Archive for 2012

La Mercè més animada al CCCB

setembre 20th, 2012 No Comments

Animac porta al CCCB el millor de l’animació per adults i petits dintre dels seus programes itinerants ANIMAC CAMINA INTERNACIONAL y PETIT ANIMAC CAMINA.

El programa Animac Camina Internacional, pensat per a un públic jove i adult,  recull 11 peces de curtmetratges d’autor de 9 nacionalitats diferents realitzats amb diversitat de tècniques i estils, la majoria premiats a festivals d’arreu del mon i que es van projectar a Animac, la mostra Internacional de Cinema Animat de Lleida.  D’entre els seleccionats, destaquen Luminaris, de l’argentí Juan Pablo Zaramella (premi del públic a Animac que ha recollit  més de 100 premis internacionals!)  o el també multipremiat A Moorning Stroll del britànic Grant Orchard, nominat als Oscars 2012. Peces de clàssics contemporanis, com ara Georges Schwizgebel ( Romance) o Joanna Priestley (Eye Liner) , comparteixen pantalla amb l’extraordinari  talent emergent d’autors I autores com ara  Isaac King (Second Hand) , Clemens Kogler (Stuck in a Groove) o Joni Männistö (Kuhina). La peça final del programa internacional és una fantasia 3D amb tocs surrealistes i reminiscències de Roland Topor, signada per l’exgraduat de la prestigiosa escola francesa Supinfocom, Phillippe Grammaticopoulos.

Per als més petits presentem migmetratges animats, versions animades dels llibres il·lustrats anglesos El Grúfal i la Filla del Grúfal. Les versions animades són autèntiques meravelles,  molt recomanables per a nens i nenes a partir de 3 anys. El Grúfal va ser un dels grans protagonistes d’Animac 2012.

YouTube Preview Image

Les projeccions seran a la gran pantalla del Hall del CCCB alternat el programa de curts internacionals amb el programa infantil en horari ininterromput des de les 11 del matí fins a les 8 de la tarda.

La ciutat que es repeteix o el déjà vu del turista

setembre 14th, 2012 1 Comment

Debat «Turisme global, ciutats souvenir»

Una té la sensació d’haver fet un viatge únic, especial i irrepetible al lloc X del planeta fins que s’enfronta a les fotografies de Martin Parr. La màgia de l’experiència turística cau en picat davant l’obra de Parr. Si has estat a Pisa, Martin Parr també. I mentre poses davant la torre desequilibrada i  jugues amb l’efecte òptic d’agafar-la amb les mans, Parr ja ha fotografiat l’escena. Una escena que està succeint alhora i de forma molt semblant a Nova York, Berlín, Roma o Barcelona. Cromos, postals, souvenirs turístics… l’exposició del CCCB, que presenta sèries de fotografies sobre el turisme, pot semblar repetitiva.  Col·leccions de platges, menjar, monuments, cares, cossos, cartells, gent… però és que les ciutats turístiques no ho són, de repetitives? Barri vell, monument gloriós, carrer comercial i gratacel dissenyat per un arquitecte de moda. Pots viatjar a molts destins i trobar-se amb indrets diferents en contingut però iguals en la forma.  Fins a quin punt la indústria del turisme global uniformitza les ciutats?

Quan es va inaugurar l’exposició de Parr al CCCB, van haver-hi veus que trobaven a faltar que el CCCB no hagués fet més crítica o reflexió al voltant del turisme en general i del cas de Barcelona en particular (llegiu els articles de Núvol o El Cultural). Aquestes ressenyes, sumades a la trajectòria del Centre analitzant temes urbans, han estat el punt de partida per organitzar, el proper 20 de setembre, el debat «Turisme global, ciutats souvenir». La sessió, dirigida pel geògraf i cap de l’Observatori de la Urbanització de la UAB Francesc Muñoz, abordarà  l’efecte del turisme en les ciutats: usos dels espais públics, pautes de mobilitat, consum urbà, impacte en la identitat local etc. Hi participaran Salvador Anton, director de l’Escola Universitària de Turisme i Oci de la URV;  Saida Palou, antropòloga i professora a la UdG;  Jordi Tresserras Juan, coordinador del programa de postgrau en Turisme Cultural de la UB i Octavi Rofes, antropòleg i subdirector de l’Escola Eina.

