La FAO calcula que hem perdut un 90% d’agrodiversitat
A la primera sessió del cicle “Alimentar el món” es va tractar la qüestió de la seguretat alimentària. Andreu Palou ens va explicar el funcionament de les entitats europees que regulen els nostres aliments i ens va introduir als principals criteris que regeixen les decisions sobre la seguretat d’aquests aliments. En la propera sessió d’aquest cicle, que tindrà lloc el dilluns 29 a les 19:30h, tractarem un tema diferent, però igualment important quan es tracta de valorar el món de l’alimentació. Sota el títol “Biodiversitat agrícola: oportunitats per a un desenvolupament agrícola”, Stefano Padulosi, investigador de Biodiversity International, ens parlarà de l’impacte ambiental de les formes de producció agrícola industrialitzades i, més específicament, sobre el procés de pèrdua de biodiversitat agrícola que s’està vivint arreu del món des de mitjan segle XX. La pèrdua de l’agrodiversitat és també una pèrdua incalculable en termes de la nostra diversitat cultural: no en va, “cultivar” i “cultura” són dues paraules amb el mateix origen.
Algunes dades significatives en aquest sentit les proporciona la Food and Agricultural Organization (FAO): des de l’any 1900 s’ha perdut un 75% de la diversitat genètica de les plantes, degut a que els agricultors han anat abandonant progressivament els seus cultius tradicionals en favor de cultius més homogeneïtzats; un 30% de les races tradicionals de la ramaderia estan en risc d’extinció (i 6 races desapareixen, efectivament, cada mes); avui, un 75% de l’alimentació del món es basa en 12 plantes i 5 races d’animals; es calcula que hem perdut un 90% de les nostres varietats de cultius. (més informació aquí).
En aquest marc, us avancem un resum de la intervenció de Stefano Padulosi, que ens orienta sobre com avui es treballa per protegir la diversitat dels cultius arreu del món:
El llegat de l’agrodiversitat: pintures a Çatal Huyul (Turquia) datades del 6150 a.C.
“L’agrobiodiversitat és vital per a la nostra supervivència. La humanitat ha estat conservant les llavors dels seus cultius des dels inicis de l’agricultura, fa uns 12.000 anys. Des de llavors, la conservació en granja ha jugat un rol altament estratègic per diversos motius, des de biològics, fins a econòmics, culturals, ecològics i socials. La seva contribució a la creació de sistemes productius agrícoles resilients no es pot sobre emfatitzar avui dia, sobretot quan està en auge el debat de l’impacte del canvi climàtic a nivell mundial.
Als anys 1900s, el científic rus N.I. Vavilov, pioner de la conservació ex situ de cultius agrícoles, va conduir a l’establiment de més de 1700 bancs de germoplasma que continuen funcionant actualment. L’impuls més gran en la creació de bancs de germoplasma es va presentar principalment i com a conseqüència de la revolució verda que va causar al seu torn el desplaçament de milers de varietats tradicionals d’aliments bàsics. Tot i que aquestes Arques de Noè modernes mantenen el número impressionant de 7.5 milions de mostres, la diversitat protegida en magatzems freds conté sobretot uns pocs cultius bàsics i matèries primes. Avui dia, la major part de l’agrobiodiversitat està conservada a nivell de granja. Aquests dos mètodes per a preservar l’agrobiodiversitat, la conservació ex situ i in situ, són complementàries entre sí, i necessiten la mateixa atenció per part dels governs, els donants i els científics. Tanmateix, fins avui, la conservació in situ en granja ha rebut poca atenció. Els agricultors guardians d’aquesta agrobiodiversitat afronten avui dia molts reptes i, per tant, necessiten un gran suport. La conservació en granja està fortament lligada als nostres sistemes alimentaris, dietes sostenibles i la preservació de la nostra identitat cultural.
Agricultores en un mercat de productes locals a Indonèsia
Aquesta conferència explorarà alguns d’aquests aspectes i oferirà l’oportunitat de debatre sobre diversos temes que inclouen: Com afecta a les nostres vides la pèrdua de diversitat de cultius i per què ens ha d’importar? El model actual d’industrialització és compatible amb la conservació de l’agrobiodiversitat? Com difereix la conservació de les espècies de plantes silvestres de la d’espècies cultivades? Què sabem sobre l’agrobiodiversitat conservada en granja i com podem fer un seguiment de la seva pèrdua? Quina és la contribució que els individus poden fer a la conservació de la diversitat de cultius i tradicions associades? Quines són les iniciatives a nivell internacional que donen suport a la conservació en granja?”
Us esperem per parlar d’aquestes qüestions el proper dilluns 29 d’octubre a les 19:30h. Podeu seguir el debat Facebook i a Twitter (#alimentarelmon).
