Posts Tagged ‘animació’

Carolina López: «Estem vivint una segona edat d’or de l’animació espanyola»

December 4th, 2015 1 Comment

Carolina López és la comissària de “Del trazo al píxel”, un cicle de cinema dedicat a l’animació espanyola. Amb aquest, López pretén donar a conèixer la història de l’animació estatal i posar en valor un seguit de peces desconegudes pel gran públic que són d’una creativitat visual i narrativa extraordinària. Carolina López és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i en Cinema d’Animació pel West Surrey College of Art and Design de Farnham (Anglaterra). La seva tesi final va estar íntimament relacionada amb l’animació espanyola i des d’aleshores, López ha defensat a través de peces audiovisuals, cicles, exposicions i llibres, la seva rellevància en la història del cinema estatal. Actualment és la directora del Xcèntric i de l’Animac Lleida (la mostra de cinema d’animació de Catalunya).

L’entrevistem perquè ens destaqui els punts forts del cicle “Del trazo al píxel”, ens expliqui els orígens del projecte i ens doni la seva visió particular sobre el moment daurat de l’animació que estem vivint actualment al país.

Carolina López Caballero, comisaria del ciclo

Com va néixer el projecte Del trazo al píxel. Un recorrido por la animación española?

Va néixer per posar remei a l’oblit de la història del cinema animat a Espanya i per donar visibilitat internacional al cinema animat més arriscat i independent del nostre entorn. En un àmbit més personal, sorgeix, també, de la frustració constant de no poder veure en bones condicions, o simplement no poder veure ni mostrar, certes pel·lícules de dibuixants i animadors que admiro, fites de la nostra història pràcticament inaccessibles. Des de fa temps tenia ganes de traçar i compartir un recorregut a través de totes les dècades, no només per escrit, sinó també veient-ne les pel·lícules.

Com ha estat el procés de recuperació de les obres?

Quan es porta a terme un projecte d’aquest tipus, la selecció és només un primer pas; després cal localitzar qui té els drets de totes i cadascuna de les peces i, d’altra banda, on són els materials. De vegades una peça és difícil d’aconseguir pel tema de drets, d’altres perquè no es troben els materials en condicions òptimes. Encara que sembli mentida, hi ha peces relativament recents, en animació 3D, els arxius originals dels quals s’han perdut (com és el cas de Metamorphosis Part I, primer curtmetratge de Charlie Ramos, un gran animador que ara treballa a Pixar). Per sort hi ha les filmoteques que, a més de les seves col·leccions, guarden en dipòsit pel·lícules de molta gent i ens han ajudat moltíssim, sobretot amb els materials històrics. En general, les pel·lícules anteriors als anys noranta estaven en males condicions i s’ha fet una feina important de remasterització, digitalització i restauració.

Amarillo verano, Javier Mariscal, 1999

Has fet algun descobriment en el procés de recerca? S’han establert relacions inesperades?

Sí, gràcies a Filmoteca de Catalunya, hem «descobert» una peça descatalogada, es tracta d’un anunci d’Enrique Ferran del temps de la Primera República i s’ha digitalitzat a partir del nitrat original. També, arran del rastre dels anuncis dels Estudios Moro, trobem a Madrid una gran col·lecció d’anuncis preservats per Moviercord, milers d’anuncis en imatge real i animació conservats en pel·lícula cinematogràfica. La gent de Movierecord va ser extraordinàriament col·laborativa i, a més, ha dipositat aquesta impressionant col·lecció a Filmoteca Española.

Les relacions més interessants entre obres han estat les que han connectat diferents generacions d’animadors; des del punt de vista de continguts o estètica, però també per les trobades que el programa ha afavorit entre autors. En la presentació internacional del cicle a França, al festival d’Annecy, es van reunir més de 25 autors i autores de tot l’Estat. En aquest sentit, continuem compartint l’alegria de veure les pel·lícules recuperades amb els seus animadors, alguns d’octogenaris (com Pablo Núñez, a Madrid, o Pepita Pardell, a Barcelona), que no havien vist les seves pel·lícules en tan bon estat des que les havien vist estrenar-se.

Com es transforma l’animació durant el franquisme respecte a altres èpoques?

El règim franquista dóna suport sorprenentment a l’animació (i al cinema en general), i sobretot en el primer període d’autarquia. Va aprendre dels americans la importància d’entretenir i «educar» a través de la pantalla. Així, per exemple, va néixer Garbancito de la Mancha, el primer llargmetratge de dibuixos animats de l’Estat i la primera pel·lícula animada a color d’Europa. El guió era de Julián Peymartín, autor de la Teoria de la Falange.

Garbancito es va produir a Barcelona (Productora Balet i Blay), tot i que ni el realitzador, Arturo Moreno, ni els dibuixants no eren afins al règim. També es va afavorir la producció de sèries per al cinema amb personatges influïts per Disney, els germans Fleischer o les tires d’humor dels diaris de l’època. Tot plegat, amanit amb la tradicional picaresca espanyola. La producció d’aquestes sèries es va acabar amb l’aparició del NO-DO, ja que ocupaven el mateix espai als cinemes: davant dels llargmetratges, a l’inici de cada sessió.

Estela, Frederic Amat, 2015

Podem parlar d’«èpoques d’or» de l’animació espanyola?