Amb l’entrada al debat, podreu visitar gratuïtament l’exposició de Martin Parr, una bona manera de complementar la reflexió al voltant de l’experiència turística en les ciutats contemporànies. La mostra “Souvenir.Martin Parr, fotografia i col·leccionisme” es pot visitar fins el 21 d’octubre.

Teju Cole: ciutat oberta

setembre 12th, 2012 1 Comment

La de ciutat oberta sembla una bona metàfora per pensar les tensions de la ciutat contemporània, tal com ho demostra la novel·la homònima de l’escriptor nord-americà d’origen nigerià Teju Cole. En l’obra, un jove psiquiatra nigerià que està fent la residència en un hospital de Nova York, passeja pels carrers de Manhattan. El rerefons de la novel·la, molt difuminat però present, són els atacs a les Torres Bessones, i moltes de les pàgines del llibre recullen les reflexions del protagonista sobre la identitat i la diferència, el pes sovint invisible de la història, la por a l’altre i la solitud de la vida urbana.

Roma, città aperta

Tal com es fa palès a la novel·la, l’expressió “ciutat oberta” és terriblement ambivalent. Si bé en un primer moment sembla suggerir una invitació amable a formar part d’una ciutat cosmopolita i diversa, a viure i conviure en les seves places i carrers, aviat es fa manifest l’origen bèl·lic de l’expressió, el conflicte i la tensió que li són inherents. En temps de guerra, una “ciutat oberta” és aquella que decideix no oposar resistència a l’enemic i es deixa ocupar per tal d’evitar danys a la població civil i pèrdua del seu patrimoni. Una ciutat oberta també és, llavors, tot i que sembli contradictori, una ciutat ocupada, envaïda, una ciutat que es rendeix davant la superioritat de l’altre o bé davant el reconeixement de la inutilitat de plantar batalla.

Aquest doble sentit, aquestes perspectives en conflicte, serveixen a l’autor per plantejar un bon grapat de qüestions relacionades amb la diversitat, la immigració, la violència, el conflicte, la pervivència de les fronteres i la convivència a la ciutat. En el seu deambular, Julius, el protagonista de Ciutat oberta, visita un camp de detenció d’immigrants il·legals, es baralla amb el seu propi passat (la seva mare és alemanya, el seu pare nigerià), conversa sobre filosofia amb un marroquí seguidor de Malcolm-X a Brussel·les o escolta la història de fugida i opressió d’un vell immigrant haitià a Manhattan.

Teju Cole

L’autor, Teju Cole, encarna bé aquestes contradiccions, segurament en la seva vessant més fecunda. Fill de pare i mare nigerians, va néixer als Estats Units però va viure a la ciutat de Lagos la seva infantesa per tornar a estudiar als Estats Units amb 18 anys. Per acabar de complicar el retaule, és historiador de l’art especialitzat en pintura flamenca del segle XVII. Actualment, Cole està escribint un llibre de no ficció sobre la ciutat de Lagos i manté actiu a Twitter el seu projecte Small Fates, que consisteix en triar notícies de fa 100 anys dels diaris de Nova York i publicar-las en un estil irònic proper al del fait divers.

Si el vols conèixer i sentir-lo parlar de la seva escriptura, la seva experiència de la ciutat o la seva afició a la fotografia, pots apropar-te al CCCB el proper dilluns, 17 de setembre, a les 19:30h. Teju Cole, que està de gira per Europa promocionant el seu llibre, mantindrà una conversa amb l’escriptor argentí Patricio Pron i llegirà fragments de la seva novel·la, que ha conreat premis i elogis a l’altra banda de l’Atlàntic i acaba de ser publicada en català i castellà per Quaderns Crema i Acantilado.

Teju Cole al Raval

Per altra banda, la mirada de Teju Cole com a narrador també està molt influenciada per la seva afició a la fotografia. El seu punt de vista (el seu enquadrament)  tendeix a fixar-se en això que està lleugerament fora de lloc, que és invisible o està invisibilitzat, allò que sovint passa desapercebut en una primera mirada.

Seduïts pel seu esguard i curiosos per veure què ens desvetlla, al CCCB hem proposat a Teju Cole que faci un petit assaig fotogràfic i textual sobre el Raval. Esperem poder-vos oferir els resultats en aquest mateix bloc. De moment, pots veure una mostra de les seves fotografies al seu compte de Flickr.

