Posts Tagged ‘Carolina López’

Carolina López: «Estem vivint una segona edat d’or de l’animació espanyola»

December 4th, 2015 1 Comment

Carolina López és la comissària de “Del trazo al píxel”, un cicle de cinema dedicat a l’animació espanyola. Amb aquest, López pretén donar a conèixer la història de l’animació estatal i posar en valor un seguit de peces desconegudes pel gran públic que són d’una creativitat visual i narrativa extraordinària. Carolina López és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i en Cinema d’Animació pel West Surrey College of Art and Design de Farnham (Anglaterra). La seva tesi final va estar íntimament relacionada amb l’animació espanyola i des d’aleshores, López ha defensat a través de peces audiovisuals, cicles, exposicions i llibres, la seva rellevància en la història del cinema estatal. Actualment és la directora del Xcèntric i de l’Animac Lleida (la mostra de cinema d’animació de Catalunya).

L’entrevistem perquè ens destaqui els punts forts del cicle “Del trazo al píxel”, ens expliqui els orígens del projecte i ens doni la seva visió particular sobre el moment daurat de l’animació que estem vivint actualment al país.

Carolina López Caballero, comisaria del ciclo

Com va néixer el projecte Del trazo al píxel. Un recorrido por la animación española?

Va néixer per posar remei a l’oblit de la història del cinema animat a Espanya i per donar visibilitat internacional al cinema animat més arriscat i independent del nostre entorn. En un àmbit més personal, sorgeix, també, de la frustració constant de no poder veure en bones condicions, o simplement no poder veure ni mostrar, certes pel·lícules de dibuixants i animadors que admiro, fites de la nostra història pràcticament inaccessibles. Des de fa temps tenia ganes de traçar i compartir un recorregut a través de totes les dècades, no només per escrit, sinó també veient-ne les pel·lícules.

Com ha estat el procés de recuperació de les obres?

Quan es porta a terme un projecte d’aquest tipus, la selecció és només un primer pas; després cal localitzar qui té els drets de totes i cadascuna de les peces i, d’altra banda, on són els materials. De vegades una peça és difícil d’aconseguir pel tema de drets, d’altres perquè no es troben els materials en condicions òptimes. Encara que sembli mentida, hi ha peces relativament recents, en animació 3D, els arxius originals dels quals s’han perdut (com és el cas de Metamorphosis Part I, primer curtmetratge de Charlie Ramos, un gran animador que ara treballa a Pixar). Per sort hi ha les filmoteques que, a més de les seves col·leccions, guarden en dipòsit pel·lícules de molta gent i ens han ajudat moltíssim, sobretot amb els materials històrics. En general, les pel·lícules anteriors als anys noranta estaven en males condicions i s’ha fet una feina important de remasterització, digitalització i restauració.

Amarillo verano, Javier Mariscal, 1999

Has fet algun descobriment en el procés de recerca? S’han establert relacions inesperades?

Sí, gràcies a Filmoteca de Catalunya, hem «descobert» una peça descatalogada, es tracta d’un anunci d’Enrique Ferran del temps de la Primera República i s’ha digitalitzat a partir del nitrat original. També, arran del rastre dels anuncis dels Estudios Moro, trobem a Madrid una gran col·lecció d’anuncis preservats per Moviercord, milers d’anuncis en imatge real i animació conservats en pel·lícula cinematogràfica. La gent de Movierecord va ser extraordinàriament col·laborativa i, a més, ha dipositat aquesta impressionant col·lecció a Filmoteca Española.

Les relacions més interessants entre obres han estat les que han connectat diferents generacions d’animadors; des del punt de vista de continguts o estètica, però també per les trobades que el programa ha afavorit entre autors. En la presentació internacional del cicle a França, al festival d’Annecy, es van reunir més de 25 autors i autores de tot l’Estat. En aquest sentit, continuem compartint l’alegria de veure les pel·lícules recuperades amb els seus animadors, alguns d’octogenaris (com Pablo Núñez, a Madrid, o Pepita Pardell, a Barcelona), que no havien vist les seves pel·lícules en tan bon estat des que les havien vist estrenar-se.

Com es transforma l’animació durant el franquisme respecte a altres èpoques?

El règim franquista dóna suport sorprenentment a l’animació (i al cinema en general), i sobretot en el primer període d’autarquia. Va aprendre dels americans la importància d’entretenir i «educar» a través de la pantalla. Així, per exemple, va néixer Garbancito de la Mancha, el primer llargmetratge de dibuixos animats de l’Estat i la primera pel·lícula animada a color d’Europa. El guió era de Julián Peymartín, autor de la Teoria de la Falange.

Garbancito es va produir a Barcelona (Productora Balet i Blay), tot i que ni el realitzador, Arturo Moreno, ni els dibuixants no eren afins al règim. També es va afavorir la producció de sèries per al cinema amb personatges influïts per Disney, els germans Fleischer o les tires d’humor dels diaris de l’època. Tot plegat, amanit amb la tradicional picaresca espanyola. La producció d’aquestes sèries es va acabar amb l’aparició del NO-DO, ja que ocupaven el mateix espai als cinemes: davant dels llargmetratges, a l’inici de cada sessió.

Estela, Frederic Amat, 2015

Podem parlar d’«èpoques d’or» de l’animació espanyola?

