Posts Tagged ‘agricultura’

Alimentació i superpoblació: els reptes de l’agricultura del futur

octubre 30th, 2012 2 Comments

Stefano Padulosi, el ponent d’aquesta setmana al debat “Alimentar el món”, ens va explicar en què consisteix la biodiversitat agrícola i perquè és tan important treballar per la seva conservació. Són molt poques les espècies d’aliments (plantes i animals) amb què es basa actualment la major part de l’alimentació mundial i, el que és més perillós, és que cada vegada hi ha menys varietat dins d’aquestes espècies, perquè el mercat i l’agricultura industrialitzada tendeixen a homogeneïtzar els cultius. Aquesta desaparició de la biodiversitat dels nostres cultius ens fa més vulnerables a l’hora de poder fer front a crisis alimentàries, que cada cop són més freqüents a causa de l’acceleració del canvi climàtic. Cada varietat té propietats que la fan més resistent a determinades situacions, climes i entorns, i per tant, protegir la varietat agrícola ens permetria adaptar-nos millor davant la incertesa de les condicions futures.

Com ha de ser l'agricultura del futur per poder alimentar a tothom?

Tanmateix, els reptes de l’alimentació en el futur no tenen només a veure amb el canvi climàtic, sinó també amb un altre factor important: el creixement de la població mundial. El debat sobre la possibilitat d’alimentar a tothom en un futur és obert i polèmic. Hi ha experts que asseguren que el problema no és la quantitat d’aliment disponible sinó la seva mala distribució, la disparitat de preus i, en general, les condicions d’un mercat que s’ha tornat global i que és dominat per grans multinacionals. Així, per exemple, molts països que són grans productors agrícoles es veuen obligats a importar aliments de primera necessitat a causa de que les seves produccions es dirigeixen a un mercat global, però no arriben als consumidors locals. Altres veus, però, sostenen que és inviable en les condicions actuals poder produir aliments per tothom. Si no es troben maneres d’intensificar i augmentar les produccions agrícoles, no hi haurà manera d’abastir les necessitats alimentàries en un futur immediat. Els qui mantenen aquesta postura, creuen que les produccions agrícoles del futur hauran de dependre en molta més mesura del progrés de les biotecnologies, que permeten elaborar cultius genèticament modificats de manera que siguin més productius, més nutritius o més adaptats a determinades condicions climàtiques.

Aquesta és la postura del nostre proper invitat, Wilhem Gruissem, catedràtic de Biologia de Plantes del Swiss Federal Institut of Technology de Zuric. Us adjuntem un resum de la seva conferència i us convidem a venir a un debat que, sens dubte, serà polèmic:

Quin ha de ser el rol de les biotecnologies en una alimentació sostenible?

“Les projeccions més recents de les Nacions Unides esperen que la població mundial arribi a 9.000 milions de persones l’any 2050. Per proveir suficient menjar per tota aquesta gent caldria incrementar la producció dels cultius en un 50%. Les àrees de producció agrícola en ús estan pràcticament al seu límit i, tanmateix, cal millorar de manera significativa la producció dels nostres cultius principals. Blat de moro, blat, arròs, patata i mandioca són rics en midó i conjuntament representen més del 85% de les calories de carbohidrats que es consumeixen arreu del món. Les persones per les quals aquests cultius són els seus aliments bàsics sovint pateixen malnutrició perquè les llavors, els tubercles i les arrels d’aquestes plantes no contenen suficients vitamines i minerals, com el ferro, per una dieta saludable. Però, seria possible aconseguir la producció agrícola i les millores nutritives que necessitem amb els actuals mètodes de creixement i germoplasma en les condicions de ràpid canvi climàtic i usant mètodes de producció agrícola sostenible? Per fer front als reptes de l’augment de la població també hem de canviar radicalment la manera de fer créixer els nostres cultius. Les biotecnologies de plantes poden fer una important contribució per aconseguir aquest objectiu. Però això també requereix una millor educació dels consumidors i una millor acceptació dels mètodes moderns de creixement, incloent la tecnologia genètica, per tal de poder assegurar una seguretat alimentària sostenible per les futures generacions.”