Mèxic en guerra: les veus dels testimonis

setembre 7th, 2012 1 Comment

Imatge d'un mural per la pau a Ciudad Juárez

El proper dijous 13 de setembre, a les 19h, tindrà lloc al CCCB la sessió “Mèxic en guerra”. La iniciativa parteix de la convocatòria que es va fer el passat 1 de setembre d’una lectura internacional en solidaritat amb Ciudad Juárez. Aprofitant aquesta ocasió, hem volgut fer un acte més ampli, afegint a la lectura la projecció del documental “Silencio forzado”, que tracta sobre la persecució dels periodistes a Mèxic i que ha estat realitzat per l’organització internacional en defensa de la llibertat d’expressió Article 19.

Hem organitzat aquesta sessió gràcies a la proposta i la col·laboració del col·lectiu Nuestra Aparente Rendición, i amb l’objectiu  de donar el màxim de visibilitat a aquest conflicte que, des de molts punts de vista, s’acosta a una guerra civil, encara que els mitjans de comunicació i les organitzacions internacionals siguin reticents a parlar en aquests termes.

En motiu d’aquesta sessió, Nuestra Aparente Rendición ens ha fet arribar alguns fragments de les cartes que familiars, amics i col·legues els escriuen als desapareguts i que NAR publica al seu web i ara comparteix amb nosaltres:

El es Kristian Karim Flores Huerta y su familia lo está esperando. Aquí la carta que le escribe Lourdes Huerta Tarrega, su mamá.

Pagaría con la vida para no sentir lo que estoy sintiendo ahora y no vivir esta agonía de tenerte y no tenerte ¡Te quiero!

Comprenderás que he hecho hasta lo imposible por recuperarte, más no puedo. Yo no quiero que te hagan daño, todo esto es muy difícil, hoy sigo llorando como lo he hecho desde que partiste. Yo no puedo fingir que esto no está pasando, pues ¿qué tal que Dios decidió tenerte a su lado?, sólo quiero que me digan dónde te puedo encontrar y luchar para que las autoridades hagan su trabajo y no pase como a muchos que dejaron y se complique más el encontrarte.

¡Escuchen todos mi lamento!, esto es para que no juzguen sin saber, nos robaron a nuestros hijos y no sabemos cómo hacer, sólo le pido a Dios, que ninguno de Ustedes pase por este sufrimiento que día a día nos está consumiendo por no saber nada de ellos, Kristian, ayúdame a encontrarte, agárrate de la mano de Dios, y pide que a todas las madres que estamos pasando por este dolor a nuestros hijos nos regresen hoy.

Cuando te fuiste, quedó tu sombra en mi corazón y escribí en el viento tu última mirada y guardaré en mi corazón tu ternura y tu sonrisa que es lo más lindo.


Él es Jesús Omar y su familia lo está esperando. Ésta es la carta que le escribe su hermana.

Para ti Negrito. Hola, espero que pronto leas estas líneas que escribo aquí, son líneas de necesidad, de esperanza y amor, de las ganas de quererte ver pronto, desde aquel día en que me avisaron que unos hombres vestidos de militares identificándose como la SEDENA te habían llevado, el mundo se me vino encima, no sabía qué hacer, lo único que pensé en ese momento fue No avisarle a mi mama, pensé que era algo que yo podía solucionar antes de darle un disgusto o preocupación a mamá, pensé que te habías peleado, o no sé, nunca pensé que te habían SECUSTRADO, yo ilusa pensé que esto nunca nos iba a pasar a nosotros, porque somos personas decentes, y no tenemos dinero.

Ese día 23 de mayo 2010 estaba poniendo la denuncia a las 1 de la mañana del 24 de mayo, pensando que si te tenía la SEDENA y te acusaban de algo sería más fácil localizarte, fui a la séptima zona de los militares y me dijeron que ellos habían llegado al evento después de las 11p.m. y que ellos no te tenían, ni a ti, ni a tus amigos. Y no tuve más remedio que avisarle a mama.

Cuando nos dimos cuenta que era un secuestro y nos pidieron dinero, lo dimos y nos dijeron que te regresarían en 2 horas. Ya han pasado 2 años y 1 mes.

Él es Marco Antonio: Su familia lo está esperando. Ésta es la carta que le escribe su mamá.