Els llibres parlen, precisament, dels anys quaranta com de l’època d’or, però crec que ara estem vivint una segona i molt més important edat d’or, ja que, a més de la potència creativa, aquesta té una repercussió internacional que no va tenir la primera.

Com definiries el panorama actual de l’animació estatal?

Extraordinari pel que fa a la qualitat de les nostres animacions i la preparació dels nostres professionals i artistes. Però cal un suport més decidit per part de l’Estat amb incentius fiscals i de les televisions que pugui facilitar una continuïtat a les productores i posar remei a la precarietat de molts dels qui treballen en aquest sector. En l’àmbit més independent, falten ajudes específiques per part de les institucions que tracten l’animació com el cinema d’imatge real, quan tenen temps i requeriments de producció molt diferents.

Quin avantatge veus en l’animació respecte a altres arts per explicar històries i realitats sociopolítiques?

Bàsicament pots abordar situacions implantejables en altres àmbits, per la distància i el valor simbòlic que imprimeix el dibuix i pel mateix estigma que aquest arrossega, com una cosa infantil, inofensiva… Això li atorga una major llibertat.

Es poden crear peces simbòlicament tan potents com les que Gabriel Blanco va fer a partir d’historietes d’OPS o Chummy Chúmez als anys setanta o sodomitzar salvatgement a la pantalla els poderosos com fan avui Trimono. Amb l’elegància deguda, no hi ha límits per a la impertinència. I sense elegància, també.

Entrevista realitzada per Marina Cisa i Diana Mizrahi.

El cicle “Del trazo al píxel” es duu a terme al CCCB del 3 al 13 de desembre. Totes les sessions són gratuïtes. Consulteu-ne el programa aquí.

METAMORFOSIS: Benvinguts al món dels somnis i de la imaginació

March 21st, 2014 1 Comment

Quay Brothers. Fotograma de Street of Crocodiles, 1986. ©Atelier Konick QbfZ

Dimarts 25 de març el CCCB inaugura la primera exposició de 2014 i la primera al món dedicada a quatre autors fonamentals del cinema d’animació: el pioner Ladislas Starewitch (Moscou 1882-París 1965), el mestre txec Jan Švankmajer (1934) i els bessons Quay(1947) -germans idèntics que treballen a l’uníson-.  Tot i ser creadors que, tal i com explica la comissària de la mostra Carolina López, s’han mantingut al marge de modes, indústria i tendències i això els fa poc coneguts entre el gran públic, la seva obra apel·la a emocions que segur que hem sentit alguna vegada a la vida de petits o si hem estat porucs o somniadors. L’univers dels cineastes de Metamorfosis és una gran col·lecció – un fascinant gabinet de curiositats -  que mescla insectes, éssers antropomòrfics, monstres, paisatges onírics, animals dissecats i foscor al final del passadís.

L’exposició recupera i projecta pel·lícules d’ Švankmajer, Starewitch i els germans Quay, presenta dues instal·lacions que els Quay i Švankmajer han preparat en exclusiva per la mostra i documenta l’estil i les influències dels cineastes amb més de 550 peces d’art, entre titelles, dibuixos, gravats, escultures i pintures (hi veurem obra de Francisco de Goya, James Ensor, Alfred Kubin i Giuseppe Arcimboldo, per posar-ne uns exemples).

En aquesta entrevista, la comissària Carolina López avança què ens trobarem a Metamorfosis. Visions fantàstiques de Starewitch, Švankmajer i els germans Quay


Coneix en persona els germanys Quay, Švankmajer i la néta de Starewitch

La setmana de la inauguració de Metamorfosis, el CCCB ha programat  una sèrie d’activitats per aprofundir en l’obra i el procés creatiu dels cineastes  de l’exposició. L’endemà de la inauguració, dimecres 26 de març, tindreu l’oportunitat de conversar amb els germans Quay, Jan Švankmajer i Léona-Béatrice Martin-Starewitch, néta de Ladislas Starewitch, en un debat que començarà a les 19.30h. Amb el ticket d’entrada a la tertúlia cinèfila,  podreu visitar després l’exposició de forma gratuïta. I si no podeu desplaçar-vos al CCCB però teniu moltes ganes de fer-los alguna pregunta als participants, podeu deixar les vostres preguntes en un comentari en aquest mateix article o enviar-les via Twitter amb l’etiqueta #ExpoMetamorfosis.

La programació de cinema estable del CCCB Xcèntric també ha preparat un cicle especial d’homenatge als autors que comença dijous amb l’estrena de la pel·lícula dels germans Quay “Un altre ordre més secret”. Un altra oportunitat única de tornar a conversar amb els bessons americans, que assistiran a la première de la seva última obra al CCCB.

Metamorfosis es podrà visitar fins el 7 de setembre al CCCB i a l’octubre viatjarà a La Casa Encendida Fundación Caja Madrid, centre coproductor de la mostra.

A partir d’ara i durant els propers mesos sentireu parlar molt dels artistes de l’exposició. L’experiència “Metamorfosis” va més enllà de la sala d’exposicions i, al voltant de la mostra, s’ha elaborat un extens programa d’activitats que tindran lloc tant al CCCB com a diversos espais de la ciutat.

Podeu consultar tota la informació sobre l’exposició aquí

1