Us esperem per parlar d’aquestes qüestions el proper dilluns 5 de novembre a les 19:30h.

Debat a Twitter: #Alimentarelmón

El nostre pa de cada dia

octubre 16th, 2012 No Comments

Obrir la nevera i triar unes verdures pel sopar, o passar pel supermercat i fer la compra de la setmana, o observar les parades de peix al mercat i decidir quin fa millor cara, o triar unes llaminadures sabent que són tot química… Avui cap d’aquestes situacions quotidianes no està exempta d’un cert soroll de fons: és bo el que mengem? Podríem menjar millor? A qui hem d’escoltar a l’hora de decidir què menjar?

Imatge d'un supermercat del fotògraf Andreas Gursky

El món de l’alimentació ha sofert profundes transformacions des de mitjans del segle XX. Amb la tecnificació de les formes de producció dels aliments, en pocs anys es va passar d’una agricultura i ramaderia local de petits productors a produccions cada vegada més intensificades i deslocalitzades. El resultat d’aquest procés va ser, d’entrada, un augment dels aliments disponibles i un descens del seu preu, fet que va facilitar a la població l’accés de manera regular a aliments fins aleshores esporàdics i considerats de luxe. Per primera vegada a la història dels països europeus, la gran majoria de població podia alimentar-se amb allò que havia estat a l’abast d’uns pocs fins no feia massa.

Passades les dècades ens hem acostumat a aquesta abundància i varietat en els aliments disponibles, però també sorgeixen dubtes respecte les seves formes de producció i la seguretat que ens ofereixen. La distància entre el productor i el consumidor s’ha multiplicat, de manera que cada vegada ens resulta més difícil saber què mengem. El món de l’alimentació i la tecnificació que l’acompanya són complexes, i és difícil per als no experts interpretar les informacions que ens arriben. Pesticides, químics, antibiòtics, conservants… i moltes altres paraules que apareixen en parlar de l’alimentació desperten la nostra inquietud sense saber ben bé a qui fer cas. D’una banda, les autoritats responsables asseguren que mai hem menjat productes tan segurs com ara; de l’altra, l’aparició de casos d’intoxicacions, malalties o efectes secundaris de determinats productes (des de les vaques boges fins darrerament al cas dels cogombres intoxicats amb la bactèria E. coli a Alemanya) generen importants crisis de confiança sobre el nostre sistema alimentari.

L'ús de pesticides agrícoles està al centre de les polèmiques alimentàries

A més, la sofisticació del món de la producció alimentària no ha deixat d’avançar. Avui el gran progrés de les biotecnologies fa que es pugui intervenir a uns nivells sense precedents a l’hora de produir aliments. Les llavors de cultius modificats transgènicament han estat al centre del debat els darrers anys, sense que sigui possible extreure una conclusió clara dels seus beneficis o perjudicis. Però, més enllà de si poden existir efectes perjudicials del seu ús sobre la salut (fins ara no demostrats), és evident que les conseqüències polítiques i socials de l’extensió dels cultius transgènics a grans àrees del món està produint un profund impacte en les comunitats camperoles i en la biodiversitat agrícola.

Avui, alimentar-se s’ha convertit en una necessitat quotidiana que oscil·la entre la sobreabundància i la inseguretat i no està exempta de connotacions socials, polítiques i mediambientals. Un gest senzill que, malgrat tot, genera dubtes.

Per parlar d’aquests qüestions, el CCCB i B·Debate organitzen el cicle de conferències “Alimentar el món. Seguretat i sostenibilitat en la producció global d’aliments” que tindrà lloc del 22 d’octubre al 8 de novembre al CCCB. Hi participaran experts del món de l’alimentació que ens parlaran de seguretat alimentària (Andreu Palou i Pere Puigdomènech), de biodiversitat agrícola (Stefano Padulosi i Enric I. Canela), de biotecnologies (Wilhem Gruissem i Pere Arús) i de com és avui la nostra cultura alimentària (Jesús Contreras i Toni Massanés).

Us convidem a assistir-hi i esperem que amb aquest debat, que no estarà lliure de polèmiques, puguem saber una mica millor de què està fet el nostre pa de cada dia.

Natura morta mural, casa Julia Felix, Pompeia

1