Hijo mío, mi orgullo siempre fuiste y seguirás siendo, no entiendo porqué sucedió esta tragedia, tú eras el pilar de la familia, sin ti estamos desprotegidos y desamparados, las interrogantes, el por qué y el para qué, están latentes como un látigo en mi mente y corazón, tu ausencia duele! duele! sobre todo en tus hijos, les haces mucha falta, como has de saber, creciendo sin tus consejos, sin tus cuidados, sin tu presencia. Todo ha cambiado, no somos las mismas, mi vida destrozada sin ti, las autoridades no apoyan sobre tu paradero, no te buscan, me imagino que saben de ti, pero no dicen nada, pues eras importante y algo me dice que alguien te traicionó, que te entregaron a los criminales siendo inocente, pero como demostrarlo hijo mío, mi corazón llora cada segundo, en cada latido se me va el alma, se me va la vida y seguiré sufriendo tu ausencia mientras Dios lo permita. Ojalá y hubiera alguna forma que te enteres de la gran angustia y desesperación de no saber de ti y a esos criminales Dios me dé la oportunidad de ver como Dios los castiga. Dios te haya perdonado para que estés en su gloria. Tienes mi vida en tus manos.

Roy Rivera Hidalgo, secuestrado a los 18 años y aún desaparecido: su familia lo está esperando. Ésta es la carta que le escribe su mamá, Letty Hidalgo.

Te Amo tanto Mi Niño.

Mi Niño: Hoy te digo mi vida, que desde que Tú no estás con Nosotros, todo ha sido un desastre.

Pues al haberte arrancado de mi vida, me han dejado solo la mitad de mi corazón, ¿cómo alguien puede lograr vivir así, con la mitad de un corazón?

Mi niño, ¿dónde estás? ¿cuándo volverás? ¿por qué no te puedo encontrar?

Déjame decirte que te estoy buscando y Yo sé que TÚ sabes que te estoy buscando, pero estamos en México y esto es un desastre.

Desde que Tú no estás, siempre cargo una fotografía tuya, pues desde hace un año y cinco meses es donde te puedo ver y creo que Tú me ves.

Y todas las mañanas, tardes y noches siento como si esto fuera un sueño, un mal sueño y que voy a despertar y que esto no es real, por favor, ¡qué alguien me despierte!

¿Por qué no fuimos ricos? o ¿por qué no fuimos hijos de las clases sociales o políticos más altos? para que hubiéramos estado blindados fuertemente y esto nunca hubiera pasado.

¡Mi niño, mi niño! a todo el mundo le explico quiénes somos, quién eres, les cuento que tu abuelita te adora y que siempre te cuidaba y que si podía, impedía que hasta el aire te tocara.

Les digo, que Richi está muy solo, que llora a escondidas en la noche para que nadie lo vea, sufriendo en silencio por tu ausencia y que Tu papá tuvo que acudir al psiquiatra para que lo ayudara a continuar con la vida.

Mi niño Roy, ¿dónde estás?

—————————————————————————–

La sessió “Mèxic en guerra” comptarà amb la presència d’Antoni Traveria, Lolita Bosch, Alejandro Vélez i Sílvia Heras. També comptarà amb la participació de les actrius Rosa Novell i Aina Clotet per la lectura poètica.

Des de les 18:30 fins les 21:30h es podrà veure al vestíbul de l’Auditori una mostra dels mocadors del projecte “Bordamos por la Paz”.

Imatge d'un mocador del projecte "Bordamos por la paz"

La programació que ve: propostes culturals d’agost i setembre al CCCB

agost 1st, 2012 No Comments

Aquest estiu el CCCB es torna més nocturn amb la programació de cinema a la fresca de Gandules’12 – Gas Natural Fenosa.  A partir del 7 d’agost, cada dimarts, dimecres  i dijous a partir de les 22h projectarem una pel·lícula d’autor, seleccionada per un crític de cinema. Gandules 2012 descobreix títols que tot i haver rebut reconeixement en festivals i circuits cinèfils, encara no han arribat al gran públic. L’últim dia del cicle de cinema a la fresca, el 24 d’agost, podreu veure la pel·lícula que ha escollit la gent a través d’Internet: El ángel exterminador, retrat punyent de Luis Buñuel a la societat burgesa.

Gandules l’estiu de 2011 – CCCB © Martí Pons (Factory pix), 2011

Si el que voleu és gaudir del cinema sense dependre d’horaris ni de cues, podeu visitar l’Arxiu Xcèntric, que obre cada dia d’11h a 20h, i us proposa un fons de consulta gratuïta amb més de 700 obres de cinema experimental i d’autor. I si us fa mandra triar pel·lícula entre tant de títol, l’equip Xcèntric ha confeccionat un “Menú d’estiu”, una selecció de 25 pel·lícules refrescants de l’Arxiu per iniciar-se en la recerca i visionat del cinema experimental.

