents, l’historiador i assagista Tzvetan Todorov ens proposa, en canvi, parlar de la Moderació. Segons Todorov, un dels pitjors perills de la democràcia és la desmesura, que pot adoptar diverses cares, des del messianisme fins a l’ultra liberalisme, el populisme o la demagògia. Todorov proposa que el millor antídot per lluitar contra aquestes amenaces és precisament la Moderació, que no és més que un reconeixement de la pluralitat, la limitació d’un principi per l’altre, d’un poder per l’altre. Si el vols sentir, vine el proper dilluns 16 de gener a les 19:30h. al CCCB: la seva conferència inaugurarà el cicle de debats “Virtuts”.

I tu, què penses de la MODERACIÓ?

Coincideixes amb Todorov en què és una virtut bàsica pel funcionament de la democràcia? Proposaries potser una virtut alternativa? Creus que la Moderació condueix més aviat al pactisme i a la Realpolitik, i no a una veritable defensa dels principis i els ideals polítics? Hem obert el debat a Twitter a través del compte @cececebe: #MODERACIÓ per tal que puguis dir-hi la teva. Els canals també estan oberts per tal que puguis proposar preguntes que t’agradaria fer-li a Todorov, i nosaltres en seleccionarem un parell per plantejar-li el proper dilluns.

Els suggeriments de Todorov: un llibre i una pel·lícula

Per començar a engegar motors, li hem demanat a Todorov que proposi una lectura i una pel·lícula que ens ajudin a reflexionar sobre la Moderació o el seu contrari. Els seus suggeriments han estat el llibre de Vasili Grossman, Todo fluye, i la pel·lícula d’Alfonso Cuarón, Hijos de los hombres (Niños del hombre). Tens tu altres suggeriments?

També pots veure aquí les reflexions de Tzvetan Todorov sobre les revoltes àrabs en una entrevista que li vam fer al CCCB. O llegir aquesta entrevista sobre la seva trajectòria vital i intel·lectual. Aquestes són totes les publicacions que el CCCB té en les quals ha participat Tzvetan Todorov.

 

DAVANT LA CRISI, #VIRTUTS

gener 9th, 2012 6 Comments

Us proposem un debat col·lectiu sobre les virtuts democràtiques

Per què no comencem l’any parlant de com haurien de ser les coses, ara que les coses no són com voldríem? Des del CCCB creiem que ha arribat el temps de reconstruir, de tornar a aixecar l’edifici col·lectiu, tan malmès per les sacsejades de la crisi. Durant anys hem viscut en una societat que ha castigat més el fracàs que el frau, que ha promogut l’ambició personal per sobre del benestar col·lectiu i ha estimulat l’acumulació en detriment de la sostenibilitat: hi ha unanimitat, al menys, en què la crisi econòmica és també —o fins i tot n’és el resultat— d’una greu crisi ètica o de valors. Tornem, doncs, al començament i parlem sobre les virtuts?

Tzvetan Todorov i Joana Bourke, els primers dos ponents del cicle de conferències VIRTUTS.

Per obrir el debat, hem demanat a deu intel·lectuals, catalans i d’arreu del món, que reflexionin sobre nou virtuts i han triat la moderació, la paciència, l’honestedat, la justícia, la saviesa, la fortalesa, la dignitat, el coratge i l’autoestima. Entre el 16 de gener i el 12 de març ens visitaran Tzvetan TodorovJoanna BourkeClaudio Lomnitz-AdlerSalvador CardúsNancy FraserAntónio Lobo AntunesJuan MarséJacqueline BhabhaJosep M. Ruiz SimónJaume Pòrtulas, però també volem saber què en penses tu. Creus potser que la moderació és cabdal en l’exercici de la política? D’on provenen avui els principals atemptats a la dignitat personal? Opines que l’honestedat tornarà algun dia a ser un valor en alça? Fins quan hem de saber esperar o és que hem de fer de la paciència una virtut?

Segueix el debat a la Xarxa: #VIRTUTS

#VIRTUTS és una iniciativa del CCCB a Twitter per generar debat al voltant de la crisi ètica i de valors. Cada setmana, a través del compte @cececebe obrirem el debat a Twitter al voltant de les nou virtuts que pensadors contemporanis abordaran en les nou conferències del cicle. L’objectiu és crear un debat col·lectiu a la Xarxa sobre les virtuts democràtiques.

#MODERACIÓ – Tzvetan Todorov (conferència 16 de gener, a les 19.30 h)

#FORTALESA – Joanna Bourke (conferència 23 de gener, a les 19.30 h)

#DIGNITAT – Claudio Lomnitz (conferència 30 de gener, a les 19.30 h)

#PACIÈNCIA – Salvador Cardús (conferència 6 de febrer, a les 19.30 h)

#JUSTÍCIA – Nancy Fraser (conferència 13 de febrer, a les 19.30 h)

#HONESTEDAT – António Lobo Antunes i Juan Marsé (conferència 20 de febrer, a les 19.30 h)

#CORATGE – Jacqueline Bhabha (conferència 27 de febrer, a les 19.30 h)

#AUTOESTIMA – Josep M.Ruiz Simón (conferència 5 de març, a les 19.30 h)

#SAVIESA – Jaume Pòrtulas (conferència 12 de març, a les 19.30 h)

Què és la vida? Recordant Lynn Margulis

novembre 24th, 2011 5 Comments

CCCB © Susanna Gellida, 2006

El passat dimarts 22 de novembre va morir la biòloga Lynn Margulis. Des del CCCB volem recordar la conferencia que va fer davant de més de 500 persones l’any 2006 sota el títol “Què és la vida?”. Professora de la Universitat de Massachussett a Amherst, Lynn Margulis va revolucionar el món de la biologia pels seus estudis sobre l’origen bacteriològic de la vida i, més específicament, per la seva teoria de la siombiogènesi, segons la qual en els orígens cel·lulars de la vida, la col·laboració i la simbiosi haurien estat més importants que la competició.  Amb aquesta teoria, Margulis va posar en qüestió el predomini de la teoria neodarwinista en l’evolució dels primers éssers vius. En la seva conferència al CCCB, Margulis va exposar les seves teories de manera lúcida, senzilla i no exempta de sentit de l’humor. De les seves paraules ens quedem amb una definició: “La vida és matèria sensible al seu medi ambient”.

A l’Arxiu CCCB podeu consultar la seva conferència i tots els materials relacionats.

«...10...1516171819