Els llibres parlen, precisament, dels anys quaranta com de l’època d’or, però crec que ara estem vivint una segona i molt més important edat d’or, ja que, a més de la potència creativa, aquesta té una repercussió internacional que no va tenir la primera.

Com definiries el panorama actual de l’animació estatal?

Extraordinari pel que fa a la qualitat de les nostres animacions i la preparació dels nostres professionals i artistes. Però cal un suport més decidit per part de l’Estat amb incentius fiscals i de les televisions que pugui facilitar una continuïtat a les productores i posar remei a la precarietat de molts dels qui treballen en aquest sector. En l’àmbit més independent, falten ajudes específiques per part de les institucions que tracten l’animació com el cinema d’imatge real, quan tenen temps i requeriments de producció molt diferents.

Quin avantatge veus en l’animació respecte a altres arts per explicar històries i realitats sociopolítiques?

Bàsicament pots abordar situacions implantejables en altres àmbits, per la distància i el valor simbòlic que imprimeix el dibuix i pel mateix estigma que aquest arrossega, com una cosa infantil, inofensiva… Això li atorga una major llibertat.

Es poden crear peces simbòlicament tan potents com les que Gabriel Blanco va fer a partir d’historietes d’OPS o Chummy Chúmez als anys setanta o sodomitzar salvatgement a la pantalla els poderosos com fan avui Trimono. Amb l’elegància deguda, no hi ha límits per a la impertinència. I sense elegància, també.

Entrevista realitzada per Marina Cisa i Diana Mizrahi.

El cicle “Del trazo al píxel” es duu a terme al CCCB del 3 al 13 de desembre. Totes les sessions són gratuïtes. Consulteu-ne el programa aquí.

La Mercè més animada al CCCB

September 20th, 2012 No Comments

Animac porta al CCCB el millor de l’animació per adults i petits dintre dels seus programes itinerants ANIMAC CAMINA INTERNACIONAL y PETIT ANIMAC CAMINA.

El programa Animac Camina Internacional, pensat per a un públic jove i adult,  recull 11 peces de curtmetratges d’autor de 9 nacionalitats diferents realitzats amb diversitat de tècniques i estils, la majoria premiats a festivals d’arreu del mon i que es van projectar a Animac, la mostra Internacional de Cinema Animat de Lleida.  D’entre els seleccionats, destaquen Luminaris, de l’argentí Juan Pablo Zaramella (premi del públic a Animac que ha recollit  més de 100 premis internacionals!)  o el també multipremiat A Moorning Stroll del britànic Grant Orchard, nominat als Oscars 2012. Peces de clàssics contemporanis, com ara Georges Schwizgebel ( Romance) o Joanna Priestley (Eye Liner) , comparteixen pantalla amb l’extraordinari  talent emergent d’autors I autores com ara  Isaac King (Second Hand) , Clemens Kogler (Stuck in a Groove) o Joni Männistö (Kuhina). La peça final del programa internacional és una fantasia 3D amb tocs surrealistes i reminiscències de Roland Topor, signada per l’exgraduat de la prestigiosa escola francesa Supinfocom, Phillippe Grammaticopoulos.

Per als més petits presentem migmetratges animats, versions animades dels llibres il·lustrats anglesos El Grúfal i la Filla del Grúfal. Les versions animades són autèntiques meravelles,  molt recomanables per a nens i nenes a partir de 3 anys. El Grúfal va ser un dels grans protagonistes d’Animac 2012.

YouTube Preview Image

Les projeccions seran a la gran pantalla del Hall del CCCB alternat el programa de curts internacionals amb el programa infantil en horari ininterromput des de les 11 del matí fins a les 8 de la tarda.

Aprenent a escriure amb imatges

October 4th, 2010 No Comments

Em vaig reunir a l’agost amb Lourdes Villagómez (Mèxic, realitzadora d’animació) per perfilar com seria el taller que l’havíem convidat a impartir dins de les activitats del congrés «Cinema a Contracorrent: Llatinoamèrica i Espanya. Diàlegs, confluències, divergències… en els últims 80 anys». Vam estar força estona xerrant dels continguts en el quals la Lourdes es volia centrar, dels materials que necessitaria, de l’espai idoni, i de molts petits detalls que els que no ens dediquem a organitzar aquest tipus d’actes ni tan sols ens imaginem.

Però el que em va sorprendre més va ser la seva sobtada pregunta: i quin públic convocaràs? Jo ràpidament vaig contestar que estudiants de comunicació audiovisual, realitzadors de vídeo i tots aquells cinèfils i amants de l’especial món creatiu de l’animació. Però la Lourdes em va explicar que els seus objectiu anaven encara més enllà, que ella es proposava convidar al seu taller tots aquells (cuiners, dissenyadors, periodistes, professors, arqueòlegs, arquitectes…) que volguessin trobar una nova via d’expressió en l’animació.

Aquesta resposta em va fer reflexionar i crec que és un propòsit genial, molt ad hoc per a aquest inici de segle xxi i dins del procés d’expansió del llenguatge audiovisual al qual estem assistint en tots els nivells i mitjans. Per aquest motiu, us animo a tots i totes a entrar en el coneixement d’aquesta cal·ligrafia apassionant. Hem ampliat el termini d’inscripció fins al 8 d’octubre! Més informació a www.cccb.org/xcentric

1