L’exposició de l’estiu CCCB no podria estar més lligada a l’estació de l’any. A “Souvenir. Martin Parr, fotografia i col·leccionsime” el fotògraf Martin Parr ens mostra platges atapeïdes, aglomeracions de turistes sota monuments, cossos vermells fregits pel sol o primers plànols de tapes greixoses, delícies pel turista a la recerca del plat típic. Sèries d’imatges sobre l’absurd i l’irònic del viatge i de l’experiència turística, exposició que servirà d’antídot a tots aquells que no marxeu de vacances i sobreviviu a la calor a base d’aire condicionat.

Exposició Souvenir al CCCB – CCCB – José Antonio Soria, 2012

Debats sobre ciutat i espai públic

El fotògraf i escriptor Teju Jole

La mostra de Martin Parr ens fa pensar també en l’impacte que el turisme ha tingut en el desenvolupament urbà i social de les ciutats. Per aprofundir en aquest tema, el CCCB ha programat al setembre el debat “Turisme Global, ciutats souvenir”. Dirigit pel geògraf Francesc Muñoz, aquest debat proposa una discussió sobre els riscos i els reptes que el nou turisme global representa per a les ciutats, i en concret, per a la ciutat de Barcelona.

La reflexió al voltant de l’espai urbà i públic, eix conceptual de la programació del CCCB, també serà present en la presentació del llibre de l’escriptor i fotògraf Teju Jole “Ciutat Oberta” (Premi Hemingway 2012) el 17 de setembre, o en el debat “Europa ciutat”, el 27. Aquesta última activitat s’ha programat coincidint amb la preestena d’un capítol de “Soy Cámara. El programa del CCCB” sobre la vigència del model europeu de ciutat, en el qual apareixen entrevistes a destacats experts com Richard Sennet, Josep Llinàs, Oriol Bohigas o Manuel de Solà-Morales.

Lectura solidària contra la violència a Mèxic

El 13 de setembre el CCCB serà una de les seus de la convocatòria internacional de lectura en solidaritat amb Ciudad Juárez per denunciar la violència a Mèxic. L’acte, organitzat pel col·lectiu fundat per l’escriptora Lolita Bosch ‘Nuestra Aparente Rendición’, comptarà amb la participació de la periodista Sílvia Heras, el director de la Casa América Catalunya Antonio Traveria, el membre de Nuestra Aparente Rendición, Alejandro Vélez i l’actor i director teatral Julio Manrique.

El que no sabem de l’avinguda Paral·lel

Terrassa del Cafè Español al Paral·lel - Josep Gaspar, c. 1930. - Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Amb la tardor, arribarà la nova exposició del CCCB, El Paral·lel. 1894 – 1939. Comissariada pel director escènic Xavier Albertí i pel periodista Eduard Molner, la mostra aborda el naixement i creixement d’una de les artèries culturals de Barcelona i recupera un patrimoni oblidat de l’imaginari col·lectiu de la ciutat. El Paral·lel fou l’escenari polític i social dels principals esdeveniments de finals de segle XIX i principis del XX i centre neuràlgic de l’oci i la cultura popular.  L’exposició, que reivindica l’esplendor de la cultura popular i de masses de Barcelona, s’inaugurarà el 26 d’octubre.

L’equip del CCCB Lab ha organitzat una sessió I+C+i, que tindrà lloc el 19 de setembre, dedicada a les aplicacions mòbils en el sector cultural i, amb motiu de l’exposició sobre el Paral·lel, el taller de la sessió servirà per dissenyar una aplicació mòbil sobre rutes geolocalitzades en l’avinguda Paral·lel.

L’Hipnotik, a punt

El festival Hipnotik al 2011. Foto: CCCB © Albert Uriach, 2011

El primer festival al CCCB després de vacances serà l’Hipnotik, que celebra la seva novena edició el 15 de setembre, amb  concerts, competicions, exhibicions i conferències dels més destacats artistes de la cultura hip hop. Les entrades ja són a la venda.

El CCCB també serà aquest any una de les seus del Festival Àsia que se celebrarà del 19 al 24 de setembre en diferents espais de Barcelona.

«...56789...20...»