Posts Tagged ‘antropologia’

Tornar al món (o per una nova relació amb la naturalesa)

August 31st, 2016 No Comments

Ho saben tots els púbers: tres quartes parts del planeta són aigua; per tant són inhabitables per a l’home. I tot i això, ens sentim amos i senyors de tot. Per què? Perquè entenem la història com un procés civilitzador ascendent, pel qual l’home —a través del control i la sofisticació de la tècnica— ha acabat dominant també la naturalesa. Podríem dir que la natura ja només és aquella part del paisatge que encara ens falta per sotmetre i poder fotografiar. Som animals distanciats del món, l’hem convertit en un objecte dels nostres pensaments i accions. Disposem de tot el que té per millorar la nostra vida.

L'antropòleg Tim Ingold i l'escriptor Philip Hoare

L’antropòleg Tim Ingold i l’escriptor Philip Hoare

L’antropòleg Tim Ingold i l’escriptor Philip Hoare volen revertir aquest distanciament respecte el món i canviar la nostra manera de relacionar-nos-hi. Tim Ingold, referent de l’antropologia ecològica, repensa l’actitud que tenim amb la natura. Vivim pensant que el que importa és el domini que nosaltres tenim sobre ella, i que la natura s’acaba manifestant en els ecosistemes artificials que li fem a mida. Ingold defensa que és a la inversa; que quan els homes ens relacionem amb la natura, és ella qui sempre ens marca les seves lleis —i nosaltres no podem fer més que anar adaptant-nos-hi. Quan ens relacionem amb el món, encara que ho fem sempre absolutament armats de tècnica, som sempre a la intempèrie. Tot refugi és una ficció. I per això hauríem d’adoptar —diu ell— una actitud menys prepotent, més respectuosa.

Philip Hoare és l’autor d’obres com Leviatán o la ballena o El mar interior, una mescla de dietaris de viatges, històries culturals, i exploracions geogràfiques i etnogràfiques. A El mar interior, el britànic surt de la seva ciutat, Southampton, i passa per les illes Açores, per Sri Lanka, Tasmània i Nova Zelanda; recorre mig món travessant mars, visitant pobles que tenen el mar per un hàbitat menys inhòspit que la majoria de mortals. Hoare es proposa dibuixar un mapa dels mars amb la intenció de poder-los apamar, d’humanitzar-los com la terra que habitem. Ens apropa als mars amb referents culturals —viatges marítims d’autors, referències que apareixen en obres de renom— apel·lant a la comunitat lectora, una de les poques comunitats transnacionals existents. I destaca especialment la seva ambivalència: el mar, que connecta mons i els separa, que és una mamella permanent de recursos i un pou de misteris que ens supera. Que és, alhora, diu referint-se als 220.000 migrants que l’any passat van fer-se al mar per assolir Europa, un espai per al terror i l’esperança.

La relació de l’home amb el món, que Philip Hoare treballa de manera més creativa i Tim Ingold més conceptual, ocupa els filòsofs des de finals del segle XIX. És possible tenir una mirada no dominadora sobre la naturalesa? Habitar el món menys depredadorament? Sosté Heidegger que la tècnica moderna té una lògica pròpia que converteix en objecte tot allò amb què ens relacionem. La tècnica ens expulsa del món natural i s’imposa com a paradigma totalitzador del conjunt de relacions, convertint-ho tot (homes i dones incloses) en recursos. Explorarem els mars, ens aproparem amb ulls nous a les seves criatures, canviarem l’actitud respecte la natura, però mentre domini la tècnica moderna, no podrem habitar el món de manera diferent. L’habitem com si no en fóssim part. És possible, com sostenen Hoare i Ingold, entrar-hi de nou? Que el mar deixi de ser un recurs continu? Una frontera respecte de les societats menys tecnificades? Un espai polític de terror i esperança? Que l’home se’n torni a sentir part, acceptant tot allò que la natura té d’imprevist sense voler-la sotmetre?

Al cicle de debats «Habitar el món» en parlarem amb Tim Ingold, catedràtic d’Antropologia social al Departament d’Antropologia de la Universitat d’Aberdeen. I amb Philip Hoare, escriptor i historiador de la cultura.

La paradoxa de la nostra cultura alimentària

November 6th, 2012 No Comments

Després de 3 setmanes de debat, ens acostem a la darrera sessió del cicle “Alimentar el món”. Aquestes setmanes hem parlat dels mecanismes actuals de la seguretat alimentària, de la necessitat de preservar la biodiversitat agrícola per tal de protegir la nostra alimentació i del rol de les biotecnologies alimentàries en un futur en què la població de la terra rondarà els 9.000 milions de persones.

Alimentació és cultura alimentària. "Banquet nupcial" (1567) de Pieter Brueghel El Vell

L’última sessió d’aquest cicle l’hem volgut dedicar a la perspectiva que es dóna del món de l’alimentació des de l’antropologia. Perquè si bé l’alimentació té a veure amb cultius, amb tecnologia i amb normes de seguretat, finalment és, sobretot,  un poderós element entorn del qual s’ha estructurat la vida de les comunitats humanes. Alimentació significa cultura alimentària. Per això volem tancar aquest cicle amb una mirada antropològica sobre com ens alimentem avui. I tenim la sort de poder comptar per aquesta sessió amb dues persones que han dedicat la seva vida a aquestes qüestions: Jesús Contreras, catedràtic d’Antropologia de la Universitat de Barcelona expert en antropologia de l’alimentació, i Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, centre dedicat a la innovació tecnològica en cuina, a la millora dels hàbits alimentaris i a la valoració del patrimoni agroalimentari.

Us avancem alguns detalls de la conferència de Jesús Contreras i us esperem el proper dijous, 8 de novembre, a les 19:30h:

Família alemanya amb els seus aliments habituals, fotografia del projecte "Hungry Planet", de Peter Menzel i Faith D’Aluisio

“El present del consum alimentari en els països més industrialitzats sembla caracteritzar-se per una important paradoxa. D’una banda, existeix una oferta pletòrica d’aliments que permet unes enormes possibilitats d’opció. A més, al llarg de tot el segle XX, l’esperança de vida en néixer s’ha més que doblat. Així mateix, el coneixement científic sobre els aliments i sobre els seus efectes en la biologia humana són avui més grans i més precisos que mai com ho és, també, la preocupació per la seguretat alimentària i els medis emprats per aconseguir-la.  D’altra banda, però, aparentment, la preocupació dels ciutadans sobre els aliments que consumeixen és, també, més gran que mai i és del tot recorrent la pregunta “què podem menjar sense por?”.  Plantejar aquesta paradoxa i explicar les diferents raons que permetin comprendre-la  són els objectius d’aquesta xerrada.”

1