Archive for 2012

XCÈNTRIC 3×1: Aquesta setmana, tres passis de cinema experimental al CCCB

novembre 12th, 2012 No Comments

Aquesta setmana tenim no una, no dues, sinó tres sessions d’Xcèntric Cinema.  Us avancem alguns detalls i curiositats de les peces que hem seleccionat, petites joies del cinema experimental i d’avantguarda, difícils de veure en altres espais que no siguin l’Auditori del CCCB.

Dijous 15 a les 20h projectem la primera part del programa “Visions íntimes. El cinema de Chick Strand”. Strand, que va morir fa un parell d’anys, va ser una cineasta fonamental en l’underground de la costa oest dels Estats Units. Les seves pel·lícules, peces d’abstracció poètica i material apropiat i remuntat, combinen l’estil del cinema d’avantguarda (no molt radical, tranquils!) amb preocupacions etnogràfiques. Aquest programa inclou les seves pel·lícules més importants dels anys 60, 70 i 80 en noves còpies en 16mm restaurades per l’Academy Film Archive (el prestigiós arxiu de l’acadèmia de Hollywood). Una de les peces que projectarem dijous, el poema fílmic Angel Blue Sweet Wings, forma part del fons de l’Arxiu Xcèntric i podeu consultar-la de forma gratuïta i quan vulgueu en l’espai de l’arxiu (obrim de dimarts a diumenge d’11 a 20h).

Divendres 16 tenim una sessió especial a les 20h, amb un llarg documental de Strand, Soft Fiction, una sèrie de entrevistes a dones sobre la sexualitat femenina. L’obra és de 1979, però continua sent molt vigent (i el tema, relativament tabú, sorprenentment).  Soft Fiction (VO anglès amb subtítols en català) és un clàssic del cinema feminista, molt difícil de veure en sales convencionals .

Diumenge 18 a les 18.30h projectem un documental d’un cineasta brasiler, Júlio Bressane, que ha passat per dos dels festivals de cinema més importants del món, el de Rotterdam i el FID Marseille. La pel·lícula s’ha realitzat a partir d’una sèrie de fotografies i amb la participació del músic Caetano Veloso.

Com sempre, teniu tota la informació a la nostra web http://www.cccb.org/xcentric/ca/

La paradoxa de la nostra cultura alimentària

novembre 6th, 2012 No Comments

Després de 3 setmanes de debat, ens acostem a la darrera sessió del cicle “Alimentar el món”. Aquestes setmanes hem parlat dels mecanismes actuals de la seguretat alimentària, de la necessitat de preservar la biodiversitat agrícola per tal de protegir la nostra alimentació i del rol de les biotecnologies alimentàries en un futur en què la població de la terra rondarà els 9.000 milions de persones.

Alimentació és cultura alimentària. "Banquet nupcial" (1567) de Pieter Brueghel El Vell

L’última sessió d’aquest cicle l’hem volgut dedicar a la perspectiva que es dóna del món de l’alimentació des de l’antropologia. Perquè si bé l’alimentació té a veure amb cultius, amb tecnologia i amb normes de seguretat, finalment és, sobretot,  un poderós element entorn del qual s’ha estructurat la vida de les comunitats humanes. Alimentació significa cultura alimentària. Per això volem tancar aquest cicle amb una mirada antropològica sobre com ens alimentem avui. I tenim la sort de poder comptar per aquesta sessió amb dues persones que han dedicat la seva vida a aquestes qüestions: Jesús Contreras, catedràtic d’Antropologia de la Universitat de Barcelona expert en antropologia de l’alimentació, i Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, centre dedicat a la innovació tecnològica en cuina, a la millora dels hàbits alimentaris i a la valoració del patrimoni agroalimentari.

Us avancem alguns detalls de la conferència de Jesús Contreras i us esperem el proper dijous, 8 de novembre, a les 19:30h:

Família alemanya amb els seus aliments habituals, fotografia del projecte "Hungry Planet", de Peter Menzel i Faith D’Aluisio

“El present del consum alimentari en els països més industrialitzats sembla caracteritzar-se per una important paradoxa. D’una banda, existeix una oferta pletòrica d’aliments que permet unes enormes possibilitats d’opció. A més, al llarg de tot el segle XX, l’esperança de vida en néixer s’ha més que doblat. Així mateix, el coneixement científic sobre els aliments i sobre els seus efectes en la biologia humana són avui més grans i més precisos que mai com ho és, també, la preocupació per la seguretat alimentària i els medis emprats per aconseguir-la.  D’altra banda, però, aparentment, la preocupació dels ciutadans sobre els aliments que consumeixen és, també, més gran que mai i és del tot recorrent la pregunta “què podem menjar sense por?”.  Plantejar aquesta paradoxa i explicar les diferents raons que permetin comprendre-la  són els objectius d’aquesta xerrada.”

Ciutadania, Internet i democràcia. Segueix el debat en directe.

novembre 5th, 2012 2 Comments

No hi ha dubte que els moviments socials i els ciutadans en general han trobat en la xarxa i les noves tecnologies un nou ventall de possibilitats per crear i difondre el seus missatges i per incrementar la participació política. Mai no havia estat tan fàcil arribar amb un cop de ratolí a centenars de persones. No obstant això, cada vegada més gent discuteix que Internet sigui realment un nou espai per a la deliberació i l’acció política, o que la democratització en la producció i la difusió de la informació que ha promogut la xarxa hagi contribuït a millorar i aprofundir la democràcia. Quines possibilitats donen les noves tecnologies com a eines per a exercir noves (i velles) formes de ciutadania? S’ha produït un retorn de la política amb l’eclosió de l’activisme digital? Què vol dir l’adjectiu “social” quan parlem dels nous mitjans i les noves xarxes? Quin tipus de mitjans socials alternatius són possibles? És realment Internet un espai obert i lliure?

Intentarem respondre a aquestes i altres preguntes durant les cinc sessions del debat “Ciutadania, Internet i democràcia. Una nova esfera pública?” que inaugurem el proper dilluns 12 de novembre amb una conferència del catedràtic del Goldsmiths College James Curran, expert en les relacions entre mitjans i poder, que ens parlarà dels malentesos al voltant d’Internet i la democràcia. En les sessions següents, el fundador de l’Institute of Network Cultures, Geert Lovink, parlarà dels mitjans socials alternatius, el professor de la Universitat de Nova York Nicholas Mirzoeff del moviment Occupy i els nous mitjans, i l’activista i crític dels mitjans Evgeny Morozov dels nous intermediaris digitals, com ara Googe o Facebook, i de les limitacions a la llibertat a la xarxa. També tindrem una taula rodona per parlar sobre el ciberactivisme als països àrabs un any després de les onades revolucionàries de la primavera passada amb el guanyador del World Press Photo 2012 Samuel Aranda, l’activista hispano-síria Leila Nachawati i la periodista Mayte Carrasco.

Com seguir el debat a Internet?

Des del CCCB estem preparant una cobertura informativa del cicle de debats Ciutadania, Internet i democracia:

  • Podeu seguir i participar en el debat amb l’etiqueta #netdemocracy. Des del compte de Twitter @cececebe tuitejarem les sessions del debat i utilitzant l’etiqueta #netdemocracy podreu participar en la conversa i fer preguntes als ponents.
  • Al bloc del CCCB Lab podreu seguir la cobertura informativa especial http://blogs.cccb.org/lab/netdemocracy/ on setmanalment publicarem articles i entrevistes als participants. Us anirem informant de les actualitzacions del bloc a través de Twitter.
  • El CCCB oferirà en directe per videostreaming totes les conferències del cicle, que posteriorment seran consultables al web i Arxiu CCCB.

Alimentació i superpoblació: els reptes de l’agricultura del futur

octubre 30th, 2012 2 Comments

Stefano Padulosi, el ponent d’aquesta setmana al debat “Alimentar el món”, ens va explicar en què consisteix la biodiversitat agrícola i perquè és tan important treballar per la seva conservació. Són molt poques les espècies d’aliments (plantes i animals) amb què es basa actualment la major part de l’alimentació mundial i, el que és més perillós, és que cada vegada hi ha menys varietat dins d’aquestes espècies, perquè el mercat i l’agricultura industrialitzada tendeixen a homogeneïtzar els cultius. Aquesta desaparició de la biodiversitat dels nostres cultius ens fa més vulnerables a l’hora de poder fer front a crisis alimentàries, que cada cop són més freqüents a causa de l’acceleració del canvi climàtic. Cada varietat té propietats que la fan més resistent a determinades situacions, climes i entorns, i per tant, protegir la varietat agrícola ens permetria adaptar-nos millor davant la incertesa de les condicions futures.

Com ha de ser l'agricultura del futur per poder alimentar a tothom?

Tanmateix, els reptes de l’alimentació en el futur no tenen només a veure amb el canvi climàtic, sinó també amb un altre factor important: el creixement de la població mundial. El debat sobre la possibilitat d’alimentar a tothom en un futur és obert i polèmic. Hi ha experts que asseguren que el problema no és la quantitat d’aliment disponible sinó la seva mala distribució, la disparitat de preus i, en general, les condicions d’un mercat que s’ha tornat global i que és dominat per grans multinacionals. Així, per exemple, molts països que són grans productors agrícoles es veuen obligats a importar aliments de primera necessitat a causa de que les seves produccions es dirigeixen a un mercat global, però no arriben als consumidors locals. Altres veus, però, sostenen que és inviable en les condicions actuals poder produir aliments per tothom. Si no es troben maneres d’intensificar i augmentar les produccions agrícoles, no hi haurà manera d’abastir les necessitats alimentàries en un futur immediat. Els qui mantenen aquesta postura, creuen que les produccions agrícoles del futur hauran de dependre en molta més mesura del progrés de les biotecnologies, que permeten elaborar cultius genèticament modificats de manera que siguin més productius, més nutritius o més adaptats a determinades condicions climàtiques.

Aquesta és la postura del nostre proper invitat, Wilhem Gruissem, catedràtic de Biologia de Plantes del Swiss Federal Institut of Technology de Zuric. Us adjuntem un resum de la seva conferència i us convidem a venir a un debat que, sens dubte, serà polèmic:

Quin ha de ser el rol de les biotecnologies en una alimentació sostenible?

“Les projeccions més recents de les Nacions Unides esperen que la població mundial arribi a 9.000 milions de persones l’any 2050. Per proveir suficient menjar per tota aquesta gent caldria incrementar la producció dels cultius en un 50%. Les àrees de producció agrícola en ús estan pràcticament al seu límit i, tanmateix, cal millorar de manera significativa la producció dels nostres cultius principals. Blat de moro, blat, arròs, patata i mandioca són rics en midó i conjuntament representen més del 85% de les calories de carbohidrats que es consumeixen arreu del món. Les persones per les quals aquests cultius són els seus aliments bàsics sovint pateixen malnutrició perquè les llavors, els tubercles i les arrels d’aquestes plantes no contenen suficients vitamines i minerals, com el ferro, per una dieta saludable. Però, seria possible aconseguir la producció agrícola i les millores nutritives que necessitem amb els actuals mètodes de creixement i germoplasma en les condicions de ràpid canvi climàtic i usant mètodes de producció agrícola sostenible? Per fer front als reptes de l’augment de la població també hem de canviar radicalment la manera de fer créixer els nostres cultius. Les biotecnologies de plantes poden fer una important contribució per aconseguir aquest objectiu. Però això també requereix una millor educació dels consumidors i una millor acceptació dels mètodes moderns de creixement, incloent la tecnologia genètica, per tal de poder assegurar una seguretat alimentària sostenible per les futures generacions.”

Us esperem per parlar d’aquestes qüestions el proper dilluns 5 de novembre a les 19:30h.

Debat a Twitter: #Alimentarelmón

Adéu a Joan Saura, membre fundador de l’Orquestra del Caos

octubre 25th, 2012 No Comments

El vespre del dia 19 d’Octubre de 2012, en acabar CageMixTuring, vam saber que ens havia deixat en Joan Saura, el nostre estimadíssim, íntegre i admirat amic, músic brillant i compromès, persona jovial entre els jovials, fundador de l’Orquestra del Caos, qui havia composat Relaxa’t per a nosaltres i estrenat en octofonia al Hall del CCCB el desembre de 2008. Lluny i alhora estranyament presents quedaven decennis d’amistat i de projectes comuns, com el nostre primer conjunt, Rambliòlia, on, malgrat la dificultat i la duresa dels temps foscos de la dictadura, malgrat els escassíssims mestres veritables als que podíem accedir en aquella època orfe d’intel·lectuals, vàrem descobrir i aprendre tantes coses plegats entre amics. Sabíem que aviat ens deixaria. Ens ho havia dit feia poc sense apagar la seva mirada clara ni aquell somriure franc que gairebé mai no l’abandonava. Ens vam abraçar ben fort. Feia anys que sabíem de la seva dura i admirable lluita contra la malaltia cruel que no va concedir-li treva. Malgrat ser-ne conscients del desenllaç inevitable, l’emoció i la tristor es manifestaren completament nus en aquells moments, com per recordar-nos que érem vius i que, mentre ho siguem, en Joan romandrà entre nosaltres. A cada so. A cada nota. A cada somriure.

12345...1020...»