Stefano Padulosi, el ponent d’aquesta setmana al debat “Alimentar el món”, ens va explicar en què consisteix la biodiversitat agrícola i perquè és tan important treballar per la seva conservació. Són molt poques les espècies d’aliments (plantes i animals) amb què es basa actualment la major part de l’alimentació mundial i, el que és més perillós, és que cada vegada hi ha menys varietat dins d’aquestes espècies, perquè el mercat i l’agricultura industrialitzada tendeixen a homogeneïtzar els cultius. Aquesta desaparició de la biodiversitat dels nostres cultius ens fa més vulnerables a l’hora de poder fer front a crisis alimentàries, que cada cop són més freqüents a causa de l’acceleració del canvi climàtic. Cada varietat té propietats que la fan més resistent a determinades situacions, climes i entorns, i per tant, protegir la varietat agrícola ens permetria adaptar-nos millor davant la incertesa de les condicions futures.
Com ha de ser l'agricultura del futur per poder alimentar a tothom?
Tanmateix, els reptes de l’alimentació en el futur no tenen només a veure amb el canvi climàtic, sinó també amb un altre factor important: el creixement de la població mundial. El debat sobre la possibilitat d’alimentar a tothom en un futur és obert i polèmic. Hi ha experts que asseguren que el problema no és la quantitat d’aliment disponible sinó la seva mala distribució, la disparitat de preus i, en general, les condicions d’un mercat que s’ha tornat global i que és dominat per grans multinacionals. Així, per exemple, molts països que són grans productors agrícoles es veuen obligats a importar aliments de primera necessitat a causa de que les seves produccions es dirigeixen a un mercat global, però no arriben als consumidors locals. Altres veus, però, sostenen que és inviable en les condicions actuals poder produir aliments per tothom. Si no es troben maneres d’intensificar i augmentar les produccions agrícoles, no hi haurà manera d’abastir les necessitats alimentàries en un futur immediat. Els qui mantenen aquesta postura, creuen que les produccions agrícoles del futur hauran de dependre en molta més mesura del progrés de les biotecnologies, que permeten elaborar cultius genèticament modificats de manera que siguin més productius, més nutritius o més adaptats a determinades condicions climàtiques.
Aquesta és la postura del nostre proper invitat, Wilhem Gruissem, catedràtic de Biologia de Plantes del Swiss Federal Institut of Technology de Zuric. Us adjuntem un resum de la seva conferència i us convidem a venir a un debat que, sens dubte, serà polèmic:
Quin ha de ser el rol de les biotecnologies en una alimentació sostenible?
“Les projeccions més recents de les Nacions Unides esperen que la població mundial arribi a 9.000 milions de persones l’any 2050. Per proveir suficient menjar per tota aquesta gent caldria incrementar la producció dels cultius en un 50%. Les àrees de producció agrícola en ús estan pràcticament al seu límit i, tanmateix, cal millorar de manera significativa la producció dels nostres cultius principals. Blat de moro, blat, arròs, patata i mandioca són rics en midó i conjuntament representen més del 85% de les calories de carbohidrats que es consumeixen arreu del món. Les persones per les quals aquests cultius són els seus aliments bàsics sovint pateixen malnutrició perquè les llavors, els tubercles i les arrels d’aquestes plantes no contenen suficients vitamines i minerals, com el ferro, per una dieta saludable. Però, seria possible aconseguir la producció agrícola i les millores nutritives que necessitem amb els actuals mètodes de creixement i germoplasma en les condicions de ràpid canvi climàtic i usant mètodes de producció agrícola sostenible? Per fer front als reptes de l’augment de la població també hem de canviar radicalment la manera de fer créixer els nostres cultius. Les biotecnologies de plantes poden fer una important contribució per aconseguir aquest objectiu. Però això també requereix una millor educació dels consumidors i una millor acceptació dels mètodes moderns de creixement, incloent la tecnologia genètica, per tal de poder assegurar una seguretat alimentària sostenible per les futures generacions.”
Us esperem per parlar d’aquestes qüestions el proper dilluns 5 de novembre a les 19:30h.
Debat a Twitter: #Alimentarelmón
Dijous 15 a les 20h projectem la primera part del programa “Visions íntimes. El cinema de Chick Strand”. Strand, que va morir fa un parell d’anys, va ser una cineasta fonamental en l’underground de la costa oest dels Estats Units. Les seves pel·lícules, peces d’abstracció poètica i material apropiat i remuntat, combinen l’estil del cinema d’avantguarda (no molt radical, tranquils!) amb preocupacions etnogràfiques. Aquest programa inclou les seves pel·lícules més importants dels anys 60, 70 i 80 en noves còpies en 16mm restaurades per l’Academy Film Archive (el prestigiós arxiu de l’acadèmia de Hollywood). Una de les peces que projectarem dijous, el poema fílmic Angel Blue Sweet Wings, forma part del fons de l’Arxiu Xcèntric i podeu consultar-la de forma gratuïta i quan vulgueu en l’espai de l’arxiu (obrim de dimarts a diumenge d’11 a 20h).
Divendres 16 tenim una sessió especial a les 20h, amb un llarg documental de Strand, Soft Fiction, una sèrie de entrevistes a dones sobre la sexualitat femenina. L’obra és de 1979, però continua sent molt vigent (i el tema, relativament tabú, sorprenentment). Soft Fiction (VO anglès amb subtítols en català) és un clàssic del cinema feminista, molt difícil de veure en sales convencionals .
