El vespre del dia 19 d’Octubre de 2012, en acabar CageMixTuring, vam saber que ens havia deixat en Joan Saura, el nostre estimadíssim, íntegre i admirat amic, músic brillant i compromès, persona jovial entre els jovials, fundador de l’Orquestra del Caos, qui havia composat Relaxa’t per a nosaltres i estrenat en octofonia al Hall del CCCB el desembre de 2008. Lluny i alhora estranyament presents quedaven decennis d’amistat i de projectes comuns, com el nostre primer conjunt, Rambliòlia, on, malgrat la dificultat i la duresa dels temps foscos de la dictadura, malgrat els escassíssims mestres veritables als que podíem accedir en aquella època orfe d’intel·lectuals, vàrem descobrir i aprendre tantes coses plegats entre amics. Sabíem que aviat ens deixaria. Ens ho havia dit feia poc sense apagar la seva mirada clara ni aquell somriure franc que gairebé mai no l’abandonava. Ens vam abraçar ben fort. Feia anys que sabíem de la seva dura i admirable lluita contra la malaltia cruel que no va concedir-li treva. Malgrat ser-ne conscients del desenllaç inevitable, l’emoció i la tristor es manifestaren completament nus en aquells moments, com per recordar-nos que érem vius i que, mentre ho siguem, en Joan romandrà entre nosaltres. A cada so. A cada nota. A cada